Treballs estranys

Després d’unes quantes entrades serioses, penjo un post més lleuger.

Fa uns dies, parlant d’en Joan Manuel Serrat algú va dir que de jove havia treballat de sexador de pollastres. Això em va portar a buscar informació sobre professions poc habituals. A continuació us en deixo algunes de les que més m’han cridat l’atenció:

1.- Els Sexadors de pollastres s’encarreguen en pocs segons de determinar el sexe dels pollets ja que aquests no tenen els òrgans sexuals a la vista. Aquesta feina permet poder-los classificar segons interessi per a ser destinats a aus de carn, de reproducció o per a ser ponedores.

Segur que és un menú equilibrat

2.- Tastador de menjar per a mascotes. Les principals empreses de menjar per a mascotes tenen contractades persones que s’encarreguen de fer el tast dels nous productes.

3.- A l’illa de Hamilton (Queensland, Austràlia), hi ha un feina per consisteix en encarregar-se de la vigilància de l’illa i en concret dels seus valuosos bancs de corall.

4.- Tanotopractor. S’encarrega de la Conservació, la Tanatoplàstia i la Tanotoestètica dels cadàvers. Conserven, mantenen, restauren i maquillen els cadàvers.

A olorar toquen!

5.- Les empreses de cosmètics malgrat disposen de tècniques molt avançades, necessiten encara de l’olfacte d’especialistes que s’encarreguen de testejar l’olor corporal (peus, aixelles…), per desenvolupar els millors desodorants corporals.

6.- Inspector de patates fregides. Les fàbriques de producció de patates fregides tenen personal que s’encarrega de seleccionar aquelles patates que un cop fregides i abans de ser embossades, no tenen el color o el punt de cocció adient.

7.-  Models de parts del cos. Persones que “doblen” a artistes en escenes de pel·lícules en que s’ha d’ensenyar el pit, el cul o alguna altra part del cos. També es dediquen a mostrar parts del seu cos en anuncis publicitaris, mans (en cremes), peus (en sabateria o manicura)…

8.- Mascotes professionals. Persones que treballen vestides com a mascotes d’equips de basquet, de futbol…i s’encarreguen de representar l’equip i d’animar el públic.

9.- Els guàrdies d’alguns palaus o edificis públics. Aquells com els de Buckingham Palace o el Parlament Grec, que fan guàrdies consistents en estar de peu en completa immobilitat.

Tots cap a dins!

10.- Al Metro de Tokio, i també en alguns de la Xina, a les estacions més importants, hi ha uns empleats que s’encarreguen d’empènyer el personal que vol accedir als vagons en hores punta en que els trens van plens. 

N’hi ha molts més de treballs poc habituals, això és només una mostra.

Podeu comentar-los, escollir-ne el vostre preferit, dir que le que no farieu mai o afegir-ne algun que conegueu.

Els treballs vistos són actuals, però d’entre els treballs ja desapareguts, em quedo amb el següent que he trobat i que no coneixia:

Hola! És l'hora!

A Anglaterra i a Irlanda, fins a meitats del segle XIX, existia una professió que consistia en ser una mena de Despertador Humà,  abans que els despertadors mecànics fossin assequibles i fiables.

S’encarregaven de despertar les persones que els contractaven els serveis, picant a les portes o a les finestres amb bastons més o menys llargs.

39 responses to “Treballs estranys

  1. Jo em quedo amb el de vigilar l’illa paradisíaca, que a més tenia un sou espectacular! Però com a curiós sempre m’ha impactat el dels treballadors del metro de Tokio.

    • Bé, crec que a l’illa et trobaràs en d’altres amics com la Montse, la Sophia, l’Eri i en Miki. Perquè serà que a tots us agradi?

      Porteu-vos tones de crema protectora solar, la necessitareu.

      Si, això d’empentar com a feina no deixa de tenir el seu punt. A més, ho fan amb un guants d’un blanc immaculat.

