Fòssils, ciència i negoci il·legal

Aquest post va amb els de la categoria “Societat” i en concret, dins la subcategoria “Si hi ha algú que estigui disposat a pagar per quelcom, hi trobarem algú suficientment necessitat per fer el que sigui per anar-ho a buscar on sigui i com sigui”.

Actualment el tràfic d’objectes extrets il·legalment de jaciments arqueològics i entre aquests especialment els Fòssils, és ja en alguns països el tercer mercat, just per darrera del de la droga i del de les armes.

Centraré el post en el cas dels Fòssils.

Fòssils d'ous de dinosuare

Malgrat la legislació és diferent en molts dels països del món, la majoria els considera “patrimoni nacional” i per tant el seu tràfic està regulat i el que circula per altres vies, és il·legal.

EEUU, Suïssa, Japó i Alemanya són les principals destinacions del mercat il·legal. La fira de fòssils de Tucson (EEUU), és la fira més important del món.

Qualsevol manera és bona per treure il·legalment una peça per vendre-la a un bon preu. Un dels sistemes utilitzats és comprar fòssils sense valor comercial, per exemple al Marroc, i un cop arriben a Buenos Aires canviar-los per altres de gran valor. Un cop el carregament arriba a la destinació final és molt difícil que a la duana detectin el nou carregament, un cop ha estat visat en l’anterior port. A més de persones individuals, hi ha xarxes mafioses que controlen aquests mercats.

Al que és Amèrica del Sud, Argentina i Perú són dos dels països on hi ha jaciments més importants i també on s’ha detectat un nivell més alt de tràfic il·legal.

Fins i tot hi ha un nom per a les persones, generalment camperols que coneixen la zona, que es dediquen a aquestes pràctiques. Són els Huaqueros, molts dels quals han deixat de buscar jaciments tradicionals per centrar-se en els de fòssils, davant la font d’ingressos que significa actualment.

Hi ha zones tan extenses on es troben restes fòssils, que a les autoritats els hi és impossible de controlar una superfície tan immensa.

Foto pròpia - parc nacional de Paracas (Perú)

A la zona de Paracas (Perú), a la foto annexa, una zona de jaciments de fòssils marins, una dent de tauró gegant prehistòric es ven per uns 200 dòlars. Un import proper al salari mínim d’un treballador.

Ala Patagònia (Argentina), un ou de dinosaure pot valer més de 6.000 dòlars, en un país amb un salari mínim d’uns 500 dòlars.

A l’altra costat del món destaca per sobre de tots,la Xina, on el tràfic de fòssils ha anat despertant poc a poc. El rendiment és tan gran que molts camperols es dediquen a la cerca de fòssils en les grans regions riques en jaciments.

Hi ha pobles en aquestes regions on la majoria dels seus habitants es dediquen a aquesta pràctica. La pròpia Xina, reconeixent el fenomen procura, mitjançant els seus Instituts de Paleontologia, “llogar” els serveis d’aquests camperols. Una mesura en la que hi guanyen tots, per al govern significa un menor nombre de extraccions il·legals i per als camperols una tasca que els reporta més guanys que la del camp.

Paral·lelament a aquestes feines, també n’hi ha la d’aquelles persones que busquen un cop de sort i van a la cerca de fòssils pel seu compte. Esperen trobar un bon jaciment o un fòssil important per a la ciència que els solucioni la vida.

En aquesta cerca molts s’ho juguen tot. Excaven les muntanyes sense cap mesura de seguretat. Fan túnels artesans sense formació prèvia en aquesta mena de tasques, sense il·luminació i sense mesures de seguretat, a la cerca d’una vida millor.

Un sol ou de dinosaure els pot significar més dels que els hi dona el camp en 1 o 2 anys de dur treball.

Els paleontòlegs occidentals que investiguen en aquestes zones expliquen que els accidents mortals en aquestes mines artesanals són freqüents i es compten per centenars les víctimes mortals que hi pot haver al cap de l’any.

Els investigadors occidentals cerquen fòssils únics, aquells que tinguin una significació en la seva investigació o que clarifiqui de l’evolució d’alguna espècie. És la cerca de les baules perdudes.

Curiosament això ha despertat un altre mercat alternatiu, i igualment il·legal, el de la falsificació de fòssils.

Un cas extraordinari es va donar fa uns anys quan uns paleontòlegs nord-americans varen comprar un presumpte fòssil que significava la demostració de la relació entre els dinosaures i els ocells. El nomenat “Archaeoraptor” (a la foto) es va publicar a la revista National Geographic i va ser notícia arreu del món.

Fòssil fals

Poc més tard, es va saber que era un muntatge de diversos fòssils reals però ajuntats hàbilment en una composició única per un camperol de la regió de Liaoning, una de les més riques en jaciments.

