Gunbu Yartsa, no és el mateix que anar a caçar rovellons

Amb aquest post, segueixo amb la recentment inaugurada categoria sobre Societat i en concret amb la subcategoria “Si hi ha algú que estigui disposat a pagar per quelcom, hi trobarem algú suficientment necessitat per fer el que sigui per anar-ho a buscar on sigui i com sigui”.

Exemple de Gumbu YartsaEl “Gunbu Yartsa” és el nom tibetà per a un fong molt peculiar. Es tracta d’un paràsit de nom Caterpillar Cordyceps Sinensis . Totes les espècies de Cordyceps són endoparasitoides.

El nom significa “Cuc a l’hivern i herba a la primavera”. L’explicació la trobem en que, aquests fongs són en realitat la combinació entre un fong i la larva d’una arna del gènere Thitarodes.

El procés s’inicia a l’hivern, quan les espores del fong es dipositen sobre el cuc i comencen a consumir-ne el cos fins que el maten i el momifiquen, per més tard, sortir des del cap del cuc fins a cel obert on poden expandir les seves espores.

De cos generalment en forma de columna i d’una alçada entre els 5 i els 15cm.

Campament de recol·lectors de Gumbu Yartsa al Nepal

La regió autònoma del Tibet, i les províncies xineses veïnes de Qinghai, Sichuan i Gansu es on hi ha els millors i més grans centres de recol·lecció i es troba a unes altures entre els 3.000 i els 5.000 metres. 

 

L’època de recollida és en els mesos de maig i juny i és tant popular, i tant important per l’economia de les pobres gents dels voltants, que els nens tenen vacances escolars especials per poder anar a la recol·lecció.

La seva popularitat es deu bàsicament a dues raons:

Per una banda la medicina tradicional tibetana i xinesa ja recomanaven la ingesta del bolet al segle XVIII i se li atribueixen molts efectes guaridors, sobretot com a  estimulador del sistema immunològic. Es pren en pols, un cop triturat.

El principi actiu més destacable és l’Adenosina, un nucleòsid responsable entre d’altres coses de la transferència d’energia i el paper que té com a neuromodelador del sistema nerviós central.

Gumbu Yartsa

I per una altra banda, l’alt preu al qual es cotitza. A la dècada dels 70, el quilo cotitzava a uns 3 dòlars, per arribar als 5.000 dòlars que es pagaven l’any 2008, o els 7.000 l’any 2009. Les peces de millor qualitat, per pes i mesura, poden arribar a preus molt superiors. En funció de la mesura del fong, es necessiten unes 1.800 peces si són grans i unes 3.500 peces si són petites per arribar a un quilo de pes.

L’impacte econòmic en el Tibet rural ha estat tant important, que en els darrers anys s’ha convertit en la principal font d’ingressos per aquestes comunitats, arribant a representar per sobre del 70% dels ingressos anuals per a moltes de les famílies que es dediquen a la recol·lecció.

Quan hi ha una bona collita els preus cauen. L’any 2009, la producció del bolet va ser molt inferior a la d’altres anys en ser un any d’una greu sequera en aquelles zones i es va disparar una cruenta guerra de preus, amb brots de violència i pujada brutal dels preus als mercats.

L’especulació, l’emmagatzematge, la cobdícia i la necessitat aplanen el terreny per als brots de violència.

Pesant el Gumbu Yartsa recol·lectat

A més, el fred i les condicions de vida en els “poblats” que es munten especialment per poder estar a prop dels llocs de recol·lecció fan que aquesta feina sigui molt dura. Recordem també que el treball infantil es present en tota la temporada de recol·lecció

Les pastures on es recullen són espesses i els fongs no són fàcils de destriar de la resta de “gespa” que els envolta i els tapa, per la qual cosa, sovint la postura de recol·lecció millor és la d’anar ajupit durant hores per poder trobar allò que es busca i que si hi ha sort pot salvar l’any per una família, fins la següent collita. 

