La Puntualitat – Mania 4

Havia deixat oblidada la categoria Tenim Manies, no per deixar de tenir-ne, sinó per no escriure-les i explicar-les.

En aquest cas us parlaré de la Puntualitat.

Des de que recordo, soc puntual. No sé si és un costum, o respecte cap a qui m’espera o amb qui he quedat o simple mania.

El cert és que ho soc i m’emprenya haver d’esperar a les persones que no ho son i passen dels que les estan esperant, com si el nostre temps fos menys important que el seu.

Us deixo l’enllaç on hi ha penjades les anteriors Manies, per si en teniu curiositat o voleu aportar-ne alguna de nova, similar o el que sigui:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

30 responses to “La Puntualitat – Mania 4

  1. Em fa moltíssima vergonya reconéixer que jo no ho sóc, puntual!
    No tinc cap pretext, ni ho faig de manera premeditada… De fet, quan m’he fet gran he millorat bastant i ara molt sovint, sóc jo la que espero inclús a gent que no m’ha esperat mai a mi. Degut als meus antecedents, intento ser comprensiva. Però sé que teniu tota la raó del món i intento millorar. I si és per manies… no et pots arribar a imaginar…

    • Hola Eva!

      Gràcies per la confiança al dir-ho. Pel que dius, amb el pas del temps ara ets tu la que fins i tot tu ets de les que espera. Coneixes les dues cares de la moneda.

      Pel que fa al que dius de les manies, deixem la porta completament oberta a que decideixis compartir-ne alguna o algunes.

  2. Perdoneu, però sóc dels que surto amb el temps just per l’angoixa d’esperar. Ara bé, quan miro de complir és quan l’atzar et complica la vida.

    També he de confessar la mania de penjar la roba amb el ganxo mirant de cara a la paret. Deu ser cosa d’hemisferis?

    Quant a la llet del tallat, sempre freda. M’agrada prendre-me’l d’un glop

    I una altra de meva: sóc bastant desendreçat. Ara, a l’hora d’esbandir els plats, sóc bastant meticulós a l’hora de col·locar-los perquè s’eixuguin: primer, els gots ben apilat; els plats, repenjats a la paret; olles, unes damunt les altres; paelles, aprofitant la filera dels plats; i els “tàpers”, com paparres, on s’aguantin.

    • Hola Jaume!

      Bé, arribar “justet” tampoc és dolent. El problema bé dels i de les què fan esperar al demés i sobretot d’aquesta mena d’aliens que fan esperar per costum.

      Des del meu punt de vista penges correctament el penjadors. És fa difícil entendre que es faci d’una altra manera, i no ho dic per ningu…)

      Bé, arribar “justet” tampoc és dolent. El problema bé dels i de les què fan esperar al demés i sobretot d’aquesta mena d’aliens que fan esperar per costum.
      Des del meu punt de vista penges correctament el penjadors. No puc entendre que es faci d’una altra manera (Montse ).
      En el tema de la llet no puc estar d’acord. Ho sento. Per a mi el tallat significa llet calenta i no menys de 4 o 5 glops espaiats (espai de temps que em dona la temperatura de la llet). Mentre jo me’n prenc un, tu te’n podries prendre 4 o 5 cinc.
      Des de fa un temps aquesta feina a casa meva la fa un senyor que es diu rentavaixelles. Però no sempre he tingut aquest aparell al meu servei. De fet, he viscut en uns quants pisos sense la seva companyia i en rentar plats també era prou ordenat. Recordo altres piles, sòlidament construïdes com si de castells es tractés, de plats, gots…
      Gràcies per les aportacions personals, enriqueixen unes entrades que eren solament meves i que amb els vostres comentaris i les vostres aportacions ja són una altra cosa, ja són de tots.
      .

      En el tema de la llet no puc estar d’acord. Ho sento. Per a mi el tallat significa llet calenta i no menys de 4 o 5 glops espaiats (espai de temps que em dona la temperatura de la llet). Mentre jo me’n prenc un, tu te’n podries prendre 4 o 5 cinc.

      Des de fa un temps aquesta feina a casa meva la fa un senyor que es diu rentavaixelles. Però no sempre he tingut aquest aparell al meu servei. De fet, he viscut en uns quants pisos sense la seva companyia i en rentar plats també era prou ordenat. Recordo altres piles, sòlidament construïdes com si de castells es tractés, de plats, gots…

      Gràcies per les aportacions personals, enriqueixen unes entrades que eren solament meves i que amb els vostres comentaris i les vostres aportacions ja són una altra cosa, ja són de tots.

  3. La puntualitat hauria de ser una obligació per a algunes persones. Jo sóc de les que he perdut hores de la meva vida esperant moltes hores a la gent. I no hi ha dret!

    Amb el temps he aprés no a arribar tard, però si a fer algun comentari si la persona amb qui he quedat arriba tardíssim. No ho suporto! Hauria d’estar penalitzat! jajaja

    Terra de llibres

    • Així m’agrada. Si decidim fer un front contra els i les impuntuals, compten amb tu per estar al cap davant.

      No solament en la vida privada i particular, també passa a la feina. En a mi, em fa igual de ràbia que em facin esperar en una situació com en l’altra.

