L’Experiment Milgram

Ahir vaig veure un capítol de CSI Miami en el qual parlaven de l’experiment “Milgram”. Em va semblar interessant i n’he fet aquest post:

Stanley Milgram, psicòleg de la Universitat de Yale, va experimentar sobre la disposició d’un participant per obeir les ordres d’una autoritat malgrat aquestes podessin entrar en conflicte amb la seva consciència personal.

L’Experiment (any 1961): Hi varen participar 40 voluntaris d’entre 20 i 50 anys, amb estudis des de primaris fins a doctorat (no se’ls va dir que era sobre l’obediència a l’autoritat).

En cada experiment hi participen 3 persones:

  • L’Investigador
  • El “Mestre” (el voluntari)
  • L’Alumne (un col·laborador còmplice de l’investigador).

El voluntari, que comparteix estança amb l’investigador, observa com en una altra sala, separada de la seva per un vidre, lliguen a l’alumne a una mena de cadira elèctrica, mentre l’investigador li explica que les descàrregues elèctriques que li haurà d’aplicar a l’alumne, poden ser molt doloroses, però que no provocaran danys irreversibles.

Als participants se’ls comunica que les sessions es gravaran.

Per instruir al “mestre”, se li aplica una descàrrega de 45 volts. Així, podrà comprovar el dolor que sentirà l’alumne quan sigui ell el que se les apliqui.

Seguidament, l’investigador li dona les preguntes que ha de fer a l’alumne. Si la resposta d’aquest és errònia, el mestre aplicarà una descàrrega de 15 volts, que pot incrementar de 15 en 15 volts fins al màxim de 450 volts. Si la resposta és correcta, es passa a la següent pregunta.

L’engany: El càstig no és real. L’alumne simula l’efecte de les descàrregues. Crida, colpeja els vidres, implora, gemega, i en arribar als 300 volts, cau en un estat pre-comatós.

Reaccions: La majoria de mestres, entre els 75 i els 135 volts, es mostren nerviosos i no volen continuar, moment en que l’investigador (segons sigui el grau de rebuig) indica imperativament:

  • Continuï per favor
  • L’experiment requereix que vostè continuï
  • És absolutament essencial que vostè continuï
  • Vostè no té cap altra opció. Ha de continuar

Si després d’això el mestre es nega a continuar, s’atura l’experiment. En altre cas, es segueix fins que el mestre ha aplicat 3 vegades seguides el màxim de 450 volts.

Resultats: L’equip investigador havia estimat en 130 la mitjana de volts que els mestres aplicarien. L’experiment els va mostrar què:

  • El 65% dels participants (26 de 40), varen arribar a aplicar 450 volts.
  • Tots els mestres, en algun moment, varen voler parar, cap però es va negar rotundament a aplicar més descàrregues abans d’arribar als 300 volts, límit en el qual l’alumne deixava de donar senyals de vida.

Notes finals

La Universitat de Maryland va publicar el 1991 un estudi de tots els experiments d’aquest tipus que s’havien realitzat, concloent que el percentatge de “mestres” que apliquen voltatges notables està entre el 61 i el 66%.

En un dels experiments, els “mestres” eren dones. Els resultats varen ser pràcticament idèntics als obtinguts amb “mestres” homes.

Els experiments varen començar el juliol de 1961, 3 mesos després del judici contra Adolf Eichmann per crims contra la humanitat durant el règim nazi. Milgram es va preguntar si podria ser que Eichmann i centenars de milers de persones còmplices en l’Holocaust només estesin obeint ordres.

Hi havia interès per part de les autoritats nord americanes en saber si els seus conciutadans seguirien aquest mateix patró de conducta?

Hi ha persones per a les quals les ordres emanades de la jerarquia prevalen sobre la seva consciència.  Altres, pensen  que l’actuar “per ordre de” els exonera de tota responsabilitat.

Vistos els brutals resultats de l’experiment:

  • Us han sorprès els resultats?
  • Penseu què som millors del que es dedueix dels resultats obtinguts?

