La Xina recupera la primacia mundial

La Xina, amb 1.330.000.000 d’habitants, quatre vegades que els Estats Units i uns costos laborals que són la dècima part dels que hi ha als Estats Units, en aquests moments ja és a nivell mundial:

Bandera Xina i Globus Terraqui

  • El primer Exportador
  • El primer mercat automobilístic
  • El primer productor siderúrgic
  • El primer productor d’electricitat amb mètodes alternatius a l’ús de combustibles fòssils.

El 2009, el 20% de la producció mundial tenia el seu origen als Estats Units, mentre que  la Xina aportava el 18,6%. Ateses les taxes de creixement actuals, la Xina es convertirà més aviat que tard en la primera potencia industrial del món.

A finals del segle XIX Estats Units es va convertir en la major potència industrial del món, desbancant la Gran Bretanya, posició que ha mantingut fins l’actualitat.

Aquest lloc de privilegi neix de les mines de carbó i dels jaciments petrolífers que li varen possibilitar una gegantina industrialització.

Evolucio PIB Mundial

Quan diem que la Xina recupera la primacia mundial, ens referim a que en perspectiva història és així. En el gràfic de barres, de The Economist, podem veure l’evolució històrica del PIB d’alguns països:

La Xina i l’Índia varen ser les principals potències al llarg de més de 1.500 anys fins la seva davallada en el període previ a la Revolució Industrial.

Fàbrica xinesa

El passat 20 de juliol, el cap de l’Agència d’Energia Internacional (AEI), Faith Birol, va declarar al Wall Street Journal que la Xina havia ja sobrepassat als Estats Units com a primer consumidor d’energia del món.

Per tant, les decisions que prengui en aquest camp afectaran a l’economia de tot el món. De tal manera que a mesura que les seves necessitats energètiques creixin, es veurà obligada a buscar fonts energètiques externes en quantitats superiors.

Els Estats Units varen basar la seva economia i el seu exèrcit en el petroli. Disposar de petroli ha estat la seva obsessió i la seva política exterior ha estat en bona part orientada a assegurar-se aliances amb països productors que li garantissin un subministrament regular, bàsicament l’Aràbia Saudita i els països del golf Pèrsic.

La Xina diversificarà tant com pugui la seva dependència. Segur que han pres bona nota dels errors dels demés. Així i tot, les seves necessitats són tant ingents que necessitarà de les fons d’energia pròpies i moltes de les de fora.

Shangai

La política exterior xinesa haurà d’orientar-se cada vegada més a cercar aliances amb països productors.  Així, el 2009, per primera vegada la Xina va importar més petroli de l’Aràbia Saudita que no pas dels Estats Units, com havia fet fins el moment. Tot un missatge per als uns i per als altres. Fa uns pocs mesos, va fer un préstec de 20.000 milions de dòlars a la industria petrolera de Veneçuela, en una hàbil jugada per posicionar-se pel davant dels Estats Units.

La diplomàcia i les empreses xineses mouen peces per estar presents i per assegurar-se subministraments futurs. És una partida d’escacs que juguen i el taulell és el nostre planeta.

En un futur en el que s’estima que en pocs anys, seguint al ritme creixent de demanda, no hi haurà prou petroli per a tothom, ens podem trobar en una situació en la qual la Xina i els Estats Units (i l’Índia si ja ha assolit un nivell de creixement suficient), hagin de competir, més que ara, per garantir-se fonts d’energia.

Consum petroli USA-Xina-Món

Els pronòstics indiquen que en el 2020 el proveïment d’energia a la Xina vindrà donat per:

  • 2% Energies alternatives (eòlica i solar)
  • 4% Energia nuclear
  • 9 % Energia Hidroelèctrica
  • 26% Energia provinent del Petroli i del Gas Natural
  • 58% Energia provinent del Carbó

Els seus immensos jaciments de carbó fan que la dependència energètica d’aquest sigui molt marcada.  

Això té dues lectures. Per una banda, la pressió sobre les necessitats del petroli, si bé enormes, no ho seran tant com si no disposessin de carbó i per un altra banda, el consum de carbó comportarà l’empitjorament de la contaminació ambiental mundial.

Malgrat les enormes inversions en investigació i el gran avenç que ha aconseguit en matèria d’energies alternatives, de les quals també n’és líder mundial, aquestes solament signifiquen un 2% en el seu proveïment energètic.

