Els negres de pell blanca

Hi ha una manera poc coneguda de Racisme, fruit de les supersticions i dels prejudicis socials. Parlo del rebuig que pateixen els Albins a l’Àfrica.

L’Albinisme, del llatí albus, que significa blanc, és una Condició Genètica hereditària, que determina un fenotip (una aparença física) molt característica, deguda a l’absència o reducció de la pigmentació en la pell, els ull i el pel. Pot afectar totes les races sense distinció.

Nadó albí a l'Àfrica

Els negres amb la pell blanca s’han convertit en marginats i són perseguides per aquells que creuen que determinades parts dels seu cos porten bona sort.

Ens alguns països els diuen fantasmes, en d’altres són coneguts com a falsos blancs i en d’altres se’ls considera sagrats i portadors de bona sort. Cap d’aquestes situacions els són gens favorables als albins.

En molts casos, si han sobreviscut al naixement, són discriminats a l’escola. El rebuig a les escoles els dificulta aconseguir el nivell de formació dels altres nens. Els és molt difícil entrar en el mercat laboral. En tot cas, aconsegueixen treballs a l’aire lliure on l’exposició al fort sol sense cap protecció els provoca cremades, ulceracions i en molts casos càncer de pell, així com problemes oculars greus.

A Tanzània i a Burundi és on s’han documentat els fets més tràgics, des d’amputacions fins a assassinats i tràfic de parts del cos per ser emprats en bruixeria. Hi ha la creença de què pocions confeccionades per bruixots amb les extremitats dels albins propicien aconseguir riqueses.

Es creu que des del anys 80, més de 3.000 albins han estat assassinats. Les dades de l’any passat s’acosten als 100 atacs, la majoria assassinats, amb 9 persones supervivents però amb mutilacions.

No tot són núvols en l’actual escenari de crims i mutilacions.

Exemple en una escola

El president de Tanzània, Jakaya Kikwete, ha pres ja iniciatives en favor d’acabar amb aquesta barbàrie. Hi ha hagut més de 100 detencions relacionades amb els crims i ha nomenat a la primera parlamentaria albina, Al Shaymaa Kwegyr, per tal de lluitar contra la discriminació que pateixen les persones amb aquesta condició genètica.

Entre les primeres tasques que aquesta emprendrà, hi ha la de censar els albins que hi ha a Tanzània, on es creu que n’hi ha molts més dels 7.000 que voluntàriament s’han inscrit com a tals, possibilitar-ne el seu accés a l’educació i a tractament sanitari.

Samuel Mluge, que mai ha aconseguit tenir una feina, ha organitzat la Societat d’Albins de Tanzània (TAS).

Theodory Mwalongo, director d’Acció en Discapacitació i Desenvolupament treballa per a que es reconeix-hi l’albinisme com una minusvalidesa.

Al Canadà, l’ONG Under the Same Sun, va publicar el maig passat un informe en el qual es documenten els assassinats i les pràctiques de bruixeria, així com  el creixent negoci de la venda de parts del cos d’albins. Existint fins i tot la venda a d’altres països.

En destaca la manca de barrets, de cremes de protecció i d’ulleres per protegir els ulls del sol.

Una familia africana amb nadons albins

Per tot el que hem vist, l’esperança de vida per a un albí a Tanzània és de 30 anys, on només un 2% arriben als 40 anys. En els països en que es presta una atenció sanitària adequada, els albins tenen la mateixa esperança de vida de la població general.

El percentatge d’albins al món és d’un per cada 20.000 persones. Amb diferències importants entre països, mentre a Dinamarca és d’un per cada 60.000 persones, a l’Àfrica és d’un per cada 5.000. Factor que fa que el problema sigui encara més greu i important de solucionar.

Quan no són els negres pels blancs, ho són els indis, o els albins pels negres africans o els xinesos pels japonesos o… Sembla que no tinguem remei. No hi ha manera de veure la resta de persones del planeta com a iguals.

