El Paco. No, no és el nom d’un amic.

Què és?

El Paco (Pasta Bàsica de Cocaïna, Pasta Base o PBC), és una de les drogues més addictives, perilloses i barates que existeixen avui en dia. Una combinació mortal.

Es presenta en el mercat com un pols de color entre crema i marró, sabor amargant i una olor forta i penetrant.

Foto d'una de les Villas Miserias

Malgrat ser considerat un residu químic, s’ha fet molt popular a les Villas Miserias de l’Argentina. Esta present també a Xile, el Brasil, Colòmbia i l’Uruguai.

No és soluble en aigua, no es pot esnifar, ni tampoc injectar. Normalment es consumeix en forma de cigarreta amb marihuana o es fuma amb pipa. Les pipes acostumen a ser casolanes, aprofitant llaunes foradades, tubs…

Uns 100 quilos de fulla de coca es converteixen en poc mes d’1 quilo de pasta base de la qual n’acaben sortint uns pocs centenars de grams de cocaïna. La fulla se sotmet a diversos processos, com la maceració i la cristal·lització, en què es fan servir nombrosos productes químics.

El Paco està fet amb els residus químics que s’extreuen d’aquest procés, on només hi ha una molt petita quantitat de cocaïna. La resta són productes no aptes per al consum humà com: querosè, àcid clorhídric, amoníac, arsènic, acetona i calç. Aquests adulterants són els que converteixen el producte en una bomba.

En un quilo de Paco solament hi ha 1 gram de cocaïna (una mil·lèsima part).

Quins efectes té en l’organisme el seu consum?

L’efecte al prendre’l és immediat, l’eufòria dura d’1 a 7 minuts depenent de la puresa i de la quantitat de droga.

Els Efectes Físics de l’addició són molt evidents. Pèrdua de pes, tos crònica, problemes intestinals i hepàtics, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, sudoració, pèrdua de la gana, ansietat, vòmits, insomni, diarrees, coïssor als ulls, pèrdua de concentració i del llenguatge, així com dificultats en la locomoció.

Pipa improvisada per fumar Paco

El dany cerebral i físic que produeix l’ha definit la sociòloga Alcira Daroqui com “el camino hacia el no sujeto”. Als consumidors els coneixen com els morts vivents. El Paco no mata per sobredosi, mata pel deteriorament.

Els Efectes Psicològics es presenten en fases:

  • Fase d’Eufòria: intens plaer, verborrea afectiva, insomni i hipersexualitat.
  • Fase de Disfòria: apareix a les poques hores de consumir en forma d’angoixa intensa i afany de tornar a fumar. Algunes persones cauen en la tristor, l’apatia, l’agressivitat i la indiferència sexual.
  • La tercera Fase pot aparèixer sola o a continuació de les altres i es caracteritza per al·lucinacions visuals, auditives i olfactives, amb deliris persecutoris. Té una duració de 2 o 3 dies i desapareix gradualment en deixar de fumar o en tractar-se.
  • La quarta Fase és la fase de psicosi que apareix després de varis dies de consumir. Presenta agitació psicomotora amb hipervigilància i idees de persecució. Aquesta fase es pot allargar des d’unes setmanes fins a uns quants mesos, depèn de la persona i de la resposta al tractament.

Moviments Socials sorgit contra el consum

Solament a l’Argentina s’estima que hi ha 180.000 addictes, que consumeixen sobre un milió de dosis diàries. Això genera un negoci superior al de les industries del cinema o de les discogràfiques.

Hi ha dos perfils principals d’addictes, els politoxicòmans que desprès d’estar enganxats a tot tipus de substancies opten per aquesta per manca de recursos i joves en situació de gran marginalitat.

Protestat contra el consum del Paco

Els estudis efectuats expliquen que els addictes acostumen a fumar entre 10 i 25 dosis diàries, si bé es donen casos de consums molt superiors.

Mares de joves enganxats s’han anat agrupant en petites organitzacions que lluiten contra el consum, el Movimiento de Madres en Lucha de la Boca o las Madres contra el Paco, també conegudes com Mujeres por la Vida. Aquesta, és una organització sorgida a Villa Oculta (en realitat el nom és Villa 15, i se la coneix com Villa Oculta des de 1978, quan el Govern va aixecar un Mur per ocultar-la de la vista del turistes que anaven a Buenos Aires amb motiu del Mundial de Futbol), davant la manca de resposta de l’Estat per combatre el consum. Són unes 150 dones liderades per Maria Rosa Gonzalez.

