Les gambes, els ous ferrats i el remenar – Mania 5

Fa més de tres mesos que no feia una entrada a la Categoria “Tenim manies” i ja és massa temps sense autocriticar-me o sense dir-vos com faig algunes coses quotidianes.

Avui és un tres en un. No és el mateix que un “Trio” però noies i nois, és el que hi ha, què hi farem!!!

1.- Les Gambes i similars. Evidentment me les menjo amb forquilla i ganivet. Amb les mans? Ni pensar-ho. I allò de xuclar (ja hi tornem) els caps, ni parlar-ne. Sempre hi ha algú al costat a qui fas feliç si els hi passes.

2.- Els Ous ferrats. Amb la clara ben feta, sense parts líquides, i amb les puntes roses i cruixents. El rovell, sucós i amb un polsim de sal gruixuda per sobre, posada un moment abans de retirar del foc.

I evidentment menjat quan encara és ben calent.

3.- El Remenar. Remeno (els tallats o el que sigui), en el sentit de les agulles del rellotge. Hi ha una altra manera de fer-ho?

Bé, això és una nissaga de post sobre “petites manies o costums” que penjo sota la Categoria “Tenim manies” i per si voleu veure’n les anteriors 4 entrades, us deixo l’enllaç: https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

38 responses to “Les gambes, els ous ferrats i el remenar – Mania 5

  1. Tomàs, ets tan divertit…
    En quant al punt 1: jo practico allò de “allá donde fueres, haz lo que vieres”. Que s’han de menjar les gambes amb forquilla i ganivet, doncs amb forquilla i ganivet, que ens hem d’embrutar els dits, doncs ens els embrutem. Sóc llevadora, si no m’espanta embrutar-me amb fluïds corporals de tota mena, m’espantarà embrutar-me els dits amb quatre gambetes? Això sí, lo de xuclar els caps em fa un fàstic que em moro…
    El punt 2: totalment d’acord.
    El punt 3: a mi m’agrada remenar, i molt. No me n’adono i rememo i remeno… I també en el sentit de les agulles del retllotge, cert!

    • Hola Eva, ets molt amable. Fa temps que no sabia de tu, ben retrobada!!!

      Comento per parts:

      1.- Tu si ets una persona com cal. Jo també ho faria si no em quedés més remei. Això de ser llevadora t’aporta unes avantatges formidables en tots aquests temes. Ho entenc perfectament. Si mai em quedés embarassat parlaré amb tu.

      En el tema dels caps, ja veig que si que coincidim.

      2.- Pel que fa al Ous, estem d’acord. Ja és molt.

      3.- És cert, de vegades em crida l’atenció alguna persona que es queda com “penjada” remenant mentre manté la mirada com perduda. Potser alguna d’aquestes has estat tu. En definitiva el món és més petit del que pensem.

      M’ha alegrat tornar-te a llegir.

  2. Jajajjaja!! D’acord al 100% amb les tres manies.
    – Xuclar caps de gambes??? ecccccccccccccccs! Embrutarme les mans? noooo! Desde que tenia set anys i els meus pares em van ensenyar com era correcte menjar gambes que no n’he tornat a agafar una amb la mà.. “però si estem en familia…!” Doncs sí, ni en familia m’enbruto jo les mans.
    – A casa meva tenen una irritan inclinació a deixar el que jo dic el “moc” a l’ou, quan això passa la meva queixa és: “maaaaaama, no l’has mocat!”
    – Com tu dius: que hi ha una altra manera de fer-ho??

    • Bé Born, és com una coincidència planetària.

      No recordo des de quan les menjo amb coberts, però fa molt de temps. És que m’agrada més.

      Quant a l’ou, t’entenc perfectament. En a mi tampoc m’agradarien sense mocar.

      I en el remenar, poca cosa a dir, no? D’aquesta manera es remena perfectament, de manera natural.

      Celebro que t’hagi agradat.

  3. Només compratim la primera mania, vés per on! Tot i que entenc que la bona manera de menjar els ous sigui la teva no li faig un lleig a un ou fred! El que sí que no compartim és la manera de remenar!! És molt divertit fer infinits o espirals cap aquí i cap allà, prova-ho!!

