Exploradors urbans a la recerca de llocs abandonats

Són persones que en solitari o en grups organitzats es dediquen a localitzar i després a explorar llocs que hagin quedat abandonats. És igual que sigui un hospital, un club esportiu, una discoteca o un castell.

Gran saló abandonat

El que es busca és allò que solament es pot trobar en llocs com aquests. Imatges congelades en el temps.

Fa uns mesos vaig llegir una crònica a l’espai de Gent Corrent de El Periódico sobre l’existència de persones que en feien d’això una afició.

Hi ha Clubs organitzats que aglutinen persones amb aquesta afició. Un dels més famosos és el Club de Exploradores de Lugares Abandonados (C.E.L.A.), que neix a l’any 2005. S’organitzen sortides a llocs i fins i tot hi ha Euroquedades.

Per pertànyer a aquest Club un s’ha de comprometre a seguir unes normes a l’hora d’explorar, tant en sortides en grup, com en activitats lliures.

Les normes pretenen assegurar la conservació dels llocs que són visitats, així com la seguretat dels exploradors. Les principals són:

Quiròfan abandonat

No fer soroll i procurar no ser vistos per ningú.

No trencar res, ni saquejar el lloc visitat. Qualsevol lloc és una mena de museu preservat pel temps. S’ha de respectar tot el que s’ha trobat.

No revelar informació a tercers. Evitar que la informació arribi a persones de les quals es desconeixen les intencions pot salvar, si més no per un temps, que el lloc sigui descobert, saquejat i destruït.

Fa unes setmanes vaig tenir la oportunitat de visitar una gran fàbrica abandonada a prop de Barcelona i en puc donar fe del que passa quan un lloc abandonat és saquejat. Parlant amb els vigilants de seguretat em deien que el lloc és tant gran que els era impossible assegurar el lloc de manera eficient. Feia pena veure portes i finestres forçades per entrar. Mobiliari trencat, cablatges arrancats, tot tirat pel terra…

Fàbrica abandonada

Les normes abans explicades procuren si més no assegurar que l’espai restarà en un estat el més idèntic possible després de la visita respecte de com estava abans d’aquesta. De fet, aquestes activitats no deixen de ser il·legals ja que s’està entrant en propietats privades.

Procuren també mantenir una bona imatge vers la seva afició i de respecte cap al lloc de visita.

Important és també el tema de la seguretat. No és gens recomanable anar als llocs abandonats tot sol. Són espais deteriorats pel pas del temps, que acostumen a no tenir llum, on una escala  pot caure o un sostre col·lapsar.

Així, els explorador segueixen unes pautes de seguretat per a les sortides:

Si hi ha algú del grup que coneix el lloc on es va, és aquest qui guiarà a la resta.

La roba i el calçat han de ser els adequats per a l’exploració. Depenent del lloc, es portarà llanterna, botes de muntanya, sabatilles esportives, frontals, roba tèrmica…

Avió abandonat

Una de les actituds que més m’ha cridat l’atenció és que a més d’intentar deixar-ho tot com ho han trobat, si per accedir al lloc abandonat solament hi ha possibilitat de fer-ho trencant o forçant algun accés, no ho faran i la visita es suspendrà.

Si existeix un entrada que es pugui obrir netament sense trencar res es podrà fer però en sortir, l’accés es tornarà a tancar i a deixar tal i com es va trobar.

Hi ha clubs d’aquesta mena arreu del món. Us deixo l’enllaç del que ha inspirat aquest post, a la seva pàgina Web podreu visitar el fòrum, veure l’arxiu de fotografies i els vídeos de les sortides en el seu canal de TV.  http://www.clubcela.com

Aquesta cura en preservar allò trobat ja abandonat i en alguns casos fins i tot oblidat, em sembla que hi aporta un plus de qualitat a aquestes persones que practiquen amb responsabilitat una afició poc comú.

Advertisements

28 responses to “Exploradors urbans a la recerca de llocs abandonats

  1. Quina iniciativa més maca!!! Llegint escrits com aquests fan que te sentis més optimista i amb l’esperança de que el món pot encara millorar molt, poc a poc. Fantàstic! 🙂

    • De fet el que em va fer escriure sobre el tema va ser el que dius, el respecte sobre el medi que exploren.

      En el cas que haguessin entrat a sac i a fer pintades i fogates no ho hagués publicitat ja que no m’interessaria en absolut. En tot cas per denunciar-ho.

      Hi ha moltes coses per millorar i quan trobes persones que fan les coses d’una manera honesta en el sentit que hem parlat, doncs és una alegria.

