Entrepans estranys

Poques persones del nostre entorn hi haurà que no s’hagin menjat mai un Entrepà. Amb el temps, l’entrepà s’ha convertit en un menjar d’allò més habitual i que pot substituir qualsevol dels menjars del dia.

Entenem per entrepà un panet o un tros de barra de pa obert pel mig o en dues llesques i farcit amb un tall de carn, embotit, formatge o allò que la imaginació ens doni a entendre.

L’origen de l’entrepà no està gens clar, entre els possibles “inventors” hi ha un tal John Montagu, IV comte de Sandwich, a qui se li atribueix el primer sandwich al col·locar uns filets de roast beef entre dues llesques d’una mena de pa de motllo. Segons diuen, això va succeir el 6 d’agost de 1762.

Però més allà de que aquesta sigui l’autèntica història de l’origen de l’entrepà, el que us vull demanar és que expliqueu:

1. Quins són els vostres entrepans preferits
2. Quin és el més estrany que heu vist
3.  Quin és el més estrany que heu tastat

Pel que fa a mi:

 1.- Els meus preferits:

• Amb pa de barra cruixent i una mica calent, amb tomàquet, oli, sal i truita de patates.
• Amb pa de barra cruixent, amb tomàquet, tonyina (amb l’oli escorregut), sal, pebrot vermell, olives farcides d’anxova, i tabasco.
• Pa amb xocolata.
  

  Bocata amb boles de gelat de sabors variats - Foto pròpia (Tailàndia)

2.- Els més estranys que he vist:

• El que podeu veure a les fotos (varen ser fotos “robades”  i no es veuen molt bé). Un panet de pa tou obert per la meitat i amb boles de gelats de diferents sabors.
  

  Les que es varen menjar el bocata de gelat- Foto pròpia (Tailàndia)

3.- El més estrany que he provat:

• No puc explicar res gaire sorprenent. A Istanbul vaig mejar un entrepà farcit amb una mena d’amanida russa.

En el restaurant, coses que passen.

En aquest post, us parlaré de coses que passen en els restaurants.

Atès que de restaurants n’hi ha de tota mena, i per acotar, no parlaré dels restaurants als quals anem a fer un menú, ni tampoc dels de luxe, sinó dels que anem quan volem un sopar tranquil, romàntic…, en el qual poder parlar en un ambient de tranquil·litat.

Situacions:

1.- Has reservat taula i hora i en arribar a lloc et fan esperar.

Si l’espera és perllongada, no hi estic d’acord. El voler fer més d’un torn és una decisió del restaurant que el client no ha de pagar en forma d’espera. Al final et cobraran igual. En aquests casos, el millor és reservar taula per al primer torn o no tornar-hi.

2.- Entres al restaurant i et col·loquen en una taula al costat dels lavabos, o de la porta d’entrada o de la cuina.

Si he anat a sopar per poder parlar amb tranquil·litat, no estic a gust en una situació com aquesta i demano que ens canviïn de taula si és possible. Si la situació és prou molesta, la meva opinió és marxar i buscar un altre lloc on anar.

3.- Entres al restaurant i en seure, te n’adones que les taules estan tant juntes que sembla que estiguis sopant també amb els de les taules veïnes.

Si vull parlar amb la meva parella o amb un grup d’amics, aquesta situació no és la millor. Com tampoc ho és tenir que escoltar el que diuen els del costat. En aquest cas, la meva opinió és no tornar a aquest restaurant.

4.- Quan a la carta hi ha un plat sobre el que demanes informació a la persona que està prenent nota, i no ho sap que dir-te.

Sembla que la persona que pren nota hauria d’estar al corrent del que el seu restaurant ofereix. Penso que qui dirigeix el local hauria d’estar més al cas d’aquests extrems i de la professionalitat del personal de sala.

5.- Quan entre plat i plat et dona temps a jugar una partida d’escacs.

Quan passa, de vegades, en a mi la gana ja se m’ha passat.

Si és un fet puntual no hi ha més que aguantar-se, si és un fet habitual, denota una mala organització en el restaurant i el millor és no tornar-hi.

6.- Quan al provar el plat que t’han servit, no està al bo (mal sabor, passat de cocció, molt salat…) i et posen problemes o no proposen una solució alternativa.