En aquesta regió, molts treballadors i camperols no arriben a guanyar 1.000 dòlars a l’any. És fàcil d’entendre doncs que davant de la febre occidental per comprar tot allò que sembli una peça única, dons la busquin encara que sigui jugant-s’hi la vida, i si no la troben, doncs se la inventen.

Estem davant un fenomen alimentat, per una banda per la investigació i en alguns casos, la recerca de l’èxit fàcil a compte dels demés, i per una altra banda per la picaresca i la necessitat dels més febles.

Anuncis

18 responses to “Fòssils, ciència i negoci il·legal

  1. Llegint el post, he recordat la peli Man from the Earth (2007), de Richard Schenkman. Si encara no la heu vist, us la recomano entusiàsticament! =:o)

    • No l’he vista però se que mitjançant P2P s’ha arribat a convertir en una pel•lícula de culte.

      Pel•lícula de baix pressupost però molt interessant pel que he llegit.

  2. Crec que la font de tot això són els compradors que avantposen poder exposar un objecte singular a la vitrina de casa al progrés de la ciència i el coneixement. I si hi ha compradors disposats a fer una bona oferta, segur que hi haurà qui necessiti els diners. Hi ha alguna llei que sancioni tenir a la vitrina de casa aquesta mena d’objectes?

    • Hi ha fòssils i fòssils. És a dir, n’hi ha d’aquells que per la quantitat que hi ha són dels considerats ja prou coneguts i sense valor científic i amb poc o modest valor comercial.

      Ara bé, també hi ha fòssils que tenen un alt valor científic i també comercial, serien aquells més especials, esquelets sencers i molt ben conservats, peces de grans sauris, ous, plomes, petjades, elements poc coneguts…

      Els fòssils que es poden comprar en comerços o en fires organitzades legalment, en principi els venen amb els pertinents permisos i per tant no hi ha d’haver cap problema per a qui els compri. A més, el comprador disposarà de la pertinent factura i de la indicació de quina mena de fòssil es tracta, d’on prové i de la seva antiguitat.

      Un altre tema és si el que tens prové d’una adquisició il•legal En aquest cas, està clar que si el que has comprat prové d’un robatori o de l’explotació il•legal d’un jaciment, et podrien demanar on ho has comprat i amb quines condicions, i retirar-te les peces de les quals no puguis demostrar la seva procedència.

  3. Aquest es un tema que em toca de ben a prop i m’enerva de sobremanera, ja que em dedico professionalment a l’arqueologia científica.

    L’espoli és un delicte que DESTRUEIX de forma permanent la possibilitat d’obtenir qualsevol dada científica d’un jaciment. I et citaré dos casos ben esperpèntics q m’han passat a mi:

    1) En una cova paleolítica de la garrotxa ens van fer dos forats i ens van remenar tot l’estrat. Com només van trobar ossos que no entenien ni els interessava els van tirar per la cova, destruint tota possibilitat d’interpretació cronològica. Em van tirar per terra un capítol sencer del meu treball de fi de carrera

    2) En un abric mesolític de la mateixa zona, vam estar recollint curosament sacs i sacs de sediment per tal d’obtenir, mitjançant la flotació, mostres de llavors que ens demostressin la proto-domesticació cereal previa a la Revolució neolítica (fet que hauria estat un veritable shock per la teoria actual). Doncs bé, algun graciós ens va robar tots els sacs esperant trobar algun tresor dins la terra.

    • Això posa en evidència que el fenomen és planetari. És ben lamentable el que expliques. M’ha semblat molt interessant el que expliques sobre el tema de la proto-domesticació cereal prèvia a la revolució Neolítica. Un bon tema.

      He llegit moltes notícies d’espolis en jaciments de tota mena. Està clar que és un negoci.

      Hi ha autèntiques bandes organitzades i estem parlant d’un mercat d’abast mundial.

      En el post però, volia destacar que en determinades zones del planeta, on fins fa escassos anys no hi havia cap normativa que protegís els jaciments paleontològics, la troballa d’un bon fòssil podia i pot significar per a un camperol els ingressos de més d’un any de dur treball al camp. Fins al punt que alguns s’hi juguen la vida cavant mines artesanes perquè prefereixen arriscar-se ja que no tenen res a perdre o estan desesperats.

      Encara que el mal que poden fer a la ciència és el mateix, les seves circumstàncies són diferents dels que us varen assaltar el vostre jaciment o de les màfies que es dediquen a això.

  4. començarè a buscar fòssils al pati de casa a veure si em puc treure uns sobresou

    • Si en trobes no en facis massa divulgació o se t’emplenarà casa teva de científics.

      Jo mantindria un nivell molt baix d’informació sobre el tema.

  5. La Cuina de l'Eri

    Hola,
    Molt Interessant, però em quedo amb el camperol de Liaoning. Aquest si que en sap, els hi va colar però ben colada!

    • Pel que he llegit ho van molt bé. No és que agafin un tros d’aquí i un d’allà i muntin un puzle. Miren d’ajuntar peces de la mateixa era o dels mateixos estrats i fins i tot de la mateixa zona si pot ser.