  2. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Quin post més interessant…. i amb les fotos que l’acompanyen ens ajuden molt a fer-nos una idea. A mi em faria una mica d’esgarrifança entrar en algun lloc d’aquest tot i que al final em decidiria per que en el fons m’agradaria molt.
    Jo també he estat en el túnel on es va refugiar en Comapanys i sents una sensació molt estranya quan vas endinsant-te i mires enrere.. tens ganes d’arribar al final, però també et donen ganes de donar mitja volta i sortir. En fi, que trobo una afició ben curiosa, però tal i com ho fan està molt bé i ha de ser tota una experiència poder visitar algun d’aquests llocs.

    • Jo crec que la sensació de curiositat, d’aquella mica d’aventura, de fer quelcom que no es fa cada dia, supera la resistència que es pugui tenir a entrar en un lloc abandonat, fosc…

      La sensació ambivalent entre por i ganes de continuar és de les que valen la pena experimentar.

  3. Tomàs, ara m’has obert una finestra a la ment perfecte! Mare meva, impressionant.

    • Hola Carme, benvinguda.

      Què bé el que dius! Jo tampoc en sabia res del tema fins que vaig llegir-ne un reportatge i llavors vaig anar estirant del fil.

  4. Ah, una bonica afició! Jo tinc per costum visitar llocs deshabitats de fa uns milers d’anys i reconstruïr científicament que hi havia al seu dia!

    • Per sort encara hi ha llocs d’aquests que dius en el quals es possible desplegar tot un estudi.

      Sempre és interessant “descobrir” i indagar en un lloc abandonat, oblidat o recentment descobert. Hi ha una mena de misteri que ho fa atractitu.

  5. I un altre pàgina interessantíssima, no et perdis el reportatge sobre el Baricentro…
    http://www.lugares-abandonados.com/

    • M’he guardat l’enllaç perquè és molt extens, però he mirat la del Baricentro. Quina passada, no? Una estació sencera enterrada i oblidada sota terra.

      Ja diem que sota terra hi ha d’haver coses que ni imaginem.

      • Ho acabo de veure clar: en ple dia i sobre rasant, encara encara, però a les fosques i soterranis… aquesta no és una activitat apta per a mi. Sóc massa suggestionable; només he de dir que en veure les fotografies del Baricentro m’han vingut al cap imatges de la pel·lícula Soy leyenda i ja m’han agafat tots els mals. 😦

        • Jo en canvi penso que m’agradaria. La sensació de silenci, de no saber que hi pots trobar darrera de cada cantonada, de cada porta…

          Sempre et quedarà la platja, sota el parasol i fent fotos a una altra classe de monuments

      • Acollonant!!!, encara recordo quan els meus pares em van portar al Baricentro a la setmana de la seva inauguració… mai hauria dit que allà hi hauria una estació de tren…

        • Si haguessis pogut entrar-hi segur que encara ho recordaries com una aventura.

          Si en Ferran veu aquesta estació abandonada li agradarà perquè en els seus comentaris parlava de que li agradaria visitar dues estacions de Metro de Barcelona, una la de Correus ja abandonada i una altra que no es va obrir mai i que s’havia de dir Banco.

  6. T’has superat, m’ha encantat el post i la filosofia dels exploradors de llocs abandonats. A Olesa de Montserrat hi ha un Balneari abandonat (els anys 60) que es veu al passar per l’eix del Llobregat, es tracta de “la Puda” i per alguna pàgina similar a la que ens presentes es pot visitar, quan es tracta d’un lloc tan proper és molt interessant fer-hi una ullada.

    http://flechcorp.blogspot.com/2008/03/fotos-del-balneario-la-puga.html

    • Perfecte que t’hagi agradat.

      M’he mirat l’enllaç i conté moltes fotos. M’agraden especialment les dels llargs passadissos.

      Gràcies per l’aportació.

  7. A mi m’encantaria poder baixar a l’antiga estació de metro de Correus. Quan es passa amb el metro de Jaume I a Barceloneta, encara es poden veure les andanes, els bancs i els cartells (en sentit contrari, no), però com que vas tan ràpid no es pot apreciar gaire.
    I també m’han dit que, entre Urquinaona i Jaume I, es va construir una estació que no va arribar a entrar mai en servei: es deia Banco. També seria un bon lloc per a visitar.

    • Ostres! i La Avinguda de la LLum, sota del carrer de Pelai… allà hi havia fins i tot un cinema!

      • El recordo Ferran. També hi havia un xiringuito que feia neules al moment!

        També és cert que recordo una olor especial que associo a l’avinguda de la llum.

