Sapeurs, la rebel•lió elegant

El passat dijous vaig dinar amb l’Elena i la Irene. Aquesta, ens va comentar que va veure unes fotos d’uns tal Sapeur del Congo i ens va explicar una mica de que anava tot plegat. Ara en faig un post del que he trobat al respecte.

Durant dècades, l’antic Congo ha estat sumit als dictadors i a les desigualtats socials. Els sapeur són uns homes que mostren la seva rebel·lia vestint bé. La SAPE – Societat d’Ambientadors i Persones Elegants – Del francés se saper: vestir-se.

Grups colorit de Sapeurs

Utilitzen la manera de vestir com una manera pacífica de reivindicar el seu dret a decidir sobre el seu destí i a lluitar per la seva felicitat.

Fem una mirada als inicis d’aquest moviment. Cap a 1920, el líder religiós i polític André G. Matsoua, que vivia a París des d’on va combatre el colonialisme va retornar al Congo, on va ser empresonat. Matsoua en tornar, ho va fer vestint a l’estil de París.

Per la seva resistència al colonialisme i la seva manera de vestir, se’l considera el precursor del moviment.

Cap a 1960 un nou dictador, en Mobutu Sese Seko, va imposar al seu poble una manera de vestir, el abacost, una mena de vestit estil maoista, amb la idea d’abolir tot el que recordés l’època colonial.

En aquells temps, el músic Papa Wemba va recuperar aquella manera “elegant” de vestir i es va constituir com un moviment de resistència i de protesta front les imposicions governamentals.

Contrast entre la vivenda i un Sapeur

Els sapeur respecten uns codis. En el vestir, no poden combinar més de tres colors. En el comportament, han de mantenir uns hàbits correctes i un llenguatge elegant. Estan en contra de les drogues i de qualsevol tipus de violència.

No hi ha dos sapeur iguals. Cadascun d’ells procura trobar un look propi que el faci únic. Inclús en la manera de caminar. Un cigar pur (no sempre encès, perquè així els dura més temps) i un bastó són també elements habituals en la seva vestimenta.

El seu origen pot ser molt humil i fins i tot arribar a no poder menjar per poder-se comprar unes sabates de marca. Molts sapeurs procuren tenir més d’una feina per poder-se comprar una roba que està absolutament fora dels seus pressupostos.

Mitjançant una imatge que no es correspon amb la seva realitat, oculten el seu origen. És un missatge de rebuig a una pobresa a la qual se’ls vol confinar.

En els darrers anys hi ha hagut canvis en la SAPE, ara ja no només és París la referència. El 2003 va sorgir el grup Picadilly, que en fa de Londres la referència.

Grup de Sapeurs on cada un és únic

Altres canvis es venen notant en el fet que el que va començar com un moviment local, propi dels barris de Bacongo a Brazzaville (capital de la República del Congo, abans Zaire i abans Congo Belga) i Matongo a Kinshasa (capital de la República Democràtica del Congo, abans Congo Francès), poc a poc s’està veient en ciutats com Brussel·les i Londres.

És una manera molt curiosa i molt especial de resistir-se a ser engolits pels remolins socials i polítics dels seus països. És posar una nota de color, d’alegria i de fantasia a una realitat depressiva.

Advertisements

24 responses to “Sapeurs, la rebel•lió elegant

  1. Molt maco el post. La imaginació no té límits . Es pot protestar sense fer soroll , ni mantenir actituds violentes.

    • És una manera de rebel•lar-se inaudita. Hauríem de comentar-ho amb alguns de per aquí.

      Tens raó, la imaginació no té límits i esperem que ens puguem seguir sorprenent.

  2. Molt bon post. De nou, els desconeixia completament i m’ha encantat la seva forma de protestar, si bé no tant en la part de patir penúries per tal de vestir bé…

    • Si, és sorprenent i estrany a la vegada.

      És molt espectacular perquè el seu gust pels colors és diferent al que estem acostumats i això encara ho fa tot més llampant.

  3. Hola Tomi,
    Fa pocs dies que vaig veure que ho comentaven en un programa, però només vaig veure el final i no sabia ben be de què anava. Ara ja en tinc molta més informació. Em sembla curiós i sorprenent. Com sempre, moltes gràcies per aquest post tant interessant. Petons,

    • Com hem dit, encara hi ha tantes coses sorprenents que val la pena mirar, buscar, escoltar i anar pel món amb els ulls ben oberts i les antenes posades.

      Aquest tema és molt estrany. Per poder vestir-se així, sacrifiquen moltes altres coses perquè com sabem, la roba de marques de luxe és molt cara i a ells els diners més aviat no els hi sobren.

  4. Tomàs, sempre ens expliques coses sorprenents i totalment desconegudes per mi. Gràcies per il·lustrar-nos.

    • Ets molt amable Aineta.