És en aquestes Villas Miserias on el consum del Paco ha arrelat amb més cruesa. En allà, una dosi es ven a uns de 25 cèntims d’Euro.

Aquestes mares, amb les seves accions, el seu esforç i la seva tenacitat, han aconseguit arribar als mitjans de comunicació i aquests, en publicar els fets han aconseguit que Buenos Aires obrís els ulls a la realitat.

En fer-se públic el problema, les autoritats no l’han pogut seguir ignorant i les ha situat en una posició en la qual no poden defugir una intervenció decidida en la cerca de solucions contra el consum i en favor de millorar les ajudes sanitàries als afectats.

Es creu que hi ha dos factors que han ajudat a l’expansió d’aquesta droga. Per una part, el col·lapse econòmic de 2001 que va castigar durament les classes més desfavorides, abocant a molts joves a un present i un futur sense esperança. I per altra part, al fet que narcotraficants de Colòmbia, el Perú i Bolívia hagin traslladat els seus laboratoris de cocaïna a l’Argentina, on troben amb més facilitat les substancies químiques necessàries per processar la coca.

La marginalitat de les persones que s’han enganxat a aquesta droga ha mantingut per un llarg període aquest problema fora del sistema, com si no existís. Era un problema més dins del munt de problemes que ja tenen les Villas Miserias.

Mapa de distribució de les Villes Mièrias

La necessitat per tornar a fumar és tant gran, que els addictes venen el que sigui per tal de poder comprar una nova dosi. Els familiars expliquen que quan ja no els queda res per vendre, comencen a vendre coses que no són seves, coses que troben a casa. Quan han acabat amb tot o la família els ha dit fins aquí hem arribat, uns quants d’aquests es troben robant a d’altres persones, entrant en un cercle de conflictivitat de difícil sortida i de complicat retorn.

Nota: El Periòdico de Catalunya, va informar fa uns dies que l’equivalent del Paco, es ven a Barcelona amb el nom de “Basuco”, a un preu d’entre els 10 i els 15Euros el gram. De cada gram se’n poden treure 3 o 4 dosis. Se’l coneix també com a “teke”.

Enllaços que poden ser d’interès per ampliar informació sobre el tema:

http://www.facebook.com/group.php?gid=193218195266&v=photos#!/group.php?gid=193218195266&v=wall

http://www.facebook.com/pages/Hay-Otra-Esperanza-Asociacion-de-Madres-Contra-el-Paco/138137645982#!

madrescontraelpaco@yahoo.com.ar

24 responses to “El Paco. No, no és el nom d’un amic.

  1. Els joves no es droguen per manca d’informació, ni perquè siguin imbecils ni perquè no en sàpiguen les conseqüències.

    Hi ha diverses raons que poden portar a algú a drogar-se i obviament no són iguals les dels joves d’aquí que les dels joves d’allà.

    Aquí pot ser per inseguretat, per voler encaixar en un grup, per cridar l’atenció o encara que algú li sembli impossible per simple avorriment. Raons que per mi són del tot estúpides però que cada vegada es donen més entre la gent jove i s’hauria d’estudiar millor el per què tot això pot desenvocar al consum de drogues.

    Allà m’imagino que les coses són diferents. En primer lloc la droga és una cosa que forma part de la vida en aquests barris marginals. Segur que molts nanos coneixen un veí, un amic, un germà o un familiar que hi està enganxat o que en ven. Si veuen que és una manera de guanyar diners fàcils segur que molts joves s’introdueixen en aquest món. I no els culpo.

    També hi ha una raó que crec que es dóna tan aquí com allà. Quan algú no és feliç amb la seva vida i l’únic que vol és oblidar les preocupacions, la tristesa, el dolor… senten que si prenen droga per un moment, una vegada al dia tot allò marxa. Segurament molts creuen que només ho provaràn una vegada però com dius en el teu post la droga crea molta addicció i el fet de saber que si la consums tota la merda que tens dins marxarà per un moment també. Arriba un moment que ja no els importa el que els passi ni com es sentin les persones que els rodejen, només volen oblidar.

