Modificació corporal extrema. Per què?

En una època en la qual moltes persones passen pel quiròfan per modificar alguna part dels seu cos, del que us en parlaré no us estranyarà gaire. Ho faig però perquè la veritat és que em va cridar l’atenció.

Hi ha persones que es canvien el nas, els glutis, el pit, les parpelles i tot allò que se’ns pugui acudir, que la cirurgia pugui intervenir i que qui s’ho fa pugui pagar.

Cathie Jung - cintura de vespa

A la televisió ens diuen que tal o qual clínica té la solució a tots els nostres complexos, que si ens “retoquem” tindrem més èxit social i ens estimarem més a nosaltres mateixos. Hi ha qui fins i tot demana un préstec per operar-se allò més insospitat.

Ara bé, el cas del que us parlaré no és un cas de modificació corporal aconseguida amb bisturí, sinó amb sacrifici, esforç, tenacitat, dolor i risc.

Tot va començar en veure un anunci a Internet que deia ¿A que mujer no le gustaría tener una cintura delgada como la de la foto?

Total, que estirant del fil del tema de la cintura, vaig anar a parar a una tal Cathie Jung, que és coneguda per tenir una cintura de 38,1cm de circumferència.

Sembla que actualment això significa el record mundial pel que fa a cintures petites, també conegudes com dones amb cintura de vespa.

Això no s’aconsegueix fent abdominals, ni fent règim, ni entrant panxa. En el seu cas ha estat al llarg d’un procés d’anar-se encotillant les 24 hores del dia des de 1983. De tal manera que anava passant d’una cotilla a una altra i cada vegada més petita.

De totes maneres, Cathie Jung no és la cintura més estreta de la història. Ethel Granger tenia una cintura de 33 cm de circumferència.

Aquesta pràctica està descrita en anglès com “tightlacing” i els que la practiquen són tightlacers.

Aquesta modificació extrema de la cintura comporta tot un seguit de d’efectes interns. A mesura que la cintura es fa petita, els ossos i els òrgans interns s’han d’anar acomodant a un espai cada cop menor.

Conseqüències Tightlacing

La caixa toràcica perd amplitud, el que provoca que respiracions siguin més superficials al poder utilitzar solament la part altra dels pulmons. Una caixa toràcica menor, comporta també una sobrepressió sobre el cor.

L’estomac també es veu obligat a recol·locar-se. Hi ha problemes digestius provocats per una menor mobilitat i per la sensació de tenir l’estomac ple a poc que es mengi.

El fetge, per la seva posició natural, és dels òrgans que es veu més afectat per aquesta pràctica al resultar molt pressionat per les costelles i no són estranyes les fissures o l’aparició de lòbuls extres.

La musculatura del tronc i del pit es debilita a l’anar permanentment encotillat. Els i les que practiquen aquestes modificacions extremes, porten la cotilla tot el dia i solament se la treuen per banyar-se.

Conegudes les conseqüències, què fa que una persona passi per tot això per aconseguir una aparença diferent?

Quina imatge els transmet el mirall o què és el que el seu cervell veu en el mirall que els aboca a fer-ho?

Què és el que es persegueix amb això?

Un dia d’aquests en tindrem un o una que aconseguirà el “no va més”, arribar a partir-se per la meitat.

Serà el nou i definitiu record mundial.

32 responses to “Modificació corporal extrema. Per què?

  1. AUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU! Quin mal, només d’imaginar-m’ho em venen ganes de vomitar!

    Jo em vaig operar el nas per tenir-lo més gran, hahahaaha!!! (és broma, és que tinc el nas graan, graan, i sempre faig la broma)

    • És bona aquesta del nas!

      Ha de ser una sensació dolorosa, sobretot en segons quines situacions i postures. És clar que s’hi acostumen després de tants milers d’hores de portar-ho però així i tot…

  2. L’estupidesa humana no té límits!! I tu ens ho recordes jajajaja.

    Molt fort lo d’esta dona i lo de les milers de persones que viuen esclaves del seu cos.

    • Encantat de veure’t per aquí Bajoqueta!

      Les raons últimes d’aquests actes estúpids quins són realment? Complexos, personalitat feble, masoquisme, inconsciència, necessitat extrema de ser el centre d’atenció?

