Goya, Dalí i Alberti, units per la Proporció Àuria

Part de l’obra d’aquest tres artistes, i de la de molts altres com veurem després, ha estat influïda pel que es coneix com la Divina Proporció. De tal manera que en alguna de les seves obres li han rendit tribut o n’han realitzat alguna, seguint aquesta proporció.

La lletra Fi és el símbol de la Proporció Àuria

Aquest és el nexe que els uneix.

Explicarem ara breument que és: Se la coneix com Divina Proporció però també com a Relació Àuria, Proporció d’Or, Proporció Àuria, Nombre d’Or, entre d’altres accepcions.

Es representa per la lletra grega fi, en minúscula  “φ” o en majúscula “Φ”, en honor de l’escultor grec Fídies, el primer que la va utilitzar en la seva obra.

La Proporció Àuria representada en un segmentLa Proporció és la divisió harmònica d’un segment en mitja i extrema raó. És a dir, que el segment menor és al segment major, com aquest és a la totalitat.

És un número irracional d’un valor aproximat a: 1,618

La idea de les proporcions ha estat perseguida pels pensadors i els artistes de totes les èpoques. Fídies, Pitàgores, Euclides, Plató, Vitrubi, Leonardo, Rafael, Boticelli, Durero i Miquel Àngel entre d’altres, són alguns dels artistes per al quals aquesta proporció ha tingut un significat estètic important.

La Proporció Àuria en l'Art de Mondrian

Després del Renaixement, l’imperi de la Raó va arraconar l’ús de la Proporció i no és fins el començament del Cubisme, que tornem a trobar artistes que la recuperen en les seves obres, com Mondrian o alguns de l’escola Bauhaus com Klee o Kandinsky.

Veiem ara exemples en les Obres de Goya, Dalí i Alberti:

La Proporció Àuria en Goya

En La Família de Carles IV, de Goya, el quadre sembla simètric però no ho és. El centre de la composició és creat pel nen de vermell (és el color que atrau la mirada de l’espectador), que amb el marc del quadre del darrera formen una gran línia vertical que divideix la composició en dues parts. La proporció entre aquestes és la proporció àuria.

 La Proporció Àuria en Dalí

En l’esbós de l’obra Leda Atòmica, de Dalí, es pot apreciar la meticulositat de l’anàlisi geomètric basat en el pentagrama pitagòric, basat a la vegada, en la proporció àuria.

 

Rafael Alberti li va dedicat un Sonet amb el títol de “La Divina Proporción” i diu així:

A ti, maravillosa disciplina,

media, extrema razón de hermosura

que claramente acata la clausura

viva en la malla de tu ley divina.

A ti, cárcel feliz de la retina,

áurea sección, celeste cuadratura,

misteriosa fontana de mesura

que el universo armónico origina.

A ti, mar de los sueños angulares,

flor de las cinco formas regulares,

dodecaedro azul, arco sonoro.

Luces por alas un compás ardiente.

Tu canto es una esfera transparente.

A ti, divina proporción de oro.

la Proporció Àuria present al Nautilus

La trobem també present a la natura en nombrosos exemples, com en la forma dels flocs de neu, en el creixement de les plantes i de les pinyes, en la distribució de les fulles al llarg de la tija, en la formació dels cargols…El paper de la proporció a la botànica és tan important que se la coneix com la “Llei de Ludwing”.

 

També trobem la Proporció en objectes que segurament portem al damunt en el dia a dia, en objectes com el paquet de tabac, les targetes de crèdit o el DNI.

La Proporció Àuria en les Tagetes de Crèdit

La Proporció Àuria és va calcular a l’Antiguitat Clàssica per representar unes proporcions de bellesa infalible. Els objectes que guarden aquesta proporció es considera que són agradables a la vista.

Sigui com sigui, alguna cosa tindrà quan des de sempre ha estat present a la natura i des de fa segles en les arts i avui en dia encara la podem trobar en objectes del més comú.

És present entre nosaltres d’una manera discreta, invisible per a qui no la coneix.

Advertisements

16 responses to “Goya, Dalí i Alberti, units per la Proporció Àuria

  1. Recordo la primera vegada que el meu profe de mates em va parlar del número fi.. quins temps aquells (efecte de difuminat i retrocés cap endarrere). Era per allà als volts del meu primer any d’institut, m’acabava de llegir el Codi da Vinci i estava meravellada. Ara no sé si la pifio molt, al Codi da Vinci sortia la proporció auria oi? En comentar-ho al meu profe va posar cara ‘d’on ha tret aquest nap-buf aquest concepte?’… ai.. quins temps!