    Abans, durant l’epoca de la revolució industrial molts obrers no guanyaven ni per alimentar a la seva familia. Sovint pensava com era que es gastessin diners en comprar tabac i alcohol… que beguessin aigua i s’estiguessin del tabac! Però la vida era dura i un simple tabac o una borratxera donava una pausa, un descans. Igual que el sexe, molta gent recorre al sexe per tal de no pensar i s’abandona al plaer per uns instants.

    No intento justificar el consum de drogues, ni dic que sigui la sortida intel·ligent ni la que agafaria jo. Tan sols intento fer-me una idea de les raons que poden portar a la gent a consumir.

    És molt dur estar al costat d’algú que consumeix i veure com a poc a poc es va destrossant la vida i la de les persones que el rodejen. Planyo el paper de les mares de les que parles.

    Bon post, no coneixia aquest tipus de droga encara que de fet, sempre se n’intentaran inventar de noves i més barates o més cares sempre pagaran els d’abaix i guanyaran els de dalt.

    • Bons punts de vista Born.

      És un tema delicat perquè la gent s’hi juga la vida. Bé, més que jugar-se-la, molts la perden i com en el casino “guanya la banca”.

      Darrera hi ha un negoci, un negoci mundial que no té final, ni té compassió.

      En una altra resposta a aquest mateix post, deia que no és tan fàcil dir blanc o negre amb un tema com aquest. No m’he trobat mai en una situació tant desesperada que m’hagi abocat a fer alguna cosa així i per tant no vull dir senzillament que els que ho fan són estúpids (que segur que uns quants ho són però no tothom).

      La lluita contra la droga és complicada perquè és arreu i perquè afecta molts països i cents de mils de persones. És el gran negoci.

      • Fa un moment pensava que el tema de la droga també el podem lligar amb el del teu últim post, el de l’experimentació amb humans.

        A les discoteques has d’estar constantment pendent del teu vas perquè algun sonat no et tiri una nova droga per provar quin efectes causa. I estem parlant d’experimentar ja no només amb gent de la teva mateixa raça, sinó amb joves i en alguns casos fins hi tot amb nens de 14 anys que van a les discoteques de tarda.

        Això de no tot s’hi val, justament me n’he adonat al cap d’una estona. L’has canviat abans de que jo et comentés? Si és el cas no és que intentés pendre’t la frase, ha sigut pura casualitat!

        • Hola. És molt béstia això que expliques de les discoteques. Costa imaginar que hi hagi persones que tinguin tants pocs escrúpuls com per fer això.

          Si, d’alguna manera pot lligar tot plegat.

          El comentari de la frase, ha estat això, un comentari. M’ha fet gràcia que haguéssim coincidit en la terminologia.

          Saps que canvio sovint la foto de la caràtula i fins ara aprofitava el subtítol que es pot posar al títol del blog per explicar de quà va la foto que hi col•locat. Això m’agrada perquè em permet explicar la foto a qui entra al blog i se la mira.

          Ara bé, en ocupar aquest espai amb l’explicació de la foto, perdia la possibilitat d’explicar de que va el blog o de posar altres coses en el subtítol, que és el que es veu en buscar blogs o en consultar les classificacions (es veu el gravatar, el nom del blog i si hi ha alguna cosa en el subtítol doncs també).

          Ara he posat l’explicació de la foto a la part superior de la columna de la dreta del blog i ja he posat un subtítol amb ànim de definitiu.

          Ha estat casualitat i ha estat solament un comentari.

  2. Uff com pot la gent foter-se coses d’estes que són tan dolentes?

    No coneixia esta droga ni ganes…

    El que sobta és que amb els efectes secundaris dolents que dóna després de les bones sensacions, la gent continue prenent…

    Terra de llibres

    • Se suposa que l’efecte addictiu passa per sobre de les conseqüències. No mana la raó sinó la desesperació per tornar-se a prendre una nova dosi.

      Realment fa por la capacitat que tenim de fer-nos mal.

