Les Cascades Submarines i les Gambes

Què fa que uns anys no hi hagi problema per pescar gambes a la Costa Brava i en canvi hi hagi anys en els quals sembla que la gamba vermella s’ha extingit o ha marxat dels caladors tradicionals?

Podríem pensar que la pesca intensiva ha exhaurit els caladors o que el canvi climàtic ha fet canviar els llocs de cria de la gamba.

El més estrany, és que un any o dos després de les desaparicions, les gambes retornen i els caladors s’emplenen de nou de pesca.

Marca de garantia de la gamba vermella de Palamós

Què és el que passa doncs?

On eren les gambes, on havien anat mentrestant?

Investigadors dela Universitatde Barcelona, de l’Institut de Ciències del Mar i del  Centre d’Investigació del Fons Marí de Perpinyà sembla que han resolt un dels misteris més ben guardats pel Mediterrani.

Varen publicar a Nature i en un informe per al Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient la relació entre les aparicions i les desaparicions de la gamba vermella i les Cascades Submarines.

Una cascada submarina és un fenomen excepcional que es produeix quan el vent fred refreda les aigües properes a la costa. Aquest refredament provoca que la densitat de l’aigua augmenti i que aquesta s’enfonsi literalment formant una cascada com si fos la d’un riu.

Han descobert que en el Golf de Lleó es produeix anualment aquest fenomen (en el Mediterrani és molt poc freqüent). A la zona del Cap de Creus s’acostuma a produir entre els mesos de febrer i març. En aquest indret, les aigües a l’enfonsar-se, aprofiten un canó submarí per transitar fins a majors profunditats.

Cascades Submarines al Golf de Lleó

Les cascades (en blau a la foto), porten aigua des de la superfície fins a milers de metres de profunditat. La cascada del Golf de Lleó pot portar en 4 mesos tanta aigua al fons marí com aigua desemboca el riu Roina en 12 anys, o l’Ebre en 80 anys. Veiem doncs que la magnitud és ingent, que el cabal d’aigua que s’enfonsa és inimaginable.

Un dels efectes de l’enfonsament massiu d’aigua és que aquesta transporta els nutrients de les aigües superficials a profunditats on no acostuma a haver cap mena de nutrient en condicions normals.

Les gambes es veuen també transportades a aigües profundes, cap als 1.500 metres, on ara troben quantitats brutals de matèria orgànica altament nutritiva per poder viure sense que cap pescador les capturi. En aquestes condicions, les gambes es poden reproduir i els bancs regenerar fins que tornen a aigües menys profundes i els caladors tradicionals es tornen a veure plens a vessar.

Aquesta relació entre l’ecosistema costaner i el marí era desconegut fins aquests estudis. Es mantenia la idea que es tractava d’ecosistemes independents.

S’ha trobat la resposta al que fins ara era un misteri. Resposta que permetrà desenvolupar un model per aconseguir una explotació sostenible dels caladors de gamba vermella (Aristeus antennatus) i reduir la sobreexplotació de les espècies del fons marí.

Gamba vermella

La informació sobre el clima i la temperatura de les aigües costaneres permetrà poder avaluar la possibilitat de l’activació i de la intensitat d’aquesta cascada i les seves conseqüències en la pesca, així com preveure el possible retorn als caladors.

Si tot això serveix per desenvolupar un model pesquer que preservi la pesca i doni feina als pescadors, benvingut. Ara bé, si ara el que s’intenta és anar a buscar la gamba a majors profunditats i no deixar que es recuperi, doncs potser haurem de pensar que més hauria valgut que el misteri hagués seguit com a tal.

23 responses to “Les Cascades Submarines i les Gambes

  1. 1500 m cap avall!?! La propera vegada que em cruspeixi una gamba ho faré amb més respecte. Cal tenir una capacitat d’adaptació brutal per resistir la diferència de pressió que hi ha d’haver entre els 100 m habituals i aquestes profunditats. Només de pensar-hi em fa mal l’oïda.

    • De fet poden viure entre els 150 i els 1.500 metres de profunditat, el que passa és que normalment es mouen en profunditats en les quals hi troben una certa tranquil•litat i menjar. Quan les cascades submarines s¡endur cap al fons el menjar i a elles, doncs en all+a es queden fins que per instint o per tornar a anar a buscar menjar tornen a aigües menys profundes.

      En a mi m’agraden molt les gambes.

  2. Acollonant, estic amb la Kuka, sempre aprenem alguna cosa interessant i inesperada a cal Tomàs.

  3. Tan de bó facin servir aquesta informació de manera assenyada. A vegades fan por aquesta mena de descobriments, més que ajudar encara enreden més.

    • El primers interessats (a banda de les pobres gambes) són els pescadors de la zona.