Per tant, en un futur no molt llunyà els EEUU i la Xina hauran de deixar de jugar als escacs amb la resta del món, per enfrontar-se obertament amb uns resultats incerts o per segellar una aliança a escala planetària de cooperació en la recerca de fons alternatives d’energia.

Mapa Xina

Ens haurem d’anar acostumant a mirar-nos el Món des del punt de vista de Xina, tal i com es mostra en aquest mapa.

A banda d’altres, dues bones fons de documentació han estat:

El llibre de Martin Jacques, “When China rules the World” i el de Michael T. Klare “Rising Powers, Shrinking Planet: The New Geopolitics of Energy”

16 responses to “La Xina recupera la primacia mundial

  1. I la Índia Tomàs?? Si continuen com actualment la Xina i la Índia seran les principals potències en pocs anys. Ens agradi o no. Bé, és cert que la Índia ho té més difícil pel nivell de pobresa de la població però… ah! Ara repassant un comentari veig que menciones el tema.

    Que seran les grans potències ni ho dubto, i en part no m’estranya veient com treballen els xinessos al nostre país… com dirien “trabajan más que un catalán”. De fet, la Xina no és ja una gran potència?? Potser el que volem dir és que es convertirà en La Megapotència.

    Com dius en el tema de ecologia i drets humans cal mirar-ho des d’una perspectiva històrica. Desconec bastant l’evolució d’aquest país, de tota manera em sembla que la Xina va passar d’un règim pràcticament feudal (com ho entendriem aquí) a un comunisme, i després a un comunisme capitalista (?). I això en un periode relativament curt, molts canvis, molt ràpids, seguraments saltant-se etapes. Zones rurals perdudes de la mà de déu i megaciutats coexistint… el màxim objectiu és estar entre els grans i que aquests no l’aixafin més. Ecologia? No crec q sigui una de les seves preocupacions i ho entenc, no ho defenso no ho comparteixo. Les nostres societats industrials van consumir el món i van embrutar-lo tan com van voler quan s’estaven desenvolupant, ara que són a dalt de tot es poden permetre vetllar per l’ecologia. Com sempre tot és una qüestió d’interessos econòmics i de poder polític i geoestrategic.

    Segurament podriem intentar donar alguna mena d’incentiu (un de debó) perquè aquestes noves potències es desenvolupesin (no només la Xina) i creixessin d’una forma sostenible i d’acord amb els drets humans… però tampoc interessa donar més eines i facilitats al seu creixement, oi?

    M’ha agradat el post, com sempre enriquidor i perfecte per opinar!
    Vaig molt errada amb l’història de xina??
    Per cert, Xina i EUA treballant colze amb colze.. em costa d’imaginar! Tan de bo.

    • No Born, no vas errada en l’anàlisi pel que jo se.

      Realment en mig segle s’han menjat varies etapes de la història occidental. Sembla que en pocs anys la Xina serà realment la megapotència, al darrera l’Índia, Europa i el Japó. Tots consumint per ser els primers….el medi ambient patirà i les relacions es faran més tenses.

      Es competirà per les fonts d’energia, cada vegada més escasses.
      L’esperança és el desenvolupament exponencial de les tècniques per produir energies alternatives.

  2. A mi això no em dóna cap bona vibració. No m’agrada la forma en què estan creixent, no miren prim amb res, tinc la sensació que tot es pot etiquetar amb la paraula explotació: els treballadors, els recursos, el mercat, el medi ambient… recordes la moguda que van haver de fer per aconseguir que l’aire de Pequín fos respirable quan es van fer les olimpíades? I no dic que aquí, en el seu moment, es fes d’una altra manera, però el que passa és que ells són grans, molt grans i això no pot portar res de bo i ens tocarà a tots el rebre.

    • Segurament no miren prim amb moltes coses, medi ambient, drets humans, drets socials, laborals, pena de mort…

      Caldrà mirar tot això amb perspectiva històrica ja que ara són on són, però cal saber d’on venen i els progressos que han aconseguit en tots els terrenys.

      Són els principals productors d’energies alternatives del Món. Ara bé, les seves necessitats són tant ingents i la dependència del carbó tant gran que en els propers anys la contaminació atmosfèrica probablement es veure afectada.

      Caldrà veure quines decisions prenen respecte les emissions i les energies alternatives.

  3. M’ha agradat molt veure el mapa: el món està de cap per avall. És una llàstima que els xinesos siguin tan bons en el que fan gràcies a explotar la seva pròpia població… els egipcis també eren bons construint piràmides i fern altres coses grans a base d’esclavitzar la població.

