Està tot al meu nom i no tinc res

El senyor , de 46 anys, és un personatge molt curiós. Dels que un pensa, guiat per la raó, que ja no existeixen, que són casos que es donaven en altres èpoques en que la superstició i la fe suplien l’educació.

Es fa dir “Padre Ángel”, ja que segons diu el 1988, l’ordre de l’excombregat Lebrevre el va ordenar sacerdot.  Sigui així o no, l’església catòlica no li reconeix el sacerdoci.

El padre Ángel i la premsa

El 1992 es va instal·lar a València i durant anys va pujar a una muntanya, a Alzira, des d’on llançava missatges apocalíptics a les persones que poc a poc l’anaven seguint.

Els deia que parlava en nom de la Verge que es manifestava mitjançant ell, i els anunciava que s’apropava una nova guerra civil. Els seu convent, a Picassent, era el lloc de salvació. D’aquesta manera es va anar guanyant (i apropiant, com veurem), primer la confiança de moltes persones i després el seu patrimoni.

La verge se li apareixia el dia 15 de cada mes (es veu que era el dia que la Verge tenia lliure!). En el moment de resar el rosari era quan el “Padre Ángel” era posseït per la Verge i de vegades també pel Diable.

Representació d'una aparició de la Verge

El que va ser el seu ajudant, el senyor Pedro Yuste, explica com en aquests moments de possessió el “Padre Ángel” es tirava al terra i entre convulsions i distorsions de la veu llençava els seus missatges més contundents.

En el moment més àlgid del seu muntatge va arribar a disposar d’uns 2.000 feligresos, dels quals ara li en restaran a penes uns 50 fidels irreductibles.

Tot aquest món tant inversemblant des de fa un temps s’està ensorrant, des de que la Fiscalia i dos dels que van ser adeptes seus l’han portat als tribunals per frau a Hisenda i per apropiació indeguda de ben aliens.

Fa uns dies va haver de presentar-se a l’Audiència de València per tal de declarar per aquestes denúncies, on va tractar de demostrar que tant els diners, com tot el patrimoni immobiliari atresorat amb els diners que els seus feligresos lliuraven a la “Asociación Sagrada Corazón de Jesús” que ell presideix, no li pertany. Llavors és quan va declarar allò de: Està tot al meu nom i no tinc res.

El padre Ángel a l'Audiència de València

És el titular d’una masia reconvertida després en convent, el qual es va restaurar el 1994 amb un cost de 1.800.000 Euros.

Va declarar que “per caritat” va acceptar posar al seu nom aquest convent. Pel mateix motiu es varen posar al ser nom totes les propietats que suposadament l’Associació anava adquirint: 3 apartaments a Galicia, 5 a Gandia, 2 vivendes a València, 1 a Benaguacil. Així com 6 parcel·les a Picassent d’arbres fruiters per valor de 408.688 Euros.

Totes aquestes possessions es varen comprar amb càrrec a les quotes mensuals que els feligresos pagaven o a les aportacions que feien. Alguns feligresos varen arribar a demanar crèdits personals i a ingressar aquest crèdits en algun dels 5 comptes bancaris al seu nom que se li han descobert, amb uns ingressos de 139.000 Euros. Segons l’informe de la Guàrdia Civil, també varen trobar bosses amb joies i diners.

Mai es va presentar una declaració de renda, ni per part de l’Associació que ell presidia, ni tampoc per la seva part. Ha declarat que el seu advocat li va dir que en la seva condició de sacerdot n’estava exempt.

El fiscal, de moment, l’acusa d’un frau per 386.000 Euros. Li demana també condemna de 8 anys de presó i el pagament a Hisenda d’una multa de 2.300.000 Euros.

La guàrdia civil i els familiars dels feligresos han declarat com el “Padre Ángel” es dedicava a captar a persones d’edat i a apartar-los de les seves famílies, per poder apropiar-se primer de les seves pensions i més tard de tot el seu patrimoni.

Esperem el dictamen judicial d’un cas que sembla estret dels fons d’un bagul ple de pols.

