Nens robats. Nens apropiats.

De petit, recordo com la meva àvia i la meva mare parlaven que el costum de tenir els fills a casa era degut, en part, als robatoris de nadons que hi havia en els hospitalas.

Del progrma de TV3 Els nens perduts del franquisme

Avui en dia podem llegir i veure per la televisió (TV3 va emetre “Els nens perduts del franquisme”, Antena 3 ha emès  “La Fábrica de Bebés” i “Niños Robados”), el que es comença a saber sobre un dels episodis més negres de la recent història d’Espanya.

El sociòleg Paco Tena diu: “En España se han robado sistemáticamente niños. Se empezó con el franquismo y ha perdurado hasta entrados los años ochenta”.

En el període 1940 a 1970, el robatori de nens tenia una clara connotació política, cap als 80 ja era només un negoci macabre.

En tot aquest cruel entramat destaca la figura d’António Vallejo Nájera, comandant i cap dels Serveis Psiquiàtrics Militars, home influent que postulava perles com:

 “Un marxista és un dèbil mental. El Marxismo es una enfermedad”

“Es necesario salvar estas almas infantiles disponiendo su salvación en familias leales, familias españolas puras”

Veiem el següent Telegrama en el qual Franco li dona resposta a una petició:

«En contestación a su escrito del 10 del actual proponiendo la creación de un Gabinete de Investigaciones Psicológicas cuya finalidad primordial será investigar las raíces psicofísicas del marxismo, manifiesto que de conformidad con su mencionada propuesta, autorizo la creación del mismo».

lasegundaguerra.com

Francisco Franco

Telegrama nº1565, 23 de agosto 1938. Entregado en la Inspección de Campos.

Us recorda alguna cosa tot això? Jo he al·lucinat!

El Psicòleg Guillermo Fouces, recorda que a les mares, seguint ordres de Vallejo Nájera, se’ls hi deixava molt poc temps per alletar els nadons, per a que no els hi contagiessin el Gen del Marxisme.

Les primeres víctimes varen ser les preses polítiques, si bé també hi havia dones i noies en situacions d’exclusió social.

Alguns exemples de relats dels afectats són del tipus:

Mar Soriano explica que en la clínica O’Donell de Madrid als seus pares els varen dir que la seva filla havia mort d’otitis i que no els hi podien ensenyar el cos perquè ja l’havien enterrat en una fosa comuna.

Juan Luís Moreno explica que el seu pare a punt de morí li va confessar que l’havien comprat per 150.000 pessetes.

A Emilia Girón li varen dir que tenien que portar el nen a la incubadora. Al dia següent li varen dir que havia mort. No té el certificat de naixement, ni el de defunció, ni tampoc el de la seva hospitalització.

En molts casos l’intercanvi es feia en el propi hospital. En d’altres es procurava el desarrelament, els nadons eren portats a famílies conservadores d’altres províncies i se’ls hi facilitava documentació falsificada per fer la inscripció en el Registre Civil. Els nens robats passaven a d’altres famílies que se’ls apropiaven. 

Sembla que la majoria de casos es varen produir a Madrid i a Bilbao, i en menor mesura a Saragossa, Màlaga, Barcelona, Cadis, Alacant, València i Almeria.

Entre els Centres més citats en els documents hi ha la Maternitat O’Donell, la Maternitat Santa Cristina i la Clínica San Ramón, totes a Madrid. En aquests centres,  es registrava com a partera a la mare “adoptiva” i no a la verdadera.

El fundador, i director durant uns anys, de la maternitat O’Donell va ser José Botella Llusiá, tiet segon d’Ana Botella.

proyectoscpc.net

La llei atorgava la tutela a l’Estat de qualsevol nen que entrés en un hospici i, entre d’altres coses, els hi podien canviar els cognoms, la qual cosa facilitava la trama de robatoris i d’apropiació.

Diverses fonts parlen d’entre 20.000 i 30.000 nens com a possibles afectats. És a dir, actualment hi ha persones que viuen en famílies que no són genèticament les seves. Esperem que la perseverança d’uns i sant ADN ajudin.

Algunes de les víctimes han creat ANADIR (Asociación Nacional de Afectados por Adopciones Irregulares), amb la intenció de que els tribunals els escoltin.

