Mesures anticrisi alternatives des del Poder Absolut II (i final)

Seguint amb la gestió de la crisi econòmica que va emprendre l’Emperador i com a complement a l’Increment d’Ingressos que us presentava en l’anterior entrada, us deixo en aquesta la corresponent a Gestió de Personal.

Fragment del llibre “Cal·lígula” d’Albert Camus. Les escenes tenen lloc en el Palau de Cal·lígula. 

Escena V

Cal·lígula: –L’Intendent fa entrar un esclau, però Cal·lígula el deté-

Un moment! Senyors, ja sabeu que les finances de l’Estat no es sostenen més que pel costum de fer-ho. Des d’ahir, ni el costum és ja suficient per a sustentar-les. Em veig, doncs, en la dolorosa necessitat de procedir a reduccions de personal. Amb un esperit de sacrifici que estic segur sabreu apreciar he decidit reduir el meu servei, alliberar a alguns esclaus i destinar-vos al meu servei domèstic. Poseu i serviu la taula.

(els Senadors es miren i vacil·len)

Representació Senat Romà

Helicó: Vinga, senyors, una mica de bona voluntat. Comprovaran, a més, que és més fàcil descendir per l’escala social que tornar a pujar-la.

(els Senadors es desplacen amb vacil·lació)

Cal·lígula (a Cesònia): Quin és el càstig reservat als esclaus mandrosos?

Cesònia: El fuet, crec.

(els Senadors es precipiten i comencen a posar la taula, amb poca destresa)

Cal·lígula: Vinga, una mica d’aplicació! Amb mètode, sobre tot amb mètode. (A Helicó) Es diria que han perdut manya.

Helicó: Per ser sincers, mai l’han tingut més que per colpejar o manar. S’haurà de tenir paciència, no hi ha més remei. Es necessita un sol dia per fer un Senador i 10 anys per fer un Treballador.

Representació festa romana

Cal·lígula: Doncs molt em temo que facin falta 20 anys per treure un Treballador d’un Senador.

Helicó: De totes maneres, ho estan aconseguint. En la meva opinió, tenen vocació. Els hi va la servitud. (Un Senador s’eixuga la suor) Mira, fins i tot comencen a suar. És un progrés.

Cal·lígula: Bé, no demanem massa. No està gens malament. I, a més, un instant de justícia no és per desaprofitar-lo.

El poder que exerceix en les persones qui te el “Poder Absolut” és molt real.

Als Senadors se’ls diu que posin la taula i ho fan. De manera directe, sense queixes, sense dubtes. Ha passat, se’ls ha ordenat per part de qui ostenta el Poder i ja està.

Qui pot decidir sobre les persones, sobre la vida i la mort, ho ha fet i no s’hi pot fer res.

Aquest és un poder que anul·la la voluntat i el criteri de les persones mitjançant la por. Les persones passen a convertir-se en alguna cosa paral·lela, sense personalitat. No són elles mateixes i un cop anul·lades són més fàcils de dominar i de manipular.

8 responses to “Mesures anticrisi alternatives des del Poder Absolut II (i final)

  1. TRT, jo també estic d’acord amb en Madebymiki! =:O)

    Fet que no treu que cregui que si hem perdut el criteri i la consciència és gràcies a les nostres mateixes opcions, personals i intransferibles. No és només en l’escenari de Camus que les opcions i les decisions estan subjectes a tot un seguit de factors: de ben segur que en el nostre dia a dia actual, els factors amb més pes segueixen sent la ràbia o la por. Per lo tant, coneixent les nostres ràbies i les nostres pors, confio que ens podem fer una mica més lliures a l’hora de triar quines opcions i quines decisions prendre, conscientment.

    • D’acord amb el que dius en traslladar la situació des de l’exposada a la vida quotidiana.

      També d’acord en que el coneixement (en aquest cas, el major coneixement) que cadascú te de si mateix aporta certesa en el moment de prendre decisions, ja que es minora la incertesa d’actuar sense tenir en compte el propi Jo real.

  2. Igual si féssim com Cal·lígula i nomenessim a un cavall senador, les coses ens anaven millor!

  3. Molt bo, així funciona el món des de fa milers d’anys, uns pocs manen i els demés obeïm sense qüestionar-nos res de res.

    Ens han fet perdre el criteri i la consciència.

    • Si, això està inventat des de fa milers d’anys i encara funciona. Hi ha situacions en les quals les persones deixen de ser persones en el sentit ple de la paraula.

      El poder absolut (i de vegades no cal que sigui tant absolut) pertorba profundament als que l’ostenten i als que són dominats.

    • Madebymiki, llegir el teu comentari m’ha fet reflexionar sobre això de ‘uns pocs manen i els demés obeïm sense qüestionar-nos res de res’. Tot i arriscant-me a ser massa ingènua, penso que sempre manem, volent o no – mitjançant les nostres accions. Ja optar – o no – per obeir, encara que no sembli, també és un exercici de criteri i de consciència personal. ¿No? En fi, volia donar-te les gràcies ja que m’has aportat el post de demà: Esclavos del dinero.

      • Us agraeixo l’exercici del debat. Què bé! Això enriqueix el post inicial.

        De fet, el tema presentat deixa obertes múltiples escletxes, finestres i portes per les qual es poden aportar idees i a l’hora, és tan gran –en el sentit de que te molt de calat- que en podríem estar parlant quasi una vida.

        Les opinions de tots dos són força interessants. En a mi em serveixen totes dues.

        Optar per obeir és un exercici de criteri i de consciència personal? Si, jo també crec que si.

        Ara bé, si ens posem en la situació descrita en el post “l’opció: no obeir” pot comportar unes conseqüències indeterminades, però en tot cas serioses per l’infractor/a.

        En aquest escenari, el criteri i la consciència personal estan mediatitzades pel que fa a la seva actuació en llibertat. Intervenen factors com la Por, que poden alterar el lliure pensar, el normal criteri de les persones.

        Ja veieu, ni estic d’acord, ni en contra. El tema dona per molt i potser algú ens aportarà una nova idea que ens fa re-pensar a tots el que hem dit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s