Crec que el millor és dir-ho i no pas menjar-s’ho a disgust. Si en donen una bona alternativa serà un punt a tenir en compte.

7.- El postres, no sempre responen al que diu la carta i al preu cobrat.

Els postres poden ser una bona manera d’acabar un àpat. Doncs bé, què estiguin a l’alçada del preu que hi cobren. Si hi diu crema anglesa, doncs que ho sigui. Si hi diu fruita de temporada, que ho sogui. Si diu artesanal, que ho sigui.

8.- Quan porten el compte, sempre en faig una ullada.

M’ha passat que he trobat comptes equivocats en els dos sentits, per excés i
per defecte.

9.- Que cobrin el pa em sembla una pràctica equivocada.

Sempre que el pa servit no sigui especial (de fruits secs, de ceba, de mantega…) o fet pel propi restaurant, llavors ho trobo perfecte.

10.- Propines.

És un tema controvertit. Així i tot, acostumo a deixar propina si tot ha estat dins de la normalitat o si hi ha hagut un servei especialment bo. També valoro si davant qualsevol problema, s’ha sabut oferir una bona solució alternativa.

Malgrat aquestes situacions són reals, de fet no tenen res d’extraordinari i val a dir que en la majoria dels llocs en els quals he estat, tot ha transcorregut de la millor manera possible i ha estat un plaer tornar-hi.

Reconeixent que servir al públic és un ofici difícil, entre d’altres coses perquè hi ha clients complicats, penso que hi ha uns mínims que s’han de cuidar.

Us invito a que dieu  si aquestes coses també us han passat i a que expliqueu qualsevol altra cosa que hagueu experimentat.

Mosaic fa 1 any. Un pastís per celebra-ho

Avui fa un any que vaig penjar el primer post en el Bloc.

He gaudit molt d’aquest primer any. Quasi bé tot han estat satisfaccions. Una de les coses que més valoro és que us vingui de gust entrar i comentar. És un luxe.

El Bloc enganxa. Hi ha moments de feina en que es fa una mica feixuc mantenir-lo, si bé, a la vegada, trobar coses que dir és un estímul intel·lectual interessant.

He procurat mantenir un ritme d’un post cada 3 o 4 dies. En total han estat 107 posts sobre temes molt diversos, ja sabeu que aquest no és un Bloc temàtic.

Gràcies als i a les que em visiteu i de manera especial als i a les que comenteu, aporteu i proposeu.

Un record especial per a les primeres persones del meu entorn que em varen acompanyar en els principis, així com per a la primera blocaira externa que em va deixar un comentari des de Born to Run. Quan vaig rebre aquest primer comentari, pensava que havia entrat en un bloc que no era el meu. És cert.

He volgut celebrar aquest primer aniversari amb un post diferent a tot el que he fet fins ara, una recepta, en aquest cas d’un Pastís de xocolata de colors, que ha quedat tal i com el veieu a les fotos.

Ingredients per a la base:

• 85 grams de galetes “Digestive” o tipus similar
• 50 grams de mantega pomada
• ½ cullereta de cafè de canyella (o altre aromatitzant, al vostre gust)

Ingredients per a cada color de xocolata:

Negre

• 250 grams de xocolata negra
• 200 ml de llet
• 200 ml de nata líquida
• 1 sobre de quallada

Blanca (base per fer-ne els colors)

• 225 grams de xocolata blanca
• 200 ml de llet
• 200 ml de nata líquida
• 1 sobre de quallada
• Colorant al gust (segons el color que vulgueu aconseguir)

Preparació per a la base:

Esmicolar les  galetes i barrejar-les amb la mantega pomada. Afegir la canyella i triturar fins que quedi una massa homogènia. Passem aquesta mescla a un motllo que es pugui desemmotllar. Posar a la nevera i reservar.

Preparació de la crema de xocolata negra:

Posar en un cassó, a foc suau, la nata líquida, la llet (en reservarem una mica per al pas següent) i la xocolata. Anem remenant fins que la xocolata es dissolgui, procurant que no prengui el bull.

Amb la llet que hem reservat, dissolem la quallada i la posem a la mescla anterior. Anem remenant sense parar, entre 7 i 10 minuts, fins que veiem que comença a espessir una mica. No ha de bullir.

