Per què les guerres i les batalles d’ara tenen aquests noms?

Per què les guerres i les batalles d’aquests darrers anys tenen els noms que tenen? Ho heu pensat alguna vegada?

Abans, la resposta era més fàcil: Gettysburg, Stalingrad, Lepant, normalment el nom d’on tenien lloc, denominava la guerra o la batalla.

No acostumaven a utilitzar nom massa complicats per explicar-ho: la guerra dels cent anys, la guerra del te, la primera guerra mundial, la guerra civil, la de la independència…

Si més no, en la majoria dels casos era així.

Ara bé, des de fa uns anys es venen utilitzant noms més complicats per explicar el mateix fet.

Puzzle de lletres

Segons ha declarat Washington, des de 1975 un programa informàtic participa en el procés de decisió per escollir nom a la propera operació, batalla o guerra.

El comandaments militars disposen de grups de lletres dobles de – JS a JZ, de NS a NZ i d’OA a OF-, amb una sèrie de paraules predeterminades que escull l’ordinador. De la combinació de lletres escollides per l’ordinador amb les paraules predeterminades es confecciona el nom definitiu.

Es va prendre aquesta decisió després que el tema es comencés a sortir de mare. Així, una operació de la guerra de Corea s’havia denominat “Killer” o al Vietnam una amb el nom de “Masher” (trituradora).

Les paraules avui en dia escollides són, presumptament, neutres. Veiem però que ha passat des de llavors:

Invasió a Panamà (1989)  amb el nom de “Causa Justa”

Intervenció a Somàlia (1993), amb el nom de “Restaurar l’Esperança”

Guerra del Golf (Irak i Kuwait). Primer, al 1991, va ser “Tempesta del Desert”, el 1998 era “Guineu del Desert”, el 2003, “Llibertat Iraquiana” i des del 2010 “Nova alba”.

La Tempestadel desert la varen batejar els Iraquians, de la ma de Saddam Hussein, com la “Mare de totes les batalles”. I sense ordinadors que hi intervinguessin.

La Guerrad’Afganistan (2001), va ser “Operació Llibertat Duradora”.

Intervenció a Libia (2011), amb el nom de “Alba de l’Odissea”.

Si féssim cas a les fons oficials, en aquests noms no hi hauríem de veure més que noms tècnics, sense cap missatge.

Fins i tot en això han de mentin?

Ja en tenen un de nom per a totes, aquell se Guerra Preventiva.

El que passa és que en fan tantes d’aquestes que les haurien de numerar, Guerra Preventiva I, Guerra Preventiva II, Guerra Preventiva III…, i des de màrqueting els han dit que això no es pot vendre.

En la majoria de les darreres operacions o guerres, hi ha un fil conductor:

Tenen Petroli i no es deixen controlar

Hi entrem i arrasem

Canviem el govern

Sortim com podem

Tornem a controlar

Reconstruïm

….I fins la propera.

26 responses to “Per què les guerres i les batalles d’ara tenen aquests noms?

  1. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Bona reflexió. La veritat es que mai m’havia parat a pensar en això i es ben interessant el que expliques. Molt bo el comentari de la Montse dient que potser l’ha dissenyat la Hello Kitty! Petons !

    • Bé, estem d’acord amb a ho veurà si hi torna a entrar.

      És un tema com qualsevol altre però de vegades mires, escoltes, llegeixes alguna cosa i et preguntes… i per què? I de vegades en surten posts tot estirant del fil.

      Consti que segueixo amb molt de gust el teu bloc.

  2. Ha plogut molt des de les “guerres mediques” o la “batalla de Megido” . Ara sembla que posar a les batalletes noms bucòlics que ens recordin al paradís s’ha convertit en part important de la pròpia ofensiva militar. Com en tantes coses, a les guerres també ha ficat mà el marketing i si s’ha de parlar d’una guerra que sigui des de una perspectiva que vengui i que vengui bé.

    Un post molt il•lustratiu. ÉS un plaer tornar a estar per aquí.