      Esperem que posin pel davant la seva intel•ligència i sàpiguen treure el profit raonable d’aquest descobriment, i que no l’utilitzin només per anar a pescar-les a majors profunditats o mirar de fer-les pujar abans d’hora, sense deixar que els bancs s’hagin regenerat.

  4. Espero doncs que aquests nínxols ecològics regeneradors segueixin estant a salv de la depredació humana!!

    • Què sigui així!

      Què la ciència, els pescadors i els que fan les normes sàpiguen aprofitar aquest nou coneixement per al bé de tothom. El principal, però, hauria de ser la pervivència de l’espècie.

  5. Tomàs, si tens amistat amb alguna gamba aconssela-l’hi que marxi ben lluny. Per experiència sé que una cosa és la finalitat de l’estudi que pot ser el noble acte de salvar la espècie i l’altra cosa és com s’utilitzarà l’estudi per a pescar més dissimuladament una espècie que cada cop abunda menys. Segurament l’estudi tindra aquesta doble vessant.

    • Si, ja ho he pensat. S’hauran d’adequar les normatives quan a fondàries, tedmporalitat, arts de pesca i tonnes de captura permeses…

      Esperem que la ciència ajudi a la conservació d’aquesta fantàstica espècie, i que no guanyi l’avaricia, tant humana.

  6. Entrant al bloc del Tomàs i aprenent! =:o)

  7. Ah, per cert: qui ha finançat aquest estudi?

    • Com pots imaginar no disposo d’aquesta informació, ni tampoc era l’objecte del meu post.

      Ara bé, saben que hi han intervingut 3 organismes de reconegut prestigi i de dos països, el més segur és que l’estudi estigui finançant per algun dels programes europeus d’investigació que tingui a veure amb la biologia marina.

  8. Aquesta teoria em sembla una mica de ciència-ficció. Han comprovat a quina pressió pot viure i reproduir-se la gamba?? Qui diu que a 1.5 km sota l’aigua n’hi ha les mateixes condicions per sobreviure? Primer que la pressió augmenta significament, segon que la llum que hi entra és molt poca, i tercer que les reaccions organiques que fan la base de la nostra vida depenen de la pressió també. És a dir… what??

    • Hola, un bon debat.

      No, no és cap teoria. És un fet científic.

      Les gambes vermelles viuen entre els 150 i els 1.500 metres de profunditat, si bé, és normal trobar-les entre els 200 i els 400 metres.

      Viu en els fondos tous i arenosos.

      Per tant, el seu organisme està perfectament preparat a aquestes profunditats, pressions i condicions de lluminositat.

      Pel que fa al llum, dir que és un animal d’hàbits nocturns, passant el dia enterrats a la sorra i activant-se per la nit, moment en el qual es dediquen també a alimentar-se, per la qual cosa la poca o nul•la llum no li afecta en absolut.

      • Per molt a la sorra que visqui, m’estranyaria que la mateixa especie de gamba canvii d’habitat tal radicalment, però qui sap! Potser van adaptant-se… De totes maneres, ho trobo molt fort.

        • Si, és molt fort. Fins aquest estudi (descobriment) no se sabien les raons per les quals apareixien i desapareixien durant llargs períodes de temps. Hi ha anys sencers en els quals a la Costa Brava quasi bé no es troba gamba vermella i en canvi, de sobte, al cap d’un o dos anys, tornen a poder-les pescar amb normalitat.

          Tal i com hem dit abans, la gamba està totalment preparada (morfològicament) per viure a 1.500 metres de profunditat.

      • curiós aquest fil de comentaris! no soc expert, però vaig estudiar Nàutica i vaig fer pràctiques a vaixells pesquers. Una de les coses que aprens a l’assignatura de pesca a l’escola és que el color vermell intens de les gambes és una eina de camuflatge, ja que a partir de 1.000 metres de profunditat no arriben els raigs infraroig de la llum solar lo qual les fa invissibles. La gamba a diferencia d’altres familiars similars és dels crustacis que viuen a més profunditat. La prova és que a zones de plataforma continental amplia com les costes properes a un delta no tenen aquest tipus de crustaci i en tenen altres com la galera o el llangostí que son de colors molt més mimètics amb l’arena.

        • Hola Pau.

          Molt bona aportació la teva. No sabia això del color que ens expliques. Molt interessant.

          A la zona del Golf de Lleó i Cap de Creus hi ha poca plataforma continental i en canvi hi ha canons submarins i “penya-segats” que porten a grans profunditats.

  9. no em puc imaginar una paella sense gambes >_<

  10. Realment quan vaig llegir un petit article sobre el tema em va semblar interessant i vaig anar estirant del fil per finalment fer aquest post.

    Esperem que la descoberta sigui per a bé i no per exhaurir els llocs de cria de les gambes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s