Jo era ella? Capítol I

Una nova proposta de ficció. Aquesta vegada tindrà dues parts.

No recordo tot el que ha passat les darreres hores però ha hagut d’estar per llogar-hi cadires. Això em dic mentre em trec unes sabates de taló que m’estan matant.

Estic a casa meva. Visc en una caseta a peu de platja.

Crec que ara ja us puc explicar, més o menys, el que ha passat:

Ahir per la nit, per celebrar que començaven les vacances, el grup d’amics varem muntar una festa. Allà estava ella, aquella dona que em portava de cap. Era el primer dia de vacances i estava decidit. Li ho diria.

Aprofitant un moment que ens hem quedat sols i quan li anava a dir de quedar per després, ella va i em diu, escolta et vull demanar un favor. Em deixes les claus de casa teva? Vull mirar de fer-m’ho amb ell, assenyalant un noi que no era jo, i necessito un lloc on anar.

De sobte he notat el front moll d’una suor freda. Sentia com si des de lluny ella em digués, eh que et passa? T’he demanat un favor d’amic.

D’amic, d’amic, d’amic… es repetia dins el meu cap com si de l’eco es tractés. Cagada total, estic dins la categoria d’amic. No hi ha res pitjor que estar en aquesta categoria quan el que desitges és una altra cosa.

Sense dir res a ningú he marxat de la festa. He caminat per la platja amb la intenció de refugiar-me a casa meva. Just davant de casa, m’he assegut a la sorra.

Ple d’odi, d’odi cap a les dones, he pensat que no volia saber-ne res més d’elles. S’han acabat les dones per a mi, per sempre més, contra més lluny millor.

Alguna cosa m’ha tocat els peus. El mar ha portat una ampolla que tenia un tap com d’or i lacre. No si veia cap altra senyal, el vidre era llis. Era una ampolla pesant i l’he entrat a casa per mirar-me-la amb més atenció.

Sota els fanalets de la terrassa descobrí que era de color vermell i que el tap estava curosament treballat.  Un pas en fals, producte del “cuelgue” que duia i d’aquelles sabates de taló, va fer que entropessés i l’ampolla sortís disparada fent-se miques contra el terra de teka.  D’entre aquella trencadissa ha aparegut un núvol blau del qual s’ha materialitzat un geni.  Mira per on, com en els contes. Ara faràs el numeret dels desitjos no? Li he vacil·lat. Convençut que tot era un joc de la meva imaginació.

Ets un bord, m’ha dit. I per això, solament et concediré un desig. Tens 10 segons per a dir-me’l abans que desaparegui per sempre més.

Fent-me el graciós li he dit, vull ser una dona. Tot pensant que si en fos una d’elles, no em podrien fotre mai més.

I fins aquí. M’he despertat fa una estona en una de les cadires de la terrassa. Duia els peus plens de sorra i en espolsar-la he vist uns dits amb les ungles pintades de vermell.  En tocar-los he descobert que  estaven units a uns peus que se suposa eren els meus. I les sandàlies Casadei de taló que hi ha al costat, de qui són?

En ajupir el cap, uns serrells de cabell m’han tapat mitja cara. Què és això? En fer el gest de posar-me’ls rere l’orella i al baixar la mà, aquesta, ha entropessat amb…Ah no, això si què no! Semblava un pit i al seu costat un altre, dos pits! No he gosat ni mirar. Amb la ma he tocat allò que ja coneixia, però no en el meu cos!

Poc a poc els records han anat retornant… l’ampolla, el geni, el desig …Va, no pot ser. Això no passa més que a les pelis.

He anat cap al bany on hi ha un mirall de cos sencer. En obrir el llum he fet una passa enrere. Qui és la del mirall? Allà hi havia una dona i quina dona. Morena, ulls verds  i un llarg etc de fantàstics detalls.

Encuriosit he mira’t de treure’m el vestit que duia, un Michael Stars negre. És dels cordats pel darrera. Com s’ho fan les dones per arribar-hi! Ho he provat per un costat i per l’altre. Impossible. Finalment me l’he tret com si fos una samarreta, pel cap.

Qui es veia al mirall, solament duia posades unes calcetes negres tipus culotte. Allò no podia ser real.

He tornat a la terrassa, en una cadira hi he trobat una bossa vermella que he suposat meva. Dins, una cartera, on he trobat targetes, carnets, permís de conduir i demés documentació tot a nom d’una tal Posidònia i amb els meus cognoms.

He buscat la resta de documents que guardo a casa i també el que tinc al meu nom a Internet, tot a nom d’ella, els perfils del  blog i del facebook, canviats. El compte corrent, el carnet del gimnàs, el passaport. Tot canviat.

D’en peus al mig del saló, he fet un repàs visual de tot. Tot estava igual tret de les fotos, en totes on abans hi era jo, ara hi és ella. A les fotos de l’ordinador també.

M’he rendit i m’he pres un somnífer amb l’esperança que en despertar tot hagi estat un somni. El rellotge deia que eren les 05:50h.

Unes ganes incontenibles de pixar m’han despertat al cap de poc més de dues hores.

Endormiscat i d’en peus al vàter, no acabava d’entendre perquè els dits de la mà es tocaven entre si, com si entre ells no hi hagués res. Al mirall he vist una figura d’en peus, amb les calces baixades, i que mirava d’agafar alguna cosa que no existia a l’alçada del pubis. Aquest ha estat un moment, dur, de pur Terror, en majúscules.