28 responses to “Gunbu Yartsa, no és el mateix que anar a caçar rovellons

  1. Efectivament, hem fet enfocaments diferents. Jo m’he centrat més en les propietats terapèutiques del fong i tu en l’impacte socio-econòmic que genera. Però bàsicament parlem del mateix. No havia tingut l’oportunitat de llegir el teu post i ha sigut tot un plaer, com sempre.

    • Molt amable Natàlia. Ha estat interessant contrastar els diferents punts de vista. Així i tot, el que està clar és que el tema és una bona troballa.

      Segurament en tronarem a sentir parlar en algun lloc, ja que el tema és curiós i interessant.

  2. no m’extranya que el post estigui tant comentat, un fong que col·lonitza un cuc, momificant-lo…, quin procés humà ha passat perquè algú descobrís aquest petit fong intrèpit i miraculós?

    la vessant social no la comentaré perquè està en la línea de tot el que fem i… bé, ja saps la meva opinió…

    i no dic res més perquè ja tothom ha dit casi tot.

    m’ha encantat.

  3. És fantàstic llegir els teus posts! Em donen l’oportunitat d’aprendre coses q d’una altra manera em serien impossibles de conèixer. M’ha semblat curiós això del cuc.. per cert, el video que han penjat més amunt no l’he volgut ni mirar… només de veure de què va se’m posen els pèls de punta.

    Com he llegit que deien en algun comentari de tot això només en treuen partit els de sempre i els que suen i perden la infància treballant són els nens.

    • Fantàstic que t’hagi agradat. És un tema curiós però el món n’està ple de coses estranyes, rares i curioses.

      Si, en aquest cas, no és només el fong el que “xucla”, també n’hi ha d’altres que “xuclen” del treball i de la necessitat dels necessitats, per fer un gran negoci.

  4. Wow! No se m’hagués passat mai pel cap menjar-me un cuc colonitzat per un fong!

    Veient els preus no m’estranya que es matin per recollir-lo. Segur que també ha crescut tota mena de picaresca al voltant del fong aquest.

    • Si, és una mica estrany el pensar en menjar-s’ho. Ara bé, mira’t amb els nostres ulls. Segur que nosaltres mengem coses que ells no entenen que siguem capaços de portar-nos a la boca.

      Jo menjaria abans això que altres moltes coses habituals per aquí.

  5. Ostres, una mica fastigós si que ho és tot plegat no?🙂 Però bon post, acabo d’aprendre una cosa que no m’hauria passat mai pel cap, el de la transformació del cuc en fong. Tinc una pregunta, la transformació és un procés natural del cuc o es tracta d’algun tipus d’element invasor que s’introdueix en el cuc i el va destruint?

    • Hola! No, no és un procés natural del propi cuc. Són les espores dels fongs que un cop arriben al terra si troben un cuc el “colonitzen” i poc a poc se’l van menjant fins a momificar-lo del tot. El que perd el cuc, no cal dir-ho, ho guanya el fong que va creixent fins que surt pel cap del cuc i va a buscar sortir a cel obert, on tornarà a repartir les seves espores per a futures generacions.

      Aquests fongs són una mena de paràsits. També momifiquen formigues, a més de cucs d’arna. Són uns supervivents, que viuen a costa de la vida d’uns altres. Són una mena d’invasors. Després ens els mengem nosaltres. Curiós, no?

  6. Què fort! No tenia notícies jo d’este cuquet.

    Al preu que va normal que es maten per anar a buscar-ne.

    • Si, al 2009 va haver-hi 8 morts relacionats amb el mercadeig del fong.

      L’alça de preus, la cobdícia i la naturalesa humana en situacions de necessitats i d’abús comporten brots de violència.

  7. Al·lucinant!!, però això existeix??? Aprenc molt amb el teu blog, queda clar que els que com sempre fan peles amb aquest negoci son els especuladors.

    Espero amb molt d’interès el proper post. Salut!!

    • Hola, molt amable!

      El Món és gran i estrany i en té moltes de petites històries, unes més conegudes que d’altres.

      Els negocis són arreu i sempre hi ha qui està per intermediar i quedar-se la millor i la més gran part del pastís.

