La pols i els àcars

Fa uns dies, movent unes capses, es va aixecar una mica de pols i em vaig posar a esternudar fins aquell punt en que els ulls llagrimegen.

Això em passa sovint quan s’aixeca pols. No manca qui en aquests moments et diu: ets al·lèrgic a la pols.

Després d’això, i recordant que havia llegit alguna cosa sobre el Àcars i les al·lèrgies, vaig buscar més d’informació sobre aquests companys invisibles que viuen amb nosaltres i no en som massa conscients.

Exemple d'Àcar

Els Àcars, del grec Acares “diminut”, són una subclasse dels Aràcnids (Montse, tranquil·la, són molt petits). Existeixen unes 50.000 espècies descrites i més de 100.000 per classificar.

La majoria dels àcars són microscòpics de l’ordre dels 0,1 als 0,5mm, cecs i fotofòbics.

Són un dels grups més antics d’entre els animals terrestres, hi ha fòssils d’àcars del Devònic inferior, fa uns 400 milions d’anys.

La majoria són depredadors però n’hi ha també detritívors, paràsits i dermatòfags.

Han colonitzat la majoria dels hàbitats terrestres i marins. Se’ls pot trobar en deserts, tundres, estrats profunds del sol, coves, en aigua dolça i salada, en fosses abissals…. L’únic medi important en el qual no els trobem és en l’aeri. No hi ha àcars voladors, si bé la majoria poden ser transportats pel vent.

Aquesta diversitat d’hàbitats en els que viuen, els aporta una gran diversitat de formes, mesures i comportaments.

Cal preguntar-se doncs si tenen importància per a l’ésser humà i perquè.

Entreels efectes beneficiosos que aporten, en destacaríem la contribució a la descomposició de la matèria vegetal del sol. Faciliten l’actuació de les bactèries i els fongs, tant al triturar la matèria orgànica, com al modificar-la químicament, d’aquesta manera contribueixen al procés tròfic del sol.

Així mateix, se’ls pot utilitzar per controlar plagues agrícoles produïdes per altres tipus d’àcars i les d’alguns insectes. De fet, hi ha empreses comercials que venen àcars per introduir en el sol i fer aquesta funció controladora.

Foto d'Àcar

Entre els efectes perniciosos que ens aporten, caldria destacar el fet de que poden convertir en plagues tant per a cultius, com per a productes emmagatzemats.

Així mateix, alguns àcars són la causa directa d’algunes lesions de la pell a l’ancorar-s’hi i alimentar-se de sang, així com d’algunes d’al·lègies.

Un dels més conegut és l’Astigmata, el causant de les al·lèrgies pròpies de la pols.

El trobem en matalassos, mantes, coixins, sofàs…Es desenvolupen i reprodueixen de manera òptima amb temperatures superiors als 20º i una alta humitat.

S’alimenten, de manera preferent, de les cèl·lules mortes de la pell que se’ns desprenen. Són dermatòfags.

Una persona, de mitjana, perd quasi bé un gram de cèl·lules microscòpiques mortes de pell per dia. Això són més de 3 Kg. a l’any.

Després de dormir 8 hores, al llit en deixem de l’ordre d’uns 19.000.000 d’aquestes micro cèl·lules epitelials.

De fet, el que provoca el malestar, l’asma o les al·lèrgies, són els àcars morts i els seus excrements, que al ser moguts s’aixequen i els respirem.

Una bona ventilació de les habitacions, el rentat freqüent de la roba, mantenir la temperatura per sota del 20 graus, utilitzar fundes antiàcars i evitar moquetes, catifes, peluix i similars així com els animals domèstics, ajuda a minvar la població d’àcars a casa nostra.

L'Astigmata, l'àcar de la pols

De promig, per cada gram de pols hi ha entre 100 i 500  àcars. Cada un, produeix entre 10 i 20 partícules d’excrements al dia. El seu cicle de vida és d’uns 30 dies. Les femelles d’àcar ponen cada 4 setmanes de 25 a 30 ous.

Em sembla espectacular que hora rere hora de la nostra vida visquem envoltats per milions d’aquests diminuts éssers, sense ser-ne conscients.

Fins ara, pensava que els que ens feia esternudar quan s’aixeca pols, eren els àcars. El que he descobert, malauradament, és que la causa són els àcars morts i la seva merda. M’ha semblat fastigós.

Els alimentem amb les nostres cèl·lules de pell morta, així que no marxaran.

