Els Alcaldables a Barcelona no em motiven

Escric sobre les Eleccions Municipals a Barcelona. Molts de vosaltres direu, m’he equivocat de Bloc. Doncs no, malgrat no ho acostumo a fer gaire, parlaré de política.

Estic molt fart d’estar en un estat permanent de campanya electoral.

Per a mi, un Alcalde no és com un Senador o un Diputat. Un alcalde és molt més. És el gestor del dia a dia d’un poble o d’una ciutat que és viva, que batega, que imagina i de la qual una part important dels seus veïns en tenen una imatge present i una de futur.

Foto alcaldables Barcelona 2011

Un Alcalde no només ha de governar, ha d’engrescar els seus conciutadans, els ha de  saber transmetre un projecte de ciutat de futur. Una ciutat no és pot gestionar només pensant en el dia a dia. Per això, amb un tècnic, en tindríem prou i no ens caldria un alcalde.

Passo ara ha parlar breument d’alguns dels principals candidats a les properes eleccions municipals.

Jordi Hereu – Imagino que no sap si fer campanya dient que és del PSC o preferiria no haver-ho de dir. D’entrada se les va tenir que veure amb la Montserrat Tura.Va guanyar, ho sigui que tampoc és tan feble com a primera vista pot semblar.

Els missatges del PSC són confusos respecte de les relacions amb el PSOE, de vegades tant que jo em pregunto la “C” del PSC què és el que significa.

A més, si la Carme Chacón finalment opta a les primàries del PSOE, al PS”C” les coses solament li poden anar a pitjor. Ja s’estan comprant un bon morrió.

Hereu, projecta una imatge personal que segurament no està en consonància amb la Barcelona moderna que defensa i quan parla, el final de les frases els crida.

Xavier Trias – En hores bones, al seu partit ara les coses li van bé. El vent els bufa de popa i duen veles noves.

Tot apunta que guanyaran. El que passa és que potser necessitaran soci o socis per governar. Hauran de triar i facin el que facin és llegirà en clau de futurs suports per a les Generals de 2012. Any, per alguns de la Fi del Món, i per altres del nou Pacte Fiscal (que ja des d’aquí pronostico com a any del Pacte “Fiasco”. No ho aconseguiran, ni en conya. I ho saben). Una nova pèrdua de temps.

Com a candidat és tenaç i ha sabut humanitzar les seves febleses. En moltes ocasions però, sembla que estigui a la defensiva.

És la seva darrera oportunitat.

Jordi Portabella – Un dels més veterans en el consistori.

El seu partit, ERC, no passa per un bon moment. Malgrat l’Independentisme i diverses maneres d’entendre el Sobiranisme estan en alça, no sembla que ERC aglutini aquests sentiments. Potser manca un o una Líder que sàpiga seduir aquest immens moviment civil i es converteixi en una “Marca” que tothom vulgui comprar.

Sembla el Partit de les oportunitats perdudes. I jo que ho sento.

En Portabella parla bé, però sovint és monòton. Malgrat expressar-nos dinamisme, la seva imatge i la seva mirada semblen transmetre’ns una altra cosa.

Aquest invent de la coalició Unitat per Barcelona, amb Joan Laporta, no se com acabarà. Sumaran més junts que per separat? A ERC li convé com a soci en Laporta? És potser un experiment per a futures coalicions?

En tot cas veurem si els ciutadans compren la idea.

Ricard Gomà Tampoc el seu partit, ICV-EUiA, és els dels que sembla estar en progressió. Sembla més un partit a l’espera del que pugui passar després de l’experiència del Tripartit.

Aquest candidat es presenta per primera vegada com a cap de llista del seu partit. La seva imatge és amable i transmet confiança.

Li auguro una millora en els resultat si aconsegueix que el seu discurs no sigui abstracte i aparti o no faci bandera d’alguns tòpics que la gent de tant sentits ja ni escolta.

Sembla un dels candidats més ideòlegs del grup d’alcaldables. Potser menys líder que d’altres. És una de les portes obertes a la integració.

Pot aconseguir millorar resultats si aconsegueix ser més conegut a nivell popular i sap atraure el vot jove.

