Exotisme Gastronòmic

Fa uns dies anant en Metro cap a la feina, vaig escoltar com una persona li deia a una altra que havia sentit parlar d’un restaurant que estava sota l’aigua.

Em vaig quedar encuriosit i en arribar a casa vaig posar-me a mirar si trobava aquest restaurant. De la cerca en va sortir algun altre de curiós. Així que, els he ajuntat i en faig aquest post.

Cartell curiós

Primer, diguem que Menjar és el conjunt de substàncies alimentàries que es consumeixen en diferents moments del dia per proveir-nos dels necessaris nutrients.

No obstant, menjar es realitza també amb finalitats gratificants, per pur plaer, per complaure els sentits.

Entrant doncs en el món dels sentits, i més enllà de la composició dels plats (això pot ser objecte d’un altre post), veurem que alguns de la nostre espècie no en tenen prou en poder menjar, sinó que cerquen fer-ho en llocs poc habituals, en un exercici d’exotisme gastronòmic.

Veiem-ne alguns exemples:

Menjar al llit

1.- El Restaurant “Duvet” a Nueva York, per a qui li agradi menjar en un llit, sense que ningui el renyi si han caigut molles.

Menjar al bany

2.- El “Modern Toilet”  a Taipei, Taiwan. Està decorat com el bany d’una casa. Cadires, taules i plats, tot recorda un bany i no pas un restaurant.

Menjar Nantaimori

3.- El Restaurant “Hadaka Sushi” a Los Angeles, serveix Nyotaimori, que significa en japonès presentació sobre el cos d’una dona. Si es serveisx sobre el cos d’un home, se’n diu Nantaimori. 

Menjar Nyotaimori

 

 

El menjar es serveix sobre el cos i els comensals es serveixin directament.



Menjar sota l'aigua

4.- L’hotel Ithaa a les Maldives, entre els seus restaurants n’hi ha un que ofereix menjar en un tanc sota l’aigua, entre els peixos i l’escull de corall.

Menjar sota l'aigua

Al mar Roig, a Israel, s’ofereix també la possibilitat de menjar sota el mar. En aquest cas, el restaurant està a 6 metres de profunditat i a 90 de la costa.

Menjar a l'aire

5.- Dinner in the sky, a Toronto, ofereix menjar a 50 metres d’alçada.

Una grua, alça, aguanta i baixa la plataforma.

Menjar en l'obscuritat

6.- Dans le noir, Nachmahl i Blindekuh, ofereixen diverses modalitats de menjar a les fosques.  En alguns, els cambrers són cecs i en d’altres utilitzen aparells de visió nocturna.

 7.- El Chillout a Dubai, és un restaurant fet amb gel. Tot està fet amb gel, les cadires, les taules, els gots, les parets i la barra.

Menjar restaurant de gel

Als clients se’ls proporciona vestimenta i calçat adients. Primer se’ls fa passar a una sala d’aclimatació, a 5º C, per després accedir al restaurant a -6º C, temperatura que garanteix que no hi hagi superfícies mullades.

Menjar restaurant de gel

A Finlàndia hi ha  l’Snowvillage, que de fet és un hotel on a més del restaurant, les habitacions també són de gel.

Sincerament, tenia ganes de penjar alguna cosa lleugera. M’havia posat molt seriós en els darrers post i em calia desengreixar. Espero que els i les que hi entreu, passeu una bona estona.

30 responses to “Exotisme Gastronòmic

  1. Hola Tomàs!
    Jo m’apunto al Duvet de NovaYork. M’agrada això de sopar estirada, encara que pensant-ho bé, deu ser d’allò més indigest, menjar en posició horitzontal. No deu ajudar gaire a la funció gàstrica. El japonès a mi no em convenç. No només pel menjar (a mi el menjar japonès, digue’m rara, però no m’agrada gaire), sino perquè jo no em sentiria còmoda amb un tio o una tia allà al mig. És una mica explotador, no? El de sota l’aigua em sembla una mica claustrofòbic. I els altres… Ummmmm No sé, no sé…
    Ah! El que estàs a no sé quants metres, ja saps que ni parlar-ne, que tinc por a les alçades!
    No sé, apunta’m al de Nova York. Ja faré un esforç i em demanaré alguna cosa light… Una abraçada i felicitats pel post!

    • Hola Eva, ben retrobada per aquí!

      Així que solament un i amb interrogants? Què difícil es fa trobar alguna cosa diferent i que us agradi.

