El pop Paul ha palmat. I? És què estem tontos?

Ha estat un rampell que se, sabreu disculpar, però és que en veure la notícia en primera plana de molta de la premsa que ens envolta i també en algun programet de televisió i en algun telediari, de que el pop Paul ha mort, i que això s’hagi convertit en notícia de transcendència m’ha fet, de nou, dubtar de la pretesa intel·ligència de l’ésser humà.

El pop Paul

En constatar el rebombori de la noticia he pensat, però això interessa tant com per sortir als telenotícies compartint pantalla amb Haití, l’Afganistan i altres misèries?

És què potser soc un insensible? És què visc en un altre món?

Pobret Paul, no li desitjo cap mal, però ens hagués fet un gran favor si hagués fugit de l’aquari abans del mundial de futbol.  Ens haguéssim estalviat tantes tonteries, absurditats i tertulians debatent sobre les excel·lències del cefalòpode oracle.

El pop Paul

Paul, descansa en pau. Has estat utilitzat per uns imbècils, la tonteria dels quals s’ha estes com si d’una malaltia es tractés. Bé, potser si ho és, la tontitis aguda.

Acabo de llegir que en el seu honor (?!), l’aquari d’Oberhausen farà una exposició i un monument.

Bé, el dit, més del mateix.

Disculpeu els que llegiu aquestes línies, m’ha pogut la passió, no me n’he pogut estar.

Advertisements

32 responses to “El pop Paul ha palmat. I? És què estem tontos?

  1. Jo crec que tot això té alguna cosa de positiu… i perdoneu la intromissió, però he trobat una porta, he trucat, s’ha obert sola i he passat… No faré malbé res, ho prometo!
    En aquest bloc estem marejant la perdiu respecte al mol•lusc de vuit potes uns quants éssers humans que ni ens coneixem, ni ens hem vist mai i, molt probablement, ni ens coneixerem ni ens veurem mai. O sigui, el pop ha aconseguit reunir-nos com en un funeral on no coneixes ningú, però que acabes encetant una conversa amb un cercle de persones que al final resulta ser que et són afins… I potser —elucubrant ja— hi acabes trobant algú-que-coneix-algú-que-li-han-parlat-que-li-sona-que-tu-tenies-relació-amb-i-resulta-que-al-final-el-dibuix-es-tanca-i-acabes-donant-records-perquè-els-traspassin-a-i-vas-a-fer-un-tallat-amb-perquè-mira-que-és-petit-el-món, eh!
    Penseu, potser, que si la notícia de capçalera hagués estat sobre l’atur, un polític, un assassinat de gènere, una guerra, la droga, etc., etc., etc. hagués generat que el propietari del bloc s’hi referís en una de les seves entrades? Penso que no… i ho penso perquè tot allò ja forma part de la rutina diària de les publicacions diàries… i, al final, tot rellisca i acaba per no provocar debat…
    Per tant, i amb el respecte degut a tal insigne cefalòpode finat, alegrem-nos perquè ha aconseguit situar-nos a tots en el mateix punt de trobada! Però ara em pregunto: és el pop o és qui ha decidit posar-ho a la capçalera dels noticiaris qui ens ha reunit…? Segles enllà… calia matar Adidas?
    Amén.

    • Hola Rovelló, benvingut!

      Has fet molt bé al trobar aquesta porta, entrar-hi i comentar.

      Doncs bé, tens raó des del punt de vista des del qual has enfocat el teu comentari. Ens ha reunit un funeral!

      És qui ha decidit fer-ne notícia de capçalera qui ens ha reunit i no el pobre Paul. El pop feia el paper que li feien fer.

      La veritat és que quan vaig veure la notícia per davant d’altres temes que aquell dia varen passar em va cabrejar i vaig decidir fer el post d’una manera sobtada, d’una manera que fins el moment no havia fet.

      Nota: tens blog? Ho dic per poder-lo visitar.

  2. Era un oracle contemporani… tan creïble com aquelles boles que després de llençar a l’aire una pregunta i de saccejar la bola et deien “Sí” o “No” o “Potser”.

    • Crec que les boles de les que parles tenen l’opció “potser”, que desconec si en Paul la tenia. Crec que ell no dubtava, sempre escollia una de les opcions que se li presentaven.

      L’oracle de Delfos hagués posat diners per tenir a disposició en Paul per si necessitava una segona opinió.

  3. És un absurd de notícia, totalment d’acord, però darrerament mos en donen tantes cada dia de dolentes que, de tant en tant, les d’aquest tipus pens que tampoc fan tant mal. Està bé distreure’s una mica de tot. Sols és la meva opinió…

    • Exposes una opinió diferent i és molt benvinguda.