      A més, miren d’ajustar-se al que els paleontòlegs busquen. Les peces més preuades són aquelles que fins el moment no han estat trobades o aquelles que sustenten alguna de les teories en discussió.

      En el ja famós Archaeoraptor, varen ajuntar peces de no menys de 3 “animals” diferents. Sabien que els científics buscaven un fòssil que donés la raó a la teoria que defensa que els ocells varen estar emparentats amb els dinosaures. En el fòssil en qüestió es veuen unes plomes a l’extrem de les extremitats anteriors i això va fascinar als occidentals.

  6. Home, com que em paguin 6000 $ per una peça fòssil que sigui, deixaria de fer de programadora per un temps i em dedicaria a guanyar diners. I imagina’t quanta gent d’aquí arribaria a pagar-se les ipoteques amb ous de dinosaurs i coses així. En el fons, és un bon negoci, va bé per a la ciència i per a les butxaques dels necessitats.

    • Doncs imaginat uns ingressos similars per a unes persones que tenen uns sous o uns ingressos al mes de l’ordre dels 200 a 500 Euros i que potser tenen una família a la que sostenir. No és d’estranyar que s’aboquin a buscar-los on sigui i com sigui.

      Hi ha zones on els fòssils afloren i no s’ha d’excavar o en tot cas, poc. Ara bé, hi ha d’altres indrets on s’ha de foradar la muntanya per anar a buscar un estrat determinat.

      Els paleontòlegs prefereixen que els fòssils no es toquin d’on s’han trobat, ja que d’aquesta manera els poden relacionar amb l’entorn.

  7. El tercer? Que fort! Se m’acudeixen un parell de reflexions:

    1. Si el comprador no en sap una mica, hi deu haver una quantitat espectacular d’esnobs que a casa tenen una pedra amb forma d’ou 🙂

    2. Si els “buscadors de tresors” no són experts en la matèria, deuen fer una destrossa de mil dimonis. És que tinc la imatge clavada a la retina -que potser l’arqueòleg engegarà a dida- dels professionals garbellant la terra dels jaciments amb cura i no sé si algú que va de il·legal deu tenir gaire mirament.

    PS Què vol dir contista (?!) ?

    • Hola Montse,

      1.- S’han fet molts negocis amb els fòssils. Ha esdevingut un mercat emergent. Es fa molt negoci per Internet, en subhastes i en exposicions i fires. Hi ha peces que en funció de la conservació, de l’època i de la raresa, valen petites fortunes.

      2.- Pel que diuen no tenen ni la formació, ni tampoc la cura d’un professional. Ara bé, tampoc me’ls imagino destrossant a tret i a dret., ja que si trenquen alguna peça ja no se la poden endur. Ara bé, segur que malmeten molt material.

      A més, per als paleontòlegs també és important el lloc on s’han trobat les peces, per tal de relacionar-les amb la zona, l’estrat exacte, l’entorn…

      Contista: persona que escriu contes (+ o -).

      Molt em temo però que el que demanes és per al pack complet: Contista (?!). La meva intenció a estat la següent: definir, explicar, que aquella persona de la qual parlava, la considero escriptora de contes, però al fer-ho he escrit “cuentista”. Després he pensat que això en català no semblava correcte i que tenia diverses lectures, més o menys divertides. Després he provat amb “contista” però m’he quedat amb el dubte i he posat el (?!). Tot dient, no n’estic segur, però és el que vull dir.

      • Efectivament un escriptor de contes és un contista; la definició és correcta tot i que aplicada a segons qui em sembla agosarada (si més no, exagerada 🙂 )
        Per a les altres lectures, podriem substituir un no normatiu “ser un cuentista” per ser un xafarder, maldient, farsant o mentider o un “tenir cuento” per tenir brocs, romanços o fer comèdia (no, eh! 😀 )

  8. Ja ho diuen els economistes, tot es compra i tot es ven. La veritat és que jo creia que el sexe era el tercer mercat mundial, però veig que amb els fòssils s’ha trobat un nou i fantàstic món per especular i traficar.

    Jo tinc una col·lecció força interessant de fòssils gràcies a les moltes hores de recerca amb el meu avi (que descansi en pau), que hi han ofertes??

    • Tal i com dius, el sexe deu ser el primer mercat si es té en compte tot el tràfic de diner, el legal i il•legal. Hi ha un embolic entre els diferents mercats en funció de si solament es tenen en compte les transaccions legals o s’inclouen també les estimacions d’ingressos provinents dels mercats il•legals.

      En alguns països, aquest mercat supera al del sexe il•legal, a nivell mundial segur que no, ho afinaré en el meu post perquè no queda massa ben explicat.

      Això de trobar o buscar fòssils és una bona afició. Jo n’he trobat en dues ocasions, i dic trobat perquè no en buscava pas.

      Tot es compra i tot es ven, si, això sembla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s