El rèptil que portem dins

Preparant el darrer post (sobre l’esvàstica), vaig trobar fotos de parades militars multitudinàries, milers de persones uniformades desfilant de manera fervent i ordenada, com si fossin una colònia de formigues.

Això em va portar a pensar en el següent: tots i totes tenim experiències personals i laborals de com de difícil és de vegades convèncer una sola persona de que faci una cosa i que ho faci d’una manera determinada. Llavors, com es pot aconseguir que milions de persones segueixin un projecte i en molts casos fins la mort?

Desfilada

Parlaré doncs del cervell, ja que és en aquest on hi podem trobar les raons per les quals ens comportem (si més no, una part de nosaltres) d’una manera determinada.

Paul D. McLean (1913-2007), fou un neurocièntific nord-americà que va proposar que el cervell humà ha experimentat tres grans etapes d’evolució a la qual es deu la seva divisió en tres parts: el reptilià, el límbic i el neocòrtex.

El cervell Rèptil regula els elements bàsics de supervivència. El límbic, permet que aquests processos bàsics interactuïn amb elements del món extern. El neocòrtex, regula les emocions basades en les percepcions i les interpretacions del món immediat.

El cervell tres en un

D’acord amb McaLean, en els humans i altres mamífers avançats, existeixen els tres cervells a l’hora. En els mamífers inferiors, solament trobaríem el límbic i el rèptil i en tots els demés vertebrats, solament hi hauria el rèptil.

A partir d’aquest punt, centraré l’interès en el cervell Rèptil (el Paleoencèfal).

Està ubicat al tronc cerebral i és la part més antiga del cervell, desenvolupat farà uns 500 milions d’anys.

Aquest cervell té un paper molt important en el control de la vida instintiva. S’encarrega d’autoregular l’organisme. En conseqüència no té capacitat de pensar o de sentir. La seva funció és actuar quan hi ha necessitat de fer-ho.

Regula els impulsos bàsica de la supervivència: menjar, beure, temperatura corporal, sexe, necessitat d’aixopluc, necessitat de protecció, territorialitat…

És un tipus de conducta instintiva, programada, i per tant molt resistent al canvi.

Ens situa en el Present, sense passat i sense futur. Per tant, no és capaç d’aprendre o d’anticipar. No pensa, no sent emocions, és pura impulsivitat.

Rèptil

En aquí és on es processen les experiències primàries, no verbals, d’acceptació o de rebuig, com les rutines, els hàbits, l’espai vital, els condicionaments, les addicions, els rituals, les imitacions, les inhibicions i la seguretat.

Controla la respiració, el ritme cardíac i la pressió sanguínia.

També en aquí és on es grava allò que determina la majoria de les nostres pors i fòbies que conformen la nostra ment reactiva i que pot fer que ens comportem com uns autèntics animals salvatges.

Una gran diferència entre animals i humans, és que en aquests, els comportaments han estat socialitzats (ex: els animals marquen amb orina el seu territori, l’home utilitza la paraula, els símbols i els senyals, amb el mateix objectiu).

El cervell, és un sistema autoregulat on de l’ordre de deu bilions de neurones s’interconnecten i es comuniquen les unes amb les altres, amb la finalitat de realitzar tots les processos per a la nostra existència.

Hi ha però una altra característica que és cabdal en tot el que estem tractant i és que quan el Cervell Reptilià s’activa, normalment té prioritat sobre els demés.

Aquest cervell no aprèn dels seus errors, no evoluciona.

Conegut una mica millor aquest rèptil que tots nosaltres portem (si, uns i unes més que d’altres. D’acord), em qüestiono el següent.

El món de la publicitat aprofita aquests instints bàsics i primaris, sabent que si aconsegueixin incidir-hi tenen molt de guanyat pel que fa a influir en la nostra capacitat d’escollir? O en la nostra sensació de tenir necessitat del que sigui?

Podria ser que al llarg de la història les cúpules del poder s’hagin preocupat de que la humanitat tingui, de manera permanent, activats aquests sensors primaris de supervivència, mitjançant accions que generin divisió entre pobles, nacions, races o colors, amb la finalitat de tenir-nos en un estat col·lectiu de desconfiança, por i divisió?

Explica això en tot, o en part, la facilitat amb la qual bona part de la humanitat accepta amb molta normalitat l’existència de jerarquies (socials, laborals, a l’església, als clubs, a l’exèrcit…), ja que per als animals és normal la jerarquia?

Són preguntes pertinents o són producte de la meva paranoia o de la vena conspirativa que de tant en tant em surt?

