Ha arribat l’Ipad

Bé, ja tenim aquí el darrer giny d’aquesta megaindustria que ens te tant acostumats a novetats sorprenents. No se que en penseu, costa tant estar al dia de les novetats i no diguem de saber aprofitar tot el seu potencial.

Sóc un usuari “normal” de la informàtica, en el sentit que per a mi aquesta és una eina que de vegades m’ajuda (de vegades no) a facilitar-me algunes tasques, a proporcionar-me diversions, jocs, música, vídeos…, en definitiva, allò que ja coneixeu.

Tinc un mòbil normal, un GPS, una connexió Wifi a casa i un parell d’ordinadors. On vaig amb això, no estic in, no és prou cool.

Si mirem una mica enrere, alguns i algunes podreu (per edat) mirar més enllà que d’altres, de seguida ens en a donem que fa molt poc el mòbil era la principal joguina, la més desitjada. Ara, que el mòbil faciliti les trucades quasi és el de menys. Els mòbils menys volar, fan ja de tot, i el que vindrà. A Sitges, ara mateix hi ha una experiència d’efectuar pagaments directament amb el mòbil, que no és una novetat mundial però és encara una novetat en aquest entorn nostre més proper.

És un mon canviant, a una alta velocitat, això no para, ni pararà. En poc temps l’Ipad serà història, serà qüestió de pocs mesos. Segurament això és bo, ara bé, costa tant estar al dia.

És important saber escollir bé què volem de tot el que hi ha al mercat, i que aquest ens mostra de manera insistent per què ha de vendre per seguir avançant i avançant. Una bona opció és comprar allò que realment necessitem i també alguna cosa d’aquelles que encara que no necessitem, ens fa il·lusió tenir, per què ens fa sentir bé, ens aporta moments grats. El problema és si es fa a l’inrevés.

Fa pocs dies vaig trobar en un calaix de casa uns mòbils, que en ser substituïts per altres de més nous, es van quedar en allà, i fins avui. Doncs ni els recordava fins retrobar-los!!! La seva aparença, la mesura,  el disseny, tot és diferent. El pes, la bateria enorme, la pantalla petita i de touch screen ni parlar-ne. S’han convertit en poc temps en fòssils d’una altra era, en carcasses sense vida.

Si teniu per casa, en algun recó, un ordinador antic, mireu-vos-el. És estrany, segurament hi ha USB amb més memòria que aquests ordinadors. Semblen éssers als quals el temps ha abandonat. No els volem, ja no serveixen.

El que si enyorem és que abans hi havia molts menys virus i similars. Aquest és un altre bon negoci del que no podem, per què no ens deixen, fugir. Tard o d’hora t’entra algun virus que et fot un bon ensurt.

Bé, m’he adonat que porto una estona escrivint i aquesta és la meva primera entrada a un bloc. Tampoc se per què  he escrit sobre això, potser perquè prop meu hi havia un diari amb la notícia de l’Ipad. Ara estic escoltant “clavado en un bar” de Mana, fa una estona “still” de Macy Gray i abans Me’n torno a Sau, de Sau.

Us deixo, he d’anar a comprar l’Ipad…, és conya!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s