Les armes arriben a les Universitats (si més no, als EEUU)

Des de fa unes setmanes, segueixo una notícia sobre la Universitat de Texas, segons la qual s’estava debatent si es permetia portar armes en el seu campus.

En això, vaig llegir fa uns dies una notícia a El País on es deia que l’Estat de Texas aprovarà una llei que permetrà portar armes en els campus universitaris.

Revòlver

Això el convertirà en el segon Estat de la Unió en permetre-ho, darrera Utah que en va ser el primer (on el seu governador, el 2007, deia: si el govern no ens pot defensar, hem de tenir el dret a fer-ho per nosaltres mateixos).

Actualment, els Estats de Nou Mèxic, Colorado, Geòrgia i Florida estan ja preparant normatives que permetran que el professorat i els estudiants portin armes en els recintes universitaris. A Maryland, Connecticut i al Districte de Columbia, a Washington, la llei deixa en mans de cada institució d’ensenyança la decisió al respecte.

Una bona part del debat sobre poder portar armes als recintes universitaris va començar arrel de la massacre ocorreguda a la Universitat de Virgínia Tech el 2007, on un estudiant va matar 32 persones, per acabar suïcidant-se després.

Els defensors de les armes argumenten que la tragèdia hagués estat altra si els estudiants i el professorat haguessin pogut defensar-se de l ‘atac amb les seves pròpies armes.

Cal explicar que Texas compta amb 38 Universitats i més de 500.000 estudiants universitaris, és a dir, l’impacte de la llei tindrà efectes sobre una nombrosa població.

Per al senador republicà de Texas, Jeff Wentworth, es tracte senzillament d’un tema de “defensa pròpia”.

La llei, té moltes possibilitats de ser aprovada ja que els republicans tenen majoria i el Governador, Rick Perry, és un entusiasta defensor de les armes.

Semiautomàtica

Des de 2008, i també a Texas, el col·legi Harrold permet portar armes als professorat i a la resta del personal. L’acord va ser pres per la Junta del col·legi i aprovat per l’assemblea de pares dels alumnes.

Va ser el primer col·legi d’EEUU en el qual es permetia portar armes al personal. Els mestres i el personal van haver de fer un curset sobre com afrontar situacions de crisi (aquelles i aquells de vosaltres que ens llegim i esteu relacionats amb l’ensenyança, què en penseu?).

Al món hi ha més de 650 milions d’armes en mans de particulars. Els països que presenten les dades més altes pel que fa al  percentatge d’armes per càpita són:

EEUU, on hi ha 89 armes per cada 100 habitants, seguits pel Iemen amb 55, Suïssa amb 46, i Sèrbia, Xipre, Aràbia Saudita, Iraq, Uruguai, Finlàndia i Suècia amb 32.

En a mi m’ha sorprès aquesta llista. No hagués dit mai que els països del Nord d’Europa tinguessin aquestes dèries.

Nosaltres no tenim tant interioritzat el concepte que ells en diuen Cultura de l’Autodefensa. Hem vist moltes pel·lícules nord-americanes en que si per la nit algú escolta un soroll a casa seva, de seguida treu alguna mena d’arma.

Roba antibales

Un cop permeses les armes, permetre’n l’ús en determinats recintes, solament és un pas més.

Les tendes que venen armes faran l’agost, però potser també les que venen roba antibales. Samarretes interiors, armilles, sostenidors sense parts metàl·liques, ni de plàstic, per evitar ferides, etc. També hi ha models més econòmics que busquen el mateix efecte, però des d’una frase enginyosa estampada en una samarreta. Segurament no pararà la bala, però el que et fot el tret es partirà el cul de riure.

Samarreta "antibales"

Fent Ficció, podríem sentir una conversa d’aquesta mena:

Hola, felicitats! Ahir va ser el teu aniversari oi?

Si, gràcies. Mira, els meus pares em varen regalar la Semiautomàtica de 9mm, amb carregador de 12 bales, que els venia demanant des de feia temps. És molt lleugera i la puc portar a l’entrecuix sense problemes.

Oh és una preciositat! Jo encara porto el revòlver que em va regalar l’avi. És un record de família. Un clàssic.