    • Per a mi també és un plaer rebre’t.

      Si, crec que tot està apamat en això de la guerra. Hi ha fins i tot que parlar de l’Art de la guerra. Bé, també es parla del l’Art del toreig. Per tant, el concepte d’art tampoc és ja el que era.

      Tot és important i no és el mateix que els governs que s’hi involucren parlin d’intervenció, que si ho fan de guerra. També en diuen que és en defensa dels drets humans, o que es tracta d’una operació preventiva…

      Dins aquests marasme de mitges veritats i mitges mentides també el nom de la cosa te la seva importància, d’altra manera no s’hi prendrien tantes molèsties. En definitiva el nom, moltes vegades s’acaba convertint el la manera que els mass mèdia i el creadors d’opinió ens ho venen i ens en parlen.

  3. Jo els hi posaria de nom a totes: Austerlitz.
    És la única en la que m’identifico bastant amb els guanyadors!

    • Tinc entès que aquesta famosa batalla va ser lliurada en unes poques hores, cosa poc comuna avui en dia.

      Aquesta també pren el nom del lloc on es va lliurar. En aquí el topònim denomina la batalla. No hi ha paraules altisonants que adornin el nom.

      En aquells moments l’Imperi Francès era una potència militar.

  4. Realment sembla que aquests noms els esculli un hortera desfasat amb aires de grandesa, una diva amb parkinson, o un presentador de Cine de Barrio!

    • Ja vas ben encaminat però en la meva opinió encara et quedes curt.

      És clar que si al presentador de cine de barrio li podem afegir el pianista, potser aquesta combinació ja es prou capaç i explosiva.

  5. Tomàs! Després del post i els comentaris (em quedo amb la Hello kitty i els noms mitològics), poca cosa queda dir. La guerra ens la venen com un mal necessari, saben perfectament que en l’impacte mediàtic està l’èxit o fracas d’una misió, llavors al igual que al cine, el títol i el trailer que ens posen és la clau per a engatusar-mos amb la darrera pel.licula bélica repetitiva a no poder més.
    La culpa es nostra per seguir-los el joc , al igual que a una “peli” de misteri no la pots anomenar: ” El asesino és el mayordomo” i a més a més posar-ho al trailer.
    A una guerra no li poden posar “Arrasarem i matarem a un pais per a sotmetre’l i quedarmos el petroli”.

    • D’acord amb el que comentes de la Hello Kitty (la Montse, és molta Montse).

      Per la resta, em quedo amb això dels títols de les pelis i de com no podem ser. Molt clar i molt didàctic.

      Avui en dia, en tot, hi ha el món de la publicitat, la psicologia col•lectiva i moltes altres tècniques avançades de control de masses.

      Ho farien igual, però li posen una pàtina de vaselina per col•lar-nos-la (amb perdó) millor.

  6. Yo que creia que era por influencia del cine… Porque de neutrales nada, son nombres la mar de llamativos. Alba de la odisea, anda que no…
    Claro que mejor recordar eso, que tener que llamarlas cosas como XzrS328, por ejemplo.

    • Què hi farem, són noms una mica Hollywood.

      No evoca altra cosa que un fenomen meteorològic comú a la zona d’operacions. Sembla que no sigui el que és, una guerra!

  7. Em quedo amb “Tempesta del desert” es un nom super guai, gairebé tota la resta són molt cursis…

    • Doncs això vol dir que els comandaments l’han encertat.

      Han trobat un nom per a una Invasió que agrada fora de les seves fronteres.

  8. Que bonic, aquest és un tema que jo també trobo fascinant, és el màrqueting de la massacre, quins noms tan poètics volen convertir per a la gent les guerres en pel·lícules amb bons i dolents…

    Hipocresia eterna és el que hi ha.

    • Ha estat molt bé això del màrqueting de la massacra.

      Si Miki, en les seves pel•lícules però, solament n’hi ha uns de bons i tots sabem qui són.