Es fa difícil trobar una explicació planera a aquests fenòmens. No n’és l’únic, aquest solament n’és un exemple. Això no passa només en aquest poble, passa arreu del Món.

Què passa doncs? Són sonats que a més són uns aprofitats? O senzillament són uns lladres que s’aprofiten de persones necessitades anímicament, amb poques arrels familiars o d’edat avançada i que troben un bri de fe en un moment en que necessiten creure desesperadament en alguna cosa que els doni pau?

Anuncis

18 responses to “Està tot al meu nom i no tinc res

  1. Tomàs jo sempre m’he preguntat la mateixa qüestió que tu plantejes al final del post. S’ho creuen i s’aprofiten o simplement s’aprofiten?? Encara que mai he arribat a una conclusió lògica i ferma crec que 8 de cada 10 són simplement uns aprofitats i de bojos poc.. més llestos que la gana! De tota manera potser hi ha un estudi que ens contesti la pregunta, ja miraré.

    Per una altra banda no estic gaire d’acor amb l’opinió general dels comentaris pel que fa als seguidors. És cert que segurament uns quants o molts són gent tonta, inútil.. el que volgueu. Però en una secta no s’hi entra de sobte d’un dia per l’altre et tornes un adepte que ho donaries tot pel teu líder i la comunitat. Molta gent que acaba a les sectes és perquè està en un moment personal dur o complicat i no té en qui trobar suport o qui l’escolti.

    El problema és que s’estableix una dependencia emocional amb el senyor que porta la secta, un vincle molt fort i normalment aquest els fa sentir que és l’única persona que tenen de veritat, ell i la comunitat. Per la qual cosa s’hi aferren i fan tot el que se’ls demani. Per exemple, la gent gran és una població de risc, són gent que tenen familia però que el seu dia a dia molts el passen sols i sobretot es senten sols. La secta els hi menjael cap dient que la seva familia no es preocupa prou per ells o que en realitat no els estimen i ells s’ho creuen.

    Sí, hi ha un component de ser babau, d’ignorancia, de soledat i d’inseguretat. No ho justifico, de fet em fa força ràbia, però jo ho entenc així.

    • Si Born, ben vist.

      Hi ha un component psicològic per ambdues parts. Una part que és la Forta, que aparentment dona amor, comprensió, esperança, i el que calgui i una altra part, la Feble, que busca i necessita justament tot això i, com dius, s’hi agafa amb totes les seves forces.

      M’ha agradat això de “babau”, fa temps que no ho sentia.

      Jo també crec que, tret d’algun visionari boig, la majoria són uns penques i uns lladres.

  2. Quina ment més recargolada. Al final, després d’enredar tant a la gent, s’ho devia creure i tot, el que deia..

    • Bé, aquest punt de vista aniria per la vista de que són uns sonats.

      Ara bé, com dius, per entabanar no són tant sonats, són molt llestos.

  3. Buf! Quin horror sectari! Aquest home té pinta de ser un freak més gran que Tamara Seisdedos i Falete!

  4. La veritat és que si aquesta notícia no estigués datada pensaria que és un retall de premsa de fa mig segle (quan teòricament la gent tenia més “llana al clatell”).

    Deixant de banda la qüestió delictiva, hi ha un aspecte que per incomprensible em fascina: com pot ser que dues mil persones s’empassin una bola tan bèstia! Histèria col·lectiva?

    • Ets una crack!….”més llana al clatell(?!)”

      I si, sembla una notícia d’una època anterior, però no. És d’ara.

      Des dels “milagreros” que venien “crec pelo”, fins aparicions varies i miracles diversos, passant per les curacions impossibles televisades en directe en els programes dels tele predicadors, tenim un gran mostrari on escollir.

      Tot això sense entrar en temes encara més seriosos, sectes i grups on la gent es deixa fins i tot la vida. En un altre comentari Caleglin ens recordava casos com els de Jonestown.

