Minúsculs intents de la natura per recuperar el que va ser seu

La pressió de l’esser humà sobre la natura és, en molt llocs, devastadora. Hi ha molts exemples i tots en coneixem més d’un.

Arbre i senyal de traffic a Pineda de Mar

La desforestació de les principals zones boscoses, el desviament de rius per construir represes o aprofitar nous espais, la caça i la pesca realitzada de vegades de manera intensiva i indiscriminada, el conreu intensiu i extensiu, la utilització massiva de combustibles fòssils contaminants i de pesticides químics, l’ús d’hormones i de medicaments en el menjar dels animals, especialment en els estabulats, la manipulació genètica d’espècies animals i vegetals, la invasió constructiva de les costes…

Hi ha una certa incapacitat en les economies convencionals per reconèixer el valor del capital natural i dels serveis dels ecosistemes, i això esdevé un factor important de pressió sobre la natura.

Buda a Ayutthaya (Tailàndia)

També, i s’ha de dir, hi ha persones i organitzacions que tracten des de fa anys d’explicar els efectes perversos d’un creixement incontrolat a expenses del que sigui. Cada vegada són més les veus que s’escolten en favor d’incrementar l’ús d’energies alternatives, de fer compatible l’agricultura i la ramaderia amb la preservació del medi natural, de restringir o privar la pesca de determinades espècies i de procurar aconseguir més espais protegits, entre d’altres mesures.

Camí a Tinerhir i Erfoud (Marroc)

Es podrien mostrar fotografies de la desforestació de la selva amazònica, gràfics de la sobreexplotació de la fauna marina al Mediterrani o de pol·lució atmosfèrica, però en aquesta ocasió en trobar entre les meves fotos aquestes que us mostro, he pensat en fer-ho a l’inrevés, com si fos la natura la que intentés recuperar part d’allò que en algun moment va ser seu.

És una visió diferent del mateix problema global, un dels problemes que en una o altra mesura afecta o afectarà tota la humanitat.

Espero que mirar les fotos ens ajudi a pensar en tot el demés.

10 responses to “Minúsculs intents de la natura per recuperar el que va ser seu

  1. Caram! Tornes amb un tema compromés!

    A mi també m’ha agradat la lectura que fas de que la natura recupera [strong] el que és seu [/strong], que a vegades sembla que li estiguem fent una concessió i un acte de bona fe tornant-li dos arbres per cada mil que arrenquem. Les fotos també m’han agradat i sí, se m’ha indigestat RENFE.

    De fet avui a classe ens han parlat del sentit de la responsabilitat que sent l’ésser humà envers la natura i les altres especies. Si, si, si. Es veu que ens els carreguem però com que ens sentim superiors a ells també sentim el deure d’encarregar-nos-en com si es tractes d’un germà petit. En veure com no ho aconseguim ens comença a sorguir un sentiment de culpa i d’ansietat (nota meva: només a alguns, segurament els que en tenen menys culpa i fan més coses per evitar el deteriorament medioambiental) Però ja m’estic enrrollant massa!!

    Resumint, comparteixo l’opinió de que qualsevol dia ens dóna una bona patada al cul i adéu!

    • Hola!!!
      Si, crec que en som de responsables vers la natura, en el sentit que és una “obligació”per nosaltres tenir-ne cura. De fet és casa nostra (bé, això ha quedat molt hippie,però ja entens el que vull dir).

      Qualsevol dia ens enviaran a dida!

      No m’ha semblat que t’estesis enrotllant, tu endavant, escriu el que et surti.

      Fins aviat.

  2. estic convençut que la natura té la capacitat de recuperar allò que és seu i nosaltres li estem treient. L’ésser humà és una lacra per la terra i aquesta és ben capaç de mantenir l’equilibri: els fenòmens atmosfèrics (que nosaltres catalogem de catàstrofes naturals) com tornados, terratrèmols o tsunamis o malalties microbiològiques com la grip A. Quan vulgui, la terra ens enviarà a fer punyetes…i ens ho haurem guanyat a pols.

    • Penso el mateix, malgrat cada vegada hi ha més persones i més normes (que no serveixen de res si no se’ls fa cas) per preservar el medi natural, seguim passant-nos tant i tant en tots els aspectes que potser en algun moment ens guanyarem una bona hòstia que ens abocarà a una profunda catarsi…i, a tornar a començar.

  3. Jolín q bèstia! Sens dubte la natura no té gaire paciència més i cada cop els fenòmens naturals son més agresius!!

  4. Si li deixem el temps suficient, la natura, la vida, sempre es recupera i recupera el que és seu. Potser no serà exactament com abans, però tornarà a ser-hi de manera esplèndida.

    Nosaltres mateixos hauríem de ser capaços d’aprofitar aquesta capacitat de regeneració de la vida: en comptes d’exhaurir, hauríem de gestionar.

    M’agrada el teu article, perquè fas pensar sobre el tema sense arguments gastats.

    • La idea era mirar-se el tema des d’un altre punt de vista. Celebro que t’hagi agradat.

      Estic d’acord amb tu, hauríem d’aprendre a gestionar més i millor. Exhaurir és aniquilar.

  5. Ben segur que l’arbre de la primera foto s’indigestarà la RENFE com a milers d’altres usuaris.

    Hi ha un documental que explica lo depresa que la natura faria desaparèixer tot el que hem creat si ens extingíssim, la natura va lenta, però te molt de temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s