28 responses to “Els negres de pell blanca

  1. Hola Tomàs!
    Vaig veure un reportatge que van fer a TV3, unes fotos i un escrit que vaig llegir a la revista Magazine. També vaig mirar per Internet i he llegit els comentaris en el teu bloc. Em va sobtar molt el que està passant a l´Àfrica i és tot molt injust. Els nens…és un tema molt delicat. Tot això em va fer reflexionar molt. Ho vam comentar a la feina amb els meus companys i companyes. Fa dies que li dóno voltes… Em dirigeixo a tu per comentar-te si seria bona idea fer una campanya de recollida en què la gent pogués donar gorres, ulleres de sol i cremes solars per les persones albines de l´Àfrica. La majoria de la gent en tenim a casa i no les fem servir.
    Què et semblaria la idea?
    Sóc mestra i treballo en un col-legi amb bastant nombre d´alumnes. Potser també els alumnes i ls seves famílies podrien col-laborar.
    Seria fàcil d´enviar-ho al país i que ho rebessin amb seguretat?
    Espero la teva resposta.
    Moltes gràcies per la teva atenció.
    Una abraçada
    Eva

    • Hola Eva, benvinguda al Bloc,

      Disculpa que hagi tardat en donar-te resposta però en els darrers dos mesos m’he pres un petit descans del bloc.

      Entrant en el que dius: em vaig fer un post en el bloc sobre aquest tema arrel d’unes fotos que vaig veure. No hi havia pensat mai en el tema o si n’havia vist algun cas no hi havia prestat la suficient atenció.

      Al fer el post em vaig documentar una mica, el suficient com per a donar-me’n que néixer albí sempre és un problema, però si a més el que hi neix ho fa a l’Àfrica, el tema es converteix en una autèntica maledicció. La seva esperança de vida és de no gaire més de 30 anys de vida, sinó els maten abans perquè els consideren especials i són rebutjats. Una barreja de por, manca absoluta de sensibilitat i d’humanitat…, però passa, és una realitat.

      Hi ha moltes iniciatives a nivell mundial per ajudar a les persones que estan passant per aquestes situacions.

      Avui en dia hi ha roba que rebutja els raig UV i fins i tot donen factors de protecció de 50+ FPS. També hi ha detergents que protegeixen temporalment la roba que es tracta amb aquests productes. També hi ha grups d’investigació internacionals que cerquen els millors fotoprotectors per a la pell i les condicions a tractar en els països on hi ha aquests problemes.

      No totes les gorres, ni totes les ulleres serveixen per a la protecció que es necessita. Hi ha uns paràmetres. Vull dir que no tot serveix (bé, és millor una gorra que no pas res, això si, però vull dir que cal seguir uns paràmetres per a ser més eficaços).

      Et deixo dos enllaços interessants que he trobat per si vols fer-ne una mirada:

      http://saludequitativa.blogspot.com.es/2013/06/albinos-en-tanzania-los-guisantes.html
      http://www.africadirecto.org/index.php?m=Emergencias

      N’hi ha més, però aquestes són interessants per saber que s’està fent, ampliar informació i és una ajuda per vehicular i dirigir millor els esforços per ajudar com tu proposes en el teu comentari.

      Si decideixes fer alguna cosa com la que comentes, compte amb mi per a que des del meu bloc i el de la meva companya en fem tota la publicitat possible a la resta de blocs que coneixem per assolir fer una bona cadena.

      Ànims!

  2. Hola Tomàs!! I ara sí que hola definitivament: he finalitzat els examens!!! =D

    El que comentes en aquest post era una cosa desconeguda per mi fins que fa un temps vaig veure una notícia sobre el tema a TV3… ho vaig trobar esgarrifos. Suposo que com diuen en molts comentaris és la por al desconegut, al que és diferent que ho volguem o no sentim sempre les persones… per instint al cap i a la fi però tenint una cosa que es diu cervell per raonar i arribar a la conclusió que encara que tinguin la pell diferent són iguals que nosaltres.

