Els Murs del Marroc al Sàhara Occidental

Hi ha un conjunt de Murs no tant coneguts però molt més grans i tant sagnants com el de Berlin o el de Cisjordània. El Marroc va construir entre 1980 i 1987 un conjunt de murs per separar el poble Sahrauí de la part del Sàhara Occidental que ha anat envaint.

Murs al Sàhara Occidental

Els Murs s’han anat construint en diverses fases, i arriben avui als 2.700Km d’extensió!!!

En la foto del Google Earth (coordenades 23º 22’ 05.64’’N i 15º 27’ 39.69’’O), en podeu veure una part. Si teniu el programa instal·lat, podeu resseguir els Murs al llarg del territori, d’acord amb el plànol de la següent foto, on també es veuen les zones minades (en vermell), les zones contralades per cada bàndols i els campaments de refugiats.

Mapa Sàhara Occidental

Els Murs estan vigilats per 150.000 soldats marroquins, una xarxa de radars i el perímetre està farcit de camps de mines antipersones i anticarro.

 

Mapa cronològic de les invasions del Marroc en el Sàhara Occidental(He afegit aquest mapa que explica cronològicament les invasions del Marroc al Sàhara Occidental) 

Fem una mica d’història:

Al segle XI varen arribar al Sàhara els Almoràvits i després dels Almohades. D’aquests, dels Berbers i de les tribus natives, sorgeix una societat que va prenent trets propis. Així, neix un idioma propi, el Hasania, en una societat tribal i nòmada, basada en el bescanvi i en la no propietat sobre la terra. És l’embrió del poble Sahrauí.

La Yemaá, una assemblea formada pels cap de les Tribus, el shej, s’encarregava del govern tribal.

Segell espanyol Protectorat Sàhara Occidental

El 1884, Europa en la Conferència de Berlin es va repartir Àfrica, d’on neix el “Protectorado” espanyol.

El 1956, després de la independència d’Espanya, el Marroc intenta recuperar el  territori del Sàhara, fins que en 1958 el govern de Franco el declara, per Decret, Província Espanyola.

El 1963 es descobreixen els jaciments de fosfats a Bucraa i comencen les prospeccions petrolíferes, el que juntament amb els rics bancs de pesca de les seves costes converteixen la zona en un lloc estratègic d’importància econòmica creixent.

Cartell Front Polisari

El poble sahrauí comença a organitzar-se en veure que no es fa cas de les resolucions de les Nacions Unides. Així, el 1967 es crea el Moviment per a l’Alliberament del Sàhara i el 10 de maig de 1973 es fa un pas més i es crea el Font per a l’Alliberament de Saguia el Hamra i Riu d’Or, més conegut com a Front Polisari.

Símbol Front Polisari

Finalment, el 1974 Espanya accepta complir amb les resolucions de l’ONU sobre el procés de Descolonització i es compromet a impulsar un Referèndum d’Autodeterminació en el període de 6 mesos.

No obstant això, Espanya el 14 de novembre de 1975, amb Franco agonitzant i amb Juan Carlos com a cap d’Estat en Funcions pacta el traspàs de l’administració del territori a Mauritània i al Marroc.

Pocs dies abans el Marroc havia emprès, amb el suport de l’exèrcit, la invasió del territori amb la coneguda Marxa Verda.

La meitat de la població sahrauí es veu obligada a fugir cap a l’interior del desert i una altra gran part fuig fins al zona de Tindouf (Algèria), on sobreviuen uns 200.000 refugiats en enormes campaments.

Campament Refugiats Sahrauís

El 1997 sorgeix el Pla James Baker, enviat per l’ONU, un nou intent de posar en marxa de nou un Referèndum, sense èxit fins el moment.

Han passat 35 anys des de la invasió del Sàhara Occidental per part del Marroc i poca cosa ha variat per al poble sahrauí. En tot cas les coses han anat a pitjor.

Davant el bloqueig que pateixen les resolucions de l’ONU respecte del Sàhara,  74 països ja han reconegut oficialment com a país a la República Àrab Sahrauí Democràtica i al Front Polisari com al seu govern. La República es va proclamà de manera simbòlica el 27 de febrer de 1976, el mateix dia que el darrer soldat espanyol va abandonar el territori.

El Sàhara Occidental participa ja com a país en l’organització per a la Unió Africana.

Observadors de l'ONU al Sàhara

El passat dia 8, hi va haver el violent desmantellament del Campament de Gdeim Izik. I revoltes a al Aaiun, en una nova mostra de que el conflicte sembla lluny d’una resolució favorable al poble sahrauí.

