La Ventafocs versionada

La Montse Lladó, http://montsellado.wordpress.com/ en els darrers comentaris al seu bloc em ve picant per a que escrigui un conte. Bé, aquí està. És una versió….diferent d’un clàssic.

La Ventafocs, gaudia d’aquell matí solejat mig submergida en el jacuzzi que hi havia al jardí i mentre la seva madrastra li feia la manicura dels peus, es mirava amb indolència com les seves germanastres netejaven els vidres de la casa.

A mitja tarda, la casa havia embogit. El Rei havia convocat a totes les joves solteres del reialme a una festa per tal que el seu fill, el Príncep, trobés futura esposa i Reina.

El dia del ball i un cop la madrastra i les germanastres ja havien marxat tot engalanades cap al ball, la Ventafocs va posar la cançó God Save the Queen dels Sex Pistols, mentre giravoltava i cridava la lletra de la cançó com si estes posseïda ““Déu salvi a la Reina i al seu règim feixista, aquest que t’ha convertit en un tarat, una bomba H en potència…”

D’aquesta guisa se la va trobar la Fada Madrina, que li va dir: esperava trobar-te trista per no poder anar al ball com tothom.

Ventafocs: Què em veus trista? Passo d’anar-hi, ni que pogués hi aniria.

Fada Madrina: Doncs tenim un problema perquè segons el conte hi acabes anant després que jo et concedeixo un desig!

V: Bé, si ha de ser així, se li apropà i a cau d’orella li anava parlant, mentre els ulls de la Fada s’anaven semblant a la bandera del Japó.

FM: No ho veig clar però si aquest és el teu desig així sigui. Saps però, que hi ha la condició que a mitja nit has de ser de tornada a casa teva.

L’arribada de la nova Ventafocs, va venir precedida pel soroll característic d’una Harley clàssica del 70 que va deixar aparcada al bell mig de l’entrada principal del Palau, a tocar dels peus dels porters.

botes domina

En descavalcar de la muntura i entrar al saló de ball totes les mirades la seguien, els convidats li obrien el pas i per un moment l’orquestra va deixar de tocar. Tenien davant seu la Domina més bella.

En mig del silenci, ella seguí avançant fins arribar al bar, on va demanar un tequila reposat. S’havia creat un buit al seu voltant, ningú gosava apropar-s’hi. Aquell silenci va cridar l’atenció del Princep, que se la mirà de cap a peus.

Aquell cabell negre recollit en una cua trenada. El “corsé” plata i negre, el pantalons de cuir negre cenyits al cos i unes botes negres amb el taló stiletto de brillant acer, la feien d’un altre món.

Fins a tres emissaris va enviar el Princep a parlar amb ella, que ni se’ls va mirar. Finalment el Príncep decidí apropar-s’hi ell mateix.

En arribar-hi, i abans que pogués dir res, la Ventafocs li va clavar un dels stiletto al peu del Príncep mentre sense mirar-se’l li va dir, hi ha algun lloc on puguem estar sols?

El Príncep, arrastrant un tant el peu lesionat, li va indicà una de les habitacions laterals del saló. En entrar li digué a un guàrdia, quedat aquí i no hi deixis entrar a ningú.

Un cop dins, el Príncep en fer una passa cap a la Ventafocs va rebre un bon cop de peu a les parts més nobles del seu Noble cos.

Recargolat al terra, amb els ulls negats de llàgrimes, la cara vermella i esbufegant el Príncep quan va poder recuperar el suficient alè per parlar li va dir, qui ets i per què em fas això? Ets conscient que si dono l’ordre et mataran ara mateix?

Ungles de domina

Mira li va dir ella, això pot quedar aquí i no tornar-nos a veure mai més o em pots escollir en a mi i gaudir d’una vida molt més estimulant del que podries arribar a imaginar. Llavors la Ventafocs va deixar al costat del Príncep la bossa negra que portava i esgarrapant-lo amb les ungles en forma de serra que duia li va dir. Obre-la i decideix.

Una bona estona després i quan ell ja havia marxat, el Príncep sortí de l’habitació i va creuar el saló de ball, més despentinat i més suat del que li hauria agradat i amb una cara d’incredulitat, de dolor i de desig i de satisfacció a la vegada i se’n va anar a la seva cambra.

Al dia següent, el príncep va ordenar els seus heralds que sortissin a buscar per totes les cases la noia de la bossa negra plena de joguets sexuals.

Després d’entrar a moltes cases, varen arribar a la de la madrastra i les germanastres de la Ventafocs, que en veure’ls cridaren de joia tot pensant que alguna d’elles dos havia estat l’escollida. Pels soldats però era prioritari trobar la bossa. Finalment, en un racó de l’armari de la Ventafocs en varen trobar una com la que buscaven. En obrir-la, varen veure que sí era la que buscaven, ja que hi havia més joguets dels que es veuen en una reunió de tupper-sex.