Alberto Fernández – Un vell conegut del consistori barceloní, dels més antics.

En la línia del seu partit, vol una ciutat bilingüe. Sona una mica al de sempre. Imagino que el PP es refereix a l’Administració, no a la vida quotidiana en la qual a Barcelona es viu més en castellà que no pas en català. El senyor Fernández oblida que a Barcelona ja es parlen més de 100 llengües.

Alguns missatges transmeten una molt poc estimuladora tendència a la no integració. Amb els anys però, ha dulcificat el seu discurs, malgrat que encara quan parla em transmet aquella sensació d’estar enfadat.

Foto Ajuntament Barcelona

Crec que els ciutadans sabem el que volem i el que sentim respecte la inseguretat, la brutícia, el soroll, la gestió turística, les Rambles,la Diagonal, Montjuïc, Rodalies, el Metro, el Port, l’Aeroport, els Barris, la gestió del Fòrum, el Zoo marí, les Olimpiades d’Hivern…

A destacar el següent: Cap dona com a cap de llista entre les dels principals partits. Per què? En una ciutat que es diu oberta, a voltes transgressora, acostumada a veure de tot pels seus carrers, amb experiència històrica de tots colors, que ha sabut patir i gaudir del pitjor i del millor. No hi ha cap dona que sigui capaç de ser alcaldessa d’aquesta ciutat? Els partits no ho volen? No és atractiu aquest càrrec per a una dona?

Què faré el dia 22? Acostumo a anar a votar, sempre trobo una raó. Ara bé, aquesta vegada estic més inclinat a no anar-hi. Quina poca trempera que em transmeten tots!

32 responses to “Els Alcaldables a Barcelona no em motiven

  1. Hola Tomàs,
    permet-me entrar a casa teva.

    L’altra dia amb la dona vam començar a parlar de les vacances. De que ens agradaria fer i a on podriem anar. Ens vam començar a animar i després de sortir varies propostes de noms, dues destinacions van ser les nostres úniques opcions. A l’endemà, cadascú de nosaltres havia reunit un munt d’informació que havia procesat.

    Això, en general, no ho fem amb la política. No es cerca informació i no s’analitza. Es viu de sensacions, de tòpics, de titulars i de clips d’un minut i mig .
    Saps de la meva militància política i de les meves conviccions, i avui, en un dia de teorica reflexió, no llegeixis les meves linies com un intrusisme ni molt menys. No crec que només la Política s’hagi allunyat del ciutadans, crec que els ciutadans s’han allunyat de la Política. En una era on es té més accés a la informació que mai, i el teu bloc és un exemple magnífic d’això, en el cas de la política preferim el consum d’informació precuinada.

    Un últim apunt, en Jordi Hereu enfatitza els principis de les frases. és el de polònia el que enfatitza els finals.

    • No cal que demanis permís, sempre ets benvingut!

      Efectivament, conec les teves preferències polítiques a l’igual que tu les meves. En aquesta ocasió, he decidit no votar ni al partit que em fa més “tilin” de tots, perquè no veig clara l’opció i l’aliança en la qual s’ha embolicat.

      Acostumo a entrar al teu bloc, coneixedor que les teves opinions i posts estan trufats d’informació política de primera ma, a més de la teva opinió personal.

      En el teu bloc opino amb molta llibertat i saps que acostumem a diferir en alguns aspectes i això enriqueix els meus punts de vista.

      No voldria que et quedessis amb la idea que he fet el post en un moments “inspirat”, no. Pel contrari, és una mescla d’opinions personals i d’experts politòlegs que he consultat, així com experts en comunicació. Dit això, no vaig voler fer un post massa feixuc i le suavitzat pel que fa a terminologia específica.

      Pel que fa a l’advertiment que em fas en el darrer paràgraf, no crec haver confós el personatge real amb la paròdia de Polònia. Així i tot tornaré a consultar les meves fonts i miraré algun discurs al youtube de l’Hereu per confirmar una cosa o una altra. Així tot, he de dir-te, que aquest és un aspecte que a cava meva l’havíem comentat abans de fer el post, però venint de tu em fa ser prudent.