41 responses to “Les armes arriben a les Universitats (si més no, als EEUU)

  1. Tomàs, fa poc he pensat en tu: Homem armado invade escola no Rio e fere crianças. Es veu que no és un tema que importi gaire (ho dic donat a l’espai que estan donant als mitjans de comunicació: total, passa dia-sí-dia-també en aquest costat de l’Atlàntic!) He sentit la notícia fa poc a la ràdio i he tornat a reviure experiències passades. Et ben asseguro que l’equació aula vs arma és quelcom que el cervell d’un professor no està preparat per assimilar – vaja, vull dir que el meu cervell no està preparat.

    • Si, Kuka, també en aquí he pogut llegir aquesta tràgica notícia a la premsa digital. En aquells moments es parlava d’uns 8 o 9 morts i uns quants ferits. Imagino que en el Telenotícies de les 21h en tindrem més detalls.

      Espero que no hagi estat tant greu com semblen indicar les primeres notícies.

      Malauradament mentre hi hagi tantes armes el més probable és que situacions com aquesta es segueixin donant.

  2. Els paisos del nord d’Europa són l’equivalent als EEUU del vell continent, especialment a Finlàndia on les lleis no són gaire restrictives diria, i s’han produït matances de caire similar a les nordamericanes (recordo una fa relativament poc duta a terme per joves). De Suència no en sé res, però pel que en sé de Finlàndia no es tracta només d’un tema de caça.

    I em sembla aberrant la situació que es planteja a Texas, on sembla que volen tornar al far West…

    • Desconec com està el tema al Nord d’Europa més enllà de les estadístiques que he consultat i de les aportacions que heu fet la Perplexa1 i ara tu.
      Interessant també va ser l’aportació de la Kuka al respecte del que ella viu en primera persona al Brasil. Brutal!

      Sembla mentida com un mateix tema es pot veure de manera tant diferent entre països quasi veïns. I més ara, que sembla que amb els avions i els trens els països estan més a prop. Doncs ja veiem que no. Hi ha temes que estan més enllà de la distància i que s’han de buscar en una manera de ser, una manera de fer, unes tradicions, uns costums…

  3. La Cuina de l'Eri

    Hola,
    Sorprenent la llista, no m’ho pensava pas que hi haguessin aquests països.
    Puc entendre que ells hi estiguin acostumats i ho trobin normal, fins i tot necessari, però a mi m’esgarrifa pensar com em sentiria que hagués de viure en un entorn així. Moltes gràcies per a la informació!

    • Per a mi han estat il•luminadores les aportacions de la Kuka.

      Ho veiem a les pel•lícules, però quan ho ha explicat la Kuka m’ha semblat com més real i m’he fet a la idea de com és tot això passat al terreny real del dia a dia.

  4. Retroenllaç: Les armes arriben a les Universitats (si més no, als EEUU) // la tafanera

  5. Doncs, jo seguint en la linea de portar la contraria, diria que no m’agraden les armes, però hem d’entendre unes lleis creades i pensades per l’autodefensa. Fa dos segles quan vam colonitzar la part nord del contiment americà, segurament no vam ser rebuts amablement pels indigenes (amb tota la raó) i tampoc ens voliem despendre d’alló que heviem colonitzat si algú ens ho volia pendre per la força. La gran extensió del pais i la perillositat feia que una persona hagues de ser autònoma en la seva defensa. Lleis d’una constitució antiga que perdura a l’adn de la gent en raó o sense (més o menys com aquí)

    • Interessant reflexió històrica.

      En el post deia que no tenim la mateixa cultura de l’autodefensa i de la propietat privada que els Nord-americans, garantida per la seva constitució i per moltes lleis estatals. Tu n’has aportat un argument històric que ens pot ajudar a entendre com ho entenen en allà.

      Si més no, és una visió nova que fins el moment no havien tocat, ni en el post, ni en els comentaris.

  6. Pels europeus és mal d’entendre aquesta dèria dels americans amb les armes. Per nosaltres és tot el contrari, a més armes més inseguretat. Només de pensar-hi fa por i el pitjor és que van a més.

    • Certament sembla que la cultura i l’entorn familiar o social en el que hem crescut no és procliu a l’ús de les armes.