    • No, no i no, com pot haver alguna persona humana que pugui menjar-se els ous ferrats freds!

      Vaig a assessorar-me per si és una conducta delictiva i puc emprendre accions legals. En pro de l’evolució de l’ésser humà, és clar.

      Pel que fa al Remenar. Jo també en alguna ocasió he caigut en fer-ho de maneres no correctes però una vegada passada la distracció inicial, torno a la bona senda.

  4. He de confessar que jo no menjo gambes sense pelar per pura mandra!! ajajaj

    • Bé, és una passa més enllà. Jo si més no les pelo, tu ja ni això.

      Així i tot, per la meva part res a dir, ho entenc.

      Ara bé, ho les compres ja pelades o alguna ànima blanca te les pela.

  5. Doncs, lo de les gambes:
    és honorable no voler pringar-se les mans encara que la profilaxis no és imprescindible en tot el que hem de fer el humans.
    Els ous:
    100% d’acord
    El remenar:
    A l’hemisferi nord fer girar els fluids a favor de les manetes del rellotge és lo físicament més eficient. Ja que la rotació de la terra ens acompanya. Tot i que anar al reves del món no és motiu de crítica ni cal anar a la a l’hemisferi sud a fer-ho. Es curios pot ser és un efecte de la globalització.
    Els outsiders de debó fan un moviment únic: amb la cullereta fan moviments verticals arrossegant el sucre del fons cap a la superficie

    • No es tracta tant de no embrutar-se les mans, sinó que amb els coberts es pot fer perfectament. Així i tot, ja veig que la versió “amb les mans” té molts adeptes. Què hi farem.

      Quant a Remenar, sembla tal i com diem que l’efecte Hemisferi Nord pot tenir alguna cosa a veure per allò de la física.

      Bona aquesta aportació de remenar de baix cap amunt. És una bona variant!

  6. Jo faig exactament amb les gambes, sempre hi ha algú a prop, com bé dius, per xuclar el cap. I sempre hi ha qui se sorprèn que ho faci amb forquilla i ganivet.

  7. A mi m’aniria bé estar al teu costat quan menges gambes. Jo també les menjo amb forquilla i ganivet i t’asseguro que, amb paciència, el cap també es pot menjar amb forquilla i ganivet. I és la part que més m’agrada!

    • Hola Ferran.

      Acabes de fer un max-mix del més sorprenent. Et menges el caps (incomprensible) però ho fas amb coberts (bé), no sé que opinar. Estic estorat!

      Aquest apunt final…de: “és el que més m’agrada” …………….M’ha superat !!!

  8. 1. Gambes i similars. Amb la mà. Els caps cap als dels costats (Qui les vol?).
    2. Ous. Rovell sucós i amb polsim de sal (pa per sucar, sis-plau!).
    3. Remenar. Contra les agulles del rellotge (Montse, ets ben normal tu! Saps que a casa em demanen que remeni be els cafès!? Increïble, estan bojos!!).

    NB Quan he llegir remeno, ni se m’havia acudit que estiguessis parlant de cafès i similars. Si no que ja m’imaginava a Barcelona crispant-me uns remena (un tipus de tapa). Serà idiolecte això dels remena!?

    • Hola Kuka.

      1.- Què hi farem, amb les mans em menjo els entrepans però no les gambes i similars.
      Els i les que els agraden els caps es posaran les botes amb nosaltres.

      2.- Si, si, el pa és imprescindible. I per al meu gust, un pa amb una bona crosta i molla espessa però flonja per poder sucar bé…després el contrast amb la crosta serà sensacional!

      3.- Entenc la desesperació dels de casa teva. T’estimen i volen el millor per a tu. Montse, Miki i Kuka remenant de dreta a esquerra. És que heu creat una associació? Podeu fer un grup a Facebook, segur que té audiència!

      NB: en això de l’idiolecte la que és experta és la Montse. Pel que fa a aquesta mena de tapa…, no en se res. Potser algú altre que entri ens ho aclara.