  5. En aquesta vida tot és tenir morro. Ara, no tota la culpa és d’ell; la culpa també l’haurien de compartir els centenars de persones que hi creuen, perquè s’ha de ser molt incaut per donar els teus bens a un actor de primera. Sembla mentida que avui en dia, amb la informació que hi ha i tot el que se sap de les sectes, encara hi ha gent que s’ho creu i que donaria els dos ronyons i el cor per “salvar-se”.

    • Tens tota la raó. Ara que el tema està als tribunals comencen a sortir més notícies.

      Avui he llegit les declaracions d’un antic seguidor que deia que havia fet una donació de 120.000 Euros perquè creia fefaentment en el que deia el fals visionari.

  6. No són sonats! Saben molt bé el que fan i s’aprofiten de persones que, pels motius que sigui, necessiten una afectivitat que no troben en la seva familia o les seves amistats.
    Casos com aquests acaben als jutjats perquè són esfereïdors, però n’hi ha molts d’altres, més sibilins, que aconsegueixen el mateix sense arribar al extrem de la pura i simple estafa. Mai sabrem quin volum de donacions rep l’esglèsia catòlica en el nostre país.
    En aquestes coses, diferenciar secta de confessió religiosa acaba sent molt dificil.

    • Tens tota la raó. De tant en tant hi ha algun cas que salta a la premsa o a la fiscalia perquè algú s’ha passat de rosca.

      És com la part de l’iceberg que veiem, la que no veiem és aquella a la qual en fas esment en el teu comentari.

      L’església catòlica és un misteri financer des de fa 2.000 anys. L’aportació dels feligresos via Hisenda es coneix, el que no es coneix és l’aportació que arriba per altres vies.

  7. Les sectes són un punt que ens demostra fins a quin punt resulta fàcil entabanar les grans masses i dur-les per on tu vols. Sigui per la via d’expoliar-los econòmicament (com ara el Palmar de Troya) o directament la via destructiva (Jonestown, encara recordo com em va impressionar veure un documental sobre el tema, el qual desconeixia, al 33 fa cosa d’un any). Un altre dels punts foscos de la humanitat…

    • Conec el tema de Jonestown i d’altres en que fins i tot la gent dona la vida en macrosacrificis per seguir al seu “líder espiritual”.

      Almenys en aquí solament parlem de peles i d’impostos. Què no és poc, però no és comparable als exemples que ens recordes.

      I si, és per parar-se a pensar, com pot ser què hi hagi gent (i no poca) que està disposada a donar tant per seguir una idea ancorada en la fe, en una promesa incerta, increïble, indemostrable o fora de raó?

  8. Això és mentida, el dia 15 la verge se’m apareix a mi, i per cert, no és tant verge com diuen…

    Respecte a l’estafador, crec que li foten més canya perquè ja no és dintre de l’església i és vulnerable. A alguns dels que li van donar peles ja els hi està be, per babaus.

    • Així que ets tu? Quan telefono amb raó em diuen, està ocupada.

      Algun babau segur que hi ha però també em sap greu perquè hi haurà alguna persona de tanta, tanta bona fe, i raó tant justeta a la que li hauran fotut les peles o alguna cosa més.

      Espero que Hisenda li busqui les pesigolles.

  9. No són sonats. No ho crec. I jo hi trobo una explicació ben senzilla: els que cauen en aquet tipus d’estafes són incultes, babaus, idiòtes o totes tres coses a la vegada. Enganyar determinada gent no hauria de ser delicte i de fet no crec que ho sigui: pel que sembla aquest “sacerdot” està sent jutjat per no pagar impostos, no per estafa.

    Recordem que la donació voluntària dels teu bens no es delicte. Encara menys si el que els dona és inculte o idiota, i els que els rep un caradura.

    Trist. Però real. Aquestes coses es curen amb més cultura i menys religió. Però dient això no dic res de nou…

    • Tens raó, més cultura si us plau.

      En alguns casos és molt penós que la donació voluntària sigui molt difícil de penar ja que és quasi bé impossible demostrar coacció o alguna estratagema que pugui ser considerada delictiva.

      N’hi molts i moltes d’aquests espavilats sempre disposats a desplomar el pròxim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s