Anuncis

24 responses to “El rèptil que portem dins

  1. Diria que aquestes tres diferències en el funcionament del cervell s’anomenen de diverses maneres en d’altres camps. S’anomenen tenir més o menys tendència a ser visceral, emocional o racional. O bé foc, aigua o terra. En tot cas, i seguint el fil que m’ha dut fins a aquest post, tinc força de visceral però em guanya de lluny l’emocional. O bé, tinc el cervell reptilià molt present (molt més des de que vaig ser mare, i possiblement de forma natural s’aguditza), però el límbic i el neocórtex el mantenen a ratlla. Merci, Tomàs. 🙂

    • En a tu per prendre’t la molèstia de llegir-ho.

      Crec que el millor és que no manqui de res. Que totes les facetes cerebrals n’estiguin presents, en la millor proporció possible. Cada moment exigirà un percentatge diferent de cada cervell per resoldre de la millor manera l’afer o situació de que es tracti. Tal com si fos una poció màgica en la qual hi posem els ingredients adients.

      En a mi, de vegades, encara hi treu el cap el rèptil, tot i que està força controlat.

      Segurament tens raó en això que dius “…sobretot des de que vaig ser mare”, hi ha d’haver algun instint atàvic en aquest comportament, molt comprensible per altra banda.

  2. Fals! Les jerarquies tan sols existeixen en societats estatals, els caçadors recol·lectors de Patagònia no van conèixer cap desigualtat fins a l’arribada dels colonitzadors hispànics i tenen el mateix cervell que nosaltres.

    • No et dic que no. No ho sé

      En tot cas, si els funcionava la seva estructura social sense jerarquies, amb les invasions posteriors varen perdre alguna cosa més que la lliberta, varen perdre una manera de viure i de ser.

  3. És el nostre cervell rèptil el que ens fa venir a visitar-te tan sovint o és quelcom més racional??

    • Amb un Bloc que es diu “Reflexionem-hi”, això no t’ho hauries ni de qüestionar. Has d’estar de neocòrtex que et surt per les orelles.

      Així i tot, torna-hi, d’altre manera et trobaré a faltar!

  4. cervell de rèptil? una vegada més la realitat fa fàstic xD

  5. Molt interessant. Només un “però” i que consti que el dic de forma absolutament gratuïta perquè no m’he documentat per llançar-lo: el tema de la jerarquia. Pel que dius, el paleoencèfal és el responsable de les accions i reaccions bàsiques, instintives. Si ens fixem en les diferents espècies, les organitzacions socials (i per tant jerarquitzades) són més complexes i sofisticades com més cervells presenten. Una colònia d’iguanes no va gaire més enllà del fet de trobar-se juntes en un lloc perquè és on millor es pren el sol, en canvi un grup de primats conforma una societat altament estructurada (ergo el paleoencèfal no en deu ser el responsable directe).

    Aprofito per dir que ara que m’hi has fet pensar, sento una saníssima enveja envers els primats. Ells tenen un líder que ho és perquè s’ha guanyat el lloc demostrant que era millor (més fort) que el seu antecessor i que té com a funció la de defençar el grup fins i tot a costa de la seva vida. Nosaltres tenim uns líders que ho són perquè… bé, ho són, i la seva funció és la de… aconseguir que el grup el defensi fins i tot a costa de la vida dels seus membres?… Viure bé a costa de xuclar la sang als membres del grup?… Ai, no em facis gaire cas que estic girada. 😦

    • Hola Montse.

      Els primats superiors tenen paleoencèfal, sistema límbic i també neocòrtex (més petit que el nostre). Efectivament no és el mateix un grup social de primats, que una colònia de formigues.

      Ara, bé, tampoc ho són els seus cervells. Els uns són més complexos que els altres. Els primats superiors fins i tot tindran uns sentiments i unes rols socials que no trobarem en altres tipus d’organitzacions inferiors.

      Quant als nostres líders, al meu parer són molt menys líders en tots els sentits que els líders d’altres organitzacions. El seu nivell de compromís és molt inferior. Això d’enviar els altres a la guerra és un esport internacional.

      T’envio un somriure virtual per desgirar-te.

  6. Com es pot aconseguir que milions de persones segueixin un projecte i en molts casos fins la mort? Estimulant les emocions bàsiques: la por i/o la ràbia. El que em sorprèn és com la majoria de persones – i malgrat la Història – encara es senti convenientment assegurada mitjançant l’Estat, el representant màxim de la jerarquia, de la “sana doctrina social”.

    • Si ens hi fixem, hi ha molta jerarquia al nostre voltant.

      Fins i tot les modes no deixen de ser “uniformitzants” en certa manera. Una part de les jerarquies també utilitzen diferents uniformes per diferenciar-se entre si.

      La capacitat de l’ésser humà per acatar les jerarquies és brutal. Si ho pensem, hi ha clubs que uniformen als nens i a les nenes.

      No sabem si tot aquest muntatge és un sistema de defensa o un sistema de domesticació, una mena d’estabulació.