    M’he imaginat intentant-li explicar a un bruixot (o com es diguin) que creuen i han cregut sempre que porten sort que no són més que simples mortals i suposo que seria una situació ben dificil… però no puc comprendre com realment pots matar a algú que és com tu menys per la seva pell, és deshumanitzar-lo molt.

    A vegades fa por el món en que vivim.

    • Hola Born, quina sorpresa!

      Si, realment és un fet no massa conegut i en canvi afecta moltes més persones de les que podríem imaginar.

      Vaig llegir una notícia sobre el tema i en aprofundir-hi vaig trobar-me amb un tema sorprenent per la importància que té i perquè és actual. Pels fets i per les creences de les que parlem pot semblar que parlem de fet que passaven fa un parell de segles, però no, passa ara, avui

  3. Hola Tomàs!
    És molt interessant el post, dels millors que he llegit, dades impensables des de la nostra comoditat.
    Al final em fa pensar que el racisme no existeix com l’imaginem sinó com el perpetrem.

    Clarament un noi negre albí és víctima de la ignorància i no del seu color. Com a Europa, que som racistes amb els temporers de Lleida que “ens prenen la feina als d’aquí” , però idolatrem a Abidal que és un crack. Som uns ignorants!

    Lo més greu és que al contrari que a l’Africa, nosaltres tenim accés a la informació i a les dades de forma fàcil i a pesar de tot podem ser uns ignorants. Aixó és greu, un altre tipus de mutilació als anomenats “diferents”.

    Podria ser que fos una qüestió de cartera i no de color?

    • Hola Pau, benvingut per aquí!

      Si, opino també que una part del que passa és imputable a la ignorància. Una altra part ho és a la gent amb mala baba que hi ha arreu, sense distincions de països, ni de races.

      Fins i tot amb un tema com aquest hi ha qui en fa negoci (parlo del que trafiquen amb membres amputats als albins).

      I si, una persona d’un altre color amb una bona cartera és molt més ben vista i ben rebuda que si a més de ser diferent, també és pobre.

  4. Horrorós!
    També vénen bones notícies de l’Àfrica. Us recomano l’entrevista d’ahir de” la Contra”: http://www.lavanguardia.es/20110104/54096832692/la-kora-nos-habla-a-todos-nos-conecta-con-lo-ancestral.html

    • Hola Jaume.

      Si, és horrorós pel que té de quasi impune i per la càrrega d’ignorància que transmet. Por convertida en crueltat.

      He llegit la història d’en Cissokho i la seva Kora. Quanta diversitat hi ha en el món, quantes coses per compartir i per aprendre.

  5. Renoi quin horror! Desconeixia el cas, tot i que a Antropologia Social n’haviem parlat per sobre! Realment la bruixeria i les supersticions fanàtiques son el gran llast per a Àfrica!

    • Imaginava que per la teva formació el tema t’interessaria. Bé, crec que és un tema d’interès general però de vegades hi ha temes que a uns els hi toquen més de prop.

      Àfrica en té molts de problemes. Alguns, con dius, agreujats per creences, màgies i demés rituals, alguns d’ells ancestrals.

  6. Només calia parar-me a pensar, però mai hi havia pensat que hi havia negres blancs🙂 El primer que se m’ha acudit ha estat que serien rebutjats per creure que eren fills de pare blanc, però ja veig que la història encara és pitjor… Em quedo amb la primera fotografia, crec que als nens negres no els fa res que el seu company sigui blanc, quant que ens poden ensenyar els nens!

    • Molt bona apreciació la teva Aranel, en dir que als que no els hi fa res és als més petits. És quan ens fem grans, quan en teoria hauríem de ser més raonables, tenir més formació i més informació, quan ens tornem intolerants i algunes persones, moltes coses més i totes horribles.

      És veritat, jo tampoc hi havia pensat en aquests casos. Així i tot, el 2009 varem estar a Tailàndia i en un poblat de les tribus de les muntanyes del Nord, varem parlar amb una nena d’uns 7 o 8 anys que era albina, però mai m’he trobat amb un cas a l’Àfrica.

  7. Ja coneixia el cas, però no sabia que hi hagués esperances per a ells, me n’alegro moltíssim, espero que s’avanci en la bona direcció.

    • Sembla que alguna cosa es mou. Sigui per pròpia convicció o per pressió internacional però sembla que haver nomenat una parlamentària albina és un bon pas en la correcta direcció. Ara manca que li facilitin recursos i/o que aconsegueixi recolzament internacional.

      Algunes mesures són fàcils (barrets, ulleres, cremes protectores…), altres són més complicades (millor formació, evitar el rebuig, facilitar-los feines no perjudicials per a ells, aconseguir que tinguin tractaments mèdics adients…).

  8. No tenia ni idea d’aquesta problemàtica amb els albins a l’Àfrica. m?ha semblat molt interessant. Allò que deien de que estam condemnats a entendre-nos, es pot parafrasejar i sembla que estam condemnats a excluir-nos els uns als altres. Molt trist.

    • Hola Aineta, benvinguda per aquí!

      Jo tampoc coneixia el tema fins que vaig llegir un article i vaig aprofundir en el tema.

      Malauradament és possible que en part tinguis raó quan dius que sembla que estem condemnat a excluir-nos. Sembla que estiguem pendents de cercar les diferències en els altres per reafirmar-nos d’alguna estranya manera. Ara bé, hi ha qui porta això fins uns extrems que ratllen la paranoia, fins als extrems de matar, sacrificar, mutilar…, seguint religions, creences, màgies…

      Ens llegim!

  9. Aixó dels cabells tallats i la bruixeria ho había sentit, ens sembla increíble que passin aquestes coses, de tota manera no fà tans anys que aquí miraben a la gent de color com esser estranys, no feiem bruixería amb ells pero si que moltes persones que s’apartaven a l’autobus, com si tinguessin por a “tacarse” de negre.
    En un altre entrada teva et parlava del Senegal, doncs t’explicaré una de molt bestia. Un noi d’aquí, catalanet de tota la vida, es va enamorar d una noia del Senegal amb totes les seves costums i tradicions. Ell per poder casar-se es va convertir a l’ Islam, fins aquí tot perfecte. Van decidir venir a viure a Barcelona amb la família del noi. Doncs la mare del nano feia cada día bruixeiia i budú a la noia p.q. deía que com venía de l’Africa profunda portaba malts espirits i mil rucades més. Aquesta noia al seu poblat estaba estudiant batxillerat (només tenía 17 anys al casar-se)es a dir, que potser era ell el que portaba la llança. Ara estàn separats p.q. ella no ho va poder soportar i els pares del Senegal l’han repudiat per deixar el marit.

    Ho dic per que per aquí encara ens queden uns cuants que mengen albins.

    disculpa, pero m’he enrotllat !!!

    • Hola Amàlia.

      Un comentari molt interessant el teu. Estic d’acord am tu, encara ara hi ha molt gent que es mira amb una altra cara els que no són d’aquí, negres, romanesos, magrebins…

      Pel que fa a l’altra història, que dir? Sembla un disbarat complet. Potser haguessin estat més feliços quedant-se al Senegal encara que en allà la vida fos més complicada (en alguns aspecte, en d’altres com expliques segur que no).

      La mare en rebre la nora negra i musulmana pensaria que li arribaven tots els mals bíblics de cop i es va tirar al vudú i a la bruixeria.

      Què complicats que som! I de rebot la noia repudiada a casa seva i a l’altra casa també.

      No m’ha donat la sensació que t’haguessis enrotllat, ha estat educatiu i interessant.