      • Per al·lusions: em sembla que si el nom amb què designem la tapa difereix del nom estàndard, és a dir, que la tapa tingui per nom “remenat d’alls tendres amb fongs del Berguedà i puntes d’espàrrec verd a l’aroma d’arbequina sobre una base de torrada de pa de pipes amb nous” i a casa en diem un “remena”, sí que es pot considerar idiolecte. Amb tot no conec aquest remena. Ja li-ho dic al meu marit, que sortim massa poc de casa😦

        No sabia que havies llegit el post de l’idiolecte. Espero que no et semblés massa feixuc. Et deixo; vaig a veure si tinc alls tendres a la nevera que amb la tonteria em sembla que he inventat alguna cosa que paga la pena😉

        • Gràcies per l’aportació Montse.

          No, no he llegit el post sobre l’idiolecte. Se m’ha passat? Si recordo un post en el qual deies que parlaries sobre això (aquell en el qual et comentava el tema de l’Unabomber relacionat amb el tema). A els buscaré.

          Porta compta amb els invents culinaris, malgrat té prou bona pinta.

      • Tomàs i Montse, això és imperdonable! Ja podeu anar al restaurant La Flauta (a Aribau, entre Diputació i Consell de Cent) ara mateix, ara mateix! =:o) Si us agrada el pernil, l’enciam i la maionesa, demaneu una remena (flauta). Tot i que també podeu demanar un remanat d’espinacs i calamarsets (entrant), però són coses diferents! Apa, de pas, brindeu a la meva salut, eh!?

        NB El post de l’idiolecte!? Jo!? No només el vaig llegir com el vaig comentar. Montse, què has tornat a perdre un comentari!? Prou, no!?

        • Conec “La Flauta” d’on recomano la Flauta de Pernil. Una cosa és el Remenat, què es coneix per ser un plat típic, però el remena no el tenia sentit. Quan torni a la Flauta ja hi pararé atenció.

          Que passa amb aquest post Montse? La Kuka diu que el va comentar, jo no recordo haver-lo vist. Hem de fer una trucada als Post Busters?

      • No, Kuka, no he perdut el teu comentari, el tinc ben guardadet🙂 ; la pregunta era per en Tomàs que parla de l’idiolecte i no sabia si havia llegit el post o no. La veritat és que avui m’he adonat que de tant en tant se’n perd algun (en Jaume m’ho ha confirmat) i la veritat és que em sap molt de greu. Tant com m’agraden! El senyor WordPress em té mania; es veu que per culpa del meu avatar d’ocell es pensa que encomano la grip aviària perquè de vegades fins i tot m’envia a la paperera😦

        I ja paro, no?

        • No seré jo el que et diré que paris!

          Bé, repassaré el teu Bloc, no sigui que confongui el que creia haver dit en un altre post quan en realitat era un comentari en el post del qual parlem.

          Per ara no recordo tenir problemes amb comentaris i demés. Si que algun de teu ha entrar via correus brossa sense saber perquè però a banda d’això tot bé.

  9. Curiós, les comparteixo totes excepte la primera! A casa meva sempre s’ha deixat clar que allò de que menjar amb les mans és de mala educació és cosa del passat o només aplicable a la majoria de menjars, però que hi ha excepcions. És cosa del cap de ma mare, un metge de casa bona i tot un sibarita que no mostra cap mena de mania en menjar costelles i gambes amb les mans.

    Fa uns anys t’hauria dit que el tema de xuclar els caps també el compartia, però ara ja no.

    PD: He tornat!

    • Ben retrobat!!!

      Ho entenc perfectament. Estem d’acord.

      Jo no he dit que em semblés de mala educació, he dit que jo no ho faig, el que passa és que no m’agrada.

      Veig les persones que es mengen les gambes amb les mans i com en gaudeixen i em sembla perfecte.

      També n’hi ha que es mengen els espàrrecs amb les mans.

  10. La Cuina de l'Eri

    Hola de nou!
    Com estic avui… al revès! Volia dir que jo l’escric de baix a dalt!!!

