Nagasaki i els Hibakusha, varen tenir sort?

Fa pocs dies, es varen complir 65 anys dels bombardeigs atòmics a Hiroshima i a Nagasaki. El 6 i el 9 d’agost de 1945 respectivament.

He llegit uns quants articles al voltant d’aquests tràgics fets. En tots ells se’n detallen els dramàtics efectes de les explosions i de la radiació posterior. En alguns d’aquest es parla de “sort” i en aquest sentit, s’exposen sobretot dos exemples:       

1.- En el segon atac, el del 9 d’agost, el primer objectiu era la ciutat de Kokura. Unes condicions meteorològiques adverses varen fer descartar el seu bombardeig, el qual finalment es va fer sobre la segona opció, la ciutat de Nagasaki.

2.- Hi va haver un grup de persones, es parla d’unes 160, que varen sobreviure a ambdues explosions. És a dir, persones que varen patir el primer atac a Hiroshima el dia 6 i també el segon a Nagasaki el dia 9.

 Efectes explosió atòmica a Hiroshima

* Les següents fotos són de la Web del Museu de la Pau d’Hirosima. Allò de que una imatge val més que mil paraules en aquest cas pren tot el seu significat.

En aquesta, es pot veure l’ombra deixada en una paret per una persona que va ser literalment volatilitzada juntament amb una escala.

Als supervivents se’ls coneix al Japó amb el nom de “hibakusha” que significa “persona bombardejada”. Als que ho varen fer a les dues explosions se’l hi diu “nijū hibakusha”, “persones doblement bombardejades”.

Vist  això, voldria aportar la meva opinió al respecte. No tinc clar que s’hagi de parlar de sort en cap dels casos exposats en els punts 1 i 2 d’aquest escrit. Jo ho veig més com purs accidents no esperats en la programació inicial per part dels EEUU. Aquests volien bombardejar i ho varen fer. No varen poder fer-ho a la primera opció, doncs ho varen fer a la segona, cap problema. No sabien quantes persones moririen producte de l’explosió o de les radiacions o de les malalties posteriors. Ara bé, segur que en tenien previsions. És evident que si es parla en termes de sort i no-sort, la no-sort d’uns va ser la sort d’altres.

Tricicle després de l'explosió atòmica a Hiroshima

Hi ha un altre tema que voldria compartir amb vosaltres:

Solament es pot entendre l’atac des de l’òptica del menyspreu més absolut cap a la vida humana. Els científics, els militars i els polítics coneixien la potencia destructiva de les bombes que varen llançar i en tenien una idea molt aproximada dels efectes que produirien ja que n’havien fet suficients proves abans.

És inexplicable i imperdonable l’haver tirat la primera bomba. Ara bé, i per a mi, el que ja no te cap mena d’explicació des del punt de vista humà és haver tirat la segona.

Entre el dia 6 i el dia 9, varen tenir prou proves empíriques com per mesurar el resultat real i brutal del primer impacte.

Costa imaginar el grup de militars i de polítics reunits per decidir tirar la segona bomba, amb les fotos, les imatges i els relats del primer impacte sobre la taula.

Foto d'Hiroshima després de l'explosió atòmica

Les imatges no ofereixen dubtes sobre el que va passar. Què varen valorar doncs? Ja sabem que la vida humana no. Volien provar una nova bomba, diferent a la d’Hiroshima, per així disposar de dos experiments “reals” sobre els efectes de dues bombes diferents? Volien acontentar veus que demanaven venjança contra el poble Japonès? Senzillament varen ser cruels fins a la medul·la?

No hi veieu en el que dic una defensa a ultrança del Japó per la meva part. El que havia fet el Japó en la seva invasió a la Xina també és per llogar-hi cadires. És una crida contra la barbàrie, contra la crueltat i contra la manca més absoluta de vergonya, en majúscula, de l’ésser humà, vingui d’on vingui.

6 responses to “Nagasaki i els Hibakusha, varen tenir sort?

  1. Completament d’acord amb el que dius.

    Sempre que sento alguna cosa sobre les bombes atomiques se’m fa un nus a l’estomac i em pregunto com es va poder arribar a aquests extrems.
    Em fa molta ràbia que encara ara es continuin considerant els EUA com els bons de la pel·lícula, els salvadors d’una europa enfonsada per una guerra que semblava perduda.

    Doncs bé, també van fer això i sembla que encara tinguin excusa i justificació per haver-ho fet. Com pot una població refer-se moralment i materialment d’una cosa així? Com pot viure la resta de la seva vida una persona que ha sobreviscut a dues explosions on ha perdut familiars i amics?