22 responses to “L’Experiment Milgram

  1. Has vist l’experiment de les presons de Zimbardo??

  2. Sense paraules. M’ha sorprès el resultat i m’han vingut esgarrifances només de pensar; tot i veient que l’alumne plora i crida, li seguiria donant descarregues només pel costum d’obeir? M’agafa mal de consciència només de pensar que segons els resultats de l’experiment pot ser que jo no sigui l’excepció de la norma.

    Molt curiós tot això del comportament humà, social, els valors…

    • És que els resultats són brutals per què són reals. A més, al llarg del temps s’han repetit en diferents països i per diferents equips d’investigació. No hi ha dubtes.

      No som perfectes!

      Si, és un camp interessant per a l’estudi perquè tracta de nosaltres mateixos.

  3. Estic molt espantat. Aplicar corrents de 450 volts a alumnes?? Només perquè un tio, que no coneixes de res, t’ho està manant?? Però què és això? Vergonya els hauria de donar quan es van assebentar que l’experiment era fals.

    • Bé, no som tant bons com pensem. En determinades circumstàncies i només per a que ens ho diguin som capaços de fer autèntiques burrades. Els resultats són molt preocupants.

      Què les descàrregues no fossin de veritat no anul·la els resultats.

      Pensem en els exèrcits, les esglésies i qualsevol organització fortament jerarquitzada. Funcionen en base a ordres i quasi tothom té un superior a qui obeir, amb la qual cosa dona la sensació de que les responsabilitats es dilueixen. A banda de que la jerarquia també imposa pel sot fet d’haver superiors i inferiors.

      Els individus desapareixen per passar a ser éssers obedients.

  4. Ahir van parlar al Discovery Max d’aquest experiment.
    És l’individu dolent per naturalesa? Si el mal l’exerceix per ell mateix si, però i si l’exerceix seguint ordres d’algú jeràrquicament superior?. L’experiment el que demostra és que l’individu desapareix per convertir-se en instrument que obeeix a algú jeràrquicament superior.

    • Casualitat, jo ho vaig escoltar en un capítol de CSI Miami.

      Si, els resultats són preocupants. Molt preocupants. Amb l’experiment, els nord americans varen poder constatar què, probablement, els seus conciutadans reaccionarien seguint la reacció d’una bona part de la població d’Alemanya en l’època nazi.

      • Un exemple seria el comportament de la gent en algunes manifestacions que acaben en actes vandàlics, encara que el cas que ja has comentat dels exèrcits o els seguidors de les religions i sectes també en serien exemples de submissió a una jerarquia i que els individus quan actuen de manera gregària són capaços de fer coses que no farien per iniciativa pròpia.

        • Si, és allò de l’efecte Ramat. Un deixa la seva pròpia personalitat i consciència i s’atribueix una de grupal o una d’imbuïda per la jerarquia.

          És espectacular que una bona part de la població podria arribar a obeir ordres sense més, sense revelar-se. Encara que l’experiment hagués donat uns resultats més baixos en els index d’obediència també serien objecte de preocupació. Per tant, amb els resultats obtinguts hem de concloure que el tema ha d’haver estat aplicat en més d’una ocasió sense que ningú en sabés res.

          • El que més ens ha de preocupar és a quins experiments s’ha sotmès la població sense que aquesta en sigui conscient i amb quina mena de propòsits. Sembla que els anys 50 i 60 van ser l’època en què es van realitzar molts experiments sobre la població que serien èticament discutibles.

          • Tens tota la raó, no hem de tenir por del que sabem, sinó del que no sabem. En més d’un cas han acabat als tribunals determinats experiments mèdics i biològics que s’han fet a la població sense que aquesta en fos conscient.