      • Ens has presentat una feina tan guai, que no ens hi hem pogut resistir. Et farem cas i emprarem crema amb filtre solar, que per cert és una de les recomanacions amb resultats verificats segons diuen els científics: http://coachingcat.wordpress.com/2010/09/18/everybodys-free-regalat-i-comparteix

        • Hola Sophia,

          Acabo de comentar en el Bloc d’en MadebyMiki que a l’illa ja us en havíeu apuntat 5 i que caldria portar tones de protecció solar i ara, justament tu comentes una cosa similar.

          He vist l’enllaç que has deixat i t’he deixat un comentari. El vídeo és inquietant!

      • Doncs si no ho recordo malament, al qui li van concedir la feina el van haver de treure d’allà mig mort per algún verí estrany o quelcom similar, abans que acabés el període que s’havia establert. Igual no era pas tan bonic com semblava…

        • Crec que els nostres invitats anireu més preparats. Crema solar a dojo, pernilet i demes gormanderies ben embassades. I en allà peix i marisc no n’ha de faltar.

          Cap problema, no hi patiu. Hem instal•lat una Webcam al Far per a que quan vulgueu ens feu un “live”.

  2. Al·lucinant article com al·lucinants són algunes de les feines que relates. En coneixia algunes, però el que no em podia imaginar era que hi hagués gent que es guanyés la vida olorant aixelles i peus. La rebotiga de la nostra societat és plena de sorpreses… i d’oportunitats professionals que no sé si són fàcils d’agafar.

    • Hola. De fet n’hi ha molts de treballs que podríem dir-ne estranys, per allò de que hi ha poques persones que s’hi dediquen o per poc coneguts.

      El que destaques és ben estrany, el que passa és que si es pensa…dius: és clar, d’altre manera com es podria comparar sinó la diferència entre l’olor corporal sense desodorant, amb desodorant, després de suar o sense suar…Clar, d’alguna manera s’ha de fer.

      De fet existeixen “nassos electrònics” imagino però, no donen encara resultats comprables als del nas humà, d’altra manera no hi hauria persones que es dediquessin al tast de vins, d’olis…

  3. M`ha encantat el post!, em quede amb la de model de parts del cos, tinc uns dits dels peus preciosos, el problema es tota la resta🙂

    • Què bé que t’hagi agradat. Es tractava d’això, de passat una estona divertida.

      Bé, has de mirar de treure profit d’aquests dits. Jo tinc el mateix problema però agreujat ja que no salvo ni els dits del peus.

      El senyor només ens ha donat bellesa interior, que hi farem. Santa Paciència!

      Si la nostra bellesa interior estès igualment representada a l’exterior, seriem uns Cracks!

    • La Cuina de l'Eri

      Un comentari boníssim… Com m’he rigut! Pots adjuntar una foto siusplau?

  4. La Cuina de l'Eri

    Hola!
    Alguns els coneixia i d’altres per mi fins ara, impensables! No tots, però imagino que alguns com el d’encarregat de testejar l’olor corporal … deu estar molt ben pagat oi? Doncs jo crec que ni per un super sou podria fer-ho! Ara bé ha d’haver-hi gent per tot. I com no, em quedo amb el vigilant de l’illa… Ah! I mai de la vida contractaria a un senyor que em despertes donant copets a la finestra. L’odiaria a mort, com en el meu despertador. Ara no se m’acut cap treball inusual.. però si em surt algun, ja t’ho diria. Què bé m’ho he passant llegint aquesta entrada.. Petons, Eri

    • Ja està bé que t’ho hagis passat bé amb la lectura del post.

      Doncs jo per un super sou si que faria de testajador d’olors corporals, sincerament.

      Bé, pel de l’Illa posat a la cua: En Miki, la Montse, la Sophia i ara tu. Podries encarregar-te de la Cuina de l’Illa, ja que tens un Bloc de Cuina, dic jo…total només és per 4 o 5.

      Ja…., ja se que no és el mateix, però això et passa per arribar tard al post, que d’altres s’han avançat.

  5. Jo fa temps que passo aquest audio en un dels meus exàmens: http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/directe.jsp?seccio=icatfm&item=303401
    Aquests de Queensland tenen molta pasta!!
    Doncs em fa gràcies la foto del 5 perquè jo la vaig usar una vegada al Reflexionemh-hi perquè vaig buscar al Google imatges “la vuelta al cole” i em va sortir!!!HAHAA, em va fer molta gràcia, però acabo de comprobar que ja no passa!😦

    • Hola, he escoltat l’audio que m’has deixat. Gràcies.