      Pel que fa a mi, no m’agraden ni els caçadors.

      Una arma fa molt respecte.

  7. En fi! La passió armamentística d’alguns dels estats americans esgarrifa! Després es queixaran que hi ha hagut una matança en una facultat i li donaran la culpa a Marilyn Manson.

    • De fet ja n’hi uns quants Estats que estan en camí de permetre-ho. I com vèiem, només a Texas hi ha més de 500.000 universitaris.

      Només que un petit percentatge d’aquests portés arma, ja en serien uns quants milers.

  8. Retroenllaç: Turbulències a WordPress. « ..: MadeByMiki :..

    • Acabo de tornar del teu bloc.

      Veia els comentaris però no hi podia accedir. En els mesos que porto en aquí no m’havia passat mai. Esperem que aquestes turbulències siguin passatgeres.

  9. Ja veig que per als de la defença de les armes deu resultar força més complicat d’entendre que la tragèdia del 2007 s’hauria evitat si ningú, NIN-GÚ, no tingués armes, que no pas aquest raonament tan surrealista de fer que tot déu vagi armat. Crec que això no ho entendré mai ni penso fer el més mínim esforç per fer-ho.

    El que és doblement trist és que això es plantegi en una universitat, precisament el lloc on el coneixement hauria de fomentar que la ploma guanyi a l’espasa. És tan contradictori com trobar una burrada de diners en un convent de pobres monges (ai, no, aquest no és un bon exemple). És tan contradictori con llençar míssils en nom de la pau (ai, no, aquest tampoc no és un bon exemple). És tan contradictori com… bé, deixem-ho estar perquè em temo que avui no l’encertaria pas.

    • Has estat tant encertada en els comentaris que millor no continuar.

      Jo també soc de l’opinió que prefereixo que ningú porti armes, que no pas que molts en portin.

      El que passa és que als EEUU el dret a la defensa pròpia i de la propietat privada estan recolzats constitucionalment. La qual cosa no treu que nosaltres pensem d’una altra manera.

      De fet el tema que comentem el veig perfectament d’aquesta manera.

      Ara bé, podem complicar els escenaris:

      Estàs a casa teva. Entren uns paios armats. Agafen als teus fills i els torturen davant teu…, saps que finalment els mataran i després al teu marit, i en a tu et deixaran pel final. Si tinguessis una arma a mà, que faries???

      No t’ho pregunto en a tu. És una reflexió en veu alta.

      • Ara sí que no entenc res. Es diria que amb aquesta “reflexió en veu alta” intentes fer una defença demagògica de la tinença d’armes. A pams:

        1. Aquests “raonaments” són els que els han fet entrar en una espiral de la qual no sé pas si seran capaços de sortir-ne mai.
        2. Si no es venen armes a ningú, jo no en podré comprar per “defençar-me”, però tampoc no en podran comprar els psicòpates. Curiosament són els que tothom diu “No m’ho puc creure, però si era una persona tan discreta i correcta. Qui havia d’imaginar que era capaç de fer una cosa així!”.
        3. Si veus la teva família en perill, no crec que necessitis una arma (no sé si m’explico).
        4. Hauries de deixar de mirar pel·lícules americanes de sèrie B; fomenten la paranoia.
        5. Ja sabia que la bonança no podia durar gaire.

        • No, no ha estat així. De fet hi he pensat en alguna ocasió en com actuaria jo en una situació com aquesta o qualsevol altra que et posi en una situació límit.

          No sé si això és demagògic o no (per a mi, no). Volia fer una reflexió en veu alta.

          1.- És que jo m’ho he preguntat. En veure alguna situació d’aquestes, he pensat, i jo que faria?
          2.- El millor és que les armes no existissin, però això no passarà, evidentment.
          3.- Si, li puc tirar un post-it.
          4.- No tinc paranoies (crec).
          5.- El meu comentari ha estat fet des de la confiança i amb total normalitat.

      • Un post-it? Caram, Tomàs, m’hauràs de dir de quina marca els compreu en la teva oficina. Els de la meva gairebé ni enganxen.