      El bo de tot això és que de vegades en gaudim tots, jo en fer-ho, vosaltres en compartir-ho i després tots junts amb els comentaris i recomentaris.

  5. Hola Tomàs. com sempre tu i Àfrica de la mà ens sorpreneu.
    Mentre aquí tenim els grunges allí es vesteixen de diumenge.

    • Jo ho dèiem, sortosament hi ha coses encara que en poden sorprendre a la majoria. Què bé!

      Si, són un contrapunt molt fort. No diguem ja pels seus veïns, sinó també si els traslladéssim en aquí. El seu look i el seu gust pels colors és molt diferent al nostre.

  6. El refrany diu que l’hàbit no fa el monjo, però jo no n’estaria tan segura perquè veient-los ja es nota que emanen bon karma. Estaria bé importar-ho, em sembla que seria una tribu urbana que gaudiria de tota la meva simpatia.

    • Jo no sé si m’apuntaria a aquesta tribu que proposes. No soc massa de vestit i corbata. Ara bé, per un dia especial, doncs si.

      El que no sé si sabríem fer-ho combinant solament 3 colors (si descomptem els habituals en aquí, blau marí, negre, marró, gris…).

      Imagina-t’ho! No és tant fàcil. Si tires dels colors tristos que en aquí es porten és més fàcil, però en altre cas, ja no és el mateix.

  7. Tomàs, quina finestra! No sabia res sobre els sapeurs: m’han encantat! És la indignació “silenciosa”. Tinc un company de classe que és bacongo (en Lumumba); demà, li preguntaré sobre les sapeurs. Si voleu donar un cop d’ull a les seves obres (és artista plàstic), estan disponibles a http://www.flickr.com/photos/artelumumba/.

    Arquòleg, el teu comentari és senzillament… fantàstic!! =:o)

    • Jo tampoc en sabia res, fins que en el dinar que us relatava en el post la Irene me’n va fer cinc cèntims.

      Esperem que explica el teu company de classe, si coneix la moguda, si és fum (em refereixo si són quatre amics i res més). Pel que he llegit, sembla un tema seriós.

      Ha sortit no fa gaire aquest llibre: Gentlemen of Bacongo, llibre de fotos de Daniele Tamagni. és d’un fotògraf italià que n’ha fet un llibre sobre el tema.

      He mirat l’enllaç de fotos del teu company. És molt diferent a l’estètica que veiem habitualment per aquí. Molt de color, moltes imatges pintades juntes. En a mi particularment m’agraden més les màscares.

  8. Qué curioso!
    No parece una forma de reveldía muy práctica para gente humilde (yo me temo que habrá grandes masas sin posibilidad de tener dos trabajos, y que no tengan nada a lo que renunciar para comprarse trajes chulos. A ver cómo te las apañas si no tienes para poner comida en la mesa de tus hijos) pero desde luego es original y muy estética, y con un simbolismo muy logrado. Además, a mi me da la sensación de que transmite un cierto aire de optimismo.

    Tienes razón, quedan muchas cosas sorprendentes por ahi 🙂

    • Realment és estrany el tema.

      Quan veus fotos de les cases on viuen o quan diuen que estan disposats a passar de moltes coses per tal de poder comprar un cinturó, no pots més que pensar…, què estrany tot plegat.

      És vist i percebut i es fa com a mesura de rebel•lió contra la imatge de pobresa amb que s’identifica el seu país i els seus barris en particular.

      Sortosament hi ha com diem coses amb les quals quedar-se bocabadat.

  9. Que macos. No ens coneixem però ja ens caiem bé… llàstima que hagin d’anar de marques, em sap greu aquesta renúncia al menjar, jo que sóc de bon viure! Però en el fons és bonic, el primer que alimenten és l’esperit.

    • Si, de fet van de marques a tope i tot el cares que es poden permetre.

      Diuen que si han de passar de menjar per comprar-se tal o qual cosa, doncs passen. També intenten buscar dues feines si poden trobar-les per poder tenir uns ingressos extres amb els quals finançar-se aquesta estranya passió.

      Hi ha molt del que dius, alimenten el seu esperit i el seu orgull.

  10. Sabia que a en glamboy veuria la llum amb aquest post…
    Noi, no sé com t’ho fas però sovint fas posts per recordar i aprendre. M’ha agradat molt aquesta filosofia d’aquests Sapeurs.

    • Potser s’anima a fer un viatge al Congo per comprovar i contrastar.

      Molt amable Miki. Quan me’n varen parlar no podia fer-me una idea fins que cercant informació he vist que realment és un moviment que comenta a tenir ressò

  11. Oh my God!! Revolució i Glamour de la ma! Ja sabia jo que no podia estar tan esquizofrènic…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s