      Per cert, una curiositat: en algun moments, l’Hereu ha semblat (o ha volgut donar a entendre) que volia desmarcar-se de les directrius no només del PSOE –deu ser dels únics- sinó també del PSC. Ha estat un cabreig pel que li han fet internament? Ha estat una pista del que pot passar a la tardor? Ha estat només una estratègia electoral, com no fer venir en Zapatero (quan en altres ocasions era poc menys que un gurú) o posar el logo del PSC molt petit?

      Encantat de polemitzar amb tu.

      Que les eleccions vagin bé i que el resultat sigui bo pels ciutadans de BCN.

      • El meu comentari anava més enllà del teu cas particular. Deixa’m que subratlli aquesta frase “No crec que només la Política s’hagi allunyat del ciutadans, crec que els ciutadans s’han allunyat de la Política.”
        I sí que senyalo, que en molts casos és la farta d’informació i de voluntat d’informar-te la que crea aquesta deixadesa…
        Et possaré un exemple que segur que has vist aquests dies… En aquests primers dies del govern de CiU, hem llegit noticies com: “es treu l’impost de succeccions que només afectava a les rendes més altes”, “es preveu baixar els trams d’irpf a les rendes més altes”, “es preveuen beneficis fiscals als que contractin una mútua privada”. Aquestes, han fet esglaiar a gent que no enten com en temps de crisis es treuen impostos a les rentes més altes. Gent que ha votat CiU a les últimes eleccions. La resposta de CiU és d’una sinceritat i honestedat total: “Ho portavem al programa”.
        Les campanyes municipals acostumen a centrar-se en el candidat i no en la sigla. La sigla només funciona si el candidat és molt desconegut. Els alcaldes acostumen a ser els més propers als seus electors.
        És una llàstima que no hagis creuat mai tres paraules amb en Jordi Hereu. Haguessis anat a votar segur… per ell.

        • Bé, no hi he tingut l’oportunitat de parlar amb l’actual alcalde. Hi ha moltes persones que en les distàncies curtes guanyen.

          Estic d’acord amb tu quan dius que un alcalde és més proper als seus electors (o en tot cas, ho hauria de ser). És un dels trets que els diferencia d’un senador o d’un diputat (molts d’ells desconeguts pel gran públic).

          D’acord també amb el que dius de CiU, no està enganyant ningú. El que està fent ja ho anunciava al seu programa, i d’altres coses que anirem veient.

          També estic d’acord (i començo a preocupar-me) en allò que dius que a molta gent li manca informació. Si, en aquest cas i en moltes altres coses. No només de política.

          En una democràcia pot votar tothom que en tingui capacitat. Un dels riscos és aquest, que pot votar aquella gent que ho fa perquè considera que el/la candidat és guapo/a o que parla molt bé (encara que no digui res). Aquesta democràcia també permet que es presentin més de 100 persones elegibles que estan imputades. Què és pitjor?

          Anant al que tu mateix identifiques com el nucli del teu comentari “la llunyania que hi ha entre els uns i els altres”:

          Si, sembla que és així. Els polítics, tal vegada sembla que s’han professionalitat. És a dir, que a molts se’ls pot veure com que desenvolupen una feina més, molt privilegiada però una feina al final. Alguns, més dels desitjables, viuen en una bombolla que els aïlla de la realitat. Solament surten al carrer dies abans de cada període electoral, la qual cosa a més d’insubstancial, és ridícula.

          Els ciutadans, tenen ara moltes preocupacions molt més importants que escoltar les coses amb poca substància, que sonen al de sempre, que els diuen. Ens hem de creure a algú que ens digui que els cel, si el votem, demà serà vermell?

          Atents al que està passant a les places. Potser en allà hi trobarem alguna resposta.

  2. El cas és que ara que hi penso es produeix un fenòmen molt curiós: El 10A, en unes votacions que tenien l’estigma del “això no serveix per a res” se’t veia amb ganes i amb la il·lusió de pensar que tot plegat tindria conseqüències. Ara, en unes votacions que se suposa que sí serveixen (si més no, el vot comptabilitza), estàs absolutament desmotivat. Alguna cosa no funciona… i no som nosaltres. Els polítics s’ho haurien de fer mirar.