        La Carmen Maura, en ¿Qué he hecho yo para merecer esto? matava el seu marit amb una pota de pernil. Força escurada, si no recordo malament. El que et volia dir és que en una situació extrema no sabem com ens pot fer reaccionar l’adrenalina i qualsevol objecte pot servir per defençar-nos o defençar els nostres. Sense anar més lluny, a la taula tinc una grapadora d’aquelles de ferro colat que en determinades circumstàncies… no, és molt millor no haver d’esbrinar mai fins a on podriem arribar.

        I no segueixo perquè darrerament els meus comentaris paren més bulto que no pas l’entrada. Que pesaaaadaaaaa!

        • Bé, si et veig amb una grapadora a la mà, ja procuraré mantenir-me a una distància prudencial.

          Certament en una situació límit, ens podem quedar glaçats o reaccionar d’alguna manera esperada o no. Qui no es coneix en situacions límit, potser no sap com reaccionaria.

          Ja està bé que comentis obertament. És un luxe.

  10. Una bestiesa tot plegat!

    Per cert, els països del Nord tenen armes perquè més del 50% es bosc i hi ha ossos bruns. Són per defensa/cacera no pistoles de 9mm

    • Molt bona aportació. Aclaridora.

      De fet en les estadístiques solament es parla d’armes per persona i no del tipus d’armes. Certament tots aquests països nòrdics si alguna cosa tenen són zones boscoses, llacs…

      I pel que dius, també fauna salvatge i en llibertat.

  11. Ei, per què no? Convertiré la meva classe en una pel·li de l’oest…

    – Hi ha cap més pregunta, forasters?
    – No m’ha acabat de quedar clar això del complement directe…

    – Hi ha cap més pregunta? Perfecte. Ja hem acabat per avui!

    (Se li haurà acudit a algú prohibir les armes en defensa pròpia???)

    • ARGH!!! No es veu! Moral: no useu una paraula entre els símbols “”

      Deia:

      – Hi ha cap pregunta?
      – No he acabat d’entendre això dels complements directes…
      PINYOU, PINYOU!
      – Hi ha cap més pregunta? Perfecte, ja hem acabat! Fins dijous!

      • Últim comentari:

        no es veuen els símbols, buaaa!!! Són aquells que fèiem servir a les mates per dir quin número era més gran… o més petit que el del costat. Estic molt frustrada pel resultat d’aquest comentari! Ha quedat fatal. Snif.

        • Hola. Jo ho he entès bé.

          No he utilitzat mai (crec) aquests símbols en les meves respostes o comentaris. Ho provaré aquí:

          Gràcies pels comentaris i la tenacitat.

      • Veig que ja t’hi veus!!!

        Millor no consultis amb els teus alumnes si els agradaria portar armes a classe, no fos que alguns diguessin que si.

        Molt sonor això del PINYOU! M’ha recordat els cops de puny dels còmics de Batman.

        Això si, poques discussions tindries a classe. I ja no et dic res de si en algun/a et volgués discutir una nota!!!

    • Bona pensada aquesta de prohibir les armes “en defensa pròpia”.

      En aquests països tenen un sentit molt fort del que és la defensa de la propietat privada i a partir d’aquí comença l’embolic. jo tinc una arma per defensar els meus a casa nostre, l’altra la té per atracar, l’altre per defensar-se…., total que al final hi ha moltes persones armades. De fet és com una cadena. sinó la tingués ningú, segurament seria més fàcil de convèncer als que en tenen per defensar-se dels altres que en tenen, que no en tinguessin.

      Crec que ningú podrà entendre aquest darrer paràgraf. Bé, el deixo com a experiment sociològic i lingüístic.

      • M’encanten els experiments sociològics i lingüístics: per mi, tens un ‘excel·lent’ en el paràgraf. Només afegiria la nota de que cap generalització és bona (paradoxa: això que dic ja és una generalització, no!?): a Brasil, per exemple, (i des del punt de vista del ciutadà) la causa primera és portar un arma per sobreviure a les diferencies socials; clar està que la policia és la que porta arma per controlar aquestes diferencies.

        • Evidentment tens tota la raó. No CONEC Brasil i per tant no em puc fer una idea clara del que en allà passa.

          Això mateix de les diferències socials, ho puc entendre. Ara bé, no és el mateix que viure-ho a diari.

