El Talent

El talent

Fa uns moments tenia a les mans un CD d’en Pavarotti (del qual, tot sigui dit, en prefereixo la veu, les cançons i els mocadors, que les camises) i m’ha fet pensar en les persones especials, aquelles que tenen un talent natural.

Pavarotti, Newton, Einstein, Mozart, Callas o Verne, com molts d’altres homes i dones, tenien allò que els fa diferents. Algunes d’aquestes persones transcendeixen, en fer-se públic el seu talent en diferents camps de la ciència, de les arts o de l’esport. Hi ha també moltes altres persones amb algun talent natural que per mil motius diferents no han estat reconegudes.

Sempre hi ha hagut interès per conèixer als diferents, els uns pel seu do o talent, els altres pel seu físic o per les seves habilitats. No ens conformem amb el que és comú. És normal, el més sorprenent és el que no és habitual i de vegades també és el més buscat.

Aquest és un tema més seriós. Hi ha persones que cerquen, a qualsevol preu, talent on no n’hi ha. I una cosa és certa, si el talent no hi és, no el trobaràs per més que busquis.

Pensem en el que s’ha fet i en el que es fa per emular el talent, moltes vegades amb l’única finalitat de guanyar diners a costa del que sigui i fins i tot de qui sigui.

Parlant d’en Pavarotti o de la Callas, recordeu els “castrati”. Si heu llegit el llibre (o vist la pel·lícula de 1994) sobre la vida d’un dels més famosos castrato, en Farinelli, sabreu que em refereixo al costum de castrar joves cantants per aconseguir talents del bel canto. Aquesta operació els conferia unes notes vocals diferenciadores del demés. Aquesta “tècnica” va perdurar des del 1550 fins el 1860 aproximadament. El que “perdien” entre cames, alguns devien pensar que ho guanyaven a la bossa!!!

Es diu, que a alguns dels “nens cantors del Cor de Viena” se’ls endarreria el creixement per d’aquesta manera mantenir més temps les notes angelicals dels nens, abans del canvi de veu que comporta la pubertat.

També en el mon de l’esport tenim exemples notoris. A Gimnastes de l’antiga URSS i segur que també en d’altres països de la seva influença, se les sotmetia a tractaments mèdics per endarrerir el seu creixement corporal, en un intent de salvaguardar aquells cossos quasi bé capaços de volar.

Altres exemples de les darreres dècades els tenim amb l’innombrable quantitat d’esportistes i demés que utilitzen compostos creats als laboratoris per aconseguir allò que no són capaços de fer amb l’entrenament i la preparació.

També podem fixar la mirada en aquelles famílies que sotmeten als seus fills i filles des de ben petits a entrenaments de superman i superwoman, en escoles presó on “esperen” els i les converteixen en Venus Williams, Messi, Jordan o Fisher.

El que vull dir és que si el nen o la nena ho fa per convicció o per gust, endavant, perfecte,  ja que l’estudi, la cultura de l’esforç i les relacions amb els demés l’ajudaran en la seva formació com a persona.

El que és intolerable són els pares que forcen els fills a fer allò que ells pensen que els pot reportar un retorn en forma d’èxit i de diners, passant olímpicament del seus fills.

Anteposar aquest criteri és el que no és de rebut.

2 responses to “El Talent

  1. Tens tota la raó, en el meu equip de basquet molts nois aquestes edads deixen els esports els quals els seus pares diuen que es “guanyaran” la vida, els joves ya tenen el poder de decidir i acaban per abandonar. Molts joves que els hi agrada de vritat es senten molt presionats pels pares i si juguen malament els castigan. Aixo es el que em fa mes rabia perquè quan parlas amb aquest pares i tu ets un jugador et diuen mira que bé que a jugat mira quin pase i no se un dia val però a cada partit i quan no te el dia el nen també tu diuen cansa. Yo crec que el talen el té qui el té i qui no te sort de tenir tenim el esport per disfrutar.

    • Crec que pensem bastant el mateix.

      Si a la cultura de l’esforç. Visca les persones que dediquen temps i esforç a millorar en qualsevol disciplina, música, pintura, basquet o qualsevol altre esport.
      No a l’abús dels més petits per part de pares interessats en altres coses que el creixement com a persones del seus fills i filles.
      Força i que vagi bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s