    Seguirem el teu exemple: tots a aprendre xinès! Crec que hi ha mil llengües per això, que en diuen dialectes, a la Xina…quin hem d’aprendre, el mandarí???

    • Efectivament, la Xina és més que un país, un Continent i com a tal, conté centenars o milers de llengües.

      És un continent Cultural.

      Els Occidentals estem acostumats a veure els planisferis des del nostre punt de vista i per tant, arribem a pensar que el Món és així. Doncs per a la major part de la població del Món, no és així. Igual que per a l’hemisferi Sud l’estel Polar no n’és la referència o que quan allà és de dia aquí és de nit. Hem estat molt etnocentristes al llarg de molt de temps.

  4. “recupera”??? En quin moment de la Història abans d’ara havia estat una gran potència? Tenint en compte l’hermetisme i l’autisme internacional durant l’Imperi, no sé jo…

    • Segons The Economist, fins el 1820, és a dir, fins abans de l’inici de la Revolució Industrial, era una gran potència. En part desconeguda, pels motius que tu exposes. Arrel però dels estudis comparatius que s’han fet, això és el que sembla.

  5. Quin post més premonitori!!! Buff, quina documentació hi ha al darrera!!
    No m’estranya que la Xina sigui la primera consumidora d’energia, amb la quantitat de població que tenen, només que tots encenguin una bombeta en el mateix moment ja superarien la resta del món. jaja
    Està molt clar que en un futur no gaire llunyà acabaran manant els xinesos. No sé si us adoneu, però ens estan invaint de forma pacífica i silenciosa amb els seus basars, tendes de bosses i roba i perruqueries. I això aquí i a la resta del món.

    • Jo no dubto que estem davant d’una nova revolució mundial. La Xina, en uns anys, liderarà tots el rànquings significatius del món.

      Recordem que fa uns anys no es veia un sol atleta xinés en campionats mundials i olimpíades, ara i són hi destaquen. En els negocis, en la borsa i el comerç en general passa el mateix. Són presents arreu i destaquen.

      Els manca temps i molt feina interior. Han de posar en ordre el seu immens país i això no serà tasca ni fàcil, ni barata.

      A la Xina, sembla que tot és molt gran. Estan fent un parc d’atraccions a Shangai i han vingut a Cadaqués perquè el volen copiar sencer, cases, carrers, inclinació del poble, platge…

  6. Bufff, quina por, no?! De fet, ja s’ha notat com en són d’espavilats l’aposta que han fet per l’Àfrica.

    • Si, segur que són espavilats, treballadors i emprenedors.

      S’estan deixant notar arreu, estan “entrant” a tots els Continents. Tenen una immensa quantitat de bons del Tresor Americà. Per això, en part, la guerra que porten totes dues potències per la devaluació de les seves monedes (i Europa al bell mig del terratrèmol).

      Jo ja m’he apuntat a classes bàsiques de xinès, que en el barri en tinc una escola.

      • Aforunat, tu!
        Occident també li ha anat força bé alimentar els tigres asiàtics o ara ja ha quedat només un parell de dracs?

        • Si, però no oblidem que al darrere i a tota marxa ve l’Índia, amb tants o més problemes interns i també fronterers però amb una potencialitat ingent.

          El despertar conjunt de la Xina i de l’Índia amb 2.500 milions de persones tindrà uns efectes brutals en el món tal i com ara el coneixem. La Xina va pel davant, però l’Índia ja arribarà.

          Alguns dels països de la zona asiàtica seguiran creixent, ja que estant fent bé les coses, però és difícil atrapar les taxes de creixement de la Xina, ara per ara.

  7. Molt interessant, l’únic dubte que tinc és, com o fins quan mantindrà Xina el seu creixement exponencial. Crec que aquest creixement que ells necessiten perpetuar no és possible, i els hi tocarà patir convulsions socials ben aviat si la crisi perdura.

    • Si, és possible el que dius. En aquest país, que de fet és un continent, encara han de passar moltes coses i d’aquestes, la majoria seran internes.

      Els seus desequilibris socials encara són molt importants, la majoria de la població encara és rural i mentre uns estan preparant al país per anar a la Lluna altres quasi bé es moren de gana.

      Així i tot, la seva empenta és tant gran que ja estan aquí. Les seves megaciutats, els trens d’alta velocitat, la carrera espacial, la seva influència planetària. Sembla que tenen impuls per a moltes coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s