Blanquejadors de pell. Els nous blancs.

Milers de persones de molts països del món compren productes que prometen emblanquir la pell.

Les industries químiques i les que es dediquen a la cosmètica han descobert un nou filó de negoci que utilitzen en campanyes de publicitat molt agressives. Es tracta d’imposar l’estàndard de bellesa occidental.

Moltes de les grans marques de cosmètica tenen productes que prometen l’efecte emblanquidor (The Body Shop, Avon, Clinique, l’Oréal, Revlon…) i estan inundant el mercat amb aquests productes. El reclam de la seva publicitat és la integració social, la bellesa i l’ajust als canons dels blancs.

L'Oréal i Beyoncé blanca

En una recent campanya de L’Oréal, Beyoncé surt tal i com la veiem en la següent foto. Per què l’ha presentat així la firma comercial?

Doncs sembla clar que per incentivar a moltes persones a utilitzar els seus productes emblanquidors.

En aquest cas han utilitzat un programa de retoc digital, però la intenció és la mateixa.

A Puerto Rico, ha tingut un èxit fulgurant un producte de l’empresa Clorox. La companyia ha anunciat que el seu “limpiador agringuizante” (de gringo és clar), té les mateixes característiques blanquejadores del clor però sense danyar la pell i sense els efectes cancerígens dels vapors del clor en ser respirat.

També en altres continents succeeix el mateix. En un recent anunci de la televisió Índia es mostra a dos amics molt semblants però amb una sort molt diferent a la vida. La cara del triomfador “brilla” (literalment) de felicitat, mentre que el seu amic, més moreno, es lamenta. Tinc mala sort, és per culpa de la meva cara. No, li contesta l’amic, no és per la teva cara, és pel color de la teva cara!

Sammy Sosa

Un altre cas que ha saltat a la premsa ha estat el del jugador Dominicà de beisbol Sammy Sosa,  que ha canviat radicalment d’aspecte tal i com podem veure a la foto.

Per emblanquir la cara i el cos s’utilitzen diferents tècniques, com el Peeling, que ve a ser un exfoliat de les capes superficials de la pell que permet eliminar les tasques.

Múltiples tractaments a base de mascaretes amb productes emblanquidors, seguits d’aplicacions de cremes específiques per mantenir l’efecte.

També s’utilitzen tractaments amb làser, que asseguren uns millors resultats i un menor risc de patir canvis pigmentaris posteriors com la presència de zones més blanques i d’altres més pigmentades.

A Internet podem trobar tot un seguit de remeis casolans, com:

El suc d’una llimona es barreja amb les clares de dos ous, s’aplica sobre la zona a tractar i un cop sec es neteja amb aigua.

S’aplica durant 15 minuts la barreja d’una cullerada de llet en pols, una de mel, una de llimona i mitja d’oli d’ametlles i després es renta amb aigua.

És només una mostra de les moltes que podem trobar.

Com veieu hi ha multitud de remeis més o menys professionals. La preocupació va des de fer desaparèixer una simple taca fins a canviar el color de tot el cos.

Un altre producte blanquejador de la pell

Hi ha qui ho fa per raons estètiques i hi ha qui ho fa per raons socials. Aquests darrers casos són els que són més qüestionables.

Ara bé, nosaltres prenem (qui ho faci) el sol per estar morenos, perquè ens sentim més atractius, perquè busquem un color de pell més moreno que el que tenim. Doncs hi ha persones que cerquen el contrari.

El problema rau en els motius. A Occident s’accepta millor a una persona blanca que a una altra que té un color diferent de pell? Si és així, hi haurà persones que poden pensar que semblant blanques podem tenir l’èxit i l’acceptació social que d’altra manera els seria impossible.

Si responem que si a la pregunta, haurem trobat la mare dels ous.

Per acabar, dir-vos que també hi ha tractaments específics que emblanquir els genitals, ja que hi ha persones que volen tenir aquestes zones amb el mateix to de pell que el de la resta del cos.

Nota: fa uns dies, vaig penjar un post que es deia “Els negres de pell blanca” https://trt2009.wordpress.com/2011/01/03/els-negres-de-pell-blanca/ i que tractava dels problemes que pateixen sobretot a l’Àfrica els Albins negres.