      En a mi el menjar japonès m’agrada prou, no l’he provat però d’aquesta manera. Com tu, penso que potser no em trobaria del tot còmode en una situació així. Potser si podés parlar abans amb la persona que “fa de plat” i sabés què en pensa, podria estar més tranquil.

      En a mi el submarins i els de gel em fan força gràcia. El Duvet també el provaria.

      Una abraçada. Ens llegim.

  2. Això de servir menjar sobre persones nues és una bretolada ani-higiènica de molt malt gust!! Segur que jo acabaria menjant coses que no dec!

    • Resistir no menjar més que el menú ha de ser tota una prova. No estic segur de si m’agradaria, no ho tinc clar. Crec que dependria del dia i de la companyia.

      El menjar japonès facilita aquest invent. No se’ls hagués acudit a aquells que tenen altres àpats (parlant de clixés i tòpics) típics com la paella o la fabada per posar només dos exemples. Segurament el sushi s’hi diu més.

  3. Sorprenents alguns casos, d’altres ja els coneixia, però en general molt bon post i com dius, alleugerir una mica ja ha anat bé.

    El subaquàtic el coneixia i la veritat és que no m’importaria gens anar-hi a menjar. Pot ser que a València, a la Ciutat de les Arts i les Ciències (a l’Aquari) en tinguin un? Em sona moltíssim i diria que a més era car amb ganes.

    El dels llits i el dels vàters ho trobo excentricitats que freguen el ridícul (si no hi són de ple), és banalitzar massa l’acte de menjar, i al preu que deuen anar els restaurants…

    El que ja coneixia també és el tema del nantaomori. A Japó és ben conegut això de menjar sushi sobre dones despullades i de fet els hi dóna morbo i tot, cosa que mai he entès. Inclús diria que segons la dona pagues més (com més jove sigui, o no sé si per virginitat i tot). Una altra excentricitat digna d’executius fetixtistes i yakuzes.

    En fi, res més!

    • Si, he vist a la seva Web de la Ciutat de les Arts que n’hi ha un de subaquàtic, però no he trobat el preu.

      Jo també m’apuntaria als submarins sense dubte. Bé, de fet crec que els provaria tots. El de gel també em fa gràcia. El que menys m’agrada és el dels vàters.

      Ens aportes informació complementària, que t’agraeixo, sobre els de menjar sobre una dona. Crec que és molt, molt car, ja que a més del menjar, has de pagar (lògicament) a la model o al model que escullis.

  4. Curiosíssim. M’encanta el restaurant sota l’aigua i mai provaria el restaurant a les alçades. No tinc gaire vertigen, però no m’imagino el que deu ser estar penjat mentre menjo. La llàstima és que l’originalitat es paga i els preus deuen ser astronòmics!!!

    • Hola. Jo provaria els dos. Crec que m’agradaria més el de l’aigua però el de la plataforma també em crida l’atenció (això si, miraria d’escollir un dia que no fes massa fred).

      Crec que els dos que nomenes vaig veure que estaven per sobre dels 100 Euros.

  5. Voleu dir que això és un bon negoci?
    Quan llegia l’entrada anava pensant que a mi no em veuen a cap d’ells ni boja! Veig que no sóc tan rareta i que potser un cop en algun d’ells estaria bé, per allò de provar i fer alguna cosa diferent…
    En el primer, sense dubte em quedaria dormida, així que no gaudiria ni del menjar i faria el ridícul més absolut.
    En el segon, a banda de no poder penjar la bossa com diu la Montsellado, la qual cosa per a mi ja és un trauma, no m’entraria ni un bocinet de res pensant on estic asseguda i a més amb companyia!
    El tercer, segurament passen uns controls de qualitat com toca, però jo sóc una mica escrupolosa i em faria angunia (tot i que a la foto sembla que no hi ha menja als peus) menjar de segons quina part del cos…
    El quart si que m’agradaria per les vistes, però em capbusso tapant-me el nas i em fa pànic baixar més d’un metre sota l’aigua. Què hi farem!
    El cinquè… simplement tinc vertigen, o sigui que vomitaria abans de dinar, segur.
    En el 6è hi aniria si em garantissin que no em posaran “casquería” .
    Si en el 7è garanteixen que a la temperatura de -6º C no hi ha superficies mullades, m’ho crec, però si tinguessin una petita errada, allí estaria jo, per relliscar i fotre’m una patacada!

    Gràcies pel post, jo he passat una molt bona estona llegint-lo i també els comentaris que m’han distret molt.

    • Bé, he fracassat absolutament en la vessant femenina.

      Quasi bé totes, amb alguna excepció (les aportacions de Perplexa) no s’apuntarien a quasi bé cap de les propostes.