El Marroc ha seguit l’estratègia d’anar enviant població cap a les zones ocupades, de tal manera que si en algun moment es formalitza el Referèndum d’Autodeterminació reclamarà el dret a vot per a aquests ciutadans.

EEUU, França i Espanya, guarden equilibris amb la Monarquia marroquina i no obliguen al Marroc a abandonar els territoris ocupats. Els interessos econòmics controlats pels marroquins en territori sahrauí tenen un alt pes en les decisions internacionals.

Mapa del Front Polisari i de Màrroc

La diplomàcia espanyola parla de pragmatisme per explicar la seva aparent passivitat davant el conflicte. Diu que és la millor manera per mantenir oberta la interlocucío amb el govern de Rabat. Esperem solucions des d’avui mateix en la reunió que es manté a Madrid, d’altra manera el govern espanyopl corre el risc de que el seu pragmatisme es visualitzi com a silenci còmplice en favor del Marroc.

Ja veiem que en aquest món, no és suficient en tenir la raó. S’ha de ser gran, ric o poderós per a que sigui efectiva. Que difícil ho tenen els Sahrauís!

Nota: si voleu llegir un nou punt de vista crític i argumentat sobre aquest tema, no us perdeu aquest post: http://madebymiki.wordpress.com/2010/11/17/sahara-un-nou-exemple-dhipocresia-a-la-carta/#comment-2582

21 responses to “Els Murs del Marroc al Sàhara Occidental

  1. Però si Israel ha legitimitat la construcció del seu mur, com no es quedaran enrere altres països, oi?

    felicitats i gràcies per l’entrada.

    • Bé, em sembla per que aquests Murs no han demanat pas el permís d’obres!

      És una passada, uns Murs de quasi bé 3.000 Km no s’aixequen en dos dies. Tota la comunitat internacional assistint impassible al que passava.

      Gràcies en a tu per seguir-me i per comentar.

  2. Fantàstic el post!, s´explica tan poc d´este assumpte, ens oculten tan la veritat…

    • Molt benvingut!!!

      Si, tens raó, en sabem poc de la Veritat d’aquest tema, tant pel que fa a anys enrere, com per al moment actual. Ara fins i tot als propis periodistes els és difícil tenir informació o imatges del que realment passa en allà.

      Esperem l’evolució dels esdeveniments.

      Tornaré aviat pel teu Blog. Quan he entrat no tenia gaire temps i solament m’he mirat el darrer post.

  3. Genial post que m’ha fet recordar com d’oblidats tinc els apunts d’història medieval de l’Islam!! Arrgh!

    • Molt amable.

      Si, és cert, sovint no recordem coses que en algun moment hem après. És la vida.

      De fet, el poble Sahrauí i el seu idioma són la barreja de diversos pobles que s’han trobat en aquest territori (invasions, guerres…) des del segle XI i fins ara.

  4. Grandíssim post. Coneixia prou decentment el conflicte del Sàhara, però no fins al punt d’estar al tanto dels murs, les mines i els soldats. És la mateixa història de sempre, el mateix que ja feien a la URSS o des de Yugoslavia, diluir tot allò que tingui identitat pròpia enviant-hi onades i més onades de gent d’una altra banda. El pitjor, és que fins i tot quan s’aconsegueix la independència, els problemes es mantenen.

    Per cert, no sé si és una errata o no:

    “No obstant això, Espanya el 14 de novembre de 1976,(…) Poc després, el 1975, el Marroc emprèn…”

    • Ja he esmenat l’errada. Gràcies. Havia canviat un any per un altre. He aprofitat per canviar la redacció també.

      En anar a confirmar les dates m’he trobat amb un plànol que no havia vist abans i també l’he afegit al post ja que em sembla molt interessant. És un plànol que explica cronològicament les diferents invasions de territori que ha emprès el Marroc.

      Tens raó, es tracta d’envair, amb l’exèrcit, amb colons…De tal manera que l’invasor es vagi fent amb el territori i s’estengui com una taca d’oli.

      Si aconseguissin la independència és evident que els seus problemes serien enormes. Però almenys serien els seus problemes i tot el que fessin ho farien per millorar la vida del seu poble.

  5. Retroenllaç: Sàhara, un nou exemple d’hipocresia a la carta. « ..: MadeByMiki :..

  6. Si senyor!, és un gran post amb el que tots aprenem molt. Coincidim amb el tema (més o menys) del post, però el teu treball m’ha deixat totalment admirat, felicitats i com sempre a seguir així!!

    • Gràcies Miki.

      Jo també he après moltes coses preparant aquest post.

