Màgia o Miracle?

En temps dels Hicsos a Egipte, cap al 1650-1550 a. C., es va escriure el que es considera el primer llibre de màgia conegut al mon.

Papir Westcar dipositat a l'Altes Museum, Berlín

Fragment del Papir Westcar. Altes Museum, Berlín.

El document de 169 cm de llarg, per 33 d’alçada. Es composa de dotze plaques, si bé es considera incomplet i per tant originàriament seria més extens.

És un llibre de contes, fet en papir i que se’l coneix com el Papir de Westcar, ja que al 1825, l’egiptòleg alemany Henry Westcar el va adquirir. S’exhibeix des de 1866 al Museu Egipci de Berlin.

El papir, molt probablement, és còpia d’un anterior. El relat dels contes es situen en una època encara més antiga, a l’Imperi Antic.

Del que us vull parlar-vos és del tercer conte, situat a la sisena placa d’entre les conservades, que transcorre durant el regnat de Senefuru, pare de Jufu (Keops), on el príncep Jafra relata el següent:

El rei Senefuru navegava per un llac, en una nau impulsada a rem per vint joves verges, quan a una d’aquestes se li va caure a l’aigua una preciosa arracada de turquesa en forma de peix.

Davant la desesperació de la jove, el rei ordenà cridar el sacerdot. El qual, una vegada assabentat del cas, va pronunciar uns conjurs amb els quals va fer que les aigües del llac s’obrissin de tal manera que una meitat d’aquestes es va situar sobre l’altra meitat.

D’aquesta manera va ser possible recuperar la joia. Moments després, les aigües tornaran a cobrir tot el llac.

Pels educats o interessats en la cultura cristiana, potser hi trobareu semblança amb el passatge de l’antic Testament on s’explica l’èxode del poble hebreu fugint d’Egipte i a Moisés obrint les aigües del mar Roig.

De la data de l’èxode no se’n te una referència directa i per a la seva datació s’ha de recórrer a un mètode indirecte. La Bíblia diu que Salomó va començar a construir el Temple en el quart any del seu regnat, 480 anys després que els fills d’Israel sortissin d’Egipte. La majoria d’estudiosos d’aquests temes, consideren que el quart any del regnat de Salomó es l’any 966 a. C. Això voldria dir que l’èxode es podria datar cap al 1446 a. C.

És a dir, segons aquestes datacions, el miracle que descriu la Bíblia és posterior a la màgia emprada pel sacerdot per recuperar la joia caiguda a l’aigua.

Inspiració? Còpia? Casualitat?

Bé, solament és un divertiment.

Vaig llegir un article al diari i vaig pensar en buscar una mica més d’informació ja que em va encuriosir.

Anuncis

4 responses to “Màgia o Miracle?

  1. anomenatinutil

    Interessant la similitud de les dues històries. Tot i que es feia una mica difícil de creure que només quatre persones haguessin pogut inventar tantes rucades…

    • Hola benvingut!

      Caram, aquest post va ser un dels primers que vaig fer. Recordo que vaig llegir un article sobre els Hicsos que parlava del que es considera el primer conte de màgia de la Història. Llavors va venir la idea de fer-ne un paral•lelisme amb l’Antic Testament.

      És curiós com de vegades les històries que ens les han explicat com a originals són còpia o influència d’altres més antigues.

  2. De casualitats bíbliques amb escrits o llegendes més antigues n’hi ha moltes….

    El que identificaria al cristianisme com un intent desesperat d’unificar totes les cultures i les seves històries, per unificar el poble i conseqüentment poder governar amb tranquilitat i control.

    Una estratègia de poder molt espavilada.

    • No en va fa dos mil anys que venen fum.

      Pensem que amb l’arribada de l’era digital hem descobert els productes intangibles, doncs no, ja fa temps que aquests, i d’altres també, els venen. I, a més, inoculen un sentiment de culpabilitat que és arreu i aconsegueixen que hi hagi persones permanentment sotmeses per la culpa. De fet des de que neixem diuen que ja tenim el pecat original. Bé, original si que és que carreguis amb no se quina història increible.

      Gràcies pels comentaris, ajuden molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s