    • És clar. És per portar la contrària, com conduir per l’esquerra allà on es fa per la dreta.

      En a mi em resultaria difícil fer-ho així.

  11. Ejem, dispensi senyor Ramos, però en Miki ha dit que estava d’acord amb tu en un 33,3%, ergo ell tambè remena en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Encara estareu en minoria els que tombeu cap a l’altra banda!

  12. Tomi,
    Doncs vinga, som-hi:
    1. Puc perfectament pelar les gambes i qualsevol similar (fins i tot les galeres) amb forquilla i ganivet.. però no hi ha plaer més gran que xuclar les gambes, caps inclosos i pringar-te!!!
    2. Aquí coincidim al 100%
    3. Com es veu que remenes poc… Quan hagis de posar-te amb una cassola i esperar que espesseixi alguna crema, ja veuràs com canvies d’opinió. Quan portes 10 minuts remenant a la dreta, canvies i cap a l’esquerra.. de totes maneres estaries remenant!!! T’afegeixo que el número 6 l’escric de dalt a baix, una mica estrany però no se per que ho faig…
    Petons i bon cap de setmana!

    • Som-hi doncs:

      1.- No ho entenc. Les galeres? però sinó hi ha res dins d’una galera! Una altra a la que passar els caps, què bé. I de pringar-se res de res.

      2.- Bé pels ous, per ara conciten gustos similars.

      3.- No hi ha res que no pugui fer una bona màquina pastissera.

      El número 6 jo també l’escric de dalt a baix. Fer-ho a l’inrevés resta per als i les que remenen a l’inrevés o són del Con Sud.

  13. No se m’havia acudit que es podia remenar el cafe en sentit contrari!

    Jo als amants de les gambes encara els faig més feliços, no en tasto ni una! Em fan una angúnia!

    • Bé doncs tu entre la Montse i jo i ens vas donant les gambes i nosaltres li passem els cap a la Chus.

      No si al final encara ho posarem tot a lloc!

      Doncs si, hi ha persones que remenen a l’inrevés, i ha costat ben poc de trobar-ne una.

  14. Així doncs, avui toca confessió? Som-hi, doncs:

    1.- Chus, pots comptar també amb els meus caps de gamba.

    2.- T’he de felicitar. Crec que és la descripció més inspirada que he llegit mai de com ha de ser un ou ferrat. Gairebé poètic!

    3.- Si pensaves que per fi hi havia sintonia, sento decebre’t: la cullereta dels meus tallats gira en contra de les agulles del rellotge. EN-CON-TRA.

    • Si, en part, ho faig per tu (com diu la cançó).

      1.- Pobre Chus, tindrà el plat ple de caps (potser que en passem uns quan a la Reflexionem-hi d’aquests caps).

      2.- No me’n ser avenir. Ets tu Montse o estàs posseïda?

      3.- No ho puc entendre. D’altra manera ara ho entenc tot. Ets del Con Sud. Estàs a l’altre costat del món i gires a l’inrevés, per l’efecte coriolis.

      En allà l’aigua gira a l’inrevés que en aquí (per exemple a l’aigüera, l’aigua gira de dreta a esquerra).

      No seràs una mena de Cocodril Dundee per casualitat, oi?

  15. Aquesta vegada coincidim en un 33,333333333333333333333% de les manies, exactament “per la part dels ous”.

    Bon cap de setmana!!

  16. Pues no hay placer más grande que lo de rechuperretear unas gambas a la plancha bien saladitas y pringarte a fondo los dedos… xDD

    Salvo los huevos fritos, esos son placer más grande. Yo los huevos, como sean, me da igual pasados que crudos que fritos que revueltos o en tortilla… aunque fritos son mi perdición. Aish… que estoy a régimen…

    • Hola Chus.

      Bon profit doncs. Si seus al meu costat, podràs gaudir de tots els meus caps que t’aniré passant al teu plat.

      Això del règim no ho he tingut present a l’hora de fer el post. Ho lamento. És que parlant d’ous ferrats costa una mica pensar-hi.

      Estic amb tu, els ous ferrats (de tant en tant) són un plaer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s