    Em va cridar molt l’atenció que en el meu llibre d’història només sortis un petitissim apartat parlant del tema, com si fossin ‘danys col·lateals’ inevitables. El cert és que els EUA volien llançar aquelles bombes, la rendició del Japó segurament s’hauria produit poc després pero ells no volien acabar la guerra sense provar aquella nova joguina i desmostrar el seu poder a tot el món. Em sap greu però sóc bastant antiyanki

    Per altra banda, fent referencia al teu comentari sobre les atrocitats comeses per Japó fa poc he vist una pel·lícula, Ciudad de vida i muerte. Se’m va fer estranya en alguns sentits preò crec que reflexa el fet històric de l’invasió de Nanking. No és la típica pel·lícula que explota la sensibleria o personatges, tan valents que es fan falços. Presenta diversos personatges tan d’un bandol com d l’altre i ho fa d’una manera que se’ns fan molt més reals. Gairebé no hi ha dialegs i és en blanc i negre cosa que encara accentua més la cruesa de les diferents escenes. No sé si l’has vist però trobo que trenca alguns dels esquemes amb les pel·lícules de guerra basades en fets reals que estem acostumats a veure.

    M’ha agradat molt aquest post. M’agrad molta la història també, m’ajuda a entendre perquè som on som i cap a on ens podem dirigir, quina pena que tan sovint estigui plagada de successos com aquest.

    • M’ha agradat el teu comentari.

      Et preguntes com algunes persones poden viure amb el pes d’una atrocitat com aquesta, doncs bé es pot perquè algunes d’aquestes persones tenen conceptes morals diferents als que pensem haurien de ser el normal, el bo i l’únic.

      Fa poc vaig escoltar una entrevista que li feien a un dels que va anar a l’avió Enola Gay que va tirar la primera bomba sobre Hiroshima i estava totalment convençut de la validesa de la seva actuació. No tothom entén, sent, pensa i actua sota uns paràmetres estàndards i equiparables moralment.

      Hi ha persones que no volen o no poden percebre persones d’altres races com a iguals, sinó com a éssers inferiors. La barbàrie de les guerres encega algunes persones i són capaces de cometre actes que en altres circumstàncies no farien. Ara bé, la decisió va partir del govern i això si que és imperdonable perquè en tenien la informació suficient per saber que passaria.

      No he vist la peli sobre la invasió japonesa de que parles. Sembla interessant.

  2. Molt bo el post, no coneixia aquest blog i evidentment et posaré un link al meu.

    A seguir així!!!

    • T’ho he comentat per si era el cas que et venia de gust llegir-lo. És un punt de vista diferent al que tu utilitzes en el ten post sobre el tema. De fet és un tema tant bèstia i tant descomunal des del punt de vista que la seva repercussió és mundial i intemporal que hi caben milers de punts de vista.

      Acabo de passejar-me pel teu blog i he fet un parell de comentaris més. M’agrada. Jo també t’afegiré al meu blogroll. Fins aviat.

  3. Hola, parles de militars i polítics però crec que no hauries de deixar fora d’aquest grup als científics. Et deixo dos enllaços que deixen clara la participació d’aquests en aquesta barbàrie.
    http://www.exordio.com/1939-1945/militaris/armamento/manhattan.html
    http://www.exordio.com/1939-1945/codex/Documentos/cartaeinstein.html
    Quan explico física als alumnes de batxillerat parlo de molts d’aquests científics, i són grans científics del segle XX, el coneixement del nostre mon que ens han donat és impressionant. Però no oblidem la seva participació en tot aixó.
    Fins aviat.

    • Hola. Abans de contestar-te, m’he llegit els dos enllaços que aportes en el teu comentari. Molt interessants tots dos. Gràcies per les aportacions complementàries al post.

      Si que parlo dels científics i, a més, dic que coneixien perfectament la potència del que havien construït ja què a banda de les proves teòriques també n’havien fet d’empíriques. Ara bé, potser podria haver entrat més en el tema o haver-li donat més importància, ja que se’ns dubte la va tenir.

      El paper dels/les científics/ques en el desenvolupament de noves tecnologies és evident al llarg de la història. De vegades, hi ha qui emprea i aprofita aquests avanços com a tecnologia militar ofensiva. Quina és la responsabilitat dels científics en tot això? Doncs segur que depen en cada cas. Hi ha tecnologies que no són “creades” per al seu ús militar, sinó que usos posteriors d’aquesta tecnologia o adaptacions de la mateixa porta a aquesta possibilitat. També hi ha científics militars o que treballen amb pressupostos militars i en aquest cas la seva participació està del tot clara.

      En tot cas, és un tema controvertit i de dfícil solució.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s