Wakaresaseya, els Separadors

Al Japó dir NO és un autèntic tràngol. Si hi ha una cosa que en aquesta cultura es defuig és la confrontació directa. El poder de la vergonya social té al Japó una dimensió desconeguda per als occidentals.

És una cultura, on la cortesia, el protocol i l’educació deixen poc marge a aquestes emocions.

Aquesta manera de pensar ha propiciat l’aparició d’aquestes empreses, les Wakaresaseya, a les quals se les pot contractar per trencar una relació sentimental, aconseguir que un empleat cometi algun acte reprovable o proporcionar unes condicions favorables en la preparació d’un negoci.

El perill de les separacions

Al Japó encara està mal vist que una dona trenqui una relació. Moltes dones es dirigeixen a contractar els serveis d’aquestes empreses per a que una model o una actriu sedueixi als seus marits o parelles i així tenir la base per a un divorci.

Els pares poden contractar aquests serveis per separar l’amant que considerin inadequat d’un fill o d’una filla.

Sembla que aquestes empreses comencen a trobar mercat als EEUU i a Alemanya.

Una d’aquestes empreses, Global Nation Corporation (GNC), té 50 empleats de plantilla i 100 empleats a temps parcial. Hi treballen, models, actors i actrius, estudiants, mestresses de casa…, cobrint un ampli ventall de personatges per poder ser utilitzats segons les conveniències de cada cas.

Una situació tipus seria: una dona es vol divorciar del seu marit i contracta un d’aquests serveis.

Exemple de ruptura

L’empresa es posa en marxa, de tal manera que un dia qualsevol, d’una manera que sembla fortuïta es procura que el marit conegui una dona, una Wakaresaseya. Dies més tard, una nova trobada “casual”, propicia que la dona inviti l’home a prendre una copa, i per fer-ho més natural li diu que ha quedat amb uns amics, que s’hi afegeixi. Al club on la dona el porta, l’esperen un grup d’amics i d’amigues (tots treballadors de l’empresa). Un cop seduït, acaben en un hotel on la dona s’encarregarà d’aconseguir fotos i restes amb l’ADN del marit.

Una primera consulta en una d’aquestes empreses té un cost d’uns 80 Euros. Un servei d’uns 3 mesos de durada pot costar uns 12.000 Euros. Malgrat els preus, cal pensar en els beneficis d’un divorci en el qual una de les parts pugui aportar proves d’infidelitat o de la comissió d’un acte reprovable socialment.

Osamu Tomiya, el director de GNC, té un lema: venem felicitat als nostres clients fent realitat els seus desitjos.

Malgrat la distancia entre la nostra cultura i la del Japó, a nosaltres sens fa fàcil o difícil de pensar en un servei d’aquestes característiques?

Ara que ja ho sabeu, vigileu!!!

Advertisements

28 responses to “Wakaresaseya, els Separadors

  1. Un país i una cultura interessantíssims. Quan hi vaig viatjar vaig poder entreveure part de tot el que ja havia sentit, però sempre sorprenen!

    • Si, amb tota seguretat és un gran país, amb una cultura mil•lenària.

      Els seus costums, la seva manera de pensar, la cultura i moltes coses més, són tant diferents a les nostres que ens resulten sorprenents.

      No he tingut l’oportunitat d’anar-hi, però espero poder tenir l’ocasió ja que penso m’agradaria molt.

  2. Els camins de Deu son inexcrutables.

  3. Ostres Tomàs… amb aquest post m’has deixat de pedra! N0 sé si realment al Japó tenen tanta por de que pensi la societat que han de contractar una empresa perquè els tregui de situacions desagradables però sincerament que ho facin a Alemanya… em sembla una manera de no donar la cara que vols que et digui. I de manipular als altres. És clar que si el marit (o esposa) són els típics infidels doncs suposo que ja esta bé poder-ho demostrar… jajaja imaginat la cara d’aquests pobres quan els portin al judici i treguin fins els calçotets del “delicte”!!

    • Hola Born.

      Moltes vegades no s’arriba a judici ja que amb la presentació de les proves s’arriba a un acord. Els fa pànic la confrontació social i personal.

      S’utilitza també per fer fora algun empleat que es vulgui despatxar i sigui un cas especial. Se’l posa en una situació socialment compromesa i llavors és més fàcil aconseguir un acord o un acomiadament favorable per l’empresa.

      En aquí som més llatins. Més de seny però també de rauxa.

