La importància d’estar ben informats en els temes de la feina

Un treballador d’una editorial para el cotxe per recollir una autoestopista.

Aquesta, en pujar i deixar la seva maleta als seient del darrera, veu en una de les capses un famós llibre de “cites i frases famoses”.

 Ella li diu, molt bo el llibre l’acabo de llegir i ell li contesta si, és cert, s’està venent molt bé.

Els esperava un llarg viatge i en un moment donat, ell nota que cada vegada que canvia de marxa toca la cama de la companya de viatge sense que aquesta l’aparti. És més, li sembla que cada vegada l’apropa més, d’una manera que li sembla conscient.

La importància d'informar-se

Es miren sense dir-se res.

Poc a poc, comença a canviar de marxa sense cap necessitat, només per tornar a notar aquella sensació càlida i agradable. La cuixa segueix en allà, de tal manera que hi ha moments en que la mà queda mig atrapada entre la cama i el canvi de marxes.

En un moment determinat, ell posa la ma sobre el genoll de la noia. Aquesta se’l mira i li diu “recorda la primera frase”.

Ell, tallat, enretira la ma i durant molta estona no torna a intentar res.

Ella s’ha adormit i la faldilla se li ha apujat fins un punt que fa el conductor miri més estona les cames de l’autoestopista que no pas a la carretera. El clàxon d’un camió l’avisa que ha envaït el carril contrari i el cop de volant la desperta a ella, que li torna a dir “recorda la primera frase”.

En això, arriben al lloc on ella li havia demanat la portés. Mentre ella recull la maleta, ell li diu, disculpa el que ha passat, ets una persona preciosa i m’he deixat portar per aquestes cames que m’han enlluernat. Ella se’l mira llargament i li agraeix el favor de recollir-la.

Ell continua el viatge i en arribar a casa, intrigat agafa el llibre, l’obre i llegeix la primera frase: “Segueix endavant i intenta-ho. Aconseguiràs la glòria”.

Aprenentatge: no siguem panolis, hem d’estar profundament informats sobre els temes relacionats amb la nostra feina, d’altra manera es poden perdre grans oportunitats.

22 responses to “La importància d’estar ben informats en els temes de la feina

  1. La Cuina de l'Eri

    Fantàstic!
    Em sumo als que et diuen que feia temps que no llegiem res tan bo.
    M’ha agradat molt. Petons

  2. Aplaudiments per al “conte” i un altre per a les reflexions i plans alternatius de la Montse, haha, absolutament d’acord: HOMES!! Si el conductor fos dona la moral i el final serien diferents!

    • Ja ho dius bé. Molt bé per la Montse, és una crack.

      De fet (confessió), mentre muntava el post em vaig plantejar que la conductora fos dona i l’altre personatge home. També que fossin dos homes.

      El cert és que el vaig escriure amb dues dones, però en el darrer moment i sense saber exactament el perquè ho vaig canviar tal i com a sortit.

      No et discutiré com hagués estat si el conductor fos dona i l’altre home. Ja pot ser perfectament com tu dius i que la història hagués estat una altra.

      Dones!!!

  3. M’ha encantat del tot… no hem de ser panolis dius… és cert… però no sé qui és més panoli qui s’esforça i no en treu res o qui li posa morro i arriba a les seves fites… em desconcerta.

    • Hola Kar. Ja, havia pensat que no havia de posar això de “panolis”. Fins i tot he estat temptat de treure-ho un cop passats ja uns dies.

      1.- Jo, en el cas de ser el conductor crec que alguna cosa se m’hagués acudit abans de dir “adeu”!. La Montse ens proposa possibles alternatives que semblem vàlides.

      2.- Jo, en el cas de ser l’autoestopista, potser hagués estat menys enigmàtica.

      En tot cas, és una història per explicar una altra cosa. Però tot si val si ens ho passem bé.

  4. Molt bona paràbola, feia temps que no en veia una que m’agradés.

    • Hola. M’he sentit estrany amb això de la paràbola, perquè per defecte educacional ho relaciono amb l’església catòlica. Ja et dic que és deformació pròpia meva.

      S’entén perfectament el que vols dir. Gràcies.

  5. M’ha fet molta gràcia llegir un relat tant bo aquest diumenge mandrós.
    Tomàs, tu el que vols fer és promocionar la lectura oi?, el missatge és molt positiu, si llegiu més tocareu més cuixa!!. És mentida, però pot servir…

    • No ho havia vist així Miki, però el teu punt de vista és enginyós.

      Estic amb tu, tot sigui per la lectura! Si cal un sacrifici, que hi farem!

  6. No, no, no i no. Tal com ho veig jo, no ha perdut la “gran oportunitat” per no estar ben informat, sinó per no tenir cintura i buscar un plan B o fins i tot un plan C. Certament la informació és molt important, però la imaginació per buscar alternatives encara és millor. Mira, anem a pams:

    – Plan B: Tranquil·lament podia haver confessat que tenia moltes, però MOLTES ganes de llegir el llibre, però anava tan atabalat amb la feina que encara no havia trobat el moment; aleshores li pregunta “i per cert, què és el que diu la primera frase?” Moral: la humiltat en petites dosis no fa mal a ningú; de vegades ens perdem perquè ens costa massa preguntar.

