He tancat bé la porta? Mania 1

He tancat bé la porta?

1.- Sovint, en sortir de casa i tancar la porta hi ha alguna cosa que m’impulsa a assegurar-me que he tancat bé. Acostumo a empènyer la porta en múltiples de quatre, és a dir, 4 ó fins i tot vuit vegades. Són petites empentes a la porta, com dient-li…, estàs tancada?

Teniu petites manies, que sense ser obsessives, us acompanyen?

Les voleu compartir?

13 responses to “He tancat bé la porta? Mania 1

  1. Uf mai hem deixo les claus dins de casa, però fa uns mesos ho vaig fer a lo grande. Vaig deixar les claus a la porta per la part de fora i a sobre marxavem 3 dies a Tortosa. A meitat camí vam haber de tornar perquè el àngel de la guarda em va dir que n’havia fet alguna…

    Ara ho miro 30.000 vegades quan surto de casa… ja no em fio de mi mateixa🙂

    Bona esta secció de manies, m’agrada!
    Terra de llibres

    • Bé, per sort en a mi això no m’ha passat. Encara que et vares recordar a mig camí i no va passar res.

      El més semblant que m’ha passat és sortint de casa, al buidar la bústia deixar-me el mànec de claus penjant del pany de la bústia i marxar. Una estona després me’n adonar i per sort encara vaig trobar les claus on les havia deixar. Molta sort!

      • Això de la bústia ho vaig fer fa temps… a vore si han de vindre a robar els ho poso fàcil🙂

        • Si, en això vaig pensar, més fàcil no els hi puc posar. Per sort no va passar res!

          Per cert, acabo de veure el teu bloc de cuina. T’he deixat un comentari, no el coneixia. Felicitats per aquest segon anniversari.

  2. Hola,
    la veritat es que no tinc moltes manies però n’hi ha una de la qual no m’en puc desfer; no puc aconseguir dormir per la nit sense haver begut un got d’aigua, és extrany però cert sense beure’l no aconsegueixo dormir puc estar desperta hores al llit que sense el got d’aigua dormu.

    • Hola Ariadna. Sort que és a l’aigua al que t’has enganxat per les nits. No deixa de ser curiós com en som de complicats de vegades. Fins la propera.

  3. Classed'angles

    Ei Tomi,
    ja saps que manies en tinc moltes pero la mes “estrambotica” es la que m’obliga a posar el nom a un examen nomes quant ja l’he acabat. No soc capaç de posar el nom en quant em donen l’examen i quant poso el nom e arribat a no corregir errades.

    • Ei Enric. Jo soc dels que posa el nom al principi. Imagino que així penso que d’aquesta manera no corro el risc d0oblir-me.

      Jo soc més de repassar si tinc temps sufucient. En a tu t’agrada més el risc.

  4. Hola, no sóc massa maniàtica, però us n’explico una:
    Deixar una miqueta del tallat o cafè amb llet, res, només mig ditet, però suficient per no acabar-m’ho mai.
    Crec que és un “costum lleig” que no sóc gens conscient quan ho faig, només quan algú m’ho recorda, llavors em sento molt malament per malgastar, però al següent ja se m’ha oblidat.. què hi farem!

    • Bé, aquesta també és bona.

      Tindrà a veure amb el fet què, passada una estona, el que queda ja està més fred que al principi i per això ho deixes?

  5. Jo com a molt quan estic molt lluny… pateixo per si he tancat el cotxe… que casi sempre es que si, però el camí de tornada ja l’he fet.

    Lo de tancar en múltiples de 4…. és massa per mi…

  6. Eii.. aquí una supervivent de la selectivitat!!

    Seguint amb el teu mateix exemple: no puc evitar mirar per sobre l’espatlla, darrera meu, quan tenco la porta de casa amb clau. És com si temés que hi hagués algú al darrera.

    D’on ens ve aquesta necessitat de sentir-nos protegits als humans? Suposo que instint animal!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s