  9. Perquè es puguin vendre millor, és clar.

    • Si, d’alguna manera estic també convençut que el Nom forma part del Tot. És a dir, el nom no és quelcom baladí, sinó que és escollit amb cura. Es tracta de batejar la cosa de tal manera que li doni una pàtina de neutralitat, d’activitats no perniciosa.

  10. Fantàstica reflexió, Tomàs! Mira que m’encanta el tema dels noms però no se m’havia acudit mai pensar sobre el nom de les guerres en general. M’ho apunto per estudiar: i gràcies! =:o) El que m’espanta és la permanència en el temps dels noms dels esdeveniments històrics (ex. Com és que encara diem Proclamació de la República de Brasil quan va ser Cop d’Estat de 1889!?) – bons indicadors de que el temps passa però els interessos segueixen sent absolutament els mateixos. En fi, el nom si que fa la creença.

    • Bé Kuka, si aprofundeixes en el tema ja en faràs un post.

      Pel que fa a la permanència d’alguns noms, potser és degut a que la història, en tots els sentits, l’escriuen aquells que guanyen les guerres.

      També té glòria allò de “el Alzamiento Nacional”. Ja veiem que exemples n’hi ha arreu.

  11. A mi m’agrada la “Tormenta del Desierto” com a nom (comentari potser una mica macabre) perquè em recorda als dibuixos de quan era petita…. no trobes que té nom de súper poder d’algun súper heroi?? Jo veia Los caballeros del Zodiaco y hi havia un que tenia un poder que es deia “Tormenta Nebular”!!

    En fi, si jo hagués de buscar un nom per una batalla (segon comentari macabre) buscaria noms de la mitologia, o de la història o literatura clàssica… “Batalla d’Atenea”, “Operació Taló d’Aquil·les”

    Passi-ho bé!

    • Posats a dir, prefereixo “Tormenta Nebular” em sembla més fashion.

      Crec que t’agraden els noms altisonants per a batalles i guerres. Pobrets deus de l’Olimp, si et sentissin!

      Ja veig que els còmics han fet molt de mal!!!

  12. Un programa d’ordinador? I qui l’ha dissenyat, la Hello Kitty? Pel meu gust es tracta, com molt bé apuntes, d’una qüestió de màrqueting; cal trobar un embolcall ben bonic perquè tot plegat sembli més justificable i els morts semblin menys morts. De ben segur que en una moguda anomenada “Alba de l’Odisea” la munició només mata “els dolents” i les bales esquiven la població civil amb una traça que és un prodigi. Total, cada vegada que surten els soldats armats fins a les dents van en missió humanitària… i és que el primer món és ple de nobles governants… i desinteressats! I que ningú no ho posi en dubte, eh! A veure què hem de creure: les seves nobles paraules o els nostres ulls mentiders?

    Bé, et deixo que em sembla que per avui he esgotat la meva dosi de sarcasme😦

    Ep, i ja sense sarcasme, molt bon post -com sempre- i una interessant reflexió.

    • Molt amable Montse.

      He arribat a pensar que potser els noms ens semblen estranys un cop traduïts. Potser perden (no se si m’explico). Vull dir que potser perden alguna significança que amb la traducció se’ns escapa. Després de pensar-ho, crec que no. Que tot és el que ens sembla.

      És com si una invasió fos menys agressiva pel fet d’haver-li donat un nom Disney (bé, potser l’exemple no és massa bo perquè la mala llet d’en Disney no és menyspreable), però ja ens entenem. Tu ho has explicat molt clarament.

      El nom forma part del Tot i és evident que també aquesta part està controlada i cuidada. Una altra cosa és la fortuna en l’elecció.

  13. Trobo que deuen utilitzar el mateix programa d’ordinador per posar títols a les pel·lícules de guerra de Hollywood, sempre tan patriòtiques i rebossants de moral cristiana.

    • Potser si, ara recordo aquella de (en castellà), “la Colina de la Hamburguesa”.

      De totes maneres això ens demostra que la combinació cervell electrònic i cervell humà, no necessariament sempre és una bona associació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s