Passem la mescla al motllo que tenim preparat i posem a la nevera per a que qualli.

Ja tindríem la primera capa del pastís

Preparació de les cremes de xocolata de colors:

Procedim igual que hem fet amb la xocolata negra. Ara utilitzem la xocolata blanca i li afegim el colorant desitjat abans de posar-hi la quallada, fins trobar el punt de color que volem aconseguir.

Notes:

Aquestes cremes quallen molt ràpid, per tant, quan acabem el procés de la primera capa, ens hi podem posar a fer la segona, que mentre, ja haurà quallat.

Per assegurar que no es faci cap forat a l’anar abocant una capa calenta al damunt de la que està freda, posem una cullera sopera i anem tirant la mescla per sobre amb cura i ho anem repartint.

Amb aquestes quantitats surt un pastís com el de la foto més 4 o 5 gots, dependent de la mida.

Aguanta molt bé a la nevera 3 dies tapat amb film o amb paper d’alumini.

Que aprofiti!!!… i ens seguim llegint.

Exotisme Gastronòmic

Fa uns dies anant en Metro cap a la feina, vaig escoltar com una persona li deia a una altra que havia sentit parlar d’un restaurant que estava sota l’aigua.

Em vaig quedar encuriosit i en arribar a casa vaig posar-me a mirar si trobava aquest restaurant. De la cerca en va sortir algun altre de curiós. Així que, els he ajuntat i en faig aquest post.

Primer, diguem que Menjar és el conjunt de substàncies alimentàries que es consumeixen en diferents moments del dia per proveir-nos dels necessaris nutrients.

No obstant, menjar es realitza també amb finalitats gratificants, per pur plaer, per complaure els sentits.

Entrant doncs en el món dels sentits, i més enllà de la composició dels plats (això pot ser objecte d’un altre post), veurem que alguns de la nostre espècie no en tenen prou en poder menjar, sinó que cerquen fer-ho en llocs poc habituals, en un exercici d’exotisme gastronòmic.

Veiem-ne alguns exemples:

1.- El Restaurant “Duvet” a Nueva York, per a qui li agradi menjar en un llit, sense que ningui el renyi si han caigut molles.

2.- El “Modern Toilet”  a Taipei, Taiwan. Està decorat com el bany d’una casa. Cadires, taules i plats, tot recorda un bany i no pas un restaurant.

3.- El Restaurant “Hadaka Sushi” a Los Angeles, serveix Nyotaimori, que significa en japonès presentació sobre el cos d’una dona. Si es serveisx sobre el cos d’un home, se’n diu Nantaimori. 

 

 

El menjar es serveix sobre el cos i els comensals es serveixin directament.



4.- L’hotel Ithaa a les Maldives, entre els seus restaurants n’hi ha un que ofereix menjar en un tanc sota l’aigua, entre els peixos i l’escull de corall.

Al mar Roig, a Israel, s’ofereix també la possibilitat de menjar sota el mar. En aquest cas, el restaurant està a 6 metres de profunditat i a 90 de la costa.

5.- Dinner in the sky, a Toronto, ofereix menjar a 50 metres d’alçada.

Una grua, alça, aguanta i baixa la plataforma.

6.- Dans le noir, Nachmahl i Blindekuh, ofereixen diverses modalitats de menjar a les fosques.  En alguns, els cambrers són cecs i en d’altres utilitzen aparells de visió nocturna.

 7.- El Chillout a Dubai, és un restaurant fet amb gel. Tot està fet amb gel, les cadires, les taules, els gots, les parets i la barra.

Als clients se’ls proporciona vestimenta i calçat adients. Primer se’ls fa passar a una sala d’aclimatació, a 5º C, per després accedir al restaurant a -6º C, temperatura que garanteix que no hi hagi superfícies mullades.

A Finlàndia hi ha  l’Snowvillage, que de fet és un hotel on a més del restaurant, les habitacions també són de gel.

Sincerament, tenia ganes de penjar alguna cosa lleugera. M’havia posat molt seriós en els darrers post i em calia desengreixar. Espero que els i les que hi entreu, passeu una bona estona.