    Quan em van dir q les columnes del Partenó estaven construides “desiguals” perquè de lluny semblessin perfectes… quin exemple tan perfecte de que la perfecció mai no és perfecte!

    La poesia d’Alberti molt bonica, no la coneixia…

    Art, mates, literatura… quin món més complert no?? no em facis gaire cas avui, el clàssic em té transtornada.

    • Hola. Si, el frontis del Partenó segueix la proporció àuria i les columnes estan fetes per suportar el pes (evident) i per ser vistes des de lluny.

      Dominaven la perspectiva amb molt de talent, a l’arquitectura, en els gravats, relleus, escultura i pintura.

      Pel que fa al Codi da Vinci, no ho recordo bé, però crec que si surt el tema del pentàgon aristotèlic que guarda relació amb la Proporció.

      L’art clàssic pot arribar a trastornar. De fet, per als visitants de Florència hi ha una síndrome diagnosticada. Per alguna cosa serà.

      • De veritat hi ha una síndrome diagnosticada???? :O

        • La síndrome de Stendhal és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al·lucinacions quan l’individu és exposat a una sobredosi de bellesa artística, pintures i obres mestres de l’art.

          Té aquesta denominació pel famós autor francès del segle XIX, Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle), qui va donar una primera descripció detallada del fenomen que va experimentar en la seva visita el 1817 a Florència, Itàlia i que va publicar al seu llibre Nàpols i Florència: Un viatge de Milà a Reggio.

          Encara que hi ha hagut molts casos de gent que sofria vertígens i esvaniments mentre visitava l’art a Florència, especialment en la Galleria degli Uffizi des del principi del segle XIX, no va ser descrit com una síndrome fins a 1979, quan la psiquiatra italiana Graziella Magherini va observar i va descriure més de 100 casos similars entre turistes i visitants a Florència, el bressol del Renaixement, i va escriure sobre ell

          És fort, eh?

  2. Jo sóc de les ignorants que viu amb això al seu voltant i ni se n’entera…
    Ets un pou de saviesa! Gràcies per fer-me aprendre!

  3. Mes que al pentagon pitagoric em referia a coses mes naturals com ara els panals de les abelles o la estructura interna del silex i altres minerals, que també s’asimilen a un pentagon.

  4. Aquests temes captiven, perquè hi són però ningú se’n dona compte 🙂
    Gràcies per la classe

    • Hola. Si, ens acompanya en el nostre dia a dia de manera discreta i silenciosa.

      No es fa d’aquest tema gran publicitat. Qui ho coneix, en sap de les seves virtuts, qui no ho coneix, potser les reconeix en allò que mira sense saber que al darrera hi ha un càlcul, una intenció.

  5. Hola!
    Sempre m’ha fascinat això, el meu germà me’n va parlar amb el nom de “número de Fibonacci”, present des de la natura… fins a la borsa!! A youtube hi ha vídeos interessantíssims, et recomano aquest, però n’hi ha de més visuals: http://www.youtube.com/watch?v=2nAycC7sGVI&feature=related

    • Gràcies pel vídeo.

      Efectivament, havia llegit que a mesura que la succió de Fibonacci tendeix a l’infinit, es va acostant al: 1,618…., i per tant a la proporció àuria.

      La veritat és que el tema és interessant, atès que a banda d’aplicacions en el disseny, les arts…, també és present en el món real, el de la natura.

  6. M’encanta el tema de la proporció aurea, ja que l’he tractat fins a la sacietat a dibuix tecnic. Un punt interesant es que en la figura geometrica mes present a la natura (el pentagon) també hi apareix aquesta proporció, sent qualsevulla de les diagonals 1,618 vegades el segment del costat.

    • Hola “Classedangles”. Efectivament, crec que et refereixes al que se’n diu el pentàgon pitagòric i en el post hi ha una mostra en la pintura de Dalí.

      Encantat de retrobar-te.

  7. A la meva feina, soc florista, s’estudia i es fa servir la proporció aurea, val molt la pena conèixer i entendre la seva aplicació, és d’aquelles coses que et canvien el punt de vista.

    • Gràcies per l’aportació com a expert i professional Miki. Esperava el teu comentari amb interès per si confirmaves o tiraves pel terra el que dic en el post al respecte de la Botànica en general.

      Pel que he llegit les “regles” de la proporció àuria en botànica són espectaculars, des de les fulles de les margarides, fins el creixement del gira-sol o del bròquil…etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s