Peter Gibson, alies Roadsworth

Peter Gibson, alies Roadsworth, va començar a redecorar els carrers de Montreal a partir de l’atemptat de les Torres Bessones del 2001. Estava convençut que el negoci del Petroli i tot el que l’envolta és el motiu de moltes

Repensant el pas de zebra

de les desgràcies que passen al món. D’aquesta manera, amb sprays i plantilles va començar a pintar carrils per a bicicletes als carrers.

Els seus treballs inicials anaven dirigits contra la cultura de l’automòbil i la dependència del petroli. Volia atreure l’atenció universal sobre la cultura del cotxe.

Així, va convertir passos de vianants en vies fèrries o línies discontínues en cremalleres.

Intervenció art urbà

Va poder mantenir l’anonimat fins que el 29 de novembre de 2004 va ser detingut mentre estava realitzant un dels seus treballs. Va ser arrestat i acusat de més de 50 càrrecs per vandalisme.

L’arrest i el rebombori que el varen succeir, li varen donar encara més fama i va passar d’artista perseguit, a ser comissionat pel govern i per alguns particulars.

Varies intervencions d'art urbà

Alguns dels seus seguidors no varen tardar a considerar que s’havia venut al sistema. Ell ho va veure com una oportunitat de poder donar una major espectacularitat a la seva obra.

Es va obrir un debat que encara no s’ha tancat. Un debat sobre l’art urbà, en el sentit de:

Intervenció d'art urbà en una clavaguera

Com de públic és l’espai públic?

Perquè un grafit és un delicte i un anunci publicitari no?

On es posa la frontera entre el que és una intervenció artística i el que és un delicte?

Us deixo un parell d’enllaços per a qui l’interessi veure o saber més sobre la seva obra:

http://films.nfb.ca/roadsworth/#

http://roadsworth.com/main/index.php?x=browse&category=2

22 responses to “Peter Gibson, alies Roadsworth

  1. Jo tampoc no el coneixia i, tot i que les seves pintades em semblen molt originals i ben fetes, no puc estar d’acord en que aquest art es dugui a terme en els espais públics. També podríem entrar en polèmica ja que si aquestes pintades es consideres invasores i il•legals, també ho haurien de ser les pancartes publicitàries.

    • Realment és un bon debat.
      És a dir, si pintes o dibuixes molt bé pot fer ús de l’espai públic? En canvi si pintes malament, no en tens dret?
      I si pagues, llavors si pots, amb independència del missatge publicitari de que es tracti?
      Eradicar les pintades en una ciutat és molt complicat ja que per fer una pintada es necessiten molt poques coses i la ciutat es plena de milions de llocs on fer una pintada sense que ningú et vegi. En aquesta situació, un prefereix veure alguna cosa amb qualitat que no pas una bretolada.

  2. Tomàs, què li podries dir que vingués a pintar a São Paulo, sisplau!? Aquí, anem plens de grafits i pintades però jo encara necessito més. Els veig com una forma d’expressió i dono la benvinguda a ambdós versions: la correcte i la no tan correcte.

    Per tal de que us feu petites idees d’aquesta ciutat de pedra: 1) es matriculen 1.000 cotxes nous a cada dia, 2) el tràfic es mesura en kilòmetres (ex. vols sortir de casa amb cotxe i tens una caravana de més de 100 km esperant-te a cada dia), 3) entre casa meva i la casa de la meva tieta, hi han quaranta kilòmetres de carrers, carrers i carrers (en temps, això significa dos hores i quart).

    • Increïble això que expliques de Sao Paulo. Imagino que viure en una Megàpoli que ha crescut amb molta rapidesa i que no ha tingut temps en alguns llocs de créixer sense massa ordre.
      O sigui que El Metro i obres com el Rodoanel no han pogut ajudar a solucionar La mobilitat dels 20 milions de persones que viviu en aquesta gegantina àrea metropolitana.
      Davant les absurdes pintades que de vegades veiem em parets i parets que no són més que gargots que interessen a qui els fa, quan es véu aquesta manera d’expressió un pensa que ojala es podessin canviar algunes de les pintades d’aquí per algunes de Gibson o de Banksy o d’altres que si no són artistes molt s’hi apropen.

  3. És un tipus d’art, aquest, que trob admirable. Lo complicat que deu ser pintar al terra i a sobre queda tot tan realista quan veus el resultat… Una autèntica meravella!🙂

    • Si, queda molt realista el resultat.

      Imagino que ha de quedar igual de bé si es veu a peu de carrer, que si es veu des de una bona alçada.