  4. Sorprenent. No coneixia que això passés, malgrat saber que la societat japonesa, com tu dius, és tant rígida. Aquí hi ha una variant, és semblant però es dediquen exactament al contrari: es tracta d’una empresa (no en recordo el nom) que ofereix coartades a persones que volen cobrir, no descobrir, una infidelitat. Per exemple: un home té una amant i vol marxar de cap de setmana amb ella, però està casat. Sap que la seva dona és molt gelosa i li regira prou coses com per descobrir la infidelitat. L’home contracta els serveis d’aquesta empresa que fa el següent:
    – Simula que organitza un congrés al qual està convidat el seu marit.
    – Truca a casa de l’home, a hores que sap que hi és la seva dona, preguntant per ell i informant-lo del congrés.
    – Contracta reserves d’hotel al lloc del congrés, fins i tot facilita telèfons on, personal de l’empresa encobridora, farà veure que són personal del suposat hotel i del suposat congrés, que son inexistents.
    – Reuneix material “típic” del lloc geogràfic del congrés simulat, bitllets d’avió, tickets de taxi, etc… coses que l’home s’ha de deixar a la maleta i a la roba per a que la dona, gelosa, ho descobreixi…
    – etc…

    Tot plegat costa una fortuna, però si un té prou diners, la trama és indistingible de la realitat… a no ser que la dona, és clar, contracti un detectiu…

    En fi… que la vida és molt més senzilla si volem…

    Bon article!

    • Si, efectivament existeixen aquestes empreses i sembla ser que amb un cert èxit comercial i econòmic.

      He llegit algun article al respecte. És sorprenent que fins i tot t’aconsegueixin tiquets o que contestin les trucades que una persona faci al lloc on presumptament has dit que estaries. Sembla ser que quan passa això, et truquen al mòbil i t’ho expliquen, d’aquesta manera tu n’estàs informat i decideixes si tornar la trucada o el que et sembli millor.

      Tens material per fer un post divertit i interessant.

  5. Doncs jo crec, al contrari de molts, que això funcionaria aquí. Potser al principi no, però a la llarga ho farien servir les parelles, empreses, famílies, etc.
    Conec a gent que l’han despatxat de la feina amb un mail, i fins i tot a mi em van fotre la porta als morros un cop i ja no vaig poder entrar a la feina (i sense avisar els 15 dies abans que hi ha per llei).

    Mirant-ho fredament millor fer-ho a la cara, no? Hi ha una gran satisfacció de fer-ho quan sabem que és un pas endavant per seguir vivint, o quan tenim a algú que ens fa la vida impossible. Jo sóc partidària de dir les coses a la cara 🙂

    • Si, en aquí també som molt salvatges i no ens calen empreses com aquestes. Sense cap mena de dubtes.

      Sento això que expliques que et va passar.

      Jo també en alguns moments he tingut que fer front a dir coses a la cara d’aquelles que sembla que el món sencer t’està mirant. Però al final es fa.

      Ara bé, el que fan alguns japonesos i japoneses amb aquestes empreses és facilitar-se les coses. El que passa és que la manipulació és molt bèstia.

  6. ajaja quina freakiada! MAi em deixarán de sorprendre aquests japos!! realment tenen una cultura d’allò més rebuscada! Sembla un bon argument per una peli!

    • Si, són realment sorprenents els japonesos tal i com dius.

      No he sabut trobar si hi havia alguna pel•lícula sobre el tema, però sembla fàcil que així sigui.

      Són molt més complicats en la seva vida quotidiana del que des de fora ens pot semblar, així com en les relaciones laborals, molt diferents a les nostres.

  7. A mi em fa molta més vergonya l’acudir a un servei d’aquest tipus que trencar jo mateixa la relació, la veritat.

    • Bon punt de vista Chus.

      Ara bé, imagino que ells i a elles no els deu passar el mateix. Ho veuran i ho sentiran d’una altra manera.

      Bé, més còmode és, això no es pot negar, però no va massa amb la nostra manera de ser.

  8. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Creia que estava llegint una segona part del teu post “Treballs estranys” .Mira que els que s’hi dediquen en això… té nassos la cosa. No crec pas que aquest negoci pugui arribar aquí en poc temps, però per si de cas, jo aniré en compte… Petons i bona setmana,

    • Dius molt bé ERI, quan vaig fer el de Treballs Estranys, no hi vaig pensar en això. Però, tens raó hi cab en aquell post de totes totes.

      Ara bé, té suficient “encant” com per disposar d’un post particular, ja que és un tema que enllaça no solament amb la peculiaritat de la feina sinó que ens obre el ulls a maneres de fer i de pensar d’altres cultures diferents a la nostra. No tant pel negoci en si mateix, sinó pel que l’inspira, el rebuig que senten a la confrontació.

      El millor per no tenir aquests problemes…és portar-se bé!!!

  9. En la meva humil opinió, aquesta és una noticia gens sorprenent tenin en compte que ve de Japó, societat que no només ens fa creure que és zen, respectuosa amb la natura, equilibrada i moltes coses maques. I ni s’ens passa pel cap pensar que han exterminat les balenes i tonyines dels mars dels altres països (mai del seu), han estat mercenaris, kamicaces i masclistes fins a superar els límits acceptables. ( Hem fan pensar en un partit alemany del segle passat que va dominar mitja europa) .
    Parafrassejant a Woody Allen, diria que els Japonesos son una mica austrïacs, que han fet creure a tothom que Hiler era Alemany.

    A pesar d’aixó, el sushi és boníssim i renunciaré a ell. punt i final.

