En època de crisi econòmica ens estimem més?

A mesura que aquests darrers anys ha anat minvant el nostre poder adquisitiu, s’ha incrementat l’estabilitat de les parelles casades i per extensió podríem pensar que també ha passat entre les parelles de fet, les ajuntades, els trios i en d’altres combinacions.

Ninots en parella

Aquesta hipòtesi es podria formular a la vista de les dades que ens aporta l’Institut d’Estadística de Catalunya, dades segons les quals el nombre de dissolucions matrimonials ha disminuït en un 30% (!!!) entre 2006 i 2009.

El dit, les parelles s’han estimat molt en aquest darrer trienni. Visca l’amor!

O no? Com a possibles factors per avalar aquests resultats s’apunten el final del boom de la legalització de divorcis després de la darrera reforma de 2005, el descens en el nombre de matrimonis i la crisi econòmica.

Ohhh! Jo que pensava que era amor!

Màscares enfrontades

L’any 2006 varen haver 27.493 dissolucions matrimonials i l’any passat 19.516. S’ha baixat fins a dades comparables a les de l’any 2000.

És més, les dades diuen que és a Catalunya el lloc de l’Estat on hi ha més dissolucions. Quin desengany! Com sou, eh?

I és que les ruptures matrimonials no només tenen un cost emocional (snifff!), també suposen un impacte econòmic en forma d’advocats, repartiment de béns (no hi podem entrar ara per manca d’espai!) i altres despeses associades a l’inici d’una nova vida (bufff!)

Representació de Ruptura

Per això, en època de crisi hi ha menys persones disposades a donar el pas. El poder adquisitiu no és el mateix i moltes persones opten per perllongar la situació en la que viuen per no poder fer front a les despeses que comporta la ruptura.

Ara bé, el primer trimestre d’enguany s’ha començat a invertir la tendència. Es veu que hi ha algun “brote verde” com deia aquell, perquè hi ha hagut un repunt de separacions i divorcis.

Quin desengany més gran m’he emportat, tot plegat potser no era amor. Com sou, eh? Per què em doneu aquests disgustos?

24 responses to “En època de crisi econòmica ens estimem més?

  1. home… en un matrimoni sense amor però amb una convivència “estable”, amb una persona a l’atur (o les dos) i l’altre mileurista (més o menys), amb un parell de fills menors d’edat (potser algun a la caríssima guarderia) i una hipoteca entre 1000 o 1200 euros (crec hi ha un % alt de families d’aquest estil). Decidir separar-se… vol dir sumar uns 850 euros d’un segon lloguer (més gastos), més passar una pensió… i no continuo perquè ja no em surten els números…

    Vull dir… que és trist e injust però deu passar sovint que no podem fer tot allò que voldriem.

    Els diners ho condicionent tot, fins i tot l’amor :((

    • Si, hi ha persones en una relació que es senten atrapades per manca de recursos. No poden començar una nova vida.

      Malauradament els diners són massa importants.

  2. En temps de crisi t’ho has de pensar tot per estalviar, però jo crec que em divorciaria ni que hagués d’anar a demanar. Ha de ser horrible haver de conviure amb algú per obligació. O jo que sé, marxaria a ocupar un dels milers de pisos que hi han buits abans que passar un mal rato.

    Jo estic molt bé per això eh! jajaja.

    • Hola Bajoqueta.
      No totes les separacions són violentes, brutalment desgraciades o que generen situacions insuportables si parlem d’uns pocs dies, mentre un o una es busca la vida (la nova vida). Ara bé, el millor és sortir el més aviat possible, si una cosa s’ha acabat, doncs s’ha acabat. Bon vent i vela nova.

      I si, en algunes coses ens hem de mirar amb aquesta profunda i llarga crisi.

  3. D’aquí poc també es registraran menys morts per no haver d’afrontar les despeses de l’enterrament 😉

    És fins i tot trist que l’economia marqui tant l’individu

    • Hola! Doncs amb el car que és que t’enterrin no m’estranyaria que hi hagi hagut persones per a les quals hagi significat un problema haver hagut de fer front a les despeses d’enterrament d’algú.

      Si, malauradament, els diners són massa importants, en el sentit, com tu dius, que ens marca més del que voldríem. Bé, de fet voldríem que no ens marqués en absolut!

  4. Si, és cert que estan a l’atur tens més temps per TOT, de fet, el que desgraciadament et sobra és el temps.

    • Hola Eri. Tens raó, i ahir i per la part que em toca, pel comentari que vaig fer, segurament no vaig ser massa sensible amb les moltes persones que estan a l’atur.

  5. Perdó, pensava que el primer comentari no havia quedat registrat i ara n’he deixat dos dient pràcticament el mateix… :S Abraçades!