    – Plan C: Ja que el camí és llarg, confessa que s’està adormint i que necessita un cafè urgentment. Quan arriben a la cafeteria diu que s’ha deixat la cartera en el cotxe, que vagi demanant que ara torna. Aleshores va solet al cotxe, s’abraona sobre un llibre i descobreix què caram diu la primera frase. Moral: si no tens la informació, fes el possible per aconseguir-la a temps. Sigues imaginatiu.

    Ja veus que m’he portat bé (jo també puc fer-ho) i no he generalitzat dient que “els homes” no pregunteu i “els homes” no teniu imaginació. En aquestes categories, en un moment o altre, tots hi cabem.

    • Bé, moltes gràcies per unes aportacions tant incisives, intel•ligents i divertides.

      Sospito que el nostre conductor (més un dummie que altre cosa), es trobava en una situació d’obnubilació degut a la quantitat d’hormones en sang que no li permetien pensar amb qualitat, d’aquí que ni pla B, ni C, ni altre alternativa mínimament intel•ligent.

      Com a home, no preguntar ja entra en el perfil. És cert, si més no en moltes ocasions, i per a molt exemplars entre els qual m’hi trobo.

      La opció C, és més rebuscada però hagués estat molt útil.

      És que no li va demanar ni el telèfon. Aquests homes!!!

      Per cert, tanta contundència i tanta clarividència en el teu comentari segurament és deguda a la teva intel•ligència natural, al teu saber estar en cada situació, a la teva experiència com a dona, però també hi ha alguna cosa similar a la relatada que t’hagin explicat o així? Perquè no diguis que no pregunto.

      • Però Tomàs, tan bé que anàvem i vas i posen en dubte la meva espontaneïtat! No tens remei😦

        De fet, sí que havia sentit abans aquest acudit, però la protagonista era una monja que esmentava un versicle de la bíblia (amb, si fa o no fa, el mateix missatge d’aconseguir “la glòria”), però m’agrada més la teva versió i es presta més a buscar els plans B, C i els que calgui. En realitat, quan vaig sentir l’altra versió no se’m va acudir buscar-los.

        Així doncs, SI, sí que havia sentit quelcom similar i NO, no m’havien explicat quines alternatives podia haver pres el protagonista. Encara que et sembli mentida, se m’ha acudit a mi soleta. I per concloure, una exclamació que volia evitar, però que m’has provocat: HOMES!!!

        • No, no, si la Montse que prefereixo és aquella que es mostra espontània total!!!

          Potser no tinc remei, no té perquè no ser cert!!!

          Encantat d’haver rebut els teus plans B i C, han donat joc a contestar i a pensar. T’ho agraeixo.

          Bé, no acostumo a posar massa exclamacions en els meus comentaris o respostes però en aquest ja en porto uns quants. Menys mal que al final tu també has tirat d’aquest recurs.

          No dubto que se t’hagi acudit a tu soleta. Era per si hi havia fil (o donaves peu) a estirar d’alguna història personal o inventada, que fessis personal. Et donava peu a…, t’invitava a…

      • Ah, no buscaves raonament, buscaves teca? Valgamdeusenyor, però que tafanerot!, però si això t’ha de fer content, som-hi:

        No he fet mai autoestop i només he arreplegat una vegada un autoestopista. Jo era en un punt de control d’una cursa de muntanya molt dura per si havia de fer d’escombra d’algun dels meus i quan ja havien passat tots sans i estalvis se’m va acostar amb cara llastimosa dient que s’havia destrossat els bessons (de la cama) i que si el podia acostar al poble. Em va semblar prou damnificat com per considerar-lo inofensiu i vaig acceptar. Durant el trajecte ningú no va envair l’espai vital de ningú (sento decebre’t). Això sí, em va arribar a repetir tantes vegades que estava molt agraït i que no tothom hauria acceptat fer el que estava fent, que em va fer pensar si en realitat no estava cometent una imprudència; així doncs, aquesta única experiència m’ha vacunat per a d’altres de futures (no temptaré la sort una segona vegada).

        • No exactament, però normalment busco aquella Montse més alliberada que de tant en tant treu el cap per aquí i per allà. Aquella amb la que és més divertit barallar-se virtualment.

          És clar, si el pobre estava fet caldo. En tot cas un massatge miraculós, hagués estat el més escaient, però ni això. No tens pietat.

          Jo solament he fet una vegada autoestop (si més no semblant), i curiosament en una situació similar. T’explico: ruta Matagalls a Montserrat. Vaig decidir fer-la sense massa preparació i sol (soc així). Ens va ploure i el calçat que portava no era el més adient. Quan estava a l’alçada de Sabadell, en un Control, vaig veure que uns marxaven en un cotxe i vaig fer el que mai he fet, demanar-los si m’apropaven a l’estació. I no, no va passar res. I crec que no eres tu.

          Algun dia hi tornaré. La prova es fa al setembre, la nit que hi ha lluna plena.

          És curiós com de vegades hi ha històries que sense ser idèntiques, tenen un punt de connexió.

  7. ¿¿?? No he entès si al darrere hi havia quelcom verídic o es tot fruït de la teva imaginació!

    • De fet és una mena d’acudit per il•lustrar el que es diu en el títol i en el darrer paràgraf.

      Si hagués estat quelcom real, hagués estat encara més patètic.

  8. Fantàstic! =:o) M’has deixat sense paraules…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s