Arrel d’aquell post, una blocaire del Brasil, la KuKa, http://kukarosello.wordpress.com/, em va suggerir la idea de parlar dels emblanquidors de pell, cosa que acabo de fer. Si hi entra, potser ens explicarà si al Brasil passa alguna cosa semblant o no.

Anuncis

30 responses to “Blanquejadors de pell. Els nous blancs.

  1. Demencial. Als Estats Units és possible que el problema sigui de color de pell, però a Europa crec que som més classistes que racistes, m’explico: un immigrant ben vestit amb un bon trajo, corbata i sabates ben llustrades serà ben rebut, mentre que un altre vestit amb xilaba no ho serà tant. O gens.

    Tenint en compte que el concepte de raça es troba molt qüestionat per antropòlegs i biòlegs evolutius, em plantejo on rau el problema. En els blancs? potser. però també en aquelles persones que creuen que, per ascendir socialment, s’han de “disfressar” amb el cromatisme d’un altre.

    • Estic totalment d’acord en que el tema de la presència externa és molt important, per allò dels arquetips i de les maneres socials que tant marquen, als blancs i molt més el vinguts d’altres països amb d’altres colors de pell.

      De nou d’acord amb el que dius en el segon paràgraf. El que passa és que la societat “blanca” amb la posició dominant ens els aspectes econòmics i de benestar social, impulsa respostes d’aquesta magnitud en persones determinades.

      No és el mateix una persona que fa això des de una posició de necessitat i per desesperació, que aquella que ho fa atenent a d’altres raons: “ara és el que es porta” o “podré situar-me millor en l’elit”.

  2. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Som uns inconformistes de mena , què hi farem! Si encara hi ha persones que fan aquests bogeries, és per què hi ha empreses que saben molt bé on hi ha negoci.
    No negaré que m’agrada més quan estic una mica “morenta”, però des de fa anys que no prenc el sol o amb molta cura. El que s’ha de tenir és una pell sana i cuidada, el color tant se val. Bon post!, vaig a llegir l’altre que com sempre, vaig endarrerida. Petons

    • Si, en a mi també m’agrada estar moreno però com que quasi bé mai prenc el sol, és difícil aconseguir-ho.

      Molta gent vol canviar el seu aspecte. Des de fa milers anys que homes i dones d’arreu modelen, perforen, tatuen, pinten o mutilen el seu cos per ser diferents als demés, com un signe extern de distinció o senzillament per gust.

      En el post hi fem una mirada més crítica cap aquelles situacions socials que porten a algunes persones a canviar de manera radical el seu aspecte en pensar que d’aquesta manera podran millorar la seva acceptació social per part de la Tribu Blanca Dominant.

  3. Amb lo bons que estan els negres com algú pot voler semblar un cadàver blanquinós? Eeecs! Quan de mal ha fet Michael Jackson!!

  4. Una pregunta que sempre m’ha quedat sense resposta és què passarà amb els negres que han emigrat a paissos un la insolació és baixíssima: amb el transcurs de generacions, ¿s’aniran emblanquinant progresivament?
    En definitiva, la pigmentació de la pell era una adaptació al mitjà (Darwin dixit), si ja no cal adaptar-s’hi… què succeix?

    • Jo en aquest cas em deixaria guiar per allò que deia la Orquesta Mondragón, “de aquí cien años todos calvos”.

      Doncs no ho sé. Imagino que amb el pas de les generacions el color de la seva pell s’anirà despigmentant. També is hi ha “ajuntamientos” amb persones d’altres races de pell més blanca.

      Si alguna persona de les que ens llegeix i amb més coneixement que jo li vol donar una resposta científica en Ferran, n’estarem agraïts.

  5. I jo que em creia que el Michael Jackson tenia manies estranyes… i jo que em creia que si hagués nascut ara mai no hauria fet el que va fer!!

    Doncs són tots “idiotes” (amb tots els meus respectes) jo sempre he defensat que els negres són una raça superior (canten i ballen i corren i ho fan tot tan bé) i a sobre són guapos*, i els indis també els trobo tan atractius**…!! Deu ser perquè la meva pell és gairebé transparent de tant blanca que és i com diu l’Aineta tothom vol el que no té… però vaja, si tots fossim iguals quin món tan avorrit!

