Guerrilles Jardineres. Bombes de Llavors

Parlarem d’iniciatives que lluiten contra la invasió del ciment i de l’asfalt a les ciutats. Persones que de manera individual o col·lectiva es rebel·len i lluiten per posar una planta o una flor en un espai descuidat o abandonat de la ciutat.

Per buscar-hi un principi a aquests moviments: la crisi econòmica dels 70 havia deixat zones de Manhattan amb moltes parcel·les abandonades, sense construir o amb edificis a mig derruir.

El 1973,  Liz Christy i un grup d’activistes verds varen començar a construir jardins urbans en algunes d’aquestes parcel·les. En deien jardins comunitaris. Més tard varen començar amb els horts i després d’una llarga lluita amb l’Ajuntament en varen aconseguir les primeres legalitzacions. Avui en dia n’hi ha més de 700  a New York.

Abans i després d'una acció d'enjardinament

Sobretot els horts urbans es varen acabar estenent a d’altres països i avui en dia és molt normal trobar-ne fins i tot alguns de gestionats pels propis ajuntaments.

Poc més tard, el 2004,  el londinenc Richard Reynolds va llençar una idea des del seu bloc, embellir la ciutat plantant en zones descuidades. Va trobar una molt bona resposta en la gent i així va començar un moviment de guerrilles que varen començar a enjardinar la ciutat.

Ja no es tracta només de parcel·les desocupades, ara es tracta de qualsevol lloc de la ciutat.

Inviten a qui vulgui a unir-se en la lluita contra la mala gestió dels espais públics. Qui vol si afegeix i actua amb un grup i de manera coordinada en alguna acció pactada o de manera individual. Després molts, expliquen en els seus blocs o amb missatges a la web de l’organització en que ha consistit la seva acció.

Aquests moviments es coneixen com Guerrillas Gardering, Green Guerrillas, Guerrilles Jardineres i altres noms similars, si be les finalitats són similars.

Enjardinament de mobiliari urbà en desús

Normalment les guerrilles actuen per les nits. S’aprofita l’escossell d’un arbre, mobiliari urbà en desús, una esquerda a la vorera o a la carretera, una zona verda mal gestionada o una parcel·la abandonada i oblidada.

Hi ha persones que conreen les plantes o les flors a casa seva o les compren i el dia de l’acció les trasplanten al lloc escollit. D’aquesta manera l’impacte pels veïns al matí següent és més gran.

El més normal és que el grup o la persona que ha actuat en una zona, se’n faci responsable de tenir-ne cura, posar terra abonada, regar si cal i demés. De manera que l’actuació no sigui només puntual, sinó que tingui permanència.

Hi ha una variant curiosa, si més no en a mi m’ho ha semblat perquè fins que ho he trobat no en tenia notícia. No és cap novetat ja que fins i tot en tallers per a menuts es fa com a pràctica i ala vegada joc, però jo no ho sabia. Parlo de les Bombes de Llavors.

S’utilitzen sobre tot per actuar en parcel·les a les quals no s’hi pot entrat o són de difícil accés o molt extenses.

Exemples de bombes de llavors

Fer una d’aquestes bombes és molt fàcil, ens cal: argila, terra per plantes, llavors i aigua. Es barreja l’argila, l’aigua i la terra i es fan peces rodones o quadrades on es posen les llavors. Fet això, es tanca fent una mena de bola i ja tenim la bomba feta. En el següent enllaç potser resta més clarament explicat:

http://articultores.net/tiki-read_article.php?articleId=1

Un cop les tenim, cal llançar-les al lloc que vulguem sembrar i esperar que la natura faci la seva funció.

He vist vídeos de gent que les llença amb raquetes de tennis i amb “tiraxines” per poder arribar a llocs llunyans.

Des dels jardins comunitaris als horts urbans, passant per les guerrilles que enjardinen zones abandonades o mal gestionades, tots venen a ser moviments ciutadans de persones sensibles en aquests temes, que lluiten de manera activa contra l’imperi del ciment, de l’asfalt i de l’abandó i ho fan amb plantes i flors.

Si n’esteu interessats, cercant per qualsevol dels noms claus que heu pogut llegir, trobareu molta informació a la xarxa.