      Tens raó quan dius que s’acaba sent esclau del cos quan s’entra en aquests terrenys.

  3. Tomàs, tu i la teva categoria Societat segueixen sorprenent! =:o)

    La qüestió és competir i assolir el nivell més alt o molt alt d’una qualitat: la cintura més petita vs la cintura més llarga, el més fumador vs el menys fumador, i així successivament. Potser podem dir que vivim l’Era dels Superlatius!? Ens interessa només els superlatius relatius o també ens interessa els superlatius absoluts!?

    • Bon punt de vista el de la competició i el dels superlatius Kuka.

      Hi ha persones que volen o necessiten malaltissament ser protagonistes del que sigui. Com dius, el que més fuma, el que més menja…, tant si val sobre que, el que compte és sortir per la televisió i poder “mostrar” allò que et fa diferent.

      Què importa si el motiu pel qual surts a la televisió és una “Fricada”, el que compta és que hi ets i els altres no.

      Crec que importen tant els superlatius relatius, com els absoluts. Cadascú busca el que pot, però hi ha molta gent que busca notorietat en temes que no tenen res a veure amb la cultura o el pensament. Essencialment són fricades que no porten enlloc, que no aporten més que espectacle a una societat que fagocita l’espectacle amb una voracitat enorme.

  4. aaaaaahhhh quin fastig!!
    No hauria d’haver llegit el teu post esmorzant eeeccss

  5. Com sempre ens dones a conèixer coses interessants. Hi ha gent que perd el nord totalment. Aquí hi veig una mancança de personalitat, tot per la imatge (quina imatge i a quin preu!), que no crec que satisfagui ningú, fins i tot ni a l’interessat/ada.

    • Hola Aineta,

      Imagino que aquesta persona té una visió distorsionada de la realitat.

      Com es veu s si mateixa? Veu en el mirall el que esperava aconseguir? Si és així, creuarà que tot ha valgut la pena?

  6. La Cuina de l'Eri

    Hola,
    Quina bestiesa!
    Suposo que a més els hi ha de fer un mal de nassos no? Però si és insuportable quan et poses uns pantalons que t’estrenyen, no vull ni imaginar tants anys així! I on es compren la roba? Suposo que feta a mida! A sobre deuen pensar, quan van de compres que les talles no estan bé…Què em perdonin, però aquesta gent estan com un llum!! I la família i els amics no fan res per ajudar a aquesta gent? Molt bon post Tomi. Bon cap de setmana!

    • Hola Eri,

      Incòmode i molt, segur que ho és. És molt fort imaginar que es pot viure així (voluntàriament) unes 23 hores al dia. Recordem que els més radicals porten les cotilles tot el dia i solament se la treuen per canviar-se-la per una altra i per banyar-se.

      Bona aportació aquesta que fas sobre el tema de la roba. No hi havia pensat. No hi veig una altra solució que la de fer-se la roba a mida.

  7. Jo aquestes coses mai les entendré. Si comences a buscar gent rara per internet en trobaràs molta i la majoria s’han fet coses horribles al cos pels quals els haurien de tancar a un psiquiàtric! S’estan torturant a ells mateixos!!!
    L’explicació de la recol·locació dels òrgans em posa la gallina de piel :S

    • Si, encara recordo que fa un temps vares penjar un post que parlava de l’Anorèxia.

      Ja pot ser que hi hagi una mena de cerca d’autolesió. Costa d’entendre realment.

  8. Tot sigui per esdevenir numer one en el que sigui. Ja me la puc imaginar dient: Jo per un rècord Guiness mato, vale?, maaaatoooooo!!!.

    He de confessar que en veure la foto he pensat que estava retocada amb el photoshop(*), així que l’he buscada al You Tube. Fa angúnia, però no sabria dir si és més espectacular aquest cos deformat (i la constatació de què passa amb els budells quan se’ls hi nega la seva ubicació natural -eeeecsss-) o les cares d’espant dels espectadors. Per si voleu donar-hi un cop d’ull:

    Ah, i tinc la resposta a l’anunci d’internet en què preguntava a quina dona li agradaria tenir una cintura així: a ninguna!

    (*)Després d’això no tornaré a dubtar mai més de tu… bé, dels teus posts.

    • Pensava que ho havies buscat per curiositat.