  8. Quina gràcia: el tinc… a la biblioteca! =:O) Aprofito per compartir més informació doncs.

    En Fitoteràpia Xinesa, està catalogat sota “Dong Chong Xia Cao”. Antigament, el medicament – o, millor dit, el menjar terapèutic – era una barreja del cuc mort i del fong que es cuinava amb l’ànec al forn i era d’ús exclusiu del Emperador i de la seva família. Avui, es cultiva sobre una base de cereals. Dades tècniques: sabor dolç, caràcter càlid, meridians pulmó i ronyons, propietats anticancerígen, antiasmàtic, estimulant suprarenal, antibacterià, sedant. Precaucions: no utilitzar en síndromes externes o superficials. Si combinat amb Du Zhong i Yin Yang Huo, combat la impotència.

    Oh, gràcies per l’entrada: ha estat un moment per recordat que l’avi cultivava cucs per nodrir els seus pulmons i per ‘apadrinar’ la seva tos i asma.

    • Hola Kuka, quina casualitat!

      He llegit sobre les suposades propietats guaridores, però el propòsit del meu post era la vessant social.

      La teva aportació enriqueix el post.

      Els preus indicats en el post estan referits als fongs salvatges, és a dir, els recol•lectats a les muntanyes. Tenen una consideració superior als conreats “artificialment”.

      És molt interessant el que apuntes del teu avi. No sé exactament que és però sembla una mena de guariment d’aquells que avui en dia ja no trobem enlloc, o en molt pocs llocs.

  9. Ja fa temps que volia escriure el teu blog. Els posts són molt interessants.
    Però la història del cuc que es torna fong i que és or per una regió com el Tibet, la trobo sorprenent.

    Digne per agafar un càmera i fer el seguiment de tot el procés.

    Sovint em pregunto si els productes valuosos pel seu sabor, propietats etcétera, ho són per la seva pròpia naturalesa o és a l’escassedat del producte i la dificultat per aconseguir-lo el que el converteix en quelcom exquisit i miraculós.

    • Encantat de tenir-te per aquí!

      Crec, com tu, que de vegades aquesta mena de productes són desitjats i perseguits per escasos, originals i d’altres factors indeterminats. Sopa de tortuga, nius d’oreneta, sopa d’aleta de tauró, pols de banya de rinoceront…i altres exemples que porten aquestes espècies al límit de l’extinció, tot perseguint no se sap molt bé quina mena de guarimens o quins sabors.

  10. CLASSEDANGLES

    Deu meu kina grima aixo de k els creix el fong a dins…
    Em recorda un cop que vaig veure una ovella a la que li creixia gespa sobre la llana. No se perque aquestes coses sempre man fet angunia percert se que es molt fastigos pro deixo un enllaç al youtube d’un tema “semblant”

    Aviso, nomes es apte per a insensibles

    • Hola! Com pots dir que fa grima el meu post? He mirat l’enllaç que has deixat i això si que és fort.

      El fong del que parlo en el post fa el mateix amb formigues. És tot un supervivent.

  11. Molt interessant, sobretot perquè ens fa descobrir una de tantes coses que desconeixem i que passen cada dia al nostre voltant, les quals un cop en tenim coneixement, molts cops ens sorprenen o fins i tot horroritzen.

    Sembla mentida que una cosa que aparentment sorgeix d’una casualitat o caprici de la naturalesa (les espores d’un fong que van a parar a sobre d’un cuc) pugui generar un mercat d’especulació al seu voltant.

    • Gràcies per participar!

      Si, sempre que hi hagi mercat, diners i persones necessitades, ja la tenim muntada. En aquest cas és per un fong-cuc, en l’anterior post sobre aquesta temàtica era sobre les mines artesanals. Malauradament hi ha molt exemples d’aquests.

  12. Interesantíssima tota aquesta informació!! És curiós com pot donar de si un cuc, fins a convertir-se en el sustent d’una part important de la població. Molt fort que donin festa a la quitxalla a l’època de la recol·lecta. Sembla que s’està produïnt un fenòmen semblant al de la recerca de l’or americà, oi?
    M’agrada aquesta secció, ja fa falta un bon anàlisi de la societat.

