Mar Aral, un mar que està desapareixent

La conca del Mar Aral té una superfície de 2,7 milions de Km2 i el territori és compartit per 7 països: Afganistan, Kazajstan, Kirguizistan, Tayikistan, Turkmenistan, Uzbekistan i l’Iran.

A meitats del segle passat, el Mar d’Aral era el quart llac més gran del Món.

Descripció de la desaparició del Mar Aral

Els problemes varen començar entre els anys 1960 i 1970 amb el desviament del cabdal dels rius Amu Daria i Sir Daria per al conreu del cotó en les terres àrides de l’Àsia Central. Es varen construir 94 embasaments i 24.000 Km de canals per al regadiu d’aquestes terrers.

El 1963, la superfície del Mar d’Aral era de 66.100 km2, amb una profunditat màxima de 68 metres. El seu volum de sal era de l’1%.

El 1987, 27.000 km2 de l’antic mar ja s’havien assecat. Un 60% del volum de l’aigua s’havia perdut, la profunditat havia baixat 14 metres i la concentració de sal s’havia duplicat.

A partir de la dècada dels 90 la conca rebia menys del 10% de l’aportació que rebia als anys 60.

En la actualitat, el Mar s’ha reduït un 75%  de la seva mesura i s’ha dividit en dos.

Comparativa temporal de l'assecament del Mar Aral

Aquest procés ha comportat també al col·lapse de la industria pesquera que existia. El peix capturat s’ha reduït un 90% des dels anys 60.

Ara, milers de tones de sal i de sorra de la conca són portades diàriament pel vent i dipositades dins un radi de 300 Km. Això comporta la reducció de la superfície agrícola i de les pastures dels ramats.

A més de la pèrdua de biodiversitat, els efectes sobre la salut també s’han fet presents. Els vessaments de residus, de pesticides i de fertilitzants provinents de les escorrenties de les zones de conreus altament intensius, més les tempestes de sorra i de sal han provocat la contaminació hídrica i atmosfèrica i l’increment de les malalties pulmonars i de la mortalitat infantil. L’aigua potable de la regió conté ara una taxa de sal 4 vegades superior al límit recomanat per l’OMS.

Vista d'una part ja seca del tot

Des de 2001 com a part d’un projecte conjunt amb el Banc Mundial, el Kazajstan va construir la presa de Kok-Aral, així com un conjunt de dics i de canals per tal d’anar recuperant el nivell de l’aigua de la part Nord. La resta de països, sobretot els de la part Sud, ara la més castigada, estan tractant de posar-se d’acord sobre les mesures a prendre.

Mentre, el problema persisteix i en algunes parts de l’antic Mar, empitjora.

Cal pensar que en el moment de prendre les decisions inicials que han portat a l’actual situació, o ja es donava per descomptat el resultat final o aquest no s’havia previst. En qualsevol dels dos casos, la ma de l’home una vegada més no ha sabut mesurar el seu impacte.

Nota: Part de la informació prové del Segon Informe de les Nacions Unides per al Desenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món “L’aigua una responsabilitat compartida”.

Advertisements

28 responses to “Mar Aral, un mar que està desapareixent

  1. quin aprofitament te el mar daral?
    quina es la situacio del mar daral?
    la seua sobreexplotacio?

    • A banda del que hi ha en el Post, et deixo alguna anotació més per tal de donar resposta al que em demanes.

      L’ecosistema del mar Aral està pràcticament destruït, en gran mesura per l’altíssima salinitat. A més, la terra al voltant del mar està molt contaminada, i les persones que viuen a la regió pateixen escassetat d’aigua dolça, unida a problemes de salut diversos.

      La contracció del mar ha deixat extenses planes desertes i plenes de sal i de productes tòxics, que són arrossegats pel vent a les zones habitades. La població propera al mar presenta una incidència elevada de certes formes de càncer i de malalties pulmonars, entre altres patologies. La contaminació és producte dels pesticides arrastrats per les escorrenties i pel vent.

      Els cultius tradicionals també estan sent destruïts per la sal que es diposita a la terra. La ciutat de Moynaq a Uzbekistan va tenir en el passat un port bulliciós i una indústria perquera donava feina a unes 60.000 persones. Actualment, la ciutat dista molts quilòmetres de la nova costa. Els vaixells pesquers es troben varats a terra sobre les planes que una vegada van ser fons del mar.