I així és com aquell regne va tenir una nova reina, Dominatrix I. El príncep, ara Rei, va exercir només com a consort i als cinc anys es va retirar a un monestir de clausura.

That’s all Folks!

Nota: El títol original de la Ventafocs fou: “Cendrillon ou la petite pantoufle de verre”, de Charles Perrault.  Editat per Barbin a París l’any 1697.

Sembla ser que hi ha més de 1.000 versions diferents (ara 1.001) sobre el tema de la Ventafocs, probablement un dels contes de fades més popular de tot el món. M.R. Cox, una estudiosa del món dels contes, el 1893 va publicar a Londres “Ventafocs, 345 variants”.

22 responses to “La Ventafocs versionada

  1. Jo crec que hauríem d’ensinistrar Ventafoncs com aquesta per salvar-nos de segons quins dirigents polítics…

    • Bé, és una opció.

      El post es referia a la monarquia com en el conte, però la teva proposta crec que tindria molts suports per part masculina i femenina.

      El que seria divertit i interessant seria fer-ne el càsting.

  2. ajajajajaj
    M’ha agradat la teva versió, sens dubte molt millor que la naïf i monàrquica tradicional!
    GOOD SAVE THE DOMINATRIX QUEEN!
    Espero que no sigui el darrer conte!

    • Perfecte que a alguns de vosaltres us hagi agradat!

      Quan es fa alguna diferent sempre hi ha aquell pensament que et creua la ment i et diu: agradarà? hi haurà una clamorosa indeferència?

      Estic amb tu, Good Save The Dominatrix Queen!

  3. Perdó, m’ha esverat una mica el conte que no controlo el teclat. Tot i que sigui una versió del conte infantil, em sembla que un personatge públic t’ha inspirat. ja em frego les mans per veure quan esdevindrà Leti, Ama Letal. Ara entenc per què el seu home té aquesta veu ofegada quan llegeix en veu alta. Deuen ser les coces a les parts nobles.

    • Ja serà per menys, exagerat!

      Potser si que LetiX dona una mica el perfil (si la deixessin), però no veig pas tant satisfet al seu home, que sembla més una tasa de brou sense substància.

  4. M’ha agradat. tot i

  5. de les 1.000 anteriors crec poques tindran aquesta percepció masoca de la monarquia. Molaaaa!!

  6. Jo em quedo amb la Harley clàssica dels 70! =:o) Tomàs, escrius de puta mare… a veure si ens regales contes més sovint, eh!?

    Coneixes a en Bruno Bettleheim!? Ell deia que tots les versions de la Ventafocs (des de les xineses fins a estatunidenques) reflectien la singularitat de creences – i de costums – de les diferent tribus. Deu ho ni do! No tenia la més mínima idea que fossis Dominatrix, total, eh!? Quin leak!!!

    • Ets molt amable.

      És una passada aquesta Harley.

      No, no el coneixia però tampoc en feu judicis precipitats de mi en funció de les seves teories. Puc ser pitjor!!! Si ha de ser així, demà penjo una versió rosa, edulcorada i virginal, però prefereixo aquesta.

      Total, són quatre dies.

  7. Caram, això sí que és “donar canya” a la monarquia. Fins i tot el nom de la xicota va perfecte perquè en català ventar també vol dir donar un cop. Està molt ben buscada aquesta versió… ara t’hauré de picar perquè n’escriguis més (tu t’ho has buscat, per fer-ho bé).

    Ups, et deixo perquè tinc hora per fer-me les ungles i ja faig tard😉

    • Veus, amb tu sempre aprenc alguna cosa.

      No sabia si t’agradaria, per l’estil. Volia fer alguna cosa diferent…., més que res per passar-m’ho bé mentre l’escrivia.

      Com pots imaginar, m’he frenat moltíssim.

      Voldria una foto d’aquestes ungles!

  8. Impressionants les ungles!!, jo m’apunto a donar puntades de peu a parts Nobles de prínceps i altres sangoneres, segur que deu ser molt relaxant…

    Bona versió d’un clàssic!

    • Ja m’imaginava jo que prendries partit!i

      Pobres prínceps amb tanta “patada” a les parts no faran més petits prínceps i petites princeses.

      Si, les ungles són espectaculars.

  9. Quant surt la peli?

  10. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Je, je, je!!! Què bo!
    Em pregunto quan et deuen cobrar per fer-te aquesta manicura. M’ha agradat llegir aquest a versió 1001. Ja has pensat fer-ho amb altres comptes? Petons,

    • Fa temps que no escrivia un conte. Bé, de fet aquest solament és una versió d’un clàssic.

      No havia vist mai una manicura com aquesta i en veure-la la he inclòs en el conte.

      Què bé que t’haig agradat!

  11. Estimulant versió. Dominatrix! Sembla que el príncep busca emocions fortes…

    • Pobre príncep, sembla que ha trobat el que buscava malgrat ni ell mateix ho sabia.

      Ella li va donar a escollir i per tant ell n’és el responsable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s