26 responses to “Guerrilles Jardineres. Bombes de Llavors

  1. Oh, les Green Guerrilla! =:o) Us recomano el llibre Tistou, de Maurice Druou – el primer guerriller verd que vaig conèixer.

  2. Muy bueno Tomás!
    saludos desde buenos aires,

    • Hola, que ilusión que hayaís escrito!

      Cuando os visite para enriquecer mi post no me fije que estavais en Buenos Aires o al menos no lo recuerdo.

      Ánimos en vuestras acciones. A la gente que ha comentado mi post le ha gustado mucho el sentido de vuestra actividad.

  3. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Coneixia el tema de plantar flors en llocs públics, però això de les bombes és nou per a mi, així que, moltes gràcies per a la informació! Potser hi ha persones d’aquest col•lectiu que després no les cuiden, gent que les roba o les fa mal bé, però no per això s’ha de desistir, tot al contrari, aquestes persones són d’admirar, no pel cost econòmic que desconec el que valen les llavors, sinó per a la seva dedicació de temps i esforç a fer un espai molt més agradable, cosa que qui hauria de fer-ho, no ho fa. Espero que hagis tingut uns bons dies de vacances!

    • Igualment. Les vacances curtes…, com sempre em semblen.

      No crec que fabricar unes quantes “bombes” valguin massa diners. Jo també penso que el millor és fer menys i tenir-ho cuidat que no pas “liar-se” a bombardejar a tort i dret i no tornar-hi a fer cas.

  4. OH! Hi ha gent que deixa llibres en llocs de la ciutat perquè qui vulgui els pugui llegir, no veig per què no podem fer una Guerrilla verda barcelonina i deixar flors pels racons! No sé què valen les llavors de les flors (se m’està veient el “plumero”, sóc de les que se’m moren les plantes, haha) però segur que amb un grapat fem una ciutat més bonica, ara que l’ajuntament s’entesta a talar i talar abres i a fer places noves enormes amb terres d’asfalt.
    Visca la idea!! Què, ens organitzem??

    • Pel preu de les llavors tenim en Miki que ens podria il•lustrar.

      Ara bé, pel que he llegit ja n’hi ha d’organitzacions a Barcelona. De fet n’hi ha a molt més llocs dels que pensen. si es fa un passeig per Internet es troba força notícies.

      En a mi també em sembla molt censurable aquesta moda de les places dures com en varen dir. Sense dubte més barates de mantenir, però és el que volem els que hi habitem? Però que més els dona als arquitectes urbans que les varen dissenyar i a les autoritats de la ciutat que les varen aprovar i pagar!

  5. Bombes de llavors… m’ha encantat la idea!! Re-plantant el planeta, reconvertint el concepte “bomba” en un joc educatiu… Tomàs, avui ho provaré amb els fadets al camp que tenim aprop de casa, tinc tot el material! Tan de bo, tots tinguéssim ganes de construir i no de destruir. No els entenc. La naturalesa és generosa, molt generosa fins que se’n cansi.
    Gràcies per aquestes petites joies que ens regales.

    • Gràcies en a tu per passar-te i per comentar!

      No tots els dies ens visita una Fada!

      De fet, aprofitant els teus vols podries “bombardejar” a dojo.

      Si ho feu, és molt possible que als Fadets la idea els encanti. El que és segur és que ho entendran perfectament. De fet sembla una bona activitat per fer amb els petits.

      Què vagi molt bé

  6. Iniciatives com aquesta són fantàstiques però s’ha de tenir un alt nivell de civisme, cosa que, malauradament, no sempre succeeix. Com diu la Montse jo també he vist jardineres en parcs públics, amb flors acabades de plantar i al cap de dos dies només quedaven la meitat. Moltes se les emporta la gent, altres són víctimes d’actes incívics i una bona part moren al cap del temps quans els treballadors municipals senzillament s’obliden d’elles. De tota manera, m’agradaria molt que aquesta iniciativa prosperés en tots els nostres municipis. M’ha agradat especialment aquet post Tomàs.

    • Perfecte que t’hagi agradat!

      Completament d’acord amb tu i amb el que explicava la Montse. Jo també he vist aquests comportaments completament incívics.

      Manquen recursos per part dels ajuntaments i comportament per part de molta gent.