  4. Jo també ho era (amb moderació, arribant a l’hora clavada o amb 1-5 mins de retard si passava res pel camí), però tenir amistats que arriben entre 15 i 30 minuts tard a tot arreu fa que al final et cansis d’esperar. I ara el problema el tinc jo per arribar a l’hora puntual!

    • Vaja, que les amistat i els col•legues t’han portat pel mal camí. Un senderi pel qual es transita, però fa que ara arribis una mica tard i hagis de “lluitar” per tornar a ser puntual.

      Podríeu pactar entre tots i totes arribar sempre 20 minuts tard i així no passaria res, ningú hauria d’esperar.

  5. Tomàs! Em pensava que ja t’havia comentat!

    Bé, no sé si cal dir que jo també sóc una persona de puntualitat a l’anglesa. Sempre arribo com a mínim 5 minuts abans a tot arreu. I no et pensis, és un defecte. Perquè la majoria de gent arriba 10 minuts tard: 5 + 10 = 15 miuts d’espera… si tens sort!!!

    A pesar que sàpiga que la persona en qüestió no té massa educació (per mi és un problema d’educació i respecte) no puc evitar-ho.

    Per cert, tinc una professora que arriba 20 minuts tard a classe cada dia… si no fos perquè és la primera classe a les 8:30 del matí i m’ha robat 20 min d’estar calentona al llit li perdonaria i tot…

    • Hola Born. Et pensaves que ja havies comentat? No serà perquè arribes tard?

      Així que també ets de les pecadores i patidores de la puntualitat eh? Doncs benvinguda al club. Quasi bé tothom (excepte qui tots sabem…) s’ha declarat Puntual.

      Pel que fa a la professora…és una passada. Amb això ja diu molt el que l’importa el que fa i vosaltres.

  6. Totalment d’acord amb tu perquè jo també sóc de les que sempre ha d’esperar i esperar als demés. El pitjor? El dia que fas tard perquè ja t’és igual, l’altre (que acostuma a fer tard) arriba prest i te fot la bronca! Buf…

    • Hola Caterina.

      Tal i com ho expliques, dona tota la sensació que t’ha passat. Normalment ets puntual i un dia que fas tard, bronca….

  7. Sóc del club

    I em sembla una falta de respecte impressionant arribar més de 15 minuts tard i no avisar!

    • D’acord Marina.

      Apuntada amb la resta. De fet quasi tots i totes (ejem… Montse).

      15 minuts i sense avisar…., una passada. jo ja estaria una mica dels nervis.

      • Ep, que jo encara no he dit res, que no ha arribat el meu advocat i ja he dit que sense ell no parlaria. Per cert, hem quedat a dos quarts de vuit i encara no ha vingut. Oh, quin impresentable, desconsiderat, irresponsable, incomplidor, capsigrany, poca-solta, abusananos…

        • Jo…ho sento, però has quedat en evidència.

          Pensa que de vegades els silencis són molt evidents i fins i tot fan sorroll.

          Esperem l’arribada del teu advocat, un “tardón”, i veurem que et deixa dir, fins on pots parlar…Estem frisant!

  8. “Procuro ser puntual; he observado que los defectos de una persona que tarda se reflejan vivamente en la memoria de quien espera”. NICOLAS BOILEAU

    Es un buen motivo para preservar esta manía.

  9. Però quina colla de maniàtics!!, evidentment ja em pots apuntar al club i naturalment la puntualitat és sagrada.

  10. Es una falta de respecte total, i per desgracia meva el meu fill es el rei de l’impuntualitat.

    • Si, crec que es faltar al respecte si la conducta és un costum.

      Pel que fa al teu fill, potser se n’adonarà quan alguna altra persona li faci el mateix. Paciència.

  11. Ai, Tomàs, és que ens incites a confessar cada cosa… A veure, si vols sentir una mania ben absurda aquí et deixo la meva: quan penjo la roba a l’armari tots els penjadors han d’estar en la mateixa posició (amb la part oberta del ganxo de cara a mi).

    Pel que fa a la puntualitat, no diré res si no és en presència del meu advocat.

    • No, no i no, de cap manera, els ganxos cap al darrera, mirant cap al fons de l’armari.

      La veritat és que no hi paro atenció però ara que ho has “confessat”, crec que acostumo a posar-los a l’inrevés que tu.

      No soc advocat, però….confessa!!!

  12. Jo també ho soc. A vegades ho soc tant, que arribo als llocs cinc minuts abans. Es clar, després l’estona d’espera és major. M’en vaig que he quedat d’aquí a una hora. jeje

  13. Jo ho soc (quasi sempre) peró el fet d’estar rodejat d’impuntuals, m’ha fet abandonar aquesta mania!!

  14. Hola Tomàs,
    Veig que has recuperat l’apartat de les manies. Està bé això!
    Jo no suporto a les persones que són impuntuals sistemàticament. És una falta de respecte, es pot entendre perfectament un endarreriment per que a tots ens pot passar, però no per costum. Jo també sóc molt puntual i si arribo tard a algun em poso nerviosa per que em sap greu per l’altre persona, però no em considero una maniàtica de la puntualitat.
    En el teu cas… jo diria que és més que una mania! Home, no cal arribar 15 minuts abans sempre!

    • Un nou comentari des de la Cuina de l’Eri, està bé això!

      Si, reconec que potser de vegades fins i tot arribo abans d’hora. Imperfecte que és un, què hi farem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s