      L’única empresa pesquera que queda a la zona s’encarrega d’importar peix del mar Bàltic, a milers de quilòmetres.

      En l’actualitat s’estan duent a terme treballs per preservar la part Nord del mar. L’octubre de 2003 el govern de Kazajistan va iniciar un pla per separar en dues meitats la part Nord del mar en un intent d’elevar el nivell d’aquella part i reduir-ne els nivells de salinitat.

      Per altra banda, el govern d’Uzbekistan ha emprès un projecte consistent en aportar aigua dolça al mar i anar reomplint les zones poc profundes per tal de restablir la flora i la fauna silvestre en zones que havien abandonat. Aquestes mesures permeten també frenar l’erosió.

      Un altre conseqüència d’aquest projecte es que s’ha incrementat la pesca anual.

      Caldran tasques coordinades i decidides de tots els països de la riba del mar per tal d’aconseguir alguna cosa semblant a la que havia estat.

  2. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Hi ha fotos que impacten, i la dels vaixells és una d’elles. A aquest pas no quedarà ni una galleda.. és brutal! Prefereixo pensar que possibles decisions futures miraran enrere i no es cometran les mateixes barbaritats… Bon post, com sempre!

    • Què bé que t’hagi agradat!

      Quan hi ha una barbaritat com aquesta i tot el món se’n fa ressò, tendim a pensar que potser servirà (almenys) per a que no torni a succeir.

      Veurem si la capacitat inacabable de l’ésser humà per destruir tot el que l’envolta es pren un descans. Si alguna cosa no deixa de créixer és la nostra capacitat destructiva.

      És molt difícil influir en les polítiques interiors dels països, un terreny en el qual acostumen a fer el que els hi sembla, estigui malament o pitjor.

  3. Fa uns dies em va donar el dia “tonto” i vaig començar a pensar què havia fet la nostra generació (els que ara estem a punt de jubilar-nos) per a fer un món millor… lo fotut del cas és que no se’m va acudir res!
    Volia fer un post sobre el tema, però encara estic tan deprimit que hauré d’esperar per recuperar una mica d’estabilitat

    • Hola Ferran, esperarem que arribi l’estabilitat i prendrem paciència fins que puguem llegir el post en el que has pensat.

      Crec que el que dius, dona per diversos post. Tot és qüestió de seguir pensant.

      Pel que fa a les barbaritats que s’han fet donaria per molts més posts, sense cap mena de dubte.

  4. Quina canya la foto de les barques!! Posa els pèls de punta (la foto i l’article). No sé per què costa tant de deixar els interessos econòmics de banda i pensar més en el futur, en cuidar el planeta i fer les coses amb seny. A tot arreu hi ha problemes de pesca i saben quin és el model que han de seguir però no el canvien…més val tenir molts euros ara i més tard ja n’aprendran els que quedin a viure amb el que els queda!!!

    (he escrit tot d’una tirada i ara sembla que no té cap sentit,,,si no l’hi trobes digues-m’ho i en un moment en què no vagi a dinar, com és el cas d’ara, t’endreço els meus pensaments!!!Perdò per ser tan mala comentaristaa!)

    • Hola, al contrari. T’agraeixo que hagis pogut i VOLGUT trobar un moment per molestar-te en comentar.

      El problema de no fer les coses bé ara, amb seny com tu dius, és que potser no quedarà res per a les generacions que han de venir. Sovint hi ha persones i governs que pensen més en l’ara i aquí, en el diner fàcil, que no pas en invertir o en protegir la fauna, la flora o el medi ambient en general.

  5. I encara hi han membres de la ultradreta negant l’evidència del canvi climàtic! En fi…

    • Bé, si però en aquest cas la ma de l’home ha intervingut de manera descarada.

      Seguint el fil del que dius, la ultradreta defensa interessos que li dón molt propers.