      Hi havia fotos similars a la que dius, però potser aquesta em va semblar la més adient i la que més em va agradar.

      Està també bé per a la finalitat que tu l’havies escollit.

  6. Em solidaritzo completament amb la gent que té treballs estranys, ja que el meu és força infreqüent, molt desconegut i genera constantment preguntes tontes sobre si trobem or i tresors…

    • Casualment fa uns instants jo estava a “casa teva” veient el teu post sobre la Immersió Lingüística.

      És cert, treballes en un tema no gaire freqüent, però a l’igual que la resta, d’interès social.

      Imagino que us preguntaran allò que l’imaginari popular pensa que passa, tot influenciat per les pel•lícules fantasioses que fan sobre el tema.

  7. Un post divertidíssim, Tomàs! M’ho he passat genial llegint aquest post. Realment interessant i quines feines més estranyes que hi ha! Perquè després mos queixem de la nostra… Vaig llegir un cop que l’actriu Whoopi Goldberg, abans de fer pel·lícules, era maquilladora de cadàvers… :S

    • Hola Caterina, fa uns moments estava per casa teva!

      Has entrat just després que la Kuka en deixes el seu comentari i potser t’has perdut les aportacions que ens ha deixat.

      Què bé que t’ho hagis passat bé. Per això ho he fet. De tant en tant, després d’escriure 5 o 6 posts sobre coses series, desgràcies, injustícies…., em ve de gust desengreixar una mica i faig un post lleuger i divertit.

      No en sabia res del tema de la Whoopi Goldberg. Ha de ser una feina molt especial, imagino que en sortir has de saber desconnectar del tot i no emportar-te imatges al cap. Hi haurà casos complicats d’oblidar.

  8. L’altre dia justament, vaig enganxar un petit documental a la tele (de Brasil) que es intitulava “Feines exòtiques”! =:o) Cito algunes: cirurgià plàstic de cadàvers, provador de taüts, desenvolupadors de sèrum contra picades de serps, caçadors de voltors als aeroports, missatgers de l’apocalipsi (voluntaris que van a zones de risc avisar d’un perill imminent), netejador de clavegueres, ploracossos, provador de suavitzants, regador de peus de banyistes a les platges (de Bahia), àrbitre de futbol als parcs, …

    Els desenvolupadors de sèrum contra picadures de serp em van fer recordar el meu avi, que era voluntari en la tasca de trobar serps – o bé verinoses o bé encara no catalogades. Botes calçades, sortíem a passejar pel tros. L’avi amb un dels seus llaços especials (amb una canya, necessàriament més llarga que un terç de la grandària de la serp que s’havia de capturar) a la mà i el pare amb les claus del cotxe a la butxaca ja que, un cop posada la serp a dintre de la caixa especial (de fusta i amb petits forats i esquerdes), havíem de sortir ràpidament cap a l’institut de recerca biomèdica de São Paulo, on la posaven en captiveri – per extreure el verí o per estudiar-la. Jo només anava d’observadora, era petita… i era tota una aventura!!! Si algun dia passeu per São Paulo, no deixeu de visitar l’institut (Instituto Butantan), una ‘biblioteca’ centenària de serps verinoses.

    • Hola Kuka,

      Quina casualitat. No és la primera vegada que coincidim o quasi bé en algun tema.

      Dels que nomenes, el cirurgià plàstic ve a ser com el tanotoplàstic del meu post. La resta són genials!

      Em quedo amb el de Regador de peus a les platges. Crec que és brutal.

      El de provador de taüts no podem dir que sigui gaire cansat. Potser una mica per allò d’alçar-se i acotar-se però pel demés…

      El provador de suavitzants no me’l demano. No em provoca morbo.

      En els aeroports d’aquí no tenim voltors (bé, si que n’hi ha però estan dins dels edificis), però si hi ha altres aus i per a que no interceptin els avions hi ha Falconers, que porten els falcons per a que espantin les aus. Són personal de l’aeroport, com un servei més de manteniment.