      Esperem que aquestes iniciatives tinguin un efecte contagi.

  7. Una cosa molt semblant es va fer al “Forat de la Vergonya” a Barcelona, davant la desídia de l?Ajuntament!

    • Recordo com els veïns varen fer front a l’Ajuntament i varen convertir l’espai en Jardí Urbà i Hort Comunitari. Un espai on també hi varen posar una zona de jocs infantils…

      Una bona iniciativa davant una ajuntament paralitzat.

  8. Interessant. Potser ho intentaria fer a la meva ciutat si encara hi visqués.

    • Són moltes les ciutats que presenten un dèficit d’espais verds o un excés d’espais abandonats i no és estrany que més aviat que tard, algunes persones s’encarreguin de tenir cura de petites parcel•les en un afany de millorar si més no una mica.

  9. És una iniciativa molt maca, però no sé si aquí acabaria de funcionar. M’explico: recordo una ocasió en què vaig veure que els jardiners de l’Ajuntament havien plantat un parterre amb ciclamens vermells i quedava francament espectacular… l’endemà la gent (les iaies!) se n’havia endut la meitat cap a casa. La cultura del “nostre” sepultada per la cultura del “MEU”; és desesperant.😦

    Per cert, això de les bombes de llavors, és el mateix que fan servir per repoblar boscos? Em sona que quan es va cremar el Garraf tiraven des d’avionetes llavors de matolls i arbres i anaven envoltades d’una coberta que n’assegurava els nutrients mentre grillava.

    • Si, pel que se, hi ha hagut campanyes de reforestació practicades des d’helicòpters amb aquestes boles plenes de llavors.

      La bola protegeix les llavors de que els ocells se les mengin. Llavors cal esperar que plogui i que la natura faci el que ha de fer.

      Així i tot, el nivell d’èxit d’aquestes tècniques és petit, però major que d’altres.

      He llegit que a Colòmbia ho han fet utilitzant canons (no és conya). Un camp de tir va quedar fora d’ús, i abans de marxar els militars d’aquell espai de pràctiques, es varen utilitzar els mateixos canons per escampar milers de “bombes de llavors”.

      Jo també he estat testimoni de persones que van al bosc i arrasen amb tot el que veuen (flors, molsa, moreres, farigola…). I també a la ciutat, quan un jardí és replantat, no manca el graciós o la graciosa que s’emporta cap a casa una flor.

  10. M’agrada això de les “Green Guerrillas”, almenys aquí si hi ha danys col·laterals son perfectament tolerables.

    Els mossos podrien fer servir les seves noves escopetes llença boles per això i no pel que les faran servir…

    • Una aportació molt creativa i innovadora. S’haurà de consultar amb en Felip Puig.

      Certament, si hi ha danys són menors i recuperables. He vist alguns vídeos d’intervencions realment espectaculars, d’aquelles que en veure-les penses que val la pena.

  11. i que n’opinen els al·lergics al polen, d’aquesta invasió? :-PPPP
    Pregunta sense cap ni peus, només volia aportar un toc d’humor..:-(

    • Aquests dies a Barcelona, quan porto passejant una bona estona sota els plataners, la gola em pica, els ulls em ploren… És a dir, entenc perfectament el teu comentari.

      En aquesta època de l’any també anar al bosc m’afecta. Sort que la resta de l’any no em passa, solament abril i maig (depenent de l’any, les pluges…).

  12. Ho trobo una iniciativa molt interessant i autèntica. Ens faltarien bombes de llavors de l’amor i el respecte per llençar-les d’amagatotis a alguns que no es deixen arribar.

    • Hola Carme!

      Molt bona idea aquesta de les “bombes de l’amor i del respecte”, realment les troben en falta.

      Si, és una iniciativa tranquil•litzadora. Si més no podem constatar que hi ha persones que no es dediquen a destruir i a embrutar, sinó a donar un altre missatge.

  13. i em poden detenir per fer això?

    • Bé, detenir, detenir no ho sé, però la majoria d’accions es fan de nit (per alguna cosa serà).

      S’actua en espais públics i fins i tot en ocasions, en espais particulars, i és clar, tant els uns com els altres podrien no estar-hi d’acord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s