L’ull mentider – Capítol I

De nou us proposo una història de ficció que he dividit en 3 capítols.

L’ull mentider – Capítol I

Són les 23:20h d’un dilluns calorós de finals de juliol. Estic davant la pantalla del meu ordinador i encara no he paït el que acabo de llegir. Sento bategar el cor i tinc un lleuger tremolor a les mans. No me’n ser avenir.

Vull explicar-vos-ho però anem a pams:

Sóc únic.

Si, ho soc. No entengueu això però com una presumpció. Més aviat és un trasbals per a mi. M’han visitat en hospitals i centres d’investigació de referència. N’estic fart. Em varen recomanar una metgessa i vaig decidir donar-me una darrera oportunitat.

Són les 05:00h i estic a la porta de la consulta de la doctora J. Verd Esperança. El nom em va semblar un bon presagi, ara bé, l’hora de la visita em tenia força desconcertat.

La metgessa em va rebre asseguda sobre taula de vidre verd, potser esperança vaig elucubrar. Duia el cabell curt de color taronja com el de  l’Annie Lennox en un temps.

Segui al sofà, de seguida estaré amb vostè em va dir. El sofà em va rebre amb els braços oberts i en seure, els va tancar i em vagi sentir del més reconfortat. Solament se’m veia el cap des de fora.

Ara podia mirar millor la doctora mentre venia cap on jo era assegut. Duia un top curt, de pell blanca, dels que deixen el melic a l’aire. Entre el top i el melic es veia part d’un tatuatge, el que podia ser el final de la cua d’algun animal mitològic, la resta es perdia sota el top. Portava enfundats uns pantalons de neoprè grisos i negres i unes sabates d’estilet de color verd.

Del que duia posat, els únics elements que podien recordar que era davant una metgessa eren un fonendoscopi DG que portava com a cinturó i una bossa blanca amb la creu vermella pintada en el centre que duia penjant del braç.

Atès que la discreció no és una de les meves qualitats, de seguida es va sentir observada i em va mirar aixecant les celles.

És interessant el tatuatge vaig dir, per dir alguna cosa. Ella, sense dir res, es va treure el top i amb aquest se’n van anar també els falsos pits. Els ulls se’m posarien com síndries perquè em va dir, un col·lega em va operar. Volia tenir el tors completament pla per poder-m’hi tatuar un gran drac sense l’obstacle dels pits. Li agrada? Si, si molt, és molt…atrevit.

Em pots dir Joanna, ara que ja ens coneixem.

Mira, el teu cas m’ha semblat tant interessant que he pensat que podíem fer una visita llarga i per això t’he dit de quedar a les cinc. Expliquem el que et passa, en vull sentir la teva versió.

Doncs tot començà un dijous de farà uns dos mesos. Se que era dijous perquè els dijous dino amb el pares.

Quan vaig arribar a casa seva, la taula ja era parada i solament vaig poder ajudar posant els gots, tot i que els vaig haver de perseguir fins acorralar-los al final del passadís.

La mare diè, hem fet el rap aquell que tant t’agrada.

Gràcies mare, no calia.

Asseguts a taula, el pare va dir que havíem de brindar. Sempre brindem, és un costum instaurat en aquesta casa. Aquest acte però el pare se’l pren com un acte social que s’ha de compartir. Així què, va sortir al replà a buscar els veïns. En un moment n’érem 14 a taula. Una veïna ens va demanar si podia fer el brindis, de fet ja portava la guitarra. Va cantar 4 fados, enllagrimada per l’enyorança que deia sentia del seu petit país. Després, ens varen deixar sols per a que mengéssim en família.

Després d’uns canalons de carbassa amb salsa de mel, vaig servir-me el rap. En deixar el peix al plat, s’havia convertit en fricandó amb moixernons. En tancar i obrir els ulls sacsejant el cap per la sorpresa, tornava a tenir el peix al plat.

M’he malfixat, em vaig dir a mi mateix. De fet, ningú a taula semblava haver-se adonat de res estrany.

Després del cafè, vaig acomiadar-me del pares fins la propera setmana. En sortir del portal em vaig trobar amb una veïna que coneixia des de petit. En agafar-la per fer-li un petó, les mans se’m van enfonsar al seu cos, com si fos de gelatina.