      Moltes i molt bones les teves aportacions, Gràcies.

      • Hola Kuka,

        Volia comentar el que ens has explicat del teu avi i he oblidat fer-ho.

        Imagino que per a tu seria una aventura apassionant. Serps i d’altra fauna hauria de ser molt abundant fa poc temps a les afores de les ciutats oi?

        Després us donaven la serp per a retornar-la a la selva o no?

  9. A mi també m’ha sobtat la feina de tastador de menjar de mascotes. També trobo sorprenent la d’empenyedor del metro, tot i que ja n’havia sentit a parlar; aquí als que ens empenyen, que també n’hi ha algun i alguna, encara que no cobrin per fer-ho, els considerem uns mals educats i s’emporten, com a mínim, una mala mirada.

    Oriol López

    • Hola Oriol!

      Bé, el de tastador de menjar per les mascotes no és que més em desagrada en a mi.

      En el Metro d’aquí també tenim persones que empenyen. El que passa és que en allà van uniformats i amb uns guants blancs impecables. Els d’aquí no són professionals, són amateurs però alguns amb mala llet.

  10. Oh, m’encanten aquests posts (ep, els altres també, eh!).
    Anem a pams:
    El que més m’ha sorprès: Tastador de menjar per a mascotes. Conec algú que una vegada va confondre la llauna de menjar per al gat amb paté i se la va cruspir. Val a dir que un cop superat l’ensurt va reconèixer que era prou bona (ecs!). Amb tot, jo pensava que el menjar dels animals el cataven els animals… també pensava que “darle al alpiste” volia dir una altra cosa. Clar, tot lliga (que en sóc de malpensada).
    El que mai mai mai no faria ni per tot l’or del món: Cal que ho digui? Fer d’enòleg o de perfumer té un glamur indiscutible, però això ficar el nas sota l’aixella d’algú per comprovar l’eficàcia d’un desodorant… passo.
    El que és millor que ningú no faci per mi: Això de mirar de despertar-me de bon matí a base de copets al vidre, no, millor que no. Em veig despatxan-lo per no complir la seva tasca o bé canviant els vidres cada quinze dies. Millor em compro un pollastre (triat per en Serrat, i és clar).
    La feina que trio: Ho sento, senyors, però la maleta cap a Hamilton ja la tinc feta. Quan he enviat el currículum i han vist que sóc funcionària, ràpidament han vist que dono el perfil escaient per a la vida contemplativa. Ja us enviaré una postal😀

    • Hola Montse!

      Està molt bé com ho has anat relligant tot, uns comentaris amb uns altres i amb el post.

      Bé, el paté que utilitza el teu amic, si més no més barat si que és. Jo no menjo paté (ni foie, ni micuit…) , solament de pensar com el produeixen m’agafen tots els mal. Ho dic perquè per aquesta part no corro el risc del que li va passar al teu amic.

      Prefereixo el de tastador d’olors corporals que altres dels de la selecció, de veritat.

      Pel que es veu, per despertar-te en a tu, al “despertador humà” li hauries de facilitar les claus de casa teva i que et cantés a cau d’orella i “a grito pelao” la cançó dels Pets, Bon Dia!!!

      Bé, ho deixo entre en Miki i tu. Així i tot, potser hi ha una alternativa. El que primer arribi tria illa i coralls o de Faroner (o faronera), que tampoc està malament.

      Estic pensant que sinó aconsegueixo el d’intèrpret de Marros de Cafè em demanaré el de coordinador entre vosaltres dos a l’illa.

      • Ja vinc amb tu Montse!

        • Hola Sophia, boenvinguda!

          Molt llesta Sophia. S’haurà de parlar però amb en Miki i la Montse que han arribat abans per anar a l’Illa, de fet crec que ja hi són. Havíem quedat que un es podia quedar al Far i l’altra al Coralls. Potser podríem trobar-te un lloc com a cuidadora de les platges.

          En parlarem.