  6. Crec que més perquè s’estimen més en temps de crisi és perquè no poden fer front a un divorci i a certs gastos comuns. Una pena. Tan de bo la crisi fes que la gent s’estimàs més, al manco tot plegat serviria per a alguna cosa possitiva🙂

  7. Vaig llegir això a la premsa de que en temps de crisi la gent se separa menys. Imagin que no és precisament perquè s’estimin més sinó que amb els problemes econòmics que hi ha costa més fer front a un divorci i certs gastos que poden tenir els dos. Tan de bo fos perquè la gent s’estima més! Al manco de la crisi en trauríem alguna cosa possitiva.

    • Hola, encantat de retrobar-te.

      Si, és el que dius, en època de crisi econòmica hi ha relacions que no es trenquen (separen) per manca de recursos. Separar-se i començar noves vides és car. Tant de bó fos per altres motius.

  8. Estant a l’atur també tenim més temps pel sexe o per valorar les petites coses de la vida!

  9. S’haurien de mirar, també, si ha disminuit el nombre de matrimonis; però jo també apunto a la despessa econòmica com a possible causa d’aquestes estadístiques. Els tràmits per divorciar-se són cars; si un dels membres de la parella ha de buscar un altres pis comporta una despessa més; potser la parella viu bé gràcies als sous dels dos, però per separat no farien gaire,…
    L’explicació de tots els nostres problemes, últimament, són els diners i la crisi.

    • Si, efectivament la importància de les possibilitats econòmiques d’una parella en una situació de “crisi de parella” és molt important. Ara bé, si a això li sumem una situació de crisi econòmica general, la cosa es pot agreujar encara més, fins al punt d’impedir o dificultar que en el cas que ho volguessin, es puguin separar.

      Un dels problemes de separar-se (i n’hi ha molts i diversos) és que normalment una de les dues parts ha de buscar-se un lloc diferent on anar a viure. I en aquí hi tornem al tema dels diners. I com dius, és car i complicat trobar un nou lloc on viure.

  10. Aquí sí que puc opinar amb coneixement de causa.

    Efectivament les parelles no es divorcien perquè no hi ha diners. Tinc una amiga que està convivint amb els seus pares i amb les seves respectives parelles en el mateix pis, i entre ells es porten fatal. Millor que no expliqui com està la nena.

    Però el que és més fort i això molta gent no ho sap són les taxes que cobra la Generalitat a més a més de l’estat central. Sí, és una llei nova que ha sortit fa poc o ha estat modificada. Exactament no sé com funciona i si puc ja ho buscaré i t’ho explico però resumint treu un munt de diners de les persones que es divorcien de forma il·lícita utilitzant per dir-ho d’alguna manera “les esquerdes entre les lleis”. Són diner que no es treuen en la resta de comunitats autonomes.

    He intentat no llegir ni interioritzar la llista de divorcis i separacions… massa dur i demà ja és dilluns… Com volen que ens casem els joves si tenim aquestes dades..?

    • Bé, quina situació la que expliques! En una situació com aquesta imagino que els equilibris que s’han de guardar son d’un alt grau de dificultat i que hi haurà moment molt complicats.

      Si pots ja ens explicaràs el tema de les taxes, no n’he sentit res fins ara.

      No cal fixar-se en les estadístiques. Si es troba la persona amb la qual un o una vol conviure, casar-se o el que sigui…endavant. Si s’està convençut i les persones es coneixen hi ha més possibilitats de què la relació sigui llarga o permanent. S’ha de pensar que tot anirà bé, no des de la inconsciència, sinó des del convenciment de que s’està disposat a posar-hi el que calgui per que sorti bé. Després la vida dona mil voltes, però si es comença alguna cosa, almenys que els fonaments siguin sòlids.

  11. Així anem, tinc algun amic separat però convivint al mateix piset amb la dóna i fills, quin panorama…

    L’amor està sobrevalorat, aquestes estadístiques ho demostren.

    • El cert és que hi ha moltes situacions complicades i la que expliques n’és una d’aquestes.

      El nivell de separacions de tota mena ens hauria de fer pensar en l’inici. Una o una no es separa si abans no s’ha ajuntat d’alguna manera. Què fem? Què no coneixem prou bé amb qui ens en anem a viure, o aquestes persones no ens coneixen prou a nosaltres?

  12. Sí, noi, que la crisi i la butxaca afectin l’amor i el desamor… quin desengany!

    També he llegit que la crisi ha fet baixar el nombre de baixes laborals, perquè la gent s’ho pensa dos cops abans d’agafar-se la baixa….

    • Abans de res, benvingut “caminaquecaminaras” i gràcies per participar.

      Si, és un desengany.

      També he llegit el que dius sobre les baixes laborals. Sembla que hi ha persones que porten més cura amb aquests aspectes davant les empreses, ja que les coses quan van mal donades, van mal donades i els detalls compten i el nombre de baixes (sobretot les poc justificades) és un factor a tenir present.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s