Seient-me a la tassa del vàter he deixat que la natura espavilés. Bé, sembla que ja està. I ara què? M’he d’eixugar? I com ho de fer?  De Nord a Sud o de Sud a Nord? Davant el dubte, he agafat un metre de paper higiènic i me’l he entaforat entre les cames. Bé, no ha estat tant difícil, m’he consolat a mi mateix per animar-me.

Què faré quan es faci de dia? No vull veure ningú conegut, què i com ho explicaré?

Aprofitaré que començo vacances i me n’aniré. Esperaré que siguin les nou i parlaré amb la meva germana. Finalment l’he fet un SMS per demanar-li si puc passar uns dies amb ella. M’ha dit que te moltes ganes de veure’m, que m’ha d’explicar moltes coses. I jo en a tu, i jo en a tu li he contestat.

Tenia unes hores per preparar-ho tot abans de marxar. Als armaris solament hi he trobat roba d’home. De dona solament tinc el que portava ahir per la nit.

M’he tornat a posar el vestit i les sabates negres i en un taxi he anat a uns grans magatzems. Primer la perruqueria. Mentre esperava, he estat fullejant una revista i quan m’han atès els hi he dit, vull el tall de cabell de la noia de la foto. Li quedarà molt bé però és una pena tallar-li un cabell tant maco. Talli, talli, no es preocupi.

Vol canviar de color? No, així està bé. Alguna xampú o mascareta en especial? No, el que vostè em recomani. Vol fer-se la manicura o la pedicura? Si, si, tot, perfecte.

He trobat que el nou tall de cabell em fa més jove i els ulls semblen més grans. Eh? Això ho he pensat jo? Això és el que pensaria una dona?

Sortint de la perruqueria he anat a buscar roba. Ja que estic “putejada”, he decidit que “antes muerta que sencilla”.  Dos vestits d’Ana Locking. Una jaqueta, un short i dos pantalons de Salsa Jeans. Unes camises i unes samarretes de tirants Armani, varen caure a la bossa en poc més d’una hora.

El moment en que més m’he preocupat ha estat quan emprovant-me els pantalons m’he vist com em mirava pel mirall per saber si em feien cul, si me l’aixecaven o me l’aplanaven.

Un tràngol ha estat l’apartat d’escollir roba interior. Llenceria. Quin pal!

Bé, no hi havia temps a perdre. Hola, mira me’n vaig de viatge i necessito roba còmoda, d’esport. Miris aquests. Si li agraden se’ls pot emprovar. Tingui, aquesta talla crec que li anirà bé.

Havia vist com es posaven i com es treien els sostenidors. Ara bé, fer-ho en carn pròpia ja és una altra cosa. Primer m’he posat els tirants, ajustat les copes i el contorn. Ara toca cordar-los. No he trobat la manera correcte de posar les mans per arribar-hi. Si estirava d’un costat se m’escapava per l’altre, si intentava fer-ho amb les dues mans a la vegada, no acabava d’encertar. Així què, els he girat i cordant-los pel davant, com havia vist fer de vegades, els he tornat a fer girar fins a posar-me’ls. La veritat és que em queden molt bé. Estic preciosa.

Li he dit a la dependenta que m’atenia que em van bé i que me’ls emporto. Miris aquests Scervino que ens acaben d’arribar. Duien pedreria i transparències, molt diferents del que havia comprat. Els tens en la meva talla? Si. Doncs posa-me’n un en negre, un en blanc i un en burdeos. Amb calceta o amb tanga? Amb tanga, li he dit sense pensar-hi massa. No se’ls emprova? No, gràcies, tinc pressa.

A la secció de perfumeria li he demanat a la dependenta de Channel que em preparés un lot amb un assortiment complet.

De cosmètica i bany, m’he apanyat amb una mascareta, un condicionador, un xampú i un fondant nutri thermique per a la brillantor del cabell. Un hidra-life pel contorn dels ulls, una crema energitzant, un roll-on anti-impureses i una crema hidratant.

Per la manicura em vaig decidir per la nova línia d’YSL, en vermells i fúcsia i en albergínia i mostassa.

Ja podia tornar. El maquillatge, els complements i les sabates ho he deixat per quan estigui amb la meva germana, ella te molt bon gust per això.

 

Ja a casa, he posat totes les coses sobre el llit per fer la maleta. Què passa, la maleta ja és plena i solament he posat la meitat de les coses! On se suposa que he de posar el necesser, l’assecador del cabell i la resta de coses? No potser. Sinó porto res!

No entenc perquè fan les maletes tant petites. He hagut de buscar una segona maleta mitjana, de gran no en tenia, mai fins ara l’havia necessitat!

Total, dues maletes mitjanes i la bossa. Un èxit.

Una altra vegada torno tenir ganes d’anar al lavabo? Les preses i la manca de costum fan que m’assegui al vàter amb les calces posades. Ja us podeu imaginar! Ara m’he de tornar a canviar. Aprofito per estrenar un dels conjunts que m’he comprat.

Què li diré a la meva germana?  Final de la primera part.

2 responses to “Jo era ella? Capítol I

  1. Trobo molt original aquest post i magrada molt l’apartat de llenceria Jejeje
    Per ser un tiu as adoptatmolt rapid els “trencaclosques” de les dones. Ah, i t’hi deus fixar molt en la teva dona.

    • Hola Joana, que bé que t’hagi agradat. Fa molta il·lusió llegir comentaris de persones que s’hagin passat una bona estona llegint alguna cosa que hagis penjat.

      És qüestió de fixar-s’hi, ara bé, em sembla i entenc que ser dona és molt difícil i també ha de ser molt maco.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s