          O viure en una gran ciutat (bé, més que gran SP és inabastable) i imagino que hi haurà barris complicats des d’aquest punt de vista.

          Nota: BCN inaugura l’1 d’abril vol directe a SP. Estem més a prop!

  12. Parlo des de Brasil, ja ho sabeu. Jo no puc sofrir el tema de les armes (sobretot, venint de São Paulo i havent de veure una gairebé a cada dia); no hi ha manera, em supera, no em faré a l’idea mai.

    Quan vaig complir l’edat de portar arma, el meu pare em va demanar si voldria portar una i, abans de que jo contestés, en va dir: “només tingues en compte que si portes una arma i la treus, és per matar”. Considerant aquesta frase i l’exemple (ell no portava arma!) la meva contestació va ser un NO rotund. Tema tancat.

    Si soc professora, tinc el dret a triar que cap alumne meu NO porti una arma a la meva classe. Soc intransigent amb aquest tema.

    • Hola Kuka. Una vegada més, quina sort que tenim de tenir-te per aquí de comentarista i de blocaire.

      La teva aportació és immillorable. D’un país que permet als seus ciutadans el permís d’armes i pel que he entès, també als estudiants (si tenen el vist i plau del professor/a que li toqui).

      Jo tampoc permetria als meus alumnes, si estes en el teu cas, que portessin armes a la meva classe. Ni de conya. Les armes fora de l’escola.

      Gràcies de nou per l’aportació.

      • Ep! La realitat de Brasil és més complicada que això: per un costat, hi ha el port legal d’armes i, per un altre, hi ha el port il·legal (m’arrisco massa si dic que aquest és la majoria!?); per un altre costat, la ‘llibertat’ de triar és una llibertat filosòfica – entre jo i l’altre ha d’haver una distància establerta per mi: vull dir, si tu pots optar per portar un arma mentrestant sopem plegats, jo puc optar – i opto – per no anar a sopar amb tu. Queda clar!? Aquesta és una qüestió que vam discutir força en el grau de Psicologia: què ha de fer el terapeuta si el pacient entra a la consulta portant un arma!? Triar, atendre’l o no (derivant-lo a un altre terapeuta que si estigui disposat a atendre’l).

        NB Puc aportar una cançó a tu i a la Montse!? “ellos me protegen de ti, ¿de ellos quién me va a proteger (Ismael Serrano, en Atrapados en azul)?”

        • A més informació que ens dones, més confusió per la meva part. O sigui que pots portar algú al teu cotxe i dir-li, si vens amb mi, has de saber que és sense armes.

          És molt i molt curiós això que expliques. Allò d’estar-se preparant per anar a sopar amb algú altre i pensar, he d’agafar les claus, la cartera, tancar els llums, agafar la pistola, mirar si porto bales.

          Una cançó amb un títol molt escaient.

          Allò que deia el teu pare crec que en assenyat. Si portes una arma, compta perquè si algun dia la treus és possible que l’hagis de disparar, ja que si mostres una arma, l’altre persona si va armada no s’arriscarà a pensar que potser no dispares, pensarà que dispararàs, i potser també traurà l’arma i dispararà.

  13. No ho puc entendre, per lògica a més armes més perill de fer-les servir…

    Jo també m’he sorprès al llegir la llista, creia que aquesta era una costum exclusivament nord-americana.

    • Ja en som més els sorpresos. Per tant, una vegada més, les coses no són necessàriament com podem pensar apriorísticament.

      Per a qui no agradi o no estigui acostumat, agafar una arma impressiona. Jo tindria por de mi mateix.

  14. I què faran quants tots els estudiants s’hagin matat els un als altres? xD

  15. La veritat és que la llista sorprén, per exemple un país com Xipre, un negoci com un altre perquè no estic segur si influeix o no en països com Finlàndia, no tenen gaire delinqüència, no sé…

    • Ja en som dos el sorpresos pel llistat de països d’armes per càpita. De Xipre en se poca cosa, tret de la “guerra” secular entre turs i grecs. I pel que fa a Finlàndia, tret que alguna vegada he llegit que presenta un alt índex de suïcidis…., poca cosa més que no sigui purament geogràfica o històrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s