  4. Des de l’experiència d’haver viscut allà opino que Montrèal ha estat sempre i (pel que veig) continua sent un referent bohemi i creatiu. Es un petit París, tot i què amb bastant menys ego i una mica més d’educació…
    Em va enamorar el seu festival de jazz, la gran barreja de races i la tolerància, el civisme i la cultura. I em puc imaginar la reacció de la majoria de la gent descobrint l’art al carrer, amb interés i fascinació, amb curiositat abans què amb la crítica fàcil.
    Respecte a la pregunta referent a l’art expressat a l’espai públic… Tela.
    Vagons de trent pintats? No m’agraden. Parets de naus industrials amb grafiti? Tampoc. I tanques publicitàries? N’hi ha masses i algunes desagradables.
    Ara… Em preguntes per idees originals al carrer? Sorprenents? Enginyoses? Segurament les aprovaria. Tot i què aquestes coses acaben cansant. Penso.

    • La teva és una referència real per a un cas real, quina bona aportació!

      En primer lloc, dir que no és massa difícil tenir menys ego que París.

      No conec Montreal, ja voldria, però sí la seva “reputació”, que concorda amb el que expliques.

      Tampoc m’agraden les pintades absurdes i embruta parets. Barcelona és plena de pintades als carrers i no m’agrada.

      Respecte on és la frontera per permetre que es pot pintar al carrer i qui no, no crec que hi hagi resposta. Qui s’encarregaria de dilucidar què i què no?

  5. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    No el coneixia.. i m’ha agradat llegir aquest post. Realment són uns dibuixos espectaculars, dignes d’admiració, tot i així, la frontera entre si hauria de ser un delicte o no, és molt prima i jo acabo decantant-me per a que aquests actes, no s’han de permetre. No podem fer el que ens vagi de gust en un espai públic que paguem tots!

    • Hola Eri, si, són molt bons alguns d’aquests grafits.

      En a mi el cor em diu que això dona gust de veure i que el que manca són persones amb talent. La ment em diu que si tothom podés fer el que volgués en els llocs que són de tothom, això seria una disbauxa.

  6. Molt interessant i similar al meu adorat Bansky!
    D’aquí uns anys els museus i col·leccionistes mataran per tenir graffitis d’aquest senyor…

    • Jo també soc més de Banksy com li deia al Miki, però aquest també té el seu què.

      Sembla ser que ja són molt valorats en el mercat.

  7. Malhauradament per 1 que fa art, 1000 només embruten amb garabots i firmes estrafolàries.

    M’han agradat aquests dibuixos

  8. El van arrestar per fer això? Però si és encantador! Val a dir que per als qui tenim una certa facilitat per despistar-nos representa un perill (ja em veig embadalida mirant com n’és d’original el pas de vianants i ignorant completament el trànsit), però trobo que això li treu fredor a la ciutat.

    Mira, el que sí que trobo que són delictius i ofensius són els cartells electorals. És molt més bonic trobar-te un grafit ben fet que no pas una cara de somriure postís penjada de cada fanal del teu carrer. Esgarrifós! Però em temo que massa sovint la fina línia que separa el que és legal del que no ho és la dibuixa una cosa tan prosaica com el fet d’haver passat per caixa.

    • Si, el varen encausar per 53 delictes d’ordre públic. Es va armar un bon escàndol i va sortir prou ben parat però si, el varen arrestar.

      Doncs el cartells electorals també els pagues tu!

      També distreu el toro d’osborne, que invita a consumir alcohol de 40º, i crec que està exonerat per llei.

  9. No el coneixia, em recorda una mica al gran grafiter Banksy. M’ha agradat molt la imaginació de’n Peter Gibson i l’activisme artístic que practica. Que bones les fotos!!

    http://www.banksy.co.uk/

  10. Hola Tomas! soc Pau ( no la Lia).

    Jo crec que la diferència entre la publicitat i els grafittis és que per posar publicitat has de pagar i per fer un graffitti no.
    Es a dir, un individuu que es plena les butxauqes amb la publicitat pensa que un graffiti li pren cuota de mercat. (tan se val que sigui una empresa de publicitat com un ajuntament)

    • Hola Pau. Si, és així.

      Venem però l’espai públic a aquells que paguen, llavors el poden utilitzar per a publicitar allò que els vingui de gust.

      També ho poden fer tots aquells que embruten aquest espai públic amb rètols, cartells o qualsevol publicitat il•legal (en el sentit que no és “legal” perquè no paga) ja que n’hi ha tants que no hi ha manera d’aturar-los.

      Fins a quin punt una intervenció com aquesta o una de Banski és un delicte i fins a quin punt no?

  11. Molt interessant! De vegades tenim tan estereotipat el concepte d’art que no ens adonam de què hi ha moltes formes d’expressió artística.

    • N’estic d’acord.

      No estic a favor de les pintades que veiem pels carrers, moltes de les quals no passen de ser un signe que identifica el que ho ha fet i que no té altre finalitat que la de ser reconegut.

      A banda d’aquestes manifestacions, n’hi ha d’altres que ultrapassen aquest bàsic i infantil recurs i arriben, al meu entendre, a l’art o a alguna cosa que s’hi assembla molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s