    • Què interessant Ferran! Recuperar estacions de Metro abandonades, algunes fins i tot sense estrenar.

      La veritat és que m’hi apunto. D’aquesta estació Banco no en sabia res de res.

      Al campus Mundet vaig poder visitar tot un seguir de túnels, una part d’ells, ja que el sistema es troba interromput per esfondraments o perquè han estat tallats per recents construccions o per les obres de la Ronda de d’Alt.

      Al Palau de les Heures vaig poder veure el túnel que portava a una estança subterrània on va arribar a estar refugiat en Companys.

      Imagino que sota la ciutat hi ha de tot i hi haurà coses que ni podem imaginar.

  8. Que guai, ho trobo xulíssim, però crec que passaria una por!! La primera foto és espectacular, és un d’aquells llocs on em portaria una llibreta i unes galetes i m’hi passaria la tarda. El segon…no vols dir que és un dels decorats de Saw 10???? Quin yuyuuuu!

    • Bé, he buscat fotos potser espectaculars per tal de donar més “llum” al meu post, però totes les imatges són sobre el tema.

      A la xarxa n’hi ha totes les que vulguis i més.

      Crec que en a mi m’agradaria participar en una d’aquestes sortides.

      Emportat també una ampolla d’aigua per fer passar les galetes, i una llanterna també. I una per a la Montse.

  9. Si hagués de catalogar aquesta activitat en una carpeta mental de les meves ho faria en la mateixa que hi tinc els jocs de rol, el paintball, els comandos… i que consti que no ho dic en sentit pejoratiu perquè jo també ho he fet alguna vegada i s’experimenten unes certes papallones en l’estómac barrejades amb el respecte que inspira entrar en un santuari (no sé si m’explico… possiblement no 😦 ). Val a dir que després et guanyes una bona esbroncada quan algú amb més seny que tu et fa veure els perills d’esfondrament que has viscut gratuïtament. De fet jo també ho faria (fotre l’escridassada a un tercer que gosés fer-ho).

    Les fotos amb què acompanyes el post són espectaculars. Serien l’escenari perfecte per a una pel·lícula gore o de terror psicològic, i la de l’avió em recorda l’escena final del planeta dels simis. Molt inquietant.

    • Els que ho fan tenen molt clar que aquesta activitat es pot fer de moltes maneres, però que el Respecte al lloc i la Seguretat dels exploradors són dues de les premisses que han d’acompanyar qualsevol sortida.

      Hi ha activitats que millor fer-les acompanyat, i aquesta n’és una d’aquestes. Et trobes amb material en mal estat, inestable, mòbil…

      Ja veig que també has tingut alguna experiència en aquest camp.

      Hi ha moltes fotos sobre aquesta temàtica. He escollit per un criteri de gust personal més que per documentar una o una altra sortida. Volia il•lustrar un tema sobre el que tenia poca informació i les imatges podien ajudar.

      Al pas que anem, aviat demanarem que ens teletransportin al planeta dels simis.

  10. Sempre aprenent amb en Tomàs! =:o) He pensat en el marit d’una alumna meva que és fotògraf professional i, l’altre dia, mentrestant els dos buscaven un pis per traslladar-se, es van veure visitant en un pis abandonat. El propietari s’havia mort feia quatre anys, la família viu a EEUU i el conserge no s’havia atrevit a tocar absolutament res, res, res. Us podeu imaginar!? Tot com el dia que el propietari havia sortir per última vegada de casa seva: el llit per fer, la tovallola al terra del bany, un got de llet per la meitat sobre la taula, … Es veu que la visió del pas del temps és fantàstica i el fotògraf en qüestió està demanant autorització a la família per fer un projecte fotogràfic sobre el tema.

    • Ja veieu que hi ha persones que els encanta trobar lloc abandonats per fotografiar (captar) aquelles imatges que el temps a preservat..

      En a mi també m’agrada la fotografia però no m’he decantat mai per aquesta especialitat però ho entenc perfectament.

      Imagino que al Brasil també hi haurà clubs o grups organitzats que es dediquin a aquesta afició.

  11. A mi em faria una mica de cangueli la veritat.
    El que si que es veritat que si no malmeten el lloc que visiten més del que està no trobo pas que sigui una iniciativa sancionable.

    • Hola. Per les fotos i vídeos que he vist, hi ha espais en els quals millor anar vestit adequadament, amb guants, botes i llanternes. Per això diuen que una manera més segura de fer-ho és anar en grup.

      Bé, en definitiva estan entrant en un espai que és d’algú, però en a mi també m’agrada el seu plantejament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s