      Per unes o altres excuses, no us hi apunteu.

      Eri, ja he vist que ho argumentes tot i per tant, poca cosa a dir.

      Jo crec que molts tenen el seu punt i jo m’apuntaria a uns quants.

      Per cert, vaig pensar que el post t’interessaria en tenir tu un Blog de cuina.

      Ja se que això no és cuina, però en té relació. Per cert, com et va el nou blog? Jo hi he entrat i em sembla molt bo. Crec que el Blogspot és diferent al WordPress, jo quan hi ha entrat he vist molt de moviment, molt més que en aquí. Sort en la nova experiència. Et seguiré.

      • Tomàs,
        La veritat és que estic molt contenta amb el bloc. M’ho passo tant bé, que ara no se que m’agrada més, si pensar i cuinar receptes o estar donant voltes pel món blocaire! No sabria que dir-te, crec que potser és mes la temàtica de la cuina que no Blogspot o WordPress. Hi ha blocs de cuina que arriben a tenir centenars de seguidors i molts comentaris per totes les entrades…
        No se si has vist que t’he posat en el meu “blogroll”, en un apartat que tinc d’altres temes d’interès.
        Gràcies i fins aviat!

        • Compta que això enganxa. No conec massa el món del blogspot però em sembla que és diferent al món wordpress, crec que hi ha molta més penya i que la gent és molt participativa. Crec que també hi ha molts més blocs actius.

          Jo també et tinc al blogroll.

          Ànims. Només de veure les teves receptes ja m’entra gana!

  6. La cuina s’ha convertit en negoci. Cada cop més destinat a la gent amb doblers. No m’assembla malament, bé hi ha d’haver de tot i darrerament el món de la cuina me resulta curiós. Pens que alhora està una mica sobrevalorat…

    • Hola Caterina.

      Fa uns pocs anys la cuina no estava quasi bé valorada. Ara està pel núvols.

      Menjar ha passat de ser una necessitat en molts casos (si més no al nostre entorn – no oblidem però que hi ha moltes persones que tenen problemes en poder menjar el que sigui), a ser un joc pels sentits. Es paga pel menjar, però també per les sensacions que aporta la manera en que són cuinats, presentats i servits.

      En aquest post, parlo més que de cuina, d’aquest altre factor que hi ha qui cerca menjar en un lloc que no es faci habitualment pel pur plaer de fer-ho. Cercant excitació, originalitat i diversió.

  7. A Estonia també tenen un restaurant d’aquests voladors. El patrocinava Saku (marca de cerveses) durant el festival de la cervesa aquest estiu. Costava 50€ incloent 2 plats, postre i 5 begudes crec. Hi havia una cua llarguíssima… m’ho vaig perdre!
    També hi ha el bar-bicicleta, una bicicleta amb 8 seients, una taula al mig amb sortidors de cervesa i tots a pedalejar, es pot veure a l’estiu pel centre de Tallinn.
    I el hit dels hits (aquest si que l’he probat) el bus-sauna! Es estil limusina per dins, sofas, nevera,begudes… i sauna! aparques vora la platja despres d’un tour per la ciutat i de cap al mar!

    • Hola Marina, quantes aportacions que ens has fet, T’ho agraeixo!

      En el volador que expliques però després de les 5 cerveses el que no sé és si hi podria baixar.

      La combinació bicicleta i cervesa em sembla atractiva però millor per separat, primer la bici i després la cervesa.

      El bus sauna és la bomba!

      Em sembla que algunes de les que fins ara han deixat comentaris, s’hi apuntarien per ser-hi les primeres.

      • Tinc un altre blog de viatges…
        http://lugaresquevisite.blogspot.com/2010/08/sauna-bus.html

        Sembla un bus normal, oi?

        • Hola Marina. Gràcies de nou per l’aportació.

          M’ha costat entendre’t. Primer pensava que em deixaves un link d’un blog relacionat amb el meu post. Després, en entrar-hi, crec que és un altre blog teu, ja que el nom coincideix. Si? Ja he vist que en el darrer post hi ha la foto del bus-sauna del que ens en parles.

          Bé, me’l miraré ja que viatjar és una de les meves passions.

          Per cert, avui en aquí a BCN estem a 8ºC i tenim fred (almenys jo), no vull ni pensar on estàs tu….

  8. Ai quina engunia alguns jajajaja. Jo potser me quedo com estic menjant a casa🙂

    • Bé Bajoqueta, hola!

      Acabo de contestar a Montse Lladó dient-li que és una dona difícil perquè diu que solament en provaria els que estan sota l’aigua i ara en llegir el teu…., què dic?