    • Bé, ets molt observadora i , a més, tens memòria.

      T’agraeixo especialment que gosis demanar-m’ho.

      M’explico: aquestes són unes eleccions normals i corrents (em refereixo que estan establertes i que fa 4 anys en varen haver unes iguals, i d’aquí 4 anys en tornarem a tenir de nou), que permeten als ciutadans d’un poble, d’una ciutat o d’una comunitat autònoma, votar aquell partit que els faci “tilin”.

      Això existeix i ha estat possible gràcies a un llarg procés que tots més o menys tenim present i coneixem. Ja és, ja existeix i no cal fer-hi més que, en tot cas, perfeccionar-ho.

      El dia 10, per a mi, es votava un somni, un anhel, una convicció, una reivindicació. Fins i tot, segurament el que ha passat en el darrer any al respecte d’aquest tema farà història (potser història en el nostre petit país, però història per al país que en a mi més m’importa).

      Amb això vull dir, que el dia 10 quan vaig dipositar el meu vot a favor, no vaig només dipositar una papereta a favor d’un o d’un altre partit per a que governés tal o qual institució durant un temps determinat de 4 anys, sinó que hi posava la meva il•lusió en el que jo voldria fos Catalunya el més aviat possible.

      Per a mi la votació del 10A ha estat molt important perquè hi he dipositat esperança, cosa que normalment no em passa quan voto per a un alcalde.

  3. Hola Tomi,
    No aniré a votar. Ja ho tinc decidit, i m’ha costat però. Ja estic bastant cansada de tota la colla aquesta de polítics! Ah! I jo també he pensat per un moment que m’havia equivocat de bloc!!

    • No, no t’has equivocat de bloc, no pateixis!

      Jo estic al 90% decidit a no anar-hi, el 10% restant anirà sumant-se al 90% anterior d’aquí al diumenge.

  4. Jo també estic oiada de la política, les eleccions, de la campanya, dels polítics… Si votes en blanc, afavoreixes al partit majoritari, si no votes malament, però amb aquest panorama, llavors, què fer?

    • Hola. Veig que també hi ha dubtes per la teva part.

      Què hi farem? Es veu que el diferents candidats i candidates no sabem fer arribar el seu missatge o que aquest no és prou engrescador.

  5. Estic FARTA de la política. És el primer cop a la meva vida que votaré (o no) i ja m’estic penedint d’haver-me “guanyat” aquest dret. Bé, no em prenguis radicalment però és una manera de transmetre el q sento.
    Estic d’acord amb la idea que transmets d’alcalde, fora bo que siguesin com dius. Però la realitat és que tenim uns quants payasos que no saben (o no volen) representar a la població. Subscric totalment el que dius del PSC, m’havia plantejat votar-los perquè no vull que a BCN hi mani CIU però no defensen els interessos de catalunya, són uns titelles i no els puc votar. També m’havia plantejat votar a ICV-EUiA però no em sembla gent seriosa, moltes bicicletes i poques propostes viables… a banda que quan vaig a la universitat i m’entreguen propaganda amb totes les propostes “mega-xupi-guais” que pensen pels joves m’entren ganes de cridar-los si es pensen q sóc idiota. Els altres ja estaven descartats abans de començar així que…
    potser a les següents mi presentaré jo i així podré sortir a un post teu sobre els partits menys votats😉 !

    • Hola Gemma. Els teus darrers comentaris els he hagut d’aprovar prèviament. Imagino és perquè els fas des d’una adreça de correus i no des del Bloc i que per això passa (no pensis pas que et tinc filtrada o alguna cosa així).

      No penso que la teva manera de pensar sigui radical ni molt menys. És curiós el que dius, perquè parteixes d’unes condicions determinades: jove, inquieta, intel•ligent, primer any a la universitat…., i resulta que tampoc trobes prou motivació en els diferents candidats.

      Tot plegat fa una mica de pena (política), ho teu, ho meu…

      Si et presentes, a més de fer-ne un post, t’ajudaré en la campanya!

      Que vagi molt bé el que t’espera d’aquí uns dies!!!