Us deixo uns enllaços sobre el tema. El primer és un clip molt curt del programa de TV3. Si en teniu interès, a la web de TV3 es pot trobar sencer.

http://www.tv3.cat/videos/446129

http://anadir.es/ 

http://www.foroporlamemoria.info/

20 responses to “Nens robats. Nens apropiats.

  1. BRRRRRR! (comentari rabiós)

  2. Recuperar la memòria històrica és un exercici que cal fer, però s’ha d’advertir que és un projecte molt dolorós per a totes les víctimes (http://sicomor2008.wordpress.com/category/retalls-de-vida/). Ara bé, l’atenció –tan perversa– de la infància és una pràctica exercida per tots els governs totalitaris, siguin de dretes com d’esquerres. A la Xina, quants fills no havien denunciats els seus pares?

    ja que parlem d’aquesta potència econòmica, a quin preu hi ha arribat? Servint-se de personal amb unes condicions d’esclavitud. Dormim amb la consciència tranquil·la perquè ens queda lluny, però quantes empreses occidentals hi van per les beneficioses condicionals laborals que ha d’aplicar?

    • Segur, segur que és un tema que abans d’engegar has de reflexionar, pensar, parlar amb les persones afectades.

      Són processos dolorosos, que poden allargar-se en el temps i en els quals segur que hi perds algun llençol.

      He llegit el post de l’enllaç que has deixat i sincerament és molt interessant, molt humà i molt personal. Te n’he deixat un comentari.

  3. És esgarrifós! Veig que el teus darrers posts són molt divulgatius. Està molt bé. El tema és horrible. No puc imaginar-me el què sentien els pares davant la “mort” dels seus fills. Han fet tant de mal que és impossible oblidar-ho.

    • Hola Aineta.

      Completament d’acord, hauria de ser impossible d’oblidar. El que passa és que al llarg de molts anys, molta gent ha procurat que això no se sabés.
      Massa persones han volgut mantenir el tema ocult.

      Un dels llocs on hi ha més evidències de casos és Madrid. Davant les mobilitzacions i les proves, la Comunitat de Madrid ja ha obert una investigació formal.
      Esperem notícies.

  4. Millor deixar estar el tema de la “Transición”. Cada dia tinc més dubtes de que allò fos realment exemplar. El problema és que en aquells moments tots hi estàvem d’acord en deixar les coses sota la catifa.
    I aquesta, concretament, és de les més punyents, perquè segur que hi ha gent de 40 o 50 anys que poden estar en aquesta situació sense saber-ho.

    • Completament d’acord. Es va generar un “mirem cap endavant” col•lectiu, que comportava un “no mirem enrere i no aixequem catifes”. D’acord. Ara bé, tampoc ningú va explicar que hi havia sota les catifes (foses comunes, robatori de nens, externalització de capitals…).

      Si, segur que hi ha persones que no saben que formen part d’aquest afer i que potser mai ho arribaran a saber.

  5. Uf, quina pena de tema (i no per la qualitat del post, que és ben bona)… La veritat és que només coneixia el tema per sobre (comprar nadons) però no sabia res del fet que fos per ideologia. Quina forma de destrossar la vida a una mare…

    • Hola. Si, és ben fort el tema.

      La ideologia estava present i de manera flagrant, sobretot en les dues o tres dècades següents a la guerra civil. Hi havia un cert sentiment de revenja , s’havia d’extirpar el comunisme com fos.

      Realment les guerres fan mal en el moment en que hi ha la confrontació, però tot el que passa després de la guerra, acostuma a ser molt cruel i acostuma a quedar ocult ja que qui guanya domina i escriu la història com vol.

  6. De ben segur que a Brasil també va passar el tema de les “adopcions irregulars”. Lo greu, però, és que el sistema – antics militants d’esquerra inclosos – no demostra cap real interès en esbrinar les històries de la època de la dictadura militar! =:o( És senzillament increïble: després de teòrics 25 anys de democràcia, encara es discuteix si els arxius s’han d’obrir o no – encara guanya el silenci… amplament recolzat pel silenci del poble!

    • Hola Kuka!

      Si, segur que en d’altres països també ha passat, Argentina, Brasil…És la mateixa crueltat amb noms diferents.