L’únic que podem fer és no facilitar-los la vida i intentar que n’hi hagi menys. Això o bé anar-nos-en a viure a més de 1.100 metres d’alçada, on ja no se’n troben.

22 responses to “La pols i els àcars

  1. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomàs!
    Amb tanta merda que portes a sobre, segur que tens molta sort! Ànims!

    • Quina manera més optimista d’enfocar el meu problema amb els cadàvers i la merda dels àcars. T’agraeixo tanta comprensió.

      Cada cop que veig un coixí o una catifa, ara, no puc deixar de veure’ls (o me’ls imagino), mirant-me i dient-me, anem a per tu!

  2. Els acars ja hi eren abans que nosaltres, deixem-los fer pobrets…

    • No, si ja els deixem, i fins i tot els alimentem.

      El que passa és que a alguns de nosaltres ens afecta. Sembla que en a tu no, felicitats!

  3. ECS, Tomàs, quin fàstic!!!!! jo vaig veure un reportatge al 33 sobre els àcars i dèien que els coixins pesaven no sé quants grams més pels cadàvers dels pacars que hi ha al cap d’uns anys (ja veus que les meves dades són fiables, no sé quants anys, no sé quant pes, hehe). Ma mare sempre diu que l’últim ésser viu en ser extingit seran les formigues…s’equivoca. Seran els àcars. ECS!

    • També he pogut llegir això dels coixins. Imaginat que dels a prop de 20 milions de micro cèl•lules epitelials que perdem en dormir, una part aniran del cap i les espatlles al coixí. I així, dia rere dia, fins que el coixí va guanyant pes extra (per això es deu dir “pes mort”).

      Sembla que hi ha fundes antiàcars. Jo m’ho miraré.

      No sé si seran els darrers en desaparèixer o no, el que sembla clar és que nosaltres no ho serem.

  4. Després de llegir-te sé molt més del que voldria sobre el món que comparteixo amb aquestes bestioles. Curiosament jo que venc productes per exterminar àcars de les plantes en sabia ben poc d’ells…

    • Caldrà que anem mirant el que diuen els prospectes d’aquests productes que vens.

      Com deia en un altre comentari, de vegades més valdria no saber segons que, almenys sinó ens afecta la salut.

  5. Ostres, a mi també m’ha agafat per gratar- mans, braços i cap mentre lleigia. Jo visc molt a prop de la platja i la humitat i els 20 graus els tinc garantits durant mes de 6 mesos l’any… Una maravella!
    De totes maneres en una d’aquelles demos a domincili que et feien d’ un aspirador anti-àcars ja vaig tenir oportunitat de comprovar la quantitat de “cadàvers” que feien mes de 4 cm d’alçada ( la muntanyeta) , i em van inquietar molt…

    • Hola ben retrobada!

      He sentit parlar d’aquest filtres antiàcars per a aspiradores. Imagino la “muntanyeta” com ens ho descrius i no puc deixar de pensar que en són molts i ens tenen rodejats!

      I si, vius en un dels seus hàbitats preferits, alta humitat i temperatures ideals. Paciència.

  6. Quin fàstic Tomàs!!!
    Justament avui he estat de neteja i m’ha sortit una erupció a la mà pel que em pensava un ecces de pols… ara m’imagino un munt d’acars morts passejant-se per la mà (encara q morts no ho puguin fer, diguem q zombis) i les merdes dins dels porus….

    Ecccs, ecccss i més ecss! Aquestes notícies no cal donar-les que ara tindré excusa per no netejar-me l’habitació durant un mes més!😛

    • Tens raó Born, hi ha coses que és millor no saber-les.

      No pensis, en a mi també m’ha fet fàstic saber que és exactament el que em fa esternudar.

      Està bé la nova família d’àcars que ens has descoberts, els àcars zombis! Fins aviat.

  7. No sé si t’ho creuràs, però he hagut de llegir tot el post gratant-me el nas, el coll, el cap… ECCCSSS! I què importa que aquest coi d’aranyes siguin petites; NO HI HA ENEMIC PETIT!!!

    Quan he visualitzat els meus 3 kg de teixit epitelial devorats per un exèrcit de bitxos, he pensat que podies haver etiquetat perfectament aquesta entrada com a conte de terror basat en fets reals. Estic d’acord que tot té la seva funció dins de l’ecosistema (nosaltres també en som part, ves), però si quan en Miki llegeixi això vol donar la seva opinió sobre l’aranya roja i la mare que la va parir, ja veuràs com en deu estar de content amb la família dels aràcnids (tinguin la mida que tingin).