      Ja explicitaras les diferències de criteri si et sembla. Fins aviat.

  7. Quina tasca de documentació més brutal en aquest post! Enhorabona!

    És un tema complicat que no sabem si s’arreglarà. Possiblement no mentre hi hagi interessos de per mig i polítics que fan oi. Una llàstima i una impotència brutal!

    • Molt amable!

      Tens raó, no podem tenir clar si aquest tema s’arreglarà. Ara són moments de tensió i per tant se’n parla arreu. Si passa el temps sense novetats, potser el tema es torni a deixar dormir.

      No sembla que interessi a gaires països la cerca d’una solució i els sahrauís són pocs i pobres.

  8. Hola Tomàs.
    Una vegada més la hipocresia triomfa entre els anomenats humans. Ens movem mirant els interessos econòmics i d’altres egoismes. El Marroc, amb un règim polític medieval, va a la seua perquè està protegit pels amos del món. El regne d’Espanya ni pot, ni sap. En aquests moment rep colps en massa fronts, cosa que tampoc és nou. Atenció que la titella es pot trencar!
    La solució, com totes les solucions, passa per cedir i considerar a l’altre. Però ho fem de boqueta. Tot canvi que es produisca del matí a la nit no serà mai aconsellable.

    El paper d’Espanya de fer-se el sord és comprensible. Ens mostra l’Espanya autèntica: incapaç i acollonida. Incapaç per la mediocritat general, i acollonida, perquè s’ha assabentat de la seua debilitat i solitud.

    • Hola Gaspar.

      Subscric el que dius (i a més ho has explicat de manera intel•ligent, contundent i entendible).

      Tot això passa amb el Front Polisari en treva des de fa més de 15 anys. Imaginem-nos la situació si comencen els trets.

      Com dius, la mediocritat, la hipocresia i el no ser ningú en el món de la diplomàcia mediatitza Espanya. França juga amb d’altres cartes, els seus interessos són altres i els d’EEUU qui sap? En tot cas no seran els dels sahrauís.

      Esperem esdeveniments.

  9. No sé què aportar, només gràcies!

    • Gràcies en a tu per comentar.

      Jo no coneixia això dels Murs, he al•lucinat del que són capaços alguns de fer i altres de tolerar (em refereixo a la comunitat internacional).

  10. Durant tot el batxillerat he tocat força aquest tema. Sembla que als del meu institut els intitut els interessava o tenien contactes que tocaven d’aprop el tema. Per això he rebut conferencies de gent que conèix molt a fons el conflicte. Sempre acabaven topant amb.. un mur. Que feia l’estat espanyol? quin era el posicionament de la ONU? Què hi pintaven els EUA. Molta paraula sensible i poca ajuda. Tots s’espolsaven les castanyes del foc al·legant tonteries i sempre s’arribava a la conclusió que no interessava ajudar. Recordo en concret una conferencia que ens van parlar dels interessos de cada país en aquest conflicte.. i el Sahara ho té magre.
    Diria que resta pendent un referendum, però bé, si tot va com ara dubto que es celebri.

    És una de les responsabilitats que té Espanya, un deute pendent. Quan d’aquí uns anys els nens estudin història veuran que per l’error primer i l’error de no esmenar-ho després, o millor dit, la responsabilitat no complerta, milers de vides s’han perdut i un poble ha quedat oprimit. Tot plegat molt trist.

    Sóc més pesimista que tu Tomàs, en aquest cas crec que les solucions internacionals no arribaran i menys en el context de crisi que es viu ara a occident. Els interessa més altres coses. En canvi, crec que si hi ha algua manera de fer, de forçar als governs (sobretot a l’espanyol) a actuar és des del moviment popular.

    • T’agraeixo les aportacions.

      No, no soc optimista en aquest afer, el que passa és que no he volgut ser massa pessimista en l’exposició.

      No crec que ara arreglin el que venen espatllant des de fa més d’un segle.
      Ara bé, si que penso que potser tot el que està passant servirà perquè molta més gent prengui consciència del tema.

      La llibertat dels pobles, sembla, la dicten els veïns (si són més poderosos) i no els habitants d’un territori encara que tingui aquest dret reconegut per l’ONU.

  11. Post molt interessant. Sembla mentida que encara avui en dia necessitem murs d’aquest tipus. Com es pot sentir un lliure amb burrades com aquesta??

    • Per a mi va ser una sorpresa quan en cercar informació per fer el post em vaig trobar amb uns Murs que no coneixia.

      Són (crec) els més grans després de la “Gran Muralla Xinesa”.

      Esperem solucions internacionals per acabar amb aquest abús.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s