      De moment els partits polítics, l’església i els sistema judicial estan actuant a marxa lenta però sembla que es tema es comença a moure. Hi ha programes a les televisions, reportatges a la premsa i en comencem a parlar els que no estem directament implicats.

      Hi ha també alguna associació que s’ha creat expressament per aquesta finalitat.

      Jo hi confio, malgrat en soc conscient de les dificultats. Caldrà temps, paciència i molta determinació, però espero que molts casos es resolguin.

      El que ja no estarem a temps, en molts casos, és en poder castigar els culpables.

  7. Tomàs,
    Un post genial!
    És un tema esgarrifós. No em vull ni imaginar el que es deu sentir quan algun d’aquest nens arriba a saber la seva història. Com dius, esperem que la perseverança d’alguns i l’ADN puguin ajudar. Petons,

    • Ets molt amable Eri.

      És molt possible que moltes de les famílies afectades mai aconsegueixin trobar els familiars “perduts”.

      Han passat molts anys. Es varen ocultar moltes proves. En molts casos no hi pot haver cap altre medi de reconeixement que l’ADN, però com trobar a qui fer-li l’anàlisi? Amb quines proves prèvies?

      Es varen falsificar documents. En altres casos no es varen facilitar els documents als familiars biològics. En altres casos es varen traslladar als nadons de província…etc.

      Hi ha la possibilitat que en els arxius de l’església, de bateig o de naixement es trobin algunes proves, si bé això requerirà la seva implicació i la del Ministeri de Justícia.

  8. Molt bon post sobre un tema terrorífic!
    Jo puc garantitzar que el marxisme no és genètic: els meus pares son convergents!!

    • Gràcies, molt amable.

      El tema efectivament és terrorífic. Li podem posar adjectius qualificatius, però tots seran d’aquest calat i d’aquesta importància.

      No és exactament un genocidi (aquests casos), però hi ha tota la intenció de separar els fills d’unes famílies per “passar-los” a unes altres i en molts casos portaven els nens a províncies diferents a la que s’havia produït el naixement, amb una clara intenció de procurar el desarrelament i incrementar-ne l’ocultació dels fets.

  9. És pervers. A sobre em sembla un tema molt més complicat de resoldre que el de la memòria històrica i les fosses. Si van convèncer la mare de la mort de la criatura, el fill no té cap mena de sospita, els lladres (ai, volia dir els pares adoptius) no confessen i a sobre les dades del naixement es van falsejar no queda cap fil per on estirar i moltes mentides moriran en l’oblit.

    M’ha encantat la declaració de la senyora que, amb aquella barreja de ràbia i orgull, deia que era veritat, que era una mala llavor perquè compartia els pensaments i sentiments dels seus autèntics pares. Sí senyor, visca les “males llavors”.

    • Si, efectivament, sembla que milers de casos restaran sense solució. Millor, pitjor? Cada cas és un món. Les persones que tinguin dubtes, pel lloc on els hi diguin han nascut o algun altre detall , ara poden acudir a l’ajut de l’ADN, abans no es podia.

      Així i tot, el tema ja s’ha destapat i ara hi ha molta gent implicada en la recerca de proves.

      Hi ha comentaris i testimonis esfereïdors, tant a la premsa escrita com en els reportatges de les Televisions.

      És un d’aquells casos en que la realitat ha superat la ficció.

  10. Acollonant, tinc dubtes, com és possible que coneguem aquests mateixos casos a l’Argentina i no en sabem (parlo per mi) res del que ha passat aquí?.

    Si els marxistes hagessin fet això mateix, ja ho sabríem tots, ja!!

    Bona nit Tomàs!!

    • Hola Miki.

      Has fet una de les preguntes clau. Jo també m’ho pregunto.

      La resposta que jo m’he donat és que la Transició es va fer per sobra de tot. El més important era avançar amb aquella màxima de “no nos vayamos ha hacer daño”.

      Es va passar per sobre de tot, es varen tapar (no es varen voler destapar) massa coses. No es varen voler tocar segons quin temes.
      Justament ara s’està entrant en el tema de les fosses comunes i amb molt problemes! Ja veiem el que li està passant al jutge Garzón.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s