  6. Oh, doncs jo estic absolutament convençuda que coneixien les conseqüències que tindria la construcció brutal d’embassaments i canalitzacions, el que passa és que el polítics juguen als escacs amb la població i si el regadiu d’una zona dóna més beneficis que no pas la pesca de l’altra, doncs s’asseca el llac i als pescadors que els bombin (i que bombin el medi ambient, i que bombin el canvi climàtic, i…)

    La gestió de l’aigua sempre és un tema molt delicat i em temo que cada dia ho serà mé. A mi també m’ha vingut al cap el delta i que un dels arguments que s’esgrimien per fer el trasvassament de l’Ebre és que l’aigua que aboca al mar “sobra”. Creus que als potencials regants d’altres zones els preocupava minimament pensar que justament aquesta aigua que “sobra” és la que evita la salinització del delta? Però clar, què he de dir jo que sóc un coi de catalana insolidària 😦

    • D’acord, inclús en el cas de dubte respecte de la voluntarietat, al planejar una obra tant bàrbara (parlem de milers de quilòmetres de canals i de molts embassaments), a ben segur que es mesuren els impactes ambientals. Una altra cosa és que aquests, una vegada vistos i valorats es guardin en un calaix i es prengui una decisió política determinada.

      És que no ho poden vestir ni amb un argument de reequilibri territorial, perquè el que han fet és vestir un sant però despullant-ne un altre.
      Nota: avui no t’ha entrat el comentari directament. L’he hagut d’aprovar (?).

      • Això de despullar un sant per vestir-ne un altre ho veiem contínuament i a casa nostra (parlem de canviar permisos de pesca per importació de productes agrícoles?). I sí, ja me n’he adonat que el meu comentari estava “pendent de moderació”; no ho entenc, però si jo sempre he mostrat la meva cara més moderada! L’altre dia a la paperera, ara pendent de censura… algun dia m’hauràs d’explicar qui em té mania, si el Mosaic o el Tomàs (ai, que víctima em sento!).

        • Montse, no se que passa amb alguns dels teus comentaris.

          Els governs i posen cullerada en temes com la pesca, el que s’ha o no s’ha de conrear, el que està i el que no està subvencionat (recordem aquells conreus que solament es fan amb el que des de Brussel•les està subvencionat, de tal manera que potser el producte final ni es recull, ni s’aprofita ja que el que es persegueix és la subvenció), per tant són decisions polítiques en les quals cada país intenta estirar cap als seus interessos particulars.

          Seria millor deixar llibertat absoluta al pagès o al pescador? Segurament tampoc, però amb els actuals sistemes de control tampoc ens en sortim del tot.

  7. Ná… A recalificar!!! Más suelo para urbanizar (cuando se pase la burbuja, claro)

    Qué brutos somos, un mar entero así, como si nada…

    • De barbaritats se’n fan arreu. Nosaltres hem estat a punt de carregar-nos quasi bé totes les zones costeres.

      Espero que amb ajuda i amb temps puguin revertir ni que sigui una bona part del Mar, la qual cosa suavitzaria les tempestes de sorra i de sal i podria remuntar una mica la pesca.

  8. Aquests post (i els últims que has fet) són com una píldora d’informació. L’home no acostuma a prediure o a plantejar-se les conseqüències de les seves accions sobre la natura. Volem la solució immediata als problemes, que la generació d’ara es faci rica, la següent ja s’ho farà. Però si això es dona als països desenvolupats, encara és molt pitjor als països en vies de desenvolupament, dictatorials i amb tasses d’analfabetisme molt grans.

    • A mi també m’agraden els posts que són dosis d’informació! Tomàs, t’haig de dir que quan pitjo el “Like” significa que col·lecciono el post per tal estudiar el tema en el moment adient – o sigui que, gràcies per expandir els horitzons! =:o)

      Perplexa, volia compartir amb tu el meu punt de vista: crec que sí que acostumem a preveure i a plantejar-nos les conseqüències de les nostres accions sobre la natura: per exemple, a Brasil, si seguíssim el decret (de 1817) que prohibeix tallar els arbres en les àrees que circumden els rius, les inundacions i els allaus que veiem a la tele a cada any, senzillament, no passarien.

      • Sou molt amables!

        Alguna vegada, visitant el teu Bloc i quan toques temes ambientals, ja t’he dit que el que està passant en algunes zones del Brasil em posa la pell de gallina i m’emprenyo molt.

