Pareu la Terra que m’hi vull baixar. És un bon desig?

Potser heu dit en alguna ocasió allò de: Pareu la Terra que m’hi vull baixar.

Doncs veiem una mica que és el que passaria si aquest desig cridat a la babalà es fes realitat.

Malgrat a penes ho percebem, la Terra es mou de manera constant, tant en un moviment de Translació al voltant del Sol, com en un moviment de Rotació al voltant del seu propi eix.

La gravetat fa que tant l’atmosfera, com nosaltres mateixos girem a la mateixa velocitat que la Terra, la qual cosa ens ajuda a no percebre aquest moviment constant. En canvi, si mirem més enllà, cap a les estrelles, si que podem percebre que tot es mou.

Velocitats de gir de Rotació de la Terra

Malgrat aquesta sensació de quietud, ens movem a una velocitat de 30 Km/seg., en el sentit de translació i a 465 metres/seg., en rotació, mesurada a l’Equador. El moviment de rotació no és el mateix a tots els punts del Planeta. En el gràfic podem veure les diferents velocitats que es donen en els diferents punts.

Tornem però a l’objectiu del post. Imaginem que allò que hem cridat de: pareu la Terra que m’hi vull baixar passa de veritat.

Aquesta “aturada” del Planeta podria ser gradual o sobtada.

Veiem que passaria si l’aturada fos gradual

Si la Terra tingués un fre i el petgéssim de manera constant per a que l’alentiment de gir fos d’1 segon per dia, en passar 10 anys la Terra s’hauria aturat del tot.

Així, els dies i les nits s’anirien allargant també de manera constant. Les nits més llargues anirien sent més fredes i per contra, els dies més llargs es convertirien en més calorosos.

A mesura que l’alentiment en el gir progressés, els efectes climàtics serien més dràstics. Les estacions deixarien de ser com les coneixem, les pluges, les turmentes, les sequeres i les gelades es farien més violentes. Els dies i les nits es farien més llargs i per tant la major part de la terra es convertiria en un desert a causa d’estar tant de temps sota els efectes del Sol, combinat amb llargs períodes de nits molt fredes.

Poc a poc, tota l’aigua coneguda bulliria a l’estar exposada per períodes tant llargs al Sol, la qual cosa generaria núvols gegants que ocultarien la llum solar i generarien un enorme efecte hivernacle que encara complicaria més les coses.

Aviat els recursos es malmetrien o moririen. Sense recursos i amb aquestes condicions climàtiques extremes, tota la vida s’aniria extingint.

Veiem ara que passaria si l’aturada fos sobtada

Tots hem experimentat el que passa quan anem en un vehicle en moviment i hi ha una frenada sobtada, imaginem doncs el que podria passar en una frenada sobtada del Planeta.

En el cotxe, sinó portem el cinturó de seguretat posat podem arribar a sortir disparats. La inèrcia que actuaria en el cas dela Terra faria que tot allò que no estes fortament arrelat al terra sortís impulsat amb una enorme força.

Fins i tot la mateixa atmosfera sortiria impulsada del voltant dela Terra cap a l’espai.

Mentrestant, els mars i els oceans ocuparien les terres amb tsunamis inimaginables.

Sense l’atmosfera que ens protegeix, una bona part de l’aigua s’evaporaria per l’acció solar i per no estar sota la pressió de l’atmosfera.

En instants, per a nosaltres seria la fi. Al poc, el Planeta seria molt diferent a com el coneixem.

Imatge de la Terra per efecte de deixar de girarL’Institut de Recerca de Sistemes Mediambientals (ESRI), ha treballat en un programa informàtic capaç de simular els efectes i les conseqüències que es produirien a la Terra si deixes de girar de sobte.

Com podem veure a la foto, les aigües es desplaçarien cap als Pols, allà on la força gravitatòria és més forta i se la pot atrapar.

La conclusió de l’ESRI és que al final hi hauria dos grans oceans al voltant dels Pols i un gran continent únic situat al voltant de l’Equador.

Podríem concloure que de vegades més valdria que alguns desitjos no es complissin.

33 responses to “Pareu la Terra que m’hi vull baixar. És un bon desig?

  1. Molt suggeridor el post, tots alguna vegada o altra hem desitjat que pari la Terra per baixar-nos d’ella o fins hi tot baixar “en marxa”.

    Tinc una altra frase molt bonica i un xic “prehistòrica” que sovint m’agrada dir quan algú diu: “Ja hi som”, a això cal contestar: “doncs si ja hi som baixem!!”.

    Salut!

    • Bé, segurament l’alternativa a baixar-se en marxa és molt més assenyada que no pas desitjar que s’aturi per després baixar.

      Prenc nota d’això de “si ja hi som, baixem”

      Salut Miki!