      Tens raó al dir que cada dia passen tantes coses tràgiques que el fet que ens en expliquin una que malgrat sigui sobre una mort no és del mateix calat que d’altres, pot tenir fins i tot un efecte balsàmic entre tanta barbàrie.

      Ara bé, d’aquí a situar-la com a notícia de capçalera? Donar-li un rebombori impropi?

      Sembla que la resta de notícies siguin banals i això és quasi insultant al meu entendre.

  4. Doncs jo vaig llegir que estan preparant una pel·lícula inspirada en la seva vida… l’ésser humà sempre es supera!

  5. Esperem que amb la seva mort hagin desaparegut també totes les supersticions irracionals i sensacionalistes!

    • Bé, segurament això no serà allò de “muerto el perro, muerta la rábia”. Aposto que ja tenen un sustitut!

      El negoci i el màrqueting han de continuar. Aquestes coses encanten a una part important de la població.

  6. A mi els falsos pops predictius no m’importen gens, i els copitos de nieve tampoc, i els discursos del papa i el mundial de futbol i la roba que s’ha posat l’estrella x la nit y encara menys. Tot això és només una gran farsa per treure els diners de les butxaques on s’haurien de quedar, per omplir les que ja s’han convertit en forats negres de diners!! Fa fàstic veure la importància que certa gent dona a coses que no importen en el fons a ningú. I l’estupidesa que l’acompanya fa por.

    • Quasi bé ens hem acostumat a viure envoltats d’aquesta mena de “negocis escurabutxaques” de que parles. N’hi ha tants que quasi bé passen desapercebuts perquè ja formen part del paisatge habitual.
      Tot és millor si ho ha lluït una de les artistes de moda o si ho anuncia per la televisió el darrer vampir de moda.
      Ara que s’acosten les festes nadalenques és un dels millors moments en veure la gran habilitat i ferocitat que empraran les marques per vendre’ns el perfum de sempre embolcallat amb un nou anunci rodejat d’alguna cara o algun cos atractiu.
      És molt difícil mantenir-se apartat de tot aquest món.

      N’estic d’acord amb tu quan dius que fa por l’estupidesa que acompanya tot el fenomen. Si, crec que hi ha massa gent que confon el que és important de veritat del que no ho és tant.

  7. No té res de sorprenent, que això ens sembli (encara) sorprenent, per desgràcia, perquè fins i tot penso que ja deixa de ser-ho. El Periodisme està molt malament, però una gran part de culpa la té la pròpia societat, l’audiència, que “demana” que es generin aquests continguts. Tu mateix ho has dit, és una misèria, molt diferent de les d’Haití o Afganistan, però una misèria com una casa. Nostra, humana, evidentment. Només cal veure l’èxit d’alguns programes de certs canals de TV. El que s’hauria de morir és la nostra estupidesa i l’evasió crítica i intel·lectual, però em temo que avui dia la hipocresia i el fals proïsme són irreductibles com els gals. El millor que podem fer és riure, encara que sigui d’amargura.

    • Hola benvingut a aquesta caseta que entre tots estem construint!!! Gràcies per entrar i per participar.

      Tens raó en el que dius. El que passa és que jo que soc un innocent de mena encara em deixo sorprendre per aquestes notícies.
      El que més em va cabrejar va ser el tractament de notícia important que moltes cadenes i diaris li varen donar. No ho entenc, però entenc que s’ha d’entendre atesa la situació social en la que ens trobem, tampoc ens podem enganyar.

      ….Sempre ens quedarà la “princesa del pueblo”. A aquesta xicota li passarà com al pop, quan se n’adoni de tot plegat serà un residu televisiu i es preguntarà: què ha passat?

  8. Arribo a casa per dinar – on, afortunadament, hi ha un que és molt de la broma – i em diuen: – Seu que t’hem de donar una mala notícia: s’ha mort un ésser estimat. – Qui s’ha mort!? – En Paul. – !? Quin Paul!? En Paul, el pop, el pop Paul!! =:O) En fi, la premsa pensa (pensar és eufemisme) i després un gran nombre de persones considera justa aquesta forma de pensar. Us deixo amb l’acudit que estem fent a Brasil:

      • És clar, ara ja sabem el motiu de la mort del famós pop.

        Això no es fa! L’heu sotmès a un estrés insuportable que no ha pogut resistir.

        Esperem que els electors brasilers tingueu més resistència i més sort que en Paul en la propera segona volta de les eleccions.

        Fins aviat.

    • Hola Kuka, ben retrobada, ja et trobava a faltar després de temps de no saber de tu.

      Veig que les notícies “importants” han creuat l’Atlàntic fins i tot. No hi ha res que pugui amb la premsa.

      Vaig a mirar l’acudit que em sembla has deixat en el comentari següent.