    • Gràcies. Vaig pensar en fer aquesta secció en veure que estava treballant en uns quants temes que tenien aquest denominador comú.

      Si, el món és molt gran i passen moltes coses. Per aquestes regions potser que això sigui, com dius, com una nova febre de l’or. Si bé, aquella no era estacional i aquesta si. Totes dues poden acabar igual, per sobreexplotació. Si cada campanya arrasen amb tot, al final s’acabarà.

      Per agafar-los han d’esperar el moment just, quan el fong a sortit de sota terra i ha dispersat les seves espores. Si els agafen abans, no s’assegura la següent campanya.

  13. Un cop més, molt interessant. En aquest tipus de casos, ens hem de preguntar si això és un graó en el camí del desenvolupament, o no. M’explico: si això els permet acumular excedent de capital que els permeti diversificar l’economia, anirem pel bon camí. Però si tan sols serveix per a que quatre s’enriqueixin i la resta continuï a la misèria, doncs no.

    No fa massa anys, a Espanya, els fills dels pagesos tenien uns dies en els que podien faltar a classe per ajudar al camp. Fins i tot era legal que un nen de 14 anys conduís un tractor (òbviament dins el camp, no a la carretera). Compte amb demonitzar el treball infantil: les modernes economies europees estan fonamentades en legions de nens que treballaven en fàbriques. Vol dir això que s’ha d’emprar impunement mà d’obra infantil? no. Però pot tenir el seu paper.

    • Pel que he pogut llegir, la recol•lecció d’aquest “bolet-cuc” aporta a les famílies que s’hi dediquen entre el 50 i el 80% dels seus ingressos anuals. Això vol dir que per aquestes persones això s’ha convertit en essencial.

      L’autèntic negoci el fan els que els hi compren i desprès revenen a Laboratoris (podeu fer una cerca a Google o qualsevol altre buscador) i trobareu com venen aquest producte en pastilles i mireu-vos els preus. És increïble.

      Pel que fa al treball infantil, recordo que el meu pare m’explicava que ell treballava des dels 7 anys. Se que hi ha Països i circumstàncies (tu mateix ens expliques uns exemples molt interessants) que habiliten pràctiques que nosaltres a Occident ara ja no volem, ni permetem.

      Ara bé, convenim que el desitjable i el millor és que els i les menors d’edat es formin d’una altra manera, si és possible.

      Si les condicions de necessitat són tals que cal l’ajut de tothom, ja m’imagino que tothom hi posa el seu esforç, ja que el primer és la supervivència.

      • El desitjable, com tu dius, és que el treball infantil desaparegui. Però allò on ha desaparegut ha estat perquè ha deixat de ser estratègicament necessari. A Occident el treball infantil és perseguit perquè la nostra economia és prou madura.

        Felicitats per la teva capacitat de crear debat!

        • Hola. Tens raó.

          He estat en alguns països on encara és bastant usual veure treballar a nens i nenes: venent pels carrers, netejant sabates, polint objectes fet amb algun mineral, baixant una muntanya per la drecera per arribar abans que l’autocar dels turistes i així obtenir alguna recompensa, carregant llenya, tenint cura de ramats de llames, cabres…, i vist amb ulls occidentals fa mal.

          No és que siguin infeliços per això, és que tot el temps que han d’emprar en això, el podrien tenir per jugar, aprendre altres coses, descansar…perquè segur que arriben mal menjats i molt cansats a casa.

          Aquests nens i nenes i les seves famílies segur que necessiten fins la darrera moneda que entra a casa seva, per assegurar-se un plat calent a taula, per comprar roba o una llibreta per anar al col•legi.

          El debat del treball infantil no s’acaba traient tots els nens del carrer o dels tallers o les mines, sinó revisant el teixit social i productiu del país de que es tracti i millorant l’economia en totes les seves “capes” i no solament en les més altres. Com tu deies, allà on no és necessari ja és molt difícil de trobar. I per això és molt més perseguible i odiós el lloc on encara es practica per simple abús.

          Està bé el debat intel•ligent. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s