Encara hi ha qui escriu als lavabos?

La necessitat de comunicar-se amb els demés i amb l’entorn va amb la naturalesa humana, segurament és tan antiga com la humanitat.  

Ara estem en un moment en que les possibilitats comunicatives són significativament més grans que fa solament 30 o 40 anys. Ens comuniquen i ens relacionen mitjançant xarxes socials, canals de comunicació, llocs web col·laboratius, xats, mòbils, SMS, correus electrònics, Skype i videotrucades, entre d’altres vies.

 Graffitis en lavabosDoncs bé, fa uns dies vaig trobar en un lavabo públic el que hi veieu a la foto.

I vaig pensar: encara hi ha qui escriu a les parets dels lavabos?

 

Què pot portar a algú a fer això avui en dia?

  • És una activitat que obeeix al simple fet de fer-ho per fer-ho?
  • Si hi ha algú que escriu en una paret sempre trobarem algú que sentirà l’impuls irrefrenable de continuar? Potser per allò del ramat.
  • Per una necessitat imperiosa de comunicar-se, en aquell moment, sigui com sigui i el que es te més a mà és un retolador o un boli?
  • Es tracta de persones que desconeixen, no utilitzen o no tenen al seu abast cap altre eina de comunicació de les existents?
  • Són persones que a més d’altres eines de comunicació també utilitzen aquesta, amb el sa esperit que no es perdi, com si estesin ajudant una espècie en perill d’extinció?
  • Es tracta d’una modalitat diferenciada dins el mon dels graffiti i per tant, te els seus seguidors i seguidores?

Graffiti en lavabo

Hi ha un llenguatge especific per escriure en la paret d’un lavabo? Cóm ens hi hem d’afrontar a una paret en blanc, o ja amb missatges preexistents? Hem de ser curosos amb el traç de les lletres o amb el que hi dibuixem?

Hi ha codis ocults que solament entenen els iniciats en aquesta activitat? 

Els missatges han de contenir algun pensament o s’han de referir a algun tema d’actualitat? Sexe i escatologia sovintegen en aquests tipus de missatges. Ara bé, és obligatori tocar aquests temes o el contingut és absolutament lliure?

Com veieu, desconec en profunditat aquest tema. Em perdo amb les formes,  amb les composicions i amb els continguts.

En tinc una opinió formada sobre la gran varietat de gaffiti que hi ha a molts dels espais de la ciutat, però al posar-me a escriure sobre els graffiti dels lavabos vaig pensar en documentar-me una mica. La idea del post no és parlar dels graffiti en general, ja que és una tema abastament estudiat des dels anys 60.

Cercant sobre el tema he descobert (bé, per a mi ha estat un descobriment), que hi ha descrit un subgènere específic per al graffiti als lavabos.

És el que se’n diu Letrinàlia (del llatí, latrine), o també graffiti privat. Entès com el tipus de graffiti fet als lavabos, a les seves parets, portes o vidres. Normalment podem trobar dibuixos, paraules, poesia i reflexions personals.

Alan Dundes, un acadèmic de la Universitat de Berkeley especialitzat en el folklore, va encunyar aquesta paraula per definir aquest fenomen.

Al llarg de la seva obra sobre les tradicions populars, va mantenir un enfocament psicoanalític. Les seves metes professionals eren “trobar un sentit al que no en tenia, trobar la raó del que és irracional i intentar fer conscient l’inconscient”.

Graffiti en lavabo

El que més em fa pensar i el que m’ha motivat a escriure aquest post, és el següent:

Les persones que escriuen un text en la paret d’un lavabo esperen resposta? L’esperen?

I si l’esperen, van ha comprovar amb periodicitat si ja hi ha alguna resposta o una resposta múltiple?

I si n’hi ha,  què fan? En donen resposta a la resposta, o no?

En aquest mètode de comunicació visual hi ha normes no escrites al respecte d’això?

Encara més. Si són usuaris habituals de l’edifici en els lavabos del qual escriuen, la tasca de revisar si hi ha resposta se m’acut poc complicada. Ara bé, us imagineu la perseverança, la tenacitat i la dedicació que és necessari desplegar per mantenir aquest canal de comunicació viu si els escrivents no són usuaris habituals de l’edifici en qüestió?

He arribat a una conclusió. Són els herois moderns d’un tipus de comunicació que  podríem definir com a visual, diferida, incerta i anònima, ja que no cap esperar respostes immediates, si més no, no te perquè ser així, tampoc cal esperar que sempre hi hagi resposta i a més, serà anònima si n’hi ha, ja que en aquesta mena de graffiti, no s’acostuma a identificar l’autoria. I, un pensa , que de vegades millor no saber-ho!!!

6 responses to “Encara hi ha qui escriu als lavabos?

  1. Mai m’havia parat a reflexionar sobre el tema, però m’ha agradat molt pensar sobre això que et planteges. No tinc clar si els escriptors de portes de lavabos públics esperen resposta… El que si que em sembla que busquen és obligar a tothom que passi per allà a llegir-los, és gairebé inevitable no fer-ho. Ets allà tancat i els ulls se n’hi en van. És com una mena d’imposició, una violació visual.

    • És cert, no es pot deixar de mirar i de llegir. L’espai tancat i sovint petit hi ajuda a crear un clima en el que, de vegades, acabes sent copartícep.

  2. Bones preguntes. Jo no en tinc gaire idees, pero suposo que no esperen respostes.

  3. Hola, un tema interessant.
    Jo no en tinc ni idea d’aquest tema. Desconec si hi motius, codis, o el que sigui, però a mi personalment em sembla una vergonya, vist desde la perspectiva del què HA DE PAGAR per mantenir nets i polits els seus espais.
    Qui vulgui comunicar-se que ho faci, però que utilitzi les parets de casa seva i no els llocs públics ni privats!

    • És un punt de vista sobre el que no he parlat en el post. Entre el que uns consideren art i altres vandalisme hi ha tot un mon i seria objecte d’un o de més post.

      Entenc però el que vols dir. I no, no tot és art, que més voldrien i voldriem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s