  9. Jo m’he rendit, Tomàs. Com Raimon, em passo el dia dient “no sóc d’eixe món”, perquè ni entenc res ni tinc ganes d’entendre-ho. Exigeixo un mínim de professionalitat a la premsa i, si no és possible, com a mínim que tinguin sentit del ridícul! No pot ser de cap manera que, com al tango Cambalache, tot sigui igual, tingui el mateix valor un premi nobel de física que un pop al que se li atribueixen dots predictives…. és del tot intolerable.
    Perdona per l’ex abrupte!!!

    • Hola Theo!
      Ex abrupta tant com vulguis!!!
      Jo no tenia pas pensat ahir fer un post (de fet n’havia fet un abans d’ahir i fer-ne dos en dies consecutius és una exigència massa forta per a la meva única neurona) però no me n’hi vaig poder estar. Va ser com un crit llençat a l’espai, d’Internet en aquest cas.

      No crec que passi gaire temps fins que veiem que s’han “inventat” un altre pop o una granota o un mico que farà alguna tasca endevinatòria similar per omplir el buit deixat per en Paul.

      Això és un circ, i no ho dic pels pobres animals que no en tenen pas la culpa.

  10. Això va ser notícia de capçalera? Però que surrealista! Em temo que teniu raó: els informatius s’han convertit en programes d’entreteniment. Sort que encara en queden de seriosos i “noticiorros” així ajuden a destriar el gra de la palla. En tot cas, em resulta preocupant que tantes cadenes decidissin que era una notícia “important” o que a la població ens importava… tan malament ens veuen? Ens consideren “atontats” o ens hi volen tornar?

    • Jo crec que volen fer un país, o varius, de faltadets i de faltadetes.

      En el comentari de Perplexa1, ens diu que ella en rebre els resums de premsa també es va adonar que el tema hi era present arreu.

      S’ha de filar molt prim a l’escollir canals de tele, emissores de ràdio i premsa en general.

  11. Res a comentar, jo tambe em vaig quedar una mica parada quan en rebre els titulars de diversos diaris a l’email…. en TOTS sortia la noticia del pop

    • Així doncs, no exagerem en dir que s’han passat molt.

      No han mesurat el que diuen ho què? no hi ha ningú que s’encarregui de tenir seny!!!

  12. Ja ho comentava ahir al blog del Theo, els informatius ja no són un espai objectiu, seriós i divulgatiu; s’han convertit en un programa més que lluita per l’audiència. I aquí és on comença la devallada d’aquest sector tant important de la televisió (el més important, de fet)
    Sembla que avui en dia els telenoticies han de ser divertits, entretinguts i innovadors. I com més ho siguin, més audiència tindran. Què s’ha mort algú? No passa res, després donem una notícia estúpida i en fem broma!!
    A l’altra banda es trobem telenotícies tan sensacionalistes que semblen una extensió del “Sálvame”. Música tensa, notícies escabroses, morts i més morts,…
    Per part meva, continuaré confiant en el 3/24 que, de moment, sembla que es prenen la informació més seriosament que moltes cadenes.

    • Mentre et llegia em semblava està veient un telenotícies qualsevol. Molt ben explicat.

      Correm el risc de banalitzar totes les coses i de confondre el públic. No es pot obrir un telediari amb la mort del pobre pop. No es pot fer ni s’ha de fer, ja que hi ha moltes altres notícies molt més importants.

  13. Algú va entrar per la porta i em va dir: “¿a que no sabes cuál es la primera noticia hoy en el telediario de Antena3?”, jo li vaig contestar: “alguna mariconada, eso seguro”. Doncs “bingo”, era el puto pop dels pebrots!! .

    Tonteria generalitzada i gratis.

    • Si, com dius, tonteria generalitzada.

      Ja n’estic d’acord amb els que telenotícies siguin plurals i recullin tot allò d’arreu que sigui important. El preocupant és pensar qui i perquè ha determinat que aquesta és una d’aquelles notícies importants que compartir i esbombar. A més, tal i com dius, en algunes cadenes va tenir el trist honor de ser notícia de capçalera.

      Penós!

  14. 😯 i repeteixo: 😯 !

    Per sort ni avui ni ahir no he tingut temps de sentir les notícies ni de llegir un diari. Sí, Tomàs, sí… estem tontos perduts.

    Pot ser que en el seu moment i en el context del mundial una mica de gràcia fes tot el tema del pop, no dic que no. Sobretot pels seguidors de la selecció.

    Però ara que ha passat temps això està fora de lloc. Dius queha sortit a moltes portades?? Increible. I que li faràn un homenatge?!

    Suposo que ven més una foto del pop Paul a primera pàgina que la foto de les altres desgràcies que passen al món o per exemple de la crisi. Desviem el tema que convé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s