Escenari per a una notícia

Fa uns dies, Wikileaks va anunciar que està preparant una nova i imminent revelació de dades.

Aquesta vegada sobre dades bancàries secretes, que pel que sembla, afecten unes 2.000 personalitats de firmes financeres, de multinacionals, artistes, multimilionaris  i prop de 40 polítics europeus i dels EEUU, sospitosos d’evasió fiscal. Les dades comprenen activitats des de 1999 a 2009.

Rudolf Elmer, és un ex alt executiu de la filial del banc privat suïs Julius Baer al paradís fiscal de les Illes Caiman, que hi va treballar 8 anys com a cap d’operacions, és qui acaba d’entregar a Julian Assange dos discos compactes amb l’esmentada informació.

Abans de penjar la informació, un equip d’experts l’analitzarà i la passaran a l’oficina britànica que s’encarrega de perseguir el frau fiscal.

L’entrega dels disquets es va escenificar en una conferència de premsa al club del restaurant Florentine de Londres.

J. Assange i R. Elmer al Florentin de Londres

El motiu del post és aquest, l’elecció, casual o no de l’escenari.

Si mireu la foto de la roda de premsa, es pot veure que a la part dreta sobre la paret d’obra vista hi ha penjada una foto del que sembla una explosió atòmica.

Qui escolliria una posta en escena amb una foto com aquesta per fer una roda de premsa?

La foto reforça el missatge o el minimitza?

La foto ja hi era i no la varen treure?

Ningú se’n va adonar i per tant va ser un acte involuntari?

La foto la varen posar expressament?

O potser la foto ja hi era hi varen pensar, el que passarà en saber-se el que publicarem serà alguna cosa semblant al que es veu a la foto, deixem-la doncs!

20 responses to “Escenari per a una notícia

  1. No tinc clara la voluntarietat… però està clar que reforça el missatge d’una manera fantàstica.
    La veritat és que els leaks em tenen una mica cansat. Això sí, m’encantarien uns leaks sobre els mitjans de comunicació.
    De fet, crec que en el fons és el vertader poder fàctic…

    • Ja pot ser que la foto estes en aquest lloc, ara bé ells si que s’hi varen posar. Segurament van optar per no defugir la “decoració” (tampoc tenien perquè fer-ho).
      No tinc pas clar que els mitjans de comunicació siguin els que estan darrera de tot això. No ho sé. El que si està clar és que ara hi ha més gent que té coses que ocultar preocupada del que estava abans.
      Wikileaks està aconseguint petites coses. Entre d’altres que hi hagi més persones interessades en conèixer algunes de les coses que fins ara es fabricaven a les cloaques dels partits, del sistema financer…
      És menys que res i molt més que abans.

    • Doncs mira, a mi també m’agradaria què destapéssin temes silenciats als mitjans, o promocionats deliberadament, i les vies què empren per a arribar a aquest tipus de influències. Penso que acualment els mitjans son una arma que “els poders” saben fer servir molt bé. I no parlo del tarannà d’emissores, cadenes i diaris clarament partidistes… aquests/es em semblen innocents. Parlo de informacions.
      Em faig a la idea què aquest tipus de revelacions son mes que difícils.

      • Ho sentim sovint que la premsa és el dit “quart poder”.

        Segurament és més difícil que en aquests moments veiem el que dius, filtracions sobre els temes silenciats o sobre temes promocionats i les influències que hi poden haver al darrera de tot això, i és més fàcil trobar filtracions sobre política internacional o sobre finances relacionades amb possibles fraus fiscals.

        Destapar el que saben els mitjans, els uns dels altres, significaria obrir una guerra que hores d’ara veig difícil, però ens agradria.

  2. Penso que Assange no s’ha inventat la tècnica del cop d’efecte. Em sembla que és més vella que l’anar a peu. Si vols tenir repercussió mediàtica, l’has de provocar.

    Després de la banca, hi haurà algun altre poder fàctic per denunciar?

    • Al meu entendre l’Assange està corrent uns riscos molt grans. Hi ha moments en que penso que qualsevol dia llegirem una notícia en que ens explicaran que ha sofert un desgraciat accident.

      Ha tocat temes polítics de caire intern i internacionals, que han afectat països poderosos i perillosos.

      Ara una part de la banca, una petita part d’aquella banca que facilita l’oculta ió fiscal de grans fortunes de gen amb contacte.

      Penso que una vegada treu informació els ha de poder dir en els afectats: mira, si passa alguna cosa, els meus advocats faran públic tot això altre que he guardat i que és més important que el que he donat a conèixer, tu mateix. O alguna cosa similar.

  3. Jo penso que el concepte es l’invers. No es un club de un Restaurant. Sinò el restaurant d’un Club (de periodistes independents).

    • Si, segurament és com dius, té més sentit que sigui així.

      Es una mena de club de premsa.

      J. Assange va dir que sentia que tenia que donar suport a la iniciativa d R. Elmer. Aquest va acceptar públicament tota la responsabilitat en el moment de donar les disquets amb la informació a Wikileaks.