      • Tu ho has dit: fa pena… però és el que hi ha. La gent de la meva edat que més o menys es planteja en serio unes eleccions i està al dia del que passa al món tampoc sap que fer amb el seu vot. Em sembla que tot plegat farà un pet en uns anys o decades, la gent (petita o gran) està molt descontenta i desencantada. Ja es veurà.

        • Esperem no tenir raó!

          No és el més encoratginador que una bona part de la gent més jove no tingui clar que fer amb el seu vot. Si aquesta part de gent no viu massa desconnectada de la política (tampoc se’ls hi podria reclamar res, ja que de vegades la política sembla el pati d’un col•legi) i no va a votar, crec que la culpa és dels polítics que no sabem fer arribar els seu missatge o en tot cas no convencen ni engresquen

  6. Jo vaig votar al mateix alcalde que ja teniem, perquè coneixer no conec a ningú en el poble (soc un poc autista), pero no vaig escoltar cap cosa mala del que está, ninguna crítica grau de l’oposició ni res… doncs, ja em sembla bastant. Crec que és del psoe.

    La cosa será pitjor quan haguem que votar en les nacionals.

    • Hola Chus. Em sembla molt bé que ho tinguis decidit. A més, sinó has sentit cap crítica important per part de l’oposició, que més vols?

      D’aquí a les Generals tindrem campanya electoral sense parar. Enllaçarem les unes amb les altres.

      El tema que tractes en el teu darrer Post sobre l’Avantprojecte de la Llei per a una Mort Digne, donarà molt de joc i se’n parlarà molt i molt.

  7. Ui, m’he equivocat de bloc!😀

  8. Quan dius que amb un tècnic ja en tindríem prou, estic d’acord en tu. De totes formes tampoc veig que cap partit porti a les llistes ni tan sols això. Ni tan sols un bon tècnic

    • Crec que un o una Alcalde ha de ser una persona especial. Això de treballar tant a prop dels seus votants no els hi passa als altres polítics. Aquest és aquell que es passeja pel carrer i la gent li comenta temes o li reclama tal o qual cosa. Normalment això no li passa a un Senador o a un Diputat.

      No, normalment els tècnics no estan en el primer graó dels càrrecs polítics, els trobem més en serveis de suport als alts càrrecs polítics, com a secretaris, subsecretaris, adjunts, assessors…).

  9. Desgraciadament podríem canviar la paraula Barcelona de l’entrada del blog pel nom de qualsevol altra ciutat. Cada vegada estic més desmotivada amb el tema i això que sempre vaig a votar. No em convenç ningú, la veritat.

    • Doncs pel que sembla estem en la mateixa ona.

      No m’agrada aquesta situació, personalment prefereixo votar a algú que m’haig exposat un projecte creïble i de futur que s’apropi a les meves expectatives. En aquests moments no és així i em sembla que el que no faré és votar al que em sembli el menys dolent (des del meu punt de vista).

      • És que votar el menys dolent, el que s’anomena vot útil o votar no a favor d’un sinó perquè no surti un altre, ja em té bastant farta.

        • N’estic d’acord. Avui sentia com en Trias parlava del vot útil. I jo pensava, vot útil per a qui¿ Serà per a ell, no?

          Amb el rotllo aquest del vot útil, o allò de que venen les dretes, o els altres dient, compte que faran un altra tripartit…Sembla com si la culpa fos del votant, quan qui fa els pactes quan, com i amb qui volen, són ells!

  10. Jo també tinc la sensació que falten polítics i sobra gent que es dedica a la política. No veig enlloc qui em resulti engrescador, amb carisma. Amb tot aniré a votar. Ei, sóc una privilegiada perquè podré tenir veu a l’hora de decidir qui serà el meu futur “jefe”… tot i que -poso la mà al foc- la meva tria no guanyarà. Ai, sempre nedant contra corrent!

    • Està bé que tinguis clar que aniràs a votar.

      Guanyar o no guanyar. Quasi sempre he votat partits que no han guanyat i si ho fes en aquesta ocasió també seria així. No passa res, cadascú ha de fer el que es digui amb la seva manera de ser, de pensar o d’acord amb que sent en aