L’ull mentider – Capítol III i Final

…Vaig agafar el primer vestit de bany que vaig trobar i en sortir em vaig trobar la Joanna submergida en una piscina plena d’un fluït de color fúcsia brillant. Era espectacular.

Vine, entra-hi em va dir. En posar un peu, el fluït va començar a reptar cama amunt.

Deixa’l fer. Entra, et vol conèixer. A més, per l’estona que has estat al vestidor, segur que ja has tingut una experiència similar. El color dels Ferrari es va instal·lar a la meva cara i aquesta va optar per expressar un somriure de compromís.

El fluït ja m’omplia tot. Per fora era com si portés un guant fúcsia gegant, i per dins em sentia com si una segona pell interna recobris el meu interior. La sensació no era d’estar mullat, ni humit, era una sensació agradable de frescor. No era ni líquid, ni viscós. Es podia nedaren ell i s’adaptava a qualsevol moviment que jo fes. Hi vaig jugar com un nen una bona estona.

En sortir, varem anar cap a les hamaques. La Joanna em va tirar una tovallola pel damunt que de seguida se’m va abraçar i a cau d’orella em demanà si volia escoltar alguna cançó. Me’n torno a Sau li vaig demanar. Mentre me la cantava també em secava. Un cop sec, tota sola va tornar a la seva prestatgeria.

En silenci, com a llangardaixos, preníem el sol. Aquest, cansat ja, ens va enviar un SMS que deia. En 10 minuts plego.

Vist el panorama, varem entrar a la casa per preparar-nos alguna cosa de menjar. Ella va preferir una mus de sardina i jo un entrepà d’humus.

En acabar, vaig acomiadar-me de la Joanna i vaig marxar.

Ja a casa, assegut davant l’ordinador, tot mantenint el meu blog, vaig pensar que no seria capaç d’aguantar fins la propera setmana sense saber que en pensava la Joanna.

Em passava la setmana experimentant i quan estava amb ella passàvem l’estona sense parlar del tema.

Així que vaig fer-li un correus:

Jo – Hola Joanna. Estic molt bé quan estem junts però he de saber que en penses. No vull seguir com fins ara.

Joanna – Hola. He intentat deixar que fessis tu mateix el camí d’experimentar i esbrinar tot el potencial del teu, no sé si dir-ne do, anomalia o singularitat.

Jo –  Ja ho he anat fent i he passat del desconcert a la irresponsabilitat i ara estic en un moment en què necessito saber què em passa, cap on em portarà tot això i si has pensat en alguna manera d’aturar-ho o de mitigar-ne els efectes si més no.

Joanna – No conec cap cas similar. He consultat els meus col·legues i a banda de l’interès científic que els he despertat en exposar-lis el cas, cap m’ha pogut ajudar, més enllà de recomanar-me noves proves.

Jo – No vull més proves. Voldria saber la teva opinió.

Joanna – He vist que portaves ulleres fosques. T’ho volia recomanar com a pas previ, però t’has avançat.

Jo – Què vols dir com a pas previ?

Joanna – Endolla la webcam, el que t’he de dir prefereixo dir-t’ho mirant-te.

Jo – Ja esta encesa. Em veus i m’escoltes bé?

Joanna – Si. I tu?

Jo – Si. Digues, què volies dir-me?

Joanna – Avui volia parlar amb tu abans que marxessis, al final però m’ho he pensat millor i he preferit demorar-ho. Ara veig que potser m’he equivocat.

Jo – Joanna, deixa de donar-hi voltes i ves al gra!!!

Joanna – Està bé, mira a la butxaca de la jaqueta que portaves. T’he deixat una cosa.

Jo – Ja ho tinc. És una capseta.

Joanna – Obre-la.

Jo – Què és? Sembla una lent, una lent de contacte negre?

Joanna – És una lent negre. Totalment opaca i dissenyada per poder-la portar sempre si així o vols. És millor que les ulleres. No hi ha, o no conec, altre solució.

Jo – D’aquesta manera no veure res per l’ull mentider i en canvi no em caldrà portar les ulleres. Així l’ull dret deixarà de turmentar-me. Imagino que quan vulgui me la podré treure, no?

Joanna – Si, és clar. La pots portar o no. Ara bé, escoltem bé. Para atenció. La lent te l’has de posar, efectivament, a l’ull mentider, per a que no et faci veure i viure altres realitats alternatives. Ara bé, presta atenció, te l’has de posar a l’ull esquerra!!!

12 responses to “L’ull mentider – Capítol III i Final

  1. Miro de trobar un adjectiu i no me’n surto; no sé, potser alguna cosa a mig camí entre imaginatiu i delirant, però decididament divertit. Per un moment, al protagonista li he posat la cara d’en Monzó (tants tics!). Això sí, trobar un Conseller a l’amanida m’ha semblat d’allò més normal😀

    Molt bo. Amb tants objectes animets m’he sentit una Alícia viatjant al país de les meravelles una mica políticament incorrectes. I digues, on es pot comprar aquell sofà tan afectuós?

    PS: Ja me’ls he llegit tots. Algun dia n’escriuràs d’altres, oi?

    • Si, aquesta setmana santa tinc unes dies de festa i segurament deixaré volar la imaginació. Tinc algunes imatges dels contes que recordo com les de la piscina, la dutxa, la cacatua, la doctora, el transatlàntic en el Metro, els petits personatges que esmentes, o quan fan un castell per poder obrir la porta.

      Si els has llegit tots, hauràs vist que també en vaig escriure un d’una llàntia amb geni i desitjos. També m’agrada el personatge que es converteix en dona i no sap per on va….El conseller a l’amanida també m’agrada.

      En definitiva com dius, quelcom delirant sense cap mena de dubte.

      Un plaer Montse.

  2. Jajjaja!

    M’ha agradat molt, en alguns moments i com que l’he llegit tan espaiat m’he perdut una mica hi he agut de tornar enrere.

    A risc de repetir diré que a mi també m’ha encantat l’SMS del sol… no sé com ho fas però et queda molt natural!!

    • Gràcies. L’SMS és una petita troballa.

      De tant en tant necessito posar un post d’aquesta mena. És un kit-kat a tantes coses serioses, una distracció i si a més agrada a algú més, doncs oli en un llum.

  3. classed'angles

    veeeeeeeeeenga!!!
    aixo no es un ull mentider es un ull fet de maria jajajaja e flipat amb el final, i amb l’entrepa d’humus i el mus de sardina xd bonisim felicitats

  4. Espectacular. Per un moment, he hagut de tancar i obrir elsulls per veure si realment estava entenen…
    Hi ha parts molt divertides. En aquest darrer capítol, he rigut moltíssim amb el SMS que els hi envia el sol.
    Un relat més quan puguis siusplau!

    • En arribar al final jo també vaig haver de tancar els ulls diverses vegades ja que sabia el que volia dir però no n’estava segur de com explicar-ho.

      El SMS del Sol també m’agrada en a mi. Un pensa que ell també ha de tenir dret al seu temps lliure. Què bé que t’hagi agradat!

  5. De veritat que al·lucino i m’encanten els teus relats de ficció! Tens una imaginació proverbial… Espero impacient el proper!

    • De moment em ve de gust fer aquesta mena d’escrits. Ets molt amable. Jo també espero els teus nous posts. Em miraré els anteriors que tinguis penjats que encara no ho he fet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s