  2. La Cuina de l'Eri

    Hola Tomi,
    Un post molt interessant. Però quin yu-yu que fa pensar en això. Jo no he formulat mai aquest desig, però si que sovint penso i m’agradaria que el rellotge es parés a gust del consumidor. Però clar, això del temps ja seria un altre post.. i no et vull donar feina que prou en tens!! Petons

    • Això de parar el temps és un altre tema i molt molt interessant.

      Igual et faig cas i miro d’escriure alguna cosa. Aquest post m’està girant feina, de moment he rebut dues propostes de nous post. Gràcies.

      I si, si que fa una mica de yu-yu pensar-hi. el món físic real és el que té, és implacable, no entén de tonteries, ni del que en els petits humans ens interessa. Es regeix per unes lleis i s’hi aplica a fons en complir-les.

  3. Per què no? Podríem fer la volta al món en bicicleta! 😀 La veritat és que em costa de creure que ara mateix, sòlidament asseguda davant l’ordinador, pugui estar viatjant a 30km per hora. Tampoc no és molt ràpid, a les zones 30 hem d’anar amb el peu al fre…! A part d’imaginar-me tothom flotant cap a l’espai quan ens quedéssim sense atmosfera m’ha vingut al cap aquella tonteria de la tonta “Superman” quan fa voltar la Terra al revés perquè així tira el temps enrere…aish, quina poca cultura, tothom sap que per viatjar en el temps només es pot fer en un Delorean o en una cadira. http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.newsgroupdirect.com/blog/wp-content/uploads/2009/12/delorean1.jpg&imgrefurl=http://www.newsgroupdirect.com/blog/2009/12/21/usenet-circa-2004/&usg=__dgvHZ8KTtSzb4m1npTAZToexy2A=&h=450&w=600&sz=792&hl=ca&start=0&zoom=1&tbnid=6NTvZ3ucAVJ8fM:&tbnh=162&tbnw=221&ei=BrfGTdu6GYjXsgbg5u38Dg&prev=/search%3Fq%3Ddelorean%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26rlz%3D1R2ADSA_esES386%26biw%3D946%26bih%3D466%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=661&vpy=88&dur=616&hovh=194&hovw=259&tx=114&ty=106&page=1&ndsp=6&ved=1t:429,r:2,s:0
    http://www.google.es/imgres?imgurl=http://blocs.xtec.cat/pauboadacm/files/2009/10/la-maquina-del-temps.jpg&imgrefurl=http://blocs.xtec.cat/pauboadacm/2009/10/27/sortida-al-delta-del-llobregat/&usg=__iA7I3JeEFzyw8E7PGOT6mSb_hfQ=&h=650&w=600&sz=151&hl=ca&start=0&zoom=1&tbnid=6yXcSGtMEjFPEM:&tbnh=157&tbnw=151&ei=JLfGTcv7KMaytAbuhP3MDw&prev=/search%3Fq%3Dmaquina%2Bdel%2Btemps%26um%3D1%26hl%3Dca%26rlz%3D1R2ADSA_esES386%26biw%3D946%26bih%3D466%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=133&vpy=67&dur=81&hovh=234&hovw=216&tx=137&ty=88&page=1&ndsp=8&ved=1t:429,r:0,s:0

    • Bé, hi ha un petit problema amb les velocitats. No són 30 Km/h, sinó 30 Km/segon (uns 100.000 Km/hora).

      De fet no tenim aquesta sensació ni en un cas, ni en un altre. El que passa és que amb la velocitat de 30 Km/h, els anys serien llarguíssims

      Molt bo això de poder donar la volta al Món en bici! El sentit de l’humor que no ens manqui.

      Gràcies per les aportacions. Les comento:

      Back to the Future, va ser innovadora en alguns aspectes i el De Lorean es va convertir en un cotxe desitjat.

      Pel que fa a la cadira d’H. G. Wells, que puc dir? Un Clàssic (amb C majúscula).

      Així i tot, prefereixo en Superman fent girar la Terra a l’inrevés per poder salvar a Lois Lane. És el poder de l’Amor.

      • UAAALAA! doncs anem molt ràpid!! Frena, Terra, que em marejo!! Si els Futuristes ho haguéssin sabut potser tindríem una escultura de la Terra giratòria…!
        (no ens discutirem per Superman, només puc dir BUUUUU!) (podria ser tan bona i és tan…)

        • Si, de fet girem en tots els sentits, no ens cal per res anar a aquests parcs d’atraccions tant guais. De fet anem muntats en l’atracció més gran coneguda.

          No, no discutirem per Superman. És un clàssic. És un tema de romanticisme.