  10. La Cuina de l'Eri

    Ostres Tomàs! No sabia d’aquestes xifres d’albins a l’Àfrica, no se per que imaginava que serien menys… Quines aberracions que podem arribar a fer els éssers humans. Menys mal, pel que expliques, que sembla que s’estan posant les piles per solucionar aquest greu problema. Esperem que aquests que es preocupen i s’ocupen ho facin bé i ràpid. Felicitats pel post. M’ha agradat molt. Com sempre, interessant i molt bé documentat. gràcies!

    • Si Eri és horrible. Difícil d’imaginar.

      Jo tampoc m’havia mai parat a pensar en aquest tema. Va ser arrel d’un article que va caure a les meves mans que em vaig posar a investigar una mica. L’article inicial parlava del problema al Camerun, va ser després, que vaig saber que el problema era molt pitjor a Tanzània i a Burundi.

      Sembla que s’estan començant a implementar mesures governamentals. També hi ha un cert suport internacional pel que fa a l’ajuda d’aconseguir cremes protectores, ulleres de sol…

      Gràcies, ets molt amable.

  11. L’Any és Nou però encara seguim amb els vells límits de pertinença: casta, pell, condició, religió, … Què hem de fer per tal de sanar la carència d’identitat humana!? Un suggeriment de tema per la secció ‘Societat’: el consum de productes suposadament blanquejadors de pell!

    • Si Kuka, tens raó, l’any és nou però els humans som els mateixos animalets d’abans (bé, uns més que d’altres).

      Molts pensen que el millor és el de la seva societat i en aquí hi podem incloure, color de pell, religió, costums…Molta gent no tolera els altres perquè entre aquests n’hi ha que son diferents.

      Bon suggeriment el dels blanquejadors de pell, me l’apunto.

      He passat el link del teu blog a: madebymiki.worpress.com perquè se que l’Arcadi Oliveres li agrada molt.

  12. Ostres tu, no sabia que la quantitat d’albins fos tan alta a l’àfrica! Quan he començat a llegir l’entrada m’imaginava unes proporcions menors del problema.

    No és fàcil ser diferent, però a vegades bé volem ser-ho. On som blancs ens rostim al sol per agafar color, on són rossos es tenyeixen de negre i les de cabell negre es tenyeixen de ros…

    • Si, el problema afecta milers de persones a l’Àfrica. El problema no és nou, però sembla ser que en els darrers anys s’ha agreujat.

      Si, com dius, no és fàcil ser diferent. Ara bé, quan som iguals, també busquem la diferència (en unes ulleres – de fet hi ha qui porta ulleres sense graduar pel fet que li senten bé i se sent atractiu , amb el cabell llis si es te arrissat, etc…).

      Ara bé, aquesta diferència a l’Àfrica a alguns i a algunes els costa la vida o alguna amputació.

  13. És esgarrifós veure com no hi ha manera d’evolucionar a aquest món, els diferents sempre serveixen pel mateix, per rebre l’odi i les culpes de les majories.
    És extremadament tòpic, però com sempre: ‘Homo homini lupus’.

    • Si, alguns són lupus i fill de putus també.

      Si ja és difícil haver nascut en alguns països de l’Àfrica, si a sobre et toca ser Albí, ja és per plegar.

      No, no n’aprenem. No hi ha manera, la intolerància, les creences en absurdes màgies i demés, ceguen el ja escàs raciocini que a alguns tenen.

  14. Fins i tot em sona que africans albins han demanat (i se’ls ha concedit) asil en el nostre país pel perill que representa quedar-se “a casa seva”. Està clar que és ben perillós ser diferent… sigui la que sigui la teva diferència😦

    • Si, hi ha casos d’asil a Espanya. He llegit d’alguns del Camerun que fins i tot quan anaven a la perruqueria a tallar-se els cabells se’ls enduien per a que no fossin utilitzats en bruixeria.

      És molt estrany aquest tema i molt penós per a qui el pateix.

      No és fàcil ser diferent!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s