      • No cal que digui que a mi tampoc m’agrada gens les jerarquies, no!? Ja has estudiat Auguste Comte!? Si no, apa, mans a l’obra: comença per la Primera Lliçó, del Curs de Filosofia Positiva. Diuen les males llengües que aquest autor està totalment passat de moda, que no té seguidors, bla, bla, bla… però resulta que jo la veig per tot arreu, per tot arreu, absolutament.

        • Kuka, d’ell solament se que data del segle XVIII, i que per a ell la manera que tenia la societat per instaurar l’ordre social havia de guiar-se per la ciència i la raó.
          I que se’l considera com una mena de pare de la Sociologia.

          Em sembla una bona fórmula per començar.

  7. Una teoria molt interessant que, com de costum, desconeixia. Podria explicar moltes coses, però també implicaria que no som uns éssers tan cabals com ens pensem…

    • No, no tot és raciocini i intel•ligència en l’ésser humà.

      Sembla que el nostre cervell és la suma de diversos cervells producte de diversos estadis evolutius.

      Som més animals del que creiem.

      Bé, segur que alguna vegada (o no) us ha passat que després de fer alguna cosa o d’una reacció instantània us hagueu preguntat, però què he fet? O, perquè ho he fet?

  8. Jo crec que dins la teva paranoia hi ha un error: som molt més animals del que la majoria vol creure. Per tant, les jerarquies han d’existir.

    • No dic que no tinguis raó. Podria ser que hagi estat massa optimista en el meu post al respecte de la naturalesa humana.

      En el teu anàlisi, semblaria que efectivament les jerarquies podrien fins i tot a ser útils. Com un sistema d’ordenació, d’autodefensa.

      Sigui com sigui, no m’agraden gens les jerarquies.

  9. En sabia alguna cosa però m’has fet ampliar els conceptes. Pel que jo he llegit, la part rèptil és capaç de fer-nos una espècie de cop d’estat mental i per moments transformar-nos en bèsties despiadades. Com a excusa no estaria malament…

    • Exacte Miki, s en posem en mans del Rèptil podem arribar a ser besties despietades, sense sensació de culpa, fins que entrin en funcionament els altres companys, el límbic i el neocòrtex.

      És una bona excusa, fins i tot per un mateix…de vegades.

  10. Bona nit Tomàs.
    Molt bo el repàs del funcionament del cervell. S’agraeix.
    El comentari de samox és brillant i contundent.
    Sung Tse fa 2500 anys ja ho va dir: «Al mostrar que ser insultado no significa perder el honor podemos impedir que la gente pelee. La gente pelea porque se siente deshonrada por el insulto. Cuando descubre que ser insultado no significa perder el honor, dejará de pelear.»
    Salutacions cordials.

    • Bona nit Gaspar, encantat de la teva visita,

      En Samox acostuma a ser contundent en els comentaris i també en el seu Bloc.

      Tal i com dius, posar la raó per davant de l’instint primari és fer prevaldre les parts més evolucionades del cervell front de la més antiga i instintiva.

      En moltes ocasions així és com ha de ser, però no sempre aquesta és la millor o l’única opció. De vegades hem de confiar en el nostre instint, en allò que fem i no sabem el perquè.

      I no oblidem que la part Rèptil és la que està a l’aguait i ens avisa dels perills. Llavors és quan el nostre criteri ha de saber ser molt ràpid per discriminar si actuar per impuls o no és la millor opció.

  11. Uf! per a respondre necessito més espai del que permet wordpress! jajaja. Voldria matisar que crec que el reptilià no prevaleix al límbic, sinó que només és més ràpid. Davant una acció que ens irrita, si deixem suficient temps la informacio viatja del cervell reptilià, al límbic i finalment al neocortex.

    Feu una proba: Quan rebeu un email que us toqui els ous/ovaris i tingueu ganes de matar i sed de sang, escriviu la resposta més sincera i serena que pugueu però sobretot no envieu el mail. Al dia seguent llegiu-la i molt probablement no l’enviareu sense modificar-lo.

    La meva conclusió és que a la vida tot el que sigui important ens ho tinim fins a tres dies més enllà.

    I la propaganda és propaganda, siguem crítics collons!

    • És allò que sempre hem sentit que de vegades hem de comptar fins a 40 abans de “saltar” (per respondre o fer alguna cosa de manera espontània).

      Ja pot ser tal i com dius. El tema però, està en la “finestra” que resta oberta per a l’actuació del Rèptil. Hi ha qui en té prou amb aquest temps i abans que entrin en funcionament el Límbic i el Neocòrtex ja t’ha fotut una hòstia, t’ha disparat o t’ha enviat l’email que poses com a exemple.

      Hi ha persones que es deixen portar més per l’instint o que reaccionen quasi bé de manera instantània. Podem veure-ho en qualsevol discussió “intranscendent” de trànsit. No tothom s’ho pren igual. Hi haurà que intentarà raonar, però hi haurà qui sortirà del cotxe amb un pal. Són actituds i reaccions diferents davant un mateix fet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s