  4. Quina casualitat! Precisament ahir vam veure a casa un documental sobre aquest tema.
    Una cosa curiosa: en quasi tots els documentals de desastres ecologics (hivern glacial, calentament global, pujada de les aigües, la terra es para…) espanya queda a la zona habitable. Per tal que no ens caiga damunt un meteorit…

    • És que Espanya “is diferent”, això deien fa uns anys. Ara, si més no en temes econòmics estem veient que tenien raó, malauradament.

      Anem però al que ens ocupa. No vaig veure el documental que dius. En tot cas, l’estudi que jo esmentava no havia estat fet per un Institut espanyol que podés caure en la temptació de situar un o altre territori en una zona d’aparent salvació.

      De totes maneres, tot sembla indicar que no cal que caigués cap meteorit, els efectes de l’aturada sobtada serien tant brutals que són fins i tot difícils de descriure. Només imaginar que la pròpia atmosfera es veure desplaçada violentament ja ens fa imaginar que és el que podria passar amb els edificis, oceans…, per no parlar amb nosaltres que en definitiva i a escala planetària no som quasi bé res.

  5. Pareu la Terra que vull baixar! =:o) Ho he dit tantes vegades ja!! La qüestió és que no sé cap a on aniria després. Ara, tal com som els humans, que us sembla donar feina a mitja humanitat per tal de que empenyessin alguna mena de roda!? Jo haig d’esbrinar a quin lloc seria hivern per tal de marxar cap allà!! Montse, què marxaries tu també cap allà on fos l’hivern!? Així, em podries fer classes de comprensió de text: m’ha anat fantàsticament be poder llegir la teva ressenya després del post.

    • És impossible saber com restaria el clima després del cataclisme. En tot cas, no s’hi assemblaria gens al d’ara. No és imaginable pensar en trobar una mena de platja paradisíaca en la qual poder-se perdre (imagino que al Brasil encara n’hi haurà d’aquestes).

      En el tema que tractes amb la Montse el millor és que si vol contesti ella, ja que (a més), jo d’això no vaig gaire fort.

    • Kuka, tot i que m’agrada la suavitat del clima mediterrani, m’esforçaria a fer efectiu el meu nom en castellà (pajarita de las nieves) per tal d’acompanyar-te. De fet, si només depengués de mi, també hi podries comptar per fer o camiño (ai, quines dentetes em fas!!!).

      Ara bé, pensa que en aquest cas no he fet un exercici de comprensió lectora, sinó un de distorsió pura i dura per tal de veure el costat positiu allà on no hi és ni de broma… ara que hi penso, si això ho llegeix algun polític potser em contracta per fer campanya. Ep, encara faré la primera pela! 😀

      • No em vull posar en la vostra conversa. Solament afegir que aquest preciós ocell també se’l coneix (en castellà) amb els noms de: Pitita, Lavandera blanca, Aguzanieves, Motacilla alba.

        • Ooooh! I jo que pensava que intervenies per oferir-te a ajudar-nos amb la motxilla 😦

          • Oooooh! (amb una “o” més) – és una Oh més gran –

            No dic que no. De fet m’agrada molt caminar. Ara bé, he vist alguns troços del Camino i t’aseguro que no són gens engrescadors, en canvi hi ha d’altres parts precioses. Fa tres anys vaig intentar fer el Camino del Inca però el grup amb el que anava em varen dir si estava tocat del bolet i finalment el varem fer en tren. Snifff!

            Pel que fa a la motxilla si cal us la porto, el sacrifici m’aproparà a la perfecció cristiana.

  6. Qui pot voler això? Jo no he demanat que es pari. La cosa que s’ha de demanar t’ho presenten a web sites com aquest:
    http://www.goodplanet.org/

    • És una cosa que es diu quan algú pensa que tot va (o li va) malament i en no trobar solució diu: pareu la Terra que vull marxar.

      L’enllaç que ens has deixat ens explica una iniciativa molt interessant i que ens afecta a tots. És molt inquietant el marcador que va indicant el nombre d’éssers humans que habitem la Terra (ara s’apropava ja els 7 mil milions). Cal que ens esmerem a cuidar el Planteta.

  7. Un bon i curiós post… 🙂

  8. M’has deixat bocabadada: els científics es dediquen a calcular aquestes coses? Que foooooort! Bé, suposo que també tenen dret a divertir-se.

    Però ja que ho han calculat d’una forma tan assenyada i científica (valgamdéusenyor!) aprofitem-ho de forma pragmàtica i pensem com quedaríem a casa nostra. Si no ho he entès malament, tant si s’atura a poc a poc com de forma sobtada el resultat final serà que
    a) mig planeta quedarà de cara al sol i l’altre mig d’esquena i
    b) la desaparició de la força centrífuga farà fugir l’aigua al nord i al sud i el mig quedarà eixut.
    Així doncs, un cop vist el mapa veig que els del principat no quedaríem malament del tot. Per anar a la platja hauríem d’anar cap a Andorra (mira, encara podrien continuar essent destinació turística) i si a sobre tinguéssim la grandíssima potra que la Terra s’aturés just en el punt de dos quarts de vuit del matí quedaríem en una franja de diguem-ne “ni fred ni calor” prou confortable.