    Estic enamorada d’aquests nois:
    * http://www.google.es/imgres?imgurl=http://thegarydourdanexperience.net/images/gdalighta.jpg&imgrefurl=http://www.blogdetv.com/2008/04/17/gary-no-dejara-csi/&usg=__b22nCchi-mTWHo-FRbAgx1-Qp8Q=&h=381&w=300&sz=15&hl=ca&start=12&zoom=1&tbnid=E3Qx9efa3PsYoM:&tbnh=111&tbnw=86&ei=cVtaTciBH426hAfEyszmDQ&prev=/images%3Fq%3Dcsi%2Blas%2Bvegas%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26rls%3Dcom.microsoft:ca:IE-SearchBox%26rlz%3D1I7SMSN_esES344%26biw%3D1001%26bih%3D386%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=500&oei=altaTZXjJ8yxhAe13rXrDA&page=2&ndsp=12&ved=1t:429,r:7,s:12&tx=60&ty=57

    ** http://www.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_HRGR5iYj0lc/RxpCXIq6SeI/AAAAAAAAAVY/55vbR1lam9g/s400/acteur-sr.jpg&imgrefurl=http://poncil.blogspot.com/2007/10/lo-que-unas-planchas-pueden-hacer.html&h=319&w=238&sz=28&tbnid=KZOfW89sFIhsLM:&tbnh=255&tbnw=190&prev=/images%3Fq%3Dmohinder%2Bsuresh&zoom=1&q=mohinder+suresh&usg=__yOefY9Qca8zFEea0Y2_rriA6_9o=&sa=X&ei=wlpaTb_7LoPMhAf7vMGWDQ&ved=0CBwQ9QEwAg

    • Be, no discutirem però en a mi no em semblen guapos tots els i les negres, ni tampoc tots els i les indies, ni evidentment tampoc tots els i les blanques.

      Els dos exemples que aportes estan prou bé la veritat.

      Quan dius que ets quasi transparent vols dir de blanca o es tracta d’aquella transparència de la qual parla la Montse en el seu darrer Post?

      http://montsellado.wordpress.com/2011/02/14/eteria/

      • No home, no cal discutir! Hi estic d’acord, hi ha guapos de tots colors!! El que em fa gràcia és que alguns es pensin que els blancs som més guapos quan hi ha exemples com els anteriors.

        Blanca com… la Blancaneus. Em veig la sang “blava” de les mans, i a l’estiu em socarrimo tant com la més guiri!!

        • Era una manera de parlar, no m’hi veig discutint amb tu. En tot cas discrepant.

          I tant que hi ha persones guapes d’altres races i colors, a “patadas”!!!

          Jo també soc bastant blanc. De fet dels dos tipus, d’aquest i dels de la Montse.

  6. És curiós, els negres volen ser blancs, els blancs morenos, les morenes rosses, les grasses primes, … La qüestió és que vivim en una permanent insatisfacció basada en la nostra imatge i desgraciadament cada vegada li donam més importància.

    • Bé, sense entrar en profunditats, tens raó. Volem ser diferents, cerquem el canvi. Ens cansem de com som.

      N’hi ha que amb un canvi de roba en té prou, però d’altres cerquen altres canvis, de pentinat, de color del cabell, tattoos, piercings…., i d’altres canvien de color de pell.

      Canvi permanent. Sembla que hi hagi una necessitat per reinventar-se, com si tal i com som no fos suficient.

  7. Tenia coneixement de les cremes que s’apliquen per reduir taques i defectes de pigmentació (i pel que m’han dit, amb un èxit prou qüestionable) però no tenia ni idea que n’hi havia per descolorir d’aquesta manera tan radical.

    El cas és que em sembla molt trist: una cosa és fer alguna coseta per millorar l’aspecte i una altra això. No sé si qui ho fa ho sent aixi, però vist des de fora es diria que reneguen de la seva identitat. Ha de ser molt lamentable un entorn en què desitgis això. Tothom hauria de tenir dret a sentir-se orgullós de la seva raça, la seva història, la seva cultura i la seva parla.

    La Kuka té molta raó quan diu que això es pot traslladar al món de les llengües. A casa nostra, en determinades èpoques, les classes burgeses parlaven en castellà perquè fer-ho en la seva llengua “feia pagès”.