    • Si, dels japonesos en realitat en sabem poc (almenys jo), però sembla que aquesta imatge dels dibuixos de Heidi no sempre es correspon amb una realitat més dura i difícil d’entendre per nosaltres.

      El tema de la tonyina i de les balenes és simptomàtic d’una manera de ser i de fer. No accepten reduir-ne les captures malgrat els mars s’estan quedant buits d’aquestes especies.

      Seria interessant fer un post sobre les relaciones home-dona i dona-home al Japó.
      J
      o també menjo sushi de tant en tant.

  10. Molt interessant, he sentit moltes coses respecte del japó, moltes no sé si seran certes, per exemple, vaig llegir que quan estàs a algun bar en companyia, és de malíssima educació beure de la copa si no te l´ha servit el teu acompanyant i a l´inrevés.

    • Segur que tenen moltes costums diferents a les nostres i que algunes de les nostres segur també els resulten estranyes a ells.

      Malauradament entre els i les meus comentaristes no en tinc cap del Japó i estaria molt be poder contrastar o ampliar aquesta mena de costums.

  11. Oooooooh! Bonísssssiiiiiimmm! És a dir que els japonesos se senten incòmodes si engeguen a pastar fang la parella, però els hi sembla perfectament lícit posar-li un parany: jugar brut és millor que ser clar. Fantàstic! Japan is different.

    Amb tot, no sé si en cas de divorci això es podria tenir en compte. Em sona que si una situació “delictiva” ha estat propiciada de forma artificial, no serveix. Ja seria bonic que després de la despesa de 12.000 € et vingui ell tan fresc i et digui “no, si el delicte hauria estat no aprofitar l’ocasió, que la noia tenia una retirada brutal a la Pamela Anderson”.

    • Si que funciona legalment, perquè malgrat sigui un parany, ningú està forçant ningú i la situació s’ha donat en realitat. Pensem que sinó funcionés, no hi hauria negoci, ja que el boca orella o la premsa hauria esbombat que és una estafa o que no val la pena i la gent no compraria els serveis.

      Sembla que fer front a una confrontació els violenta de tal manera que intenten de totes les maneres evitar-ho.

      A nosaltres també ens incomoda. De fet hi ha cursos i llibres que ensenyen a dir no (perquè dir no també s’ha de dir d’una manera determinada en funció de la situació).

  12. Bona nit,
    Esperem, doncs, que les wakaresayes no siguin una altra de les costums que s’importin a tercers països. Costa d’entendre que una cultura tan éticament correcte en aparença, pugui tener comportaments tan reprobables i mancats de moral. Aquí , al nostre país, ja en tenim una moral massa lleugera darrerament, només ens faltaria fer ús indiscriminat de wakaresayes.
    Molt il·lustratiu aquest post.

    • Hola Zillahh.

      Jo no hi apostaria. Ens caracteritzem per importar moltes costum de l’exterior, la qual cosa no és negativa sempre i quant el que importem sigui d’utilitat i socialment bo o neutre com a mínim.

      El poble japonès no és tal i com ens el imaginem. És cert que tenen una pàtina de bona educació, cultura i certa sofisticació i estimació per la cultura, però hi ha molts costums que per a nosaltres són estranys (cal entendre que segurament per a ells també hi haurà costums d’aquí que els deixin estorats) i difícilment assimilables d’entrada.

  13. Va, confessa Tomàs, ets un wakaresaseya, oi!? I si no, explica’ns com has aconseguit aquesta informació, eh!?

    Bromes a part… em sembla increïble!! =:o( I jo dels dels meus tretze anys lluitant contra la por (de la vergonya, de la confrontació, …). La qüestió és que, al cap de tants anys de pràctica, m’he anat especialitzat i, a cada dia que passa, veig que tinc la cara més dura que el dia anterior… =:o)

    • Tot va començar en el segon viatge que vaig fer al Japó. M’hi vaig dedicar en cos i ànima, en realitat més en cos, perquè mentir.

      Dos anys després vaig tornar a Europa. Això pot funcionar en pla concessió. Així que si veus que a Brasil hi ha mercat, fem un business.

      Sembla increïble però, com d’altres coses que ho semblen, és ben cert.

      Això que dius de “cada dia tinc la cara més dura que el dia anterior”, ha de ser la versió heavy de “hoy te quiero màs que ayer pero menos que mañana”.

  14. Dono fe que en mi ningú s’ha gastat ni un cèntim en Wakaresayes, perquè no tinc ofertes per cap banda. De fet sempre dic que la meva fidelitat és molt poc meritòria, amb la manca d’ofertes que pateixo no em costa gaire el evitar “patinades”.

    Tot i així em sembla un bon negoci que cobreix una demanda social, com ha de ser!

    • No ploris Miki, segur que si estàs com dius és per propi convenciment i voluntat.

      Segur que el món de les flors inspira fidelitat, a banda d’amor, bellesa, passió…

      Pel que he llegit, el negoci al Japó funciona molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s