    Per cert, algú sap com és un fòssil d’àcar?!? O és que en l’època dels dinosaures tot era desproporcionalment gran? (Oh!, te n’imagines un de la mida d’una síndria!)

    Bé, et deixo que he de fer la bugada, esterilitzar el terra, fumigar el sofà, banyar el conill porquí i gastar tres o quatre litres de lleixiu (has dit fins a 500 bitxos per gram de pols, oi? EEEECCCSSSSSSS!)

    • De fet la versió del meu post és bastant edulcorada. Hi ha persones per a les quals això és causa de malaltia (asmes, dermatitis…).

      Una de les coses que m’han semblat més espectaculars és això de perdre més de 3 Kg de cèl•lules epitelials a l’any. Segurament en seran milers de milions, ja que si en una nit en perdem quasi bé 20 milions…

      El món en el que vivim no és només nostre, hi ha molts mons.

      M’has fet buscar alguna cosa sobre àcars fòssils: deixo un enllaç sobre el tema, en el qual es veuen uns de trobats n àmbar: http://www.elpais.cr/articulos.php?id=42017

      Pel que he llegit, i en funció del tipus de pols (del que estigui compost), la concentració pot ser molt més gran.

      Ànims i ha conviure-hi!

  8. Ets una caixa de sorpreses!
    Interessant pensar que vivim rodejats de merda i cadavers ( apart de la que és veu a simple vista). Crec que els haureim d’agraïr el fet de que no parlin. Al menys són discrets.
    ;-P

    • Molt bo Pau això de que no parlin, molt bo.

      Més fet pensar en tenir que estar tota la vida sentint com una mena de murmuri dels milions d’àcars que ens acompanyen. Seria insuportable.

      És el teu un missatge superpositiu que ens fa entendre que podria ser pitjor!

  9. No sabia jo perquè m’agraden tant les muntanyes!😀 I tampoc sabia que la cosa que ens irita són els àcars mort i la seva merda, però em sembla igual de fastigós que siguin vius o morts perquè embruten l’aire igualment. El problema és quan vius a un pis petit i tens una rentadora petita que cada vegada que ha de centrifugar roba pesada fa saltar el diferencial, i cap balcó on poder estendre la roba rentada o la cosa que vulguis airejar. Jo, per molt que em sembli útil rentar molt sovint no ho faré.😦

    • És difícil desfer-se d’aquests companys invisibles.

      Efectivament, anar a la muntanya fa que respirem millor, amb un aire més net en tots els sentits.

      És una pena que no puguis ventilar bé el pis, però si no et causen problemes de salut dons no tens que preocupar-te tant com les persones que en són més sensibles als efectes dels àcars.

      • Em causen iritacions varies i em faciliten les sinusitis. Però de rentar acostomo fer-ho quan al cubell de roba bruta no n’entra més. No sé qui ha pogut dissenyar aquests pisos tan malament!! És una passada no poder ni rentar com cal la roba…

        • Realment la funció social i humana que han de tenir els pisos de vegades no són enteses o tingudes en compte per a qui pertoca. Els professionals que són els arquitectes i els polítics que d’una manera o una altra acaben donant el vist i plau a l’obra.

          Poder rentar i poder estendre la roba són funcionalitats que tots els pisos haurien de facilitar.

          Pel que fa als àcars, el que et causen és una de les simptomatologies típiques (irritacions, asma, al•lèrgies, dermatitis…). Així i tot, a la majoria de la gent n li passa res (per sort per a ells i elles).

  10. Els àcars i jo vam estar presentats fa molts i molts anys: la meva primera crisis d’al·lèrgia va estar als dos mesos d’edat. Amb els anys, he aprés a conviure amb ells. L’avi deia que esternudar espantava els mals esperits (o els excrements dels àcars!) i la meva mare encara fa servir un aparat elèctric de l’any de la picor a la seva habitació que, en teoria, oxida els proteïnes al·lèrgenes de l’aire.

    • Caram Kuka, sembla que darrerament les encerti amb tu.

      Això d’aprendre a viure amb ells crec que és el més encertat perquè no podem amb ells.

      L’aparell del qual ens parles no el coneixia, però si us fa servei, benvingut. Qualsevol estri que ens doni una defensa contra aquests petits emprenyadors és el nostre aliat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s