    • No he contestat al tema de les llengües ja que he vist que també tu el tocaves i en dono opinió aquí per ambdues.

      El color i la llengua són dos dels factors preferits per humiliar i discriminar. L’un diu els demés com som per fora i l’altre diu als demés com ens comuniquem entre nosaltres.

      Són dos factors fortament arrelats a qualsevol cultura i quan es vol fer “mal” s’ataca a allò que fa més “mal”.

      Són sense sentits històricament recurrents. Què tindrà de diferent un xinés a un mexicà quan a persona. Doncs això tan fàcil d’entendre no s’estén per què senzillament no interessa.

      De vegades s’han de buscar arguments allò on no n’hi ha.

      Si, entenc que dins d’una determinada comunitat si hi ha algun membre que es desmarca i vol ser diferent pot trobar-se amb el rebuig dels seus. Es pot entendre com si els fes de menys.

      Així i tot, crec que el més important no és voler o no ser diferent (per què també s’ha de tenir dret a escollir), sinó els motius que impulsen a prendre aquesta decisió.

  8. Hi tant que entro, Tomàs! I, si no entro o arribo tard, ja saps que són les coses de la vida post-moderna. T’ha quedat fantàstic el post! =:o) Sempre recordo un professor especialista en Angola que ens va explicar que els africans coneixien una tribu pels seus símbols.

    Ser blanc és un símbol i el negre que es sent humiliat vol canviar de color i de cabell (a Brasil, a la Índia, a Estats Units, o allà on sigui). Interessant és observar-nos i veure que no només els negres són els que somnien en canviar de tribu, pretenent esser “dignes” negant la identitat. Aquesta noció la podem traslladar, per exemple, al camp de les llengües.

    • Hi ha regles socials no explicades, ocultes, que ens fan pensar que hi ha persones per a les quals és més fàcil aconseguir el que es diu un “ascensor social”.

      Hi ha determinats factors que condicionen o participen de manera activa en tot això. Factors com la intel•ligència, el treball, l’esforç…. Però, i com si fos l’altra cara de la moneda també hi compten altres factors com l’aparença, el físic i perquè no, el color de la pell.

      Parles de dignitat. Entenc que ho dius des dels que senten que d’alguna manera se’ls ha pres una part de la dignitat en algun moment històric o per algun afer discriminatori o cultural i pensen que amb el seu present els serà difícil progressar més sense que hi donin un tomb radical i cerquin assemblar-se a aquells que els varen humiliar.

      Segur que de tot hi haurà.

      També podríem preguntar-nos el per què la Beyoncé ha acceptat entrar en aquest joc. O per què en Sammy Sosa (tant milionari com la Beyoncé o més), està passant per un procés d’emblanquiment? En aquests casos no cerquen reconeixement social, ja el tenen i en van sobrats. Què passa doncs?

  9. Segons un experiment recent de l’Intermedi (Wayoming en la 6ª), ens importa més com vista la gent i què classe social aparent, que de quin color tingui la cara: Un home negre vestit de pilot no tenia cap problema per trobar qui li baixés al centre de Madrid des de l’aeroport en el seu cotxe, mentre que el mateix home vestit de forma informal no va trobar en tot el dia cap voluntari (només al final, un altre negre inmigrant).

    Pot ser el món de la moda tempteig de forma cíclica possibilitats de comercialitzación; ara toca europeïtzar-se, demà toca l’orgull racial i l’exotisme… Soms així d’idiotes, sempre insatisfets amb nosaltres i el nostre aspect, disposats a comprar un canvi.

    A més a més… jo crec (i el meu home també ho cree) que la Beyoncé està ben bona en el seu color natural…

    • El rebuig amb els negres i les negres “guapos” és molt menor que amb un persona negra diguéssim no agraciada. I si a més, com tu dius, va ben vestit o amb el seu vestit dona a entendre una determinada posició social o laboral, llavors ni problemes ni res, directament catifa vermella.

      Crec que hi ha racisme, però en segons quins casos es veu apaivagat per factors com els que has comentat.

      No negaré el que dius de la Beyoncé, però per a mi està massa….massa…, soc més de Halle Berry, hipotèticament parlant, és clar!!!