Què et passa? Em va dir. Imagino que en veurem la cara de sorpresa.

Ho sento, estava pensant en coses meves. Et veig molt bé. Un altre dia ja parlarem, he de marxar.

Mentre reprenia la marxa, anava pensant en el que m’havia passat en la darrera mitja hora i no aconseguia trobar-ne una explicació.

En arribar a casa i assegut al sofà em vaig quedar dormit. Un missatge al mòbil em va despertar,  era d’uns amics per trobar-nos per prendre una copa. En entrar al local on havíem quedat, els vaig trobar al voltant d’una taula. Al nostre costat, hi havia un grup de noies que amb risses i xiscles celebraven alguna història.

En seure, vaig creuar la mirada amb una morena d’aquest grup. Solament va ser un intercanvi de mirades.

Em sentia observat, i en girar el cap vaig veure com la noia morena del vestit platejat em mirava. Va alçar la seva copa i em va dedicar un brindis. Li vaig tornar el brindis.

Necessitàvem més begudes i vaig anar cap a la barra. Esperant que em servissin, algú em va tocar per l’esquena, de fet era més una carícia, i en girar-me allà estava ella.

Em demanes una copa? em va dir.

Mentre li deia que si, ella guià una de les meves mans a la seva cintura i l’estrenyí. Un moment després, va marxar en direcció al que semblava la sortida.

Guardem les begudes li vaig dir al cambrer. Seguint el seu perfum, la vaig veure d’esquena, semblava que es mirava el mòbil. En arribar, la vaig agafar per la cintura lliscant una de les mans fins el seu maluc. De sobte, vaig sentir un “ tio però que fas?”  “tu de què vas?” I una forta empenta em va fer aterrar sobra un sofà que semblava estar-me esperant.

Cap a mi venia una mena de fura enfurismada, cridant tota mena d’improperis contra mi. Jo no entenia res. El meu cervell va treballar per mi i m’ho va traduir i resumir: ens volen farcir a hòsties.

Part del grup dels meus amics va arribar a temps i em varen arrastrar fins la sortida. De manera atropellada em deien: Què ha passat? Què li has fet a aquest tio? Diu que l’estaves toquetejant.

Jo no l’hi he fet res. No sé ni que és, ni d’on ha sortit. Jo estava amb la noia morena, una de les del grup que hi havia al costat nostre. En dir això, els meus amics es varen mirar entre ells i algú va dir, al nostre costat hi ha hagut tota la nit un grup de tios, i al que has atacat n’era un d’ells.

Jo no he atacat ningú, en tot cas he estat jo l’atacat!!!

La Laia, una de les meves amigues, diè, així que t’agraden els homes. Llavors jo què vaig ser per a tu?

No Laia, no m’agraden els homes. Era una noia morena del grup del costat…

Tot el grup em mirava.

No, una cosa així us l’hagués dit, l’hagués compartit amb vosaltres. M’agraden les dones.

La Laia plorava i la Carla l’abraçava.

Vull marxar cap a casa, algú m’hi apropa? La Carla diè, jo he de passa per allà, ja t’hi apropo.

Bé, anem-nos-en doncs.

Ella conduïa en silenci. Jo no sabia que dir, la Carla era amiga de la Laia i segur que li feia costat i de cap manera es creuria el que jo explicava.

Va trobar un lloc per deixar el cotxe just al davant de casa meva. Va desconnectar el motor i es va guardar les claus a la bossa.

Prenem alguna cosa a casa teva? Em va dir.

Què buscava pujant a casa meva? Ja n’he tingut prou d’embolics aquesta nit… (fi de la primera part).

2 responses to “L’ull mentider – Capítol I

  1. Pujarà, o no pujarà? Serà la Carla o hi haurà alguna altra sorpresa? estic impacient!
    Espero poder llegir ben aviat la segona part. Veig que se’t dona molt bé això dels comptes de ficció. Enhorabona, aconsegueixes fer-me ballar el cap!

    • Segurament pujarà. Ara bé, hi ha sorpreses esperant.

      Sincerament gràcies. Intento passar-m’ho bé mentre ho escric i quan veig que agrada a algú altre no diexa de ser sorprenent. Anima molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s