  4. Quan es publiqui tot sabrem si la metàfora de la bomba tenia sentit o no.

    És curiosa aquesta mena de decoració en un restaurant. No sé jo si resulta gaire atractiu pels clients. Em sembla que debien posar-ho ells expresament

    • Hola Ferran.

      Jo també espero que quan surtin aquestes noves leaks puguem dir que han estat explosives.

      En un comentari anterior deia que el que lamento és que pel que sembla no hi haurà implicats espanyols.

      Pel que comentes del restaurant, sembla que és un club que té aquesta estètica antibel•licista.

  5. La meva interpretació personal es que aquesta fotografia forma part de la decoració del Club. De fet aquest “Club” de periodistes te la fama de fer denúncia de horrors, injusticies i d’altres fets “normals” de la politica belicista actual (sobretot britànica).
    En d’altes perspectives de les parets de l’edifici, a diferents rodes de premsa ja hi es aquesta fotografía.
    Però també penso que no es gens casual que es faci servir (amb un canvi de paret es suficient) per tal de reforçar el missatge.
    I es que aquesta fotografia reforçaria qualsevol missatge que es fés amb ella al darrera. Des d’un naixement monàrquic, fins al llençament de una crema de sopa o com aqui… per denunciar evasions fiscals. La imatge rememora un horror, i transmet injusticia i crueldat què el nostre subconscient reconeix perfectament.
    El Senyor Assange porta molts anys davant la opinió publica, i tot i que representi una causa justa o no…( no entro a opinar per manca de suficient informació ), considero que els seus coneixements del marketing han de ser molt mes elevats, que els del innocent que es posa espontàniament darrera un micrófon.
    La meva opinió es doncs que posar la foto o apareixer-hi davant es un acte totalment conscient i estudiat. Si mes no, les tècniques de marketing serveixen precissament per a això. I lluny del que es manipular, considero que és fer-ne ús. Però aquesta seria una altra discussió… oi? ;))

    • Hola Maivista, ben trobada!

      N’estic molt d’acord amb el que dius.

      Una visió interessant és la que heu expressat alguns amb els vostres comentaris al respecte que el lloc ja és una mica així. Un club on les fotos de denúncia antibel•licista forma part del decorat.

      La qual cosa no treu que podrien haver escollit una altra paret o un altre angle.

      I si, l’Assange no és cap ànima blanca que sigui incapaç d’adonar-se d’on es posa per a una roda de premsa.

      Bé, crec que és fer-ne ús del que hi ha. Si la foto hagués estat afegida, potser seria manipulació.

  6. Mira, no sabria dir si és casual o no, però trobo que li escau prou bé, aquest fons; reforça el missatge de fer saber que més d’un petarà. M’agrada. Unes fotografies de l’Anne Geddes haurien quedat una mica estranyes.

    • Hola Montse. He de confessar-te que he mirat qui era l’Anna Geddes, i si, tens raó…, no hagués maridat en absolut. Massa dures les fotos de la Geddes per il•lustrar un esdeveniments com aquest.

      Jo també crec que l’escenari reforça el missatge.

      M’hagués agradat que entre les dades bancàries hi hagués les d’alguns personatges espanyols, però sembla que no serà així.

  7. Diria que va estar un acte “involuntari” – m’explico: si anés a qualsevol esdeveniment del Frontline, el que m’agradaria trobar-me a les parets seria justament la mirada fotogràfica dels seus periodistes de guerra. Què ens brindaràs la versió oficial i la teva opinió després!?

    • Hola Kuka. D’acord amb la primera part del teu comentari.

      Pel que fa a la versió original encara no se quina és, la veritat.

      La meva opinió és que ho varen veure i els hi va importar molt poc.

      Si jo hagués estat protagonista de la foto, segurament tampoc hagués evitat la presència de la foto de la bomba. És una bona imatge que d’alguna manera reforça la notícia que s’estava traslladant a la premsa.

  8. Pel que veig al Frontline Club entre altres coses fan exposicions de fotos i haurà coincidit de manera molt encertada l’anunci de’n Julian Assange de les properes revelacions.

    http://frontlineclub.com/news/broadsheet.html

    http://www.life.com/image/ugc1064811/in-gallery/46282/never-seen-hiroshima-and-nagasaki#index/0

    • Hola. Potser si que va ser casualitat.

      De totes maneres no n’estic segur. O potser, com em deia la Sophia, l’Univers s’ha confabulat per fer possible aquesta casualitat.

      De totes maneres, una imatge val més que mil paraules.

      Ja m’he mirat els enllaços. Gràcies per l’aportació.

  9. Quan es publiquin els noms, més d’un burgés corrupte es sentirà com si fos a Hiroshima el dia de la catàstrofe!

    • Ben vist, potser aquesta és la idea que es volia transmetre.

      O potser és pur atzar, no n’estic segur.

      En tot cas, espero que sigui una bona explosió!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s