      Benvinguda sigui l’aportació. No, efectivament no és un retoc fotogràfic, és real.

      Havia vist algun vídeo, però aquest no. Potser vist en vídeo encara és més espectacular perquè dona una aparença d’un realisme més gran.

  9. Jo estic fent la mateixa modificació però a la inversa, també m’està costant molt d’esforç, però segur, segur que val la pena.

    Conyes a part, el que més em fot és la cara de felicitat que hi posa… que trist.

    • Serà la felicitat de l’objectiu aconseguit.

      Crec que la moda que segueixes és més fàcil de seguir, si més no imagino aportarà més plaer. Jo m’hi apunto, no tinc voluntat.

  10. Extremadament desagradable. Per mi que tan prémer la cintura, quelcom els hi deu aixafar el cervell…

    • Si, el dubte està en saber si el que dius és un efecte secundari o és el que ho provoca.

    • Jo crec que el Pons ha trobat la resposta correcte a les teves preguntes.

      • Hola AsHe,

        Potser si que teniu raó. Però em quedo amb el dubte de si primer ja tenien el cervell tocat o va ser com a conseqüència de la cotilla.

      • És consequencia de la cotilla, no ho dubtis! (Paraula del Pons, eh?)
        El video que t’ha penjat la Montse ja ho explica, en quant s’encotillen ben fort comencen a marejar-se i sentir-se airejades, si no n’haguessin començat el cervell els seguiria funcionant normal i no es veurien tan sexy quan realment no en són. La tia aquella fa fàstic i el seu marit és o bé un sadic, o bé un pirat, diplomes de medicina i tot!

        • Si, formen una bona parella. D’aquelles de “tal para qual”.

          Ara bé, quan estàs en parella i la teva companya o el teu company decideix emprendre alguna cosa com aquesta, què fas? L’intentes convèncer perquè no ho faci? I si malgrat tot ho fa, què fas tu? El/la deixes? Li fas costat en el difícil camí que ha emprès?

          El vídeo de la Montse (bé, no de la Montse, sinó el que ha penjat la Montse), facilita la comprensió de com es un cos modificat d’aquesta manera.

      • Ajudar a la teva parella a fer-se mal a si mateixa s’anomena estupidesa o perversió, segons el cas. De totes maneres, en una situació com aquesta és molt probable que sense tu la teva parella tindria més oportunitats de no fer-se el tal mal i que ets una persona tòxica per a l’altre. Seria com a mínim decent que t’apartis i que la deixis en pau.

        • És un opció que em sembla bona i que si em trobés en un cas similar no descarto que fos la que escollís.

          No podria estar amb una persona que agafés una via radical d’aquesta mena, sabent que s’està perjudicant. El dia a dia no crec que el podés suportar.

          Ara bé, durant molts anys hem conviscut amb persones fumadores que també es fan mal i per tant, penso que ens hi hauríem de trobar en una situació similar per saber com reaccionaríem.

          És una comparació complicada perquè ambdues situacions no són iguals, la part de modificació física tant evident en una, és inapreciable en el cas del tabac, en canvi, comparteixen els efectes perniciosos sobre la salut.

      • No sé si la comparació és justa. Fumar fot la salut de qui assisteix, també, per tant és encara pitjor que això que aquesta dona s’ha fet. Jo no podria viure ni amb un encotillat/una encotillada ni amb un fumador/una fumadora.

        • El que passa és que estem més acostumats als fumadors. De fet fins fa pocs anys el tabac no tenia la consideració perniciosa que ara tothom coneix. Un cas com el de la Cathie Jung és molt més insòlit i infreqüent i per tant ens sobta molt més.

          Potser conductes com les de la senyora Jung amaguen tendències masoquistes.

      • Jo crec que la clau te la trobes al video de Montse. Mira les cares que fa aquesta dona durant “l’entrevista”, especialment cap al final, i ja ho tindràs tot explicat.

        • Bé, tal i com dius, de vegades una imatge val més que mil paraules.

          En el vídeo també es molt espectacular les radiografies que surten.

  11. Sempre dic el mateix pero es que som tan absurds els humans…

    • Hola Kar,

      L’ésser humà transita per camins estranys. Ens sorprèn i ens espanta.

      Hi ha persones disposades voluntàriament a fer coses que altres milions no farien de cap manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s