        És desesperant veure com any rere any les coses no canvien (a bé) de manera substancial.

        Si hi ha alguna bona notícia en el tema del medi ambient al Brasil fes un Post que el llegirem amb molt d’interès. De fet el que passi amb la selva amazònica ens afecta a tots.

    • El llegat a les generacions posteriors és una de les responsabilitats que tenim tots. Ara bé, quan parlem de decisions polítiques respecte d’escollir una o altra estratègia, la responsabilitat encara és més gran.

      Haurien d’haver-ho previst i sinó ho van preveure encara pitjor. O potser no, potser és pitjor saber que ho varen preveure però varen optar per convertir en regadius altres zones i oblidar-se de les persones i de les empreses que vivien del Mar. Tot això sense tocar el tema mediambiental, del qual han passat olímpicament.

  9. la geopolítica de l’aigua és un tema super complex i va molt més enllà del que pensem. A l’orient pròxim i mitjà han existit i existeixen encara conflictes per pantans i dominis sobre l’aigua del Tigris i l’Eufrates que excergeixen els turcs i els cabrejos que pillava en Sadam eren monumentals.
    Per no parlar del mar mort ( encara que els jueus treuen profit de tot) .
    I no me poso en transvassaments a Murcia (que hermosa eres) per que em sulfuro.
    Bon post i us animo a seguir furgant!

    • Bones aportacions. No descarto mirar el que dius i fer-ne més endavant una segona part.

      Si, l’aigua és un recurs escàs en moltes zones del planeta i com a tal passa a convertir-se en un recurs polític. En aquest punt, és quan la política passa per sobre de les persones.

      Del ema de Múrcia solament he llegit el que es deia a la premsa però no n’estic al dia.

  10. A aquestes alçades de la pel·lícula crec que ja podem parlar de la “bassa d’Aral”… Mentre posem per davant els interessos immediats de les persones (o de algunes persones) ens trobarem amb multitud de situacions com aquesta.

    Ara mateix em ve al cap el Delta de l’Ebre…

    Molt bones les fotos, i el post!!

    • M’encanti que us agradi.

      Pel que he llegit, varen prendre la decisió política del desviament dels rius i dels embassaments i no estic segur que no sabessin el que passaria. Tinc la sensació que varen apostar pels regadius i prescindir de la resta (la pesca, el Mar i les persones i l’economia que d’ell en depenia).

      Fa anys que no vaig al Delta, no estic massa al corrent del que passa.

      • Bàsicament el que passa al Delta és que està en permanent regressió, ho sigui que a la llarga desapareixerà…

        • Recordo que quan es parlava del transvasament, uns anys enrere, se n’havia parlat d’això, però no sabia que ara hi havia problemes de cabdal.

          Si que he anat llegint que en determinats moments hi ha problemes de sequera o de salinitat, però m’he quedat amb la idea de que són problemes estacionals, no sabia que era un problema que va a més.

          Bé, en aquí i tenim molt a dir i a fer, ja que el tenim a tocar i és responsabilitat final del govern.

  11. Una altre responsabilitat convertida en tal quan ja em destrossat i deixat perdre la cosa en qüestió. M’imagino explicant als nostres vesavis que l’aigua SI “s’esgota”, que en podem deixar de tenir, que no s’ha de malgastar. Ja! Qui s’anava a imaginar fa 100 anys que l’aigua podria deixar d’estar al nostre avast…

    Una fotografia impactant la dels vaixells enmig de la terra seca. Recordo que el meu professor de geografia ens va comentar alguna cosa sobre la sequera d’aquest mar però debia ser un dia que feia volar coloms… així que aquest repàs m’ha anat perfecte Tomàs!! 😉

    • Hola Born, què rapida ets! L’acabo de penjar!

      Si, les coses s’acaben. I la nostra ma, sovint, i té bona part de la responsabilitat.

      La contaminació creixent, la desforestació, l’aprofitament hídric desaforat…De vegades la naturalesa es queixa i el Mar Aral n’és una bona mostra.

      Si, la foto dels vaixells embarrancats en el que abans era un llac es molt bona, il•lustra molt bé el que volem dir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s