  10. Sembla mentida! Amb això dels colors de la pell no ens deixes de sorprendre!

    El meu germà petit té vitiligo (perd la melanina de certes parts del cos, en el seu cas cara i pit) i de moment impossible tornar-li el color (se li queda tant tant blanc, que amb molt poc sol és rosa porquet). En canvi que n’és de fàcil treure’l aparentment!

    • He llegit que hi ha gent que diu que en Mikel Jackson tenia el mateix. Hi ha fotos on es veuen zones amb una coloració diferent a la d’altres parts del cos, però també hi ha qui diu que les decoloracions eren degudes als processos d’emblanquiment que seguia.

      Els problemes amb la pell, inclòs el més petit d’ells és difícil de tractar. Sembla ser que no hi ha tractaments que donin solucions immediates, ni de manera ràpida.

      Esperem trobeu o la ciència trobi solució per al que expliques.

  11. El que més em sorprèn, és com sempre van de la maneta els complexes i les angoixes amb un munt de productes i serveis dedicats a vendre’ns la solució als nostres problemes inventats.

    Clorox… quins collons…

    • En aquest cas no sabem si la demanda ha fomentat l’existència dels productes o les empreses han anat generant poc a poc l’ambient propici per a que existís aquesta demanda i la demanda ha generat la producció.

      Sempre m’ha cridat l’atenció que a les sèries de TV dels EEUU els negres no eren massa negres i cada vegada menys amb el pas dels anys.

      Ara ja hi ha mostres molt més descarades. Hi ha mercat!

      • Això més o menys ja ho deia en Joan Capri: “Els blancs volen ser negres, els negres blancs. els solters volen casar-se i els casats estar morts…”

        • El bo d’en Joan Capri, amb aquella saviesa tan planera i a la vegada tant profunda.

          També deia: ja se sap senyors, després dels anys l’amor se’n va…, però ella es queda! En tot cas que aquí se’n vagi tothom eh!

          Miki, has estat molt en pla Tele en Blanc i Negre o Radio Barcelona EAJ1.

  12. La cosa amb les persones esta ben clara: si sóc blanc em vull posar moreno, si sóc moreno em vull emblanquir, si tinc el cabell llis el vull arrisat i quan l’aconsegueixi el voldré tenir una altra vegada llis. Realment…

    Dit aixó sí que hi deu haver un component social important, de tota maner, i des de la meva comoda posició d’occidental blanca que mai a patit discriminacions crec que si fos negre i els meus fills es “blanquegessin” em sentiria com traida… no ho sé, com que renuncien al que són, a les seves arrels i a la lluita que la gent de color fa temps que manté per aconseguir una igualtat… Sona molt hippie però tan de bo algun dia es valori/n les persones en el seu conjunt, no per una cosa com el color de la pell.

    100% d’acord amb el comentari anterior.

    • Hola. Pel que he llegit no està ben vist en algunes comunitats quan un dels seus membres decideix passar per un procés d’emblanquiment. Hi ha una mena de sentiment comú (el que tu deies) que es traeix.

      Hi ha tanta història amb el tema negres i blancs que una cosa com aquesta no és neutra. Segur que sense els processos colonitzadors, l’esclavisme, el racisme i els imperis occidentals, el tema es veuria d’una manera molt diferent, però hi ha tant de drama acumulat que no es pot veure d’una manera imparcial.

  13. Si fèssim un excercici de disociarnos del nostre cos i ment ens partiriem el cul de “la risa”.
    Es a dir, si a un extraterrestre li diguessim que una de les coses que més ens preocupa al planeta és el color de la pell dels humans i que en gran mesura el planeta està com està a conseqüencia d’això; jo crec que l’ E.T. tocaria el dos ràpidament.
    I això no fa gaire “risa”.

    • Una de les maneres intel•ligents de mirar-se les coses és prendre distància sobre el tema en qüestió. Tu ho acabes de fer.

      És cert, si algú que no visqués immers en la nostra civilització-basura, podria dir alguna cosa semblant a la que deia l’Òbelix: “estan bojos aquests romans”.
      Certament no entendria res.

      El color de la pell ha jugat un paper important en la història de la humanitat i sembla que encara ens guarda unes quantes sorpreses que anirem veient.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s