            Vaig escriure sobre un experiment amb Malària a: http://trt2009.wordpress.com/2010/10/10/qui-va-abusar-de-guatemala/

  5. Això és molt desalentador. El teu post m’ha interessat molt i he anat a consultar-ho a la wikipedia (sí, ja sé que no pico gaire alt) i en llegir-hi més detalls encara m’he desalentat més: la víctima està lligada, crida, implora, gemega i en arribar als 300 volts entra en un estat comatós i ningú NIN-GÚ no va abandonar aquest experiment abans d’arribar a aquest nivell. Això vol dir que fins i tot jo que em considero incapaç de fer mal a ningú hauria fet el mateix? Tan subjugadora resulta l’autoritat que anul·la l’empatia, la consciència, la voluntat, la pietat? La veritat és que fa por, sobretot perquè ja ho hem vist d’altres vegades: un psicòpata amb carisma pot corrompre la gent que té al voltant i fer-los ballar com un grapat de titelles. En Rousseau tenia raó.

    • Cadascú s’ha de fer aquesta pregunta: i jo, que faria en un cas similar?

      L’autoritat i la jerarquia (el to de veu, el vestit, l’estatus…), són valors als que els donem menys importància de la que tenen. No diguin que ho siguin per ells mateixos, dic que ho són per la capacitat d’influència i de determinació que la Història de la Humanitat els ha reconegut.

      Si això no fos cert en bona part, com explicar determinats fenòmens que han ocorregut? A més, aquests experiments estant fets amb persones individuals, però també sabem que les “masses” arrastren les voluntats individuals. Per tant, com a éssers humans tenim les nostres limitacions.

      El millor és intentar reforçar el nostre sentit crític, la pròpia personalitat. Així i tot, caldria trobar-s’hi i veure com es reacciona quan t’hi trobes.

      Com comentava amb “torrillismocasero”, la jerarquia i l’obediència i l’actuar “per ordres de” és la base d’organitzacions com l’exèrcit i l’església. I són organitzacions mil·lenàries i transversals en el mapa de països.

      La veritat és que tot això fa que pensar!

  6. Ja el coneixia i el trobo esgarrifós… no sé què hauria fet jo en aquell cas, però potser el que demostra és precisament això: que no sabem com reaccionarem en casos com aquests.

    • L’experiment és poc ètic, però el que em sembla esgarrifós són els resultats!!!

      No ens coneixem tant com pensem. Tot es trobar-se en una situació similar i intentar pensar per un mateix (no deixar que l’entorn et domini).

      Vaig assistir a una conferència en que el ponent va estar fotent el seu rotllo i en un moment determinats va dir, ara quan ho digui 3, vostès aplaudiran 1 vegada. Doncs vaig poder viure com més de la meitat de les persones ho feien. No ho vaig entendre, el fet d’aplaudir senzillament perquè el ponent havia dit que ho féssim quan ell digués 3 no tenia cap sentit en el context de la reunió, doncs molta gent va aplaudir.

      • Jo hauria aplaudit… podria ser perquè estem acostumats a obeir: pares, escola, caps a la feina…??

        • Si, ens eduquen per obeir des de ben petits com dius. Hi ha una part bona i positiva. Ara bé, a la vegada s’ha d’educar a la persona també com a individu, com a ciutadà, com a persona individual amb criteri personal. És complicat.

  7. Coneixia aquest experiment junt amb aquest article d’experiments horribles.

    http://www.recursosdeautoayuda.com/2012/11/los-10-experimentos-psicologicos-mas-controvertidos.html

    De fet, hi ha una versió del experiment de Milgram on es fa amb public, es una especie de peli / documental (que jo no he vist)

    • Molt bo el vídeo i molt il·lustratiu. He vist els 3 primers experiments (la resa me’ls deixo per un altre moment), el dels cadàvers, el que és molt similar al Milgram i el que tanquen en una cabina com un càpsula espacial i també els apliquen (suposadament) descàrregues elèctriques.

      Si, vaig llegir que hi havia una pel·lícula feta pels propis investigadors de l’experiment original de 1961, però també vaig llegir que és molt difícil de trobar.

  8. Em quedo amb l’exoneració pel fet d’actuar per ordre d’un altre. Aquest tipus de cadenes que es perden en la inmensitat social porta a les pitjors conseqüències que ens podem imaginar.

    • És l’essència d’organitzacions com els exèrcits i algunes religions, on la jerarquia no es discuteix i quasi bé tothom actua “per ordre de”. I tot això, com dius, porta conseqüències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s