      Ni un, és que ni un! Però què passa? I l’esperit aventurer, si més no l’esperit gastronòmic?

  9. Uooooh, m’encanta aquest post! Te’ls valoro d’un en un:

    1. No me’l quedo. Això de menjar “a la romana” pot ser suggerent, però és molt i molt incòmode (allò d’esmorzar al llit només queda bé en les pel·lícules; quan ho proves agafes uns mals d’esquena que…)
    2. Ni boja (oh, no és per res, és que m’he adonat que les “cadires” no tenen respatller i no sabria on penjar la bossa… només és per això -ejem!-)
    3. Passo (osti, que n’és de difícil la feina dels cambrers moderns!)
    4. M’hi apunto!
    5. Ni boja (no vull ser responsable de cap homicidi; sovint em cauen els coberts i… bé, millor no pensar-hi)
    6. Ni boja (pel bé de la humanitat… diguem que no tinc un bon sentit de l’orientació i els comensals propers correrien un perill desproporcionat)
    7. Mira, si l’efecte estètic l’aconseguissin amb metacrilat jo encantada, però això de menjar mentre fas tremolins… no, no em sedueix gens.

    Ja veus que sóc molt de poble i tret d’això d’envoltar-me de peixos no hi ha res que em faci el pes. Quin desastre!, només em faltaria afegir allò de “com els canalons de la mama no hi ha res”. Està vist que no se’m pot treure de casa😦

    • Hola Montse.

      Podria dir-se, doncs, que ets el que es diu una dona difícil, si més no a l’hora d’encertar-la per invitar-te a dinar o sopar.

      De la selecció solament en salves els relacionats amb l’aigua. Bé, en estat líquid perquè els de gel tampoc.

      Tal i com dius, en el que està sospès a l’aire, caldria posar-hi una xarxa no sigui que en algú li caiguin els coberts, com deies tu, o la maionesa com ahir deia la Born to Run (malgrat que la xarxa no l’aturaria).

  10. Si t’agafen ganes de… fer les teves necessitats al restaurant 2 tan sols has d’aixecar la tassa, oi? Jo al 5 no m’hi pujo ni boja…. quin patir!! Hi ha un capítol de Sexo en Nueva York en què la rossa (no em pregunteu el nom…) es “vesteix” de menjar sobre una taula esperant el seu xicot… Tota plena de sushi com els del restaurant 3 fins que es cansa d’esperar!

    A Estocolm vaig anar a l’Ice Bar (crec que es deia així) d’Absolute… què voleu que us digui, que no “paga” la pena. És molt car, al cap d’una estona t’agafa un fred… i és tan petit que si no t’agrada la música no te’n pots anar a l’altra sala!! En fi, tot plegat és per turistes o per fer una cosa diferent un dia. Una vez al año no hace daño!

    • Si, el 2 té les seves avantatges, tot en un!

      El de la grua jo si que el provaria, no crec que em fes gaire cosa a no ser que es mogués com un gronxador.

      El de gel de Dubai té 700 m2, és un macrorestaurant. Bé, amb la teva experiència a Estocolm ens has aportat una primera experiència real.
      No he vist el capítol de Sexo NY que dius, però curiós ho és. Ara bé, quina llàstima, ella que s’hi posa tota guarnida i la parella esperada no arriba.

  11. Sense cap mena de dubte el “Duvet” és el que m’atrau més, sopar al damunt del millor invent de la humanitat pot resultar interessant, i no es passa fred!

    Del gel sincerament passo.

    • Miki, no sé que dir-te. El Duvet sembla acollidor tens raó, però penso que els de gel tenen el seu puntet de novetat pels que no tenim el gel tant a mà.

      N’hi ha d’altres que també m’agraden. Em costaria escollir-ne un de sol.

  12. Vaja… el més normalet és el dels vàters ehh! Sincerament jo prefereixo una taula normal, un local acollidor i una bona companyia.. per menjar tranquilament i que tot quedi a lloc.

    Però posats a provar potser em quedo amb el del Mar Roig i després amb els que volen pel cel.. si a algú li cau una mica de maionesa al barret que no s’espanti, és que ha estat la llei de la gravetat…

    • Si, jo també prefereixo un lloc tranquil, en el que et trobis còmode i a ser possible en bona companyia.

      Dels exposats, n’hi ha alguns d’interessants. Per ara no diré més sobre les meves preferències, esperaré si alguna altra persona explica quin o quins els agradaria més provar com has fet tu.

      En tot cas, bon profit!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s