  11. Pos són professions ben dignes totes, per cert hi ha una gent que es dedica a anar pel món convencent a la gent ( a les bones o a les males) de que hi ha un esser superior a nosaltres que ordena les nostres vides, que hem de viure com mana ell o serem aniquilats o coses pitjors. Solien vestir de negre, ara els anomenem capellans. Per sort és una professió que té el mateix destí que els mítics serenos.

    Una de les profesions més abstarctes que conec! i relaxada !! amb un jefe que es posa poc amb tú!!

    ( m’he quedat a gust)

    • M’encanta que t’hagis pogut desfogar. Un després se sent millor!

      Home, no l’he contemplada perquè d’alguna manera no és tant inhabitual (encara n’hi ha molts en actiu). No sé si tindran el mateix destí que els serenos, ja porten 2.000 anys i “viento en popa”.

      Per suposat que són professions molt dignes, en cap moment he pretès dir una altra cosa, en destaco el poc habituals que són, malgrat són necessàries. Com la de Matarife.

      Recordo que la meva àvia em deia que els serenos a més d’obrir-te la porta del carrer, passava per les tendes del barri inspeccionant que estesin ben tancades fent soroll per a que se’l sentís arribar.

      Se’l cridava fent picar les mans.

      I a les noies els hi donava una espelmeta per pujar les escales quan era fosc.

  12. Lo de les patates no és cap conya!
    Als Estats Units existeix el American Journal of Potato Research. Una revista científica d’alt nivell intel·lectual: fan sis exemplars anyals!

    • Hola Ferran, gràcies per il•lustrar-nos.

      La patata és la patata i això és indiscutible.

      Al Perú estan molt orgullosos de les seves més de 300 varietat de patates, algunes d’elles originàries del País.

      El tema de l’Illa ja no el puc tocar, se l’ha quedat en Miki (crec que ja està fent les maletes), potser em quedaria amb el “model d’alguna part del cos”. El problema és que no se pas quina seria aquesta part.

  13. Jo em quedo amb el despertador humà! La versió antiga de la trucada des de recepció dels hotels! Magnífica idea!

    • A que sí! m’encanta. És que me l’imagino. El que abans era tant normal, ara ens sembla increïble.

      Havia pensat també en aquelles dones (normalment) que “reparaven” les mitges. Abans quan es feia una “carrera” en una mitja, moltes dones anaven a les merceries a que els hi arreglessin.

      • Ostres! Tomàs , t’he d’agrair l’entrada perquè ens has sacsejat la memòria. La meva àvia havia fet de “repassadora”, però no en una merceria sinó en una fàbrica tèxtil. Primer va ser en les mitges i després en els jerseis. Es notava que feia molt bé la seva feina perquè et feia uns sargits que ni es notaven. Em sembla que un requisit per a aquesta feina era la polidesa i el perfeccionisme. Quan es va jubilar, la vam convèncer que aprengués a fer mitja. Hi posava tot aquesta destresa en la confecció de jerseis de llana. Tothom els valorava.

        • Què bé no? Recordar aquestes coses que total fa pocs anys eren el normal.

          Recordo que abans molta gent portava roba feta a casa, sobretot jaquetes i jerseis fets a mitja. A les merceries n’ensenyaven a qui en volia aprendre.

          Ara ningú, quasi bé, es qüestiona aquestes coses. Una cosa s’espatlla i va a les escombraries.

  14. El que més m’ha sorprès és el treball de tastador de menjar per a mascotes, és increïble. Jo m’apunto al treball com a vigilant dels camps de corall, pinta a feina amb poc esforç físic, molt proper al meu ideal de feina…

    Jo com a feina estranya no trobo cap exemple, seguiré pensant i potser més endavant “re-comento”.

    • Hola Miki, encantat del comentari i de si tornes a comentar.

      Crec que per la feina de vigilant del corall i varen haver uns 18.000 aspirants. Amb una feina com aquesta i una bona cobertura d’Internet podries fer 2 posts diaris.

      Jo estic a l’espera, arrel d’un post molt bo d’en Ferran vaig enviar el currículum a la Universitat de Zaragoza per una plaça d’intèrpret de Marros del Cafè.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s