    Amb tot, prefereixo que segueixi rutllant. No és per res, és que dos quarts de vuit del matí és -per a mi i per a la meva mandra- la pitjor hora del dia: buf!, viure eternament a l’hora del primer cafè? Nooooooooo!!!

    PS: No patiu, sempre hi haurà algun supermegaultraheroi que associat a un cinentífic mig boig ens salvarà a tu tots tothom! 😀 http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Core

    • Bona resenya.

      El final, de totes totes seria més que catastròfic. No hi hauria possible salvació.

      Tu, dins de tot, pintes un escenari quasi idíl•lic. Lamentablement no seria així ni de lluny, però em quedo amb la teva versió.

      Et podria tocar el costat de la Terra que miraria cap al Sol o l’altra meitat. La veritat és que no sabria que escollir.

      El temps seria el de menys i tampoc tindries aquest cafè del que parles. Que hi farem!

      Aquest tipus de pel•lícula (em refereixo a l’enllaç que has deixat), m’agraden veure-les al sofà i amb crispetes.

      Un desig: que segueixi girant!

  9. Per sort no ho he dit mai! Ni ho faré!

  10. Ara que m’he acostumat a que giri, val més deixar-ho com està. Si de cas en el proper planeta ja farem experiments…

    • És cert, jo tampoc en faria gaires d’experiments.

      Per exemple, sempre hi ha una opció pitjor, podria de sobtar parar i al moment, començar a girar a l’inrevés que ara ho fa. Més val no pensar-hi.

  11. M’has fet recordar un documental que vaig veure abans d’ahir al web de La 2. Te’n dono l’enllaç perquè em sembla que t’agradarà: http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-tierra-pierde-norte/1088176/
    Va sobre el nord magnètic de la Terra i la forma com s’està desplaçant. Algun dia els pols s’invertiran (és un fenomen natural) i la gran pregunta és: què ens passarà quan s’inverteixin? I més: quan s’invertiran? Perquè sembla que fa temps que ja s’haurien d’haver invertit i actualment el pol nord s’està desplaçant cada cop més ràpid…
    Estonetes, potser val més que no ho vegis! 😉

    • Hola David, benvingut per aquesta casa!

      Gràcies per l’aportació i l’enllaç. Me’l miraré.

      Hi ha un seguit de fenòmens físics que s’escapen de qualsevol control a escala humana i això ens porta a adonar-nos que en realitat som poca cosa a l’Univers.

      Després em passaré per casa teva. Fins aviat.

    • Bé, m’he mira’t el documental del qual has deixat un enllaç. Impactant!

      Pensar que segons els científics creuen, portem uns 500.000 anys d’endarreriment respecte del moment en que pensen que els pols magnètics ja haurien d’haver canviat, mosqueja molt. Dona la sensació de que hagin de començar a fer-ho d’un moment a un altre.

      Ja he vist que el procés de canvi durarà milers d’anys, el que passa és que durant el procés, ens seria difícil sobreviure.

      M’ha sembla molt interessant el repintat de les línies de les pistes dels aeroports degut a que el pol magnètic canvia de posició i han de canviar les línies de lloc perquè restin alineades amb el que indica la brúixola dels avions.

  12. Bufaa! tenim la opció de baixar del món sense parar-lo? Fer com a les pel·lícules que passen d’un cotxe a un altre mentre roden a mil per hora pels carrers de NY. Poder no cal para-lo, només esperar el moment just de fer el salt .
    Un dels àstres que més m’ha fascinat sempre és la Lluna, que fa la rotació i la translació a la mateixa velocitat per aixó sempre li veiem la mateixa cara.

    • Si, aquesta peculiaritat de la Lluna fa que només veiem una de les cares.

      El que proposes és molt temptador però no sé si físicament és possible.

      Crec que l’únic amanera de sortir del Planeta és amb una nau, en somnis o si en saps, en un viatge astral.

  13. Molt, molt interessant!, quan tracte de pensar en coses com estes normalment em pose molt nerviós.

    • Ets molt amable!

      La veritat és que més val no pensar-hi gaire. Això de tenir consciència que ens movem a més de 100.000 Km/hora al voltant del Sol, i a uns 1.600 Km/hora al nostre propi voltant, fa un cert vertigen.

      Què més voldrien els fórmula 1!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s