  3. No entraré a opinar sobre perquè la gent se droga perquè imagin que hi ha gent per a tot i les coses no sols se poden veure com a blanques o negres. Sempre hi ha més variants, en aquests casos també. M’ha semblat un post completíssim i genial en quant a informació, perquè sempre va bé estar informats i tot el que dius a l’escrit, com ara aquesta droga, ho desconeixia.

    • Gràcies pel compliment.

      Si, efectivament les coses no són, quasi mai, blanques o negres i tampoc en aquest cas.

      És difícil saber que passa, i el per què, pel cap de les persones que prenen aquesta mena de drogues tant perjudiccials.

    • Totalment d’acord. És cert que es fa difícil d’entendre, però també hi ha circumstàncies a la vida que ens fan actuar com crèiem que no ho haguéssim fet mai. Quin no ha sentit dir en alguna persona, o dir-ho un mateix, allò de: “Jo això no ho faria mai de la vida” i després…
      El post m’ha semblat molt interessant. I també he fet una ullada als links. Gràcies

      • Pel que he pogut veure a la Xarxa, hi ha motla moguda amb el tema. És un tema important en alguns països de Sudamèrica. Important per preocupant.

  4. Un cop vaig sentir una interessant reflexió en una sèrie de televisió no tan dolenta com em temia: “Si vols que la gent deixi de pensar en una cosa, parla’n tot el dia, a totes hores, fins que es cansin i no ho escoltin”. Hi ha molta informació sobre les drogues, potser massa. Però, està ben donada? No sé què pensar, perquè no entenc que es pugui caure en això…
    Salutacions!

    • Benvingut per aquí!

      És cert que se’n parla del tema. No se si massa o no, però encara se’n parla més d’altres temes molt més banals.

      En a mi també em costa d’entendre aquest món. Una de les arestes és fàcil d’entendre, la del negoci i també la dels intermediaris, ara bé, la dels addictes d’algunes d’aquestes substàncies ja se m’escapa més.

  5. Doncs jo tampoc ho entenc, per molta marginalitat i desconeixement que hi hagi qui es droga és simplement un imbecil. Per molt marginals que siguin els ambients en els que es consumeix aquesta droga la gent bé que veu com acaben els consumidors, i a més a més ho veuen a molt curt termini, llavors què cony foten!?

    • És que imagino que no potser tan senzill. Per fer-me a la idea m’he de construir una explicació entendible per a mi.

      I la gent que es punxa o fuma heroina. I la gent que…

      Què t’impulsa a l’autodestrucció d’una manera tant evident?

  6. Esgarrifa llegir el teu post, doncs imagina’t veure una persona enganxada a això :S

    • Si, el deteriorament cerebral és important, però sembla ser que el deteriorament físic és molt ràpid i molt evident.

      És una característica d’aquesta droga, per això els diuen els morts vivents.

  7. Després diran que si els joves es droguen és per manca d’informació!! Bon post!! M’agrada molt aquesta definició de “el camino hacia el no-sujeto” Molt visual.

    • Si, vaig reproduir aquesta frase perquè també en ami em va semblar molt ben trobada. És demolidora!

      Si que hi ha informació. Hi ha casos en que no està en paper, sinó que la veus en els teus amics, familiars…El problema és assabentar-se quan ja és massa tard.

  8. Mai no entendré el consum de drogues que no sigui pel desconeixement del que arriba a fer, cosa molt difícil avui dia… Per més marginalitat en la que estiguis ficat, si veus com acaben els qui ho prenen, perquè ficar-s’hi? Escapa completament del meu coneixement.

    • Jo tampoc entenc aquests comportaments, quan estan veient al teu voltant el que passa.

      Ara bé, tampoc m’he trobat en situacions límits com la que potser alguna altra s’hagi trobat, sumat a una situació de marginalitat.

      Solament ho puc entendre en una situació en la qual ja t’és igual una cosa que una altra.

  9. crec que l’esperança de vida es de 6 mesos.
    que li passa a la gent?

    • Si, tenen una vida curta des de que s’hi enganxen. Així i tot, primer passen per un deteriorament seriós del cervell, dels sistema nerviós central, del sistema respiratori…

      Per què ho fan? Imagino que la desesperança més profunda i la marginalitat. L’entorn tampoc ha d’ajudar massa.

  10. Aix, jo es que no puc amb la coca! Em marejo només de sentir-ne a parlar! Traumes que té un!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s