La Ventafocs versionada

La Montse Lladó, http://montsellado.wordpress.com/ en els darrers comentaris al seu bloc em ve picant per a que escrigui un conte. Bé, aquí està. És una versió….diferent d’un clàssic.

La Ventafocs, gaudia d’aquell matí solejat mig submergida en el jacuzzi que hi havia al jardí i mentre la seva madrastra li feia la manicura dels peus, es mirava amb indolència com les seves germanastres netejaven els vidres de la casa.

A mitja tarda, la casa havia embogit. El Rei havia convocat a totes les joves solteres del reialme a una festa per tal que el seu fill, el Príncep, trobés futura esposa i Reina.

El dia del ball i un cop la madrastra i les germanastres ja havien marxat tot engalanades cap al ball, la Ventafocs va posar la cançó God Save the Queen dels Sex Pistols, mentre giravoltava i cridava la lletra de la cançó com si estes posseïda ““Déu salvi a la Reina i al seu règim feixista, aquest que t’ha convertit en un tarat, una bomba H en potència…”

D’aquesta guisa se la va trobar la Fada Madrina, que li va dir: esperava trobar-te trista per no poder anar al ball com tothom.

Ventafocs: Què em veus trista? Passo d’anar-hi, ni que pogués hi aniria.

Fada Madrina: Doncs tenim un problema perquè segons el conte hi acabes anant després que jo et concedeixo un desig!

V: Bé, si ha de ser així, se li apropà i a cau d’orella li anava parlant, mentre els ulls de la Fada s’anaven semblant a la bandera del Japó.

FM: No ho veig clar però si aquest és el teu desig així sigui. Saps però, que hi ha la condició que a mitja nit has de ser de tornada a casa teva.

L’arribada de la nova Ventafocs, va venir precedida pel soroll característic d’una Harley clàssica del 70 que va deixar aparcada al bell mig de l’entrada principal del Palau, a tocar dels peus dels porters.

En descavalcar de la muntura i entrar al saló de ball totes les mirades la seguien, els convidats li obrien el pas i per un moment l’orquestra va deixar de tocar. Tenien davant seu la Domina més bella.

En mig del silenci, ella seguí avançant fins arribar al bar, on va demanar un tequila reposat. S’havia creat un buit al seu voltant, ningú gosava apropar-s’hi. Aquell silenci va cridar l’atenció del Princep, que se la mirà de cap a peus.

Aquell cabell negre recollit en una cua trenada. El “corsé” plata i negre, el pantalons de cuir negre cenyits al cos i unes botes negres amb el taló stiletto de brillant acer, la feien d’un altre món.

Fins a tres emissaris va enviar el Princep a parlar amb ella, que ni se’ls va mirar. Finalment el Príncep decidí apropar-s’hi ell mateix.

En arribar-hi, i abans que pogués dir res, la Ventafocs li va clavar un dels stiletto al peu del Príncep mentre sense mirar-se’l li va dir, hi ha algun lloc on puguem estar sols?

El Príncep, arrastrant un tant el peu lesionat, li va indicà una de les habitacions laterals del saló. En entrar li digué a un guàrdia, quedat aquí i no hi deixis entrar a ningú.

Un cop dins, el Príncep en fer una passa cap a la Ventafocs va rebre un bon cop de peu a les parts més nobles del seu Noble cos.

Recargolat al terra, amb els ulls negats de llàgrimes, la cara vermella i esbufegant el Príncep quan va poder recuperar el suficient alè per parlar li va dir, qui ets i per què em fas això? Ets conscient que si dono l’ordre et mataran ara mateix?

Mira li va dir ella, això pot quedar aquí i no tornar-nos a veure mai més o em pots escollir en a mi i gaudir d’una vida molt més estimulant del que podries arribar a imaginar. Llavors la Ventafocs va deixar al costat del Príncep la bossa negra que portava i esgarrapant-lo amb les ungles en forma de serra que duia li va dir. Obre-la i decideix.

Una bona estona després i quan ell ja havia marxat, el Príncep sortí de l’habitació i va creuar el saló de ball, més despentinat i més suat del que li hauria agradat i amb una cara d’incredulitat, de dolor i de desig i de satisfacció a la vegada i se’n va anar a la seva cambra.

Al dia següent, el príncep va ordenar els seus heralds que sortissin a buscar per totes les cases la noia de la bossa negra plena de joguets sexuals.

Després d’entrar a moltes cases, varen arribar a la de la madrastra i les germanastres de la Ventafocs, que en veure’ls cridaren de joia tot pensant que alguna d’elles dos havia estat l’escollida. Pels soldats però era prioritari trobar la bossa. Finalment, en un racó de l’armari de la Ventafocs en varen trobar una com la que buscaven. En obrir-la, varen veure que sí era la que buscaven, ja que hi havia més joguets dels que es veuen en una reunió de tupper-sex.

I així és com aquell regne va tenir una nova reina, Dominatrix I. El príncep, ara Rei, va exercir només com a consort i als cinc anys es va retirar a un monestir de clausura.

That’s all Folks!

Nota: El títol original de la Ventafocs fou: “Cendrillon ou la petite pantoufle de verre”, de Charles Perrault.  Editat per Barbin a París l’any 1697.

Sembla ser que hi ha més de 1.000 versions diferents (ara 1.001) sobre el tema de la Ventafocs, probablement un dels contes de fades més popular de tot el món. M.R. Cox, una estudiosa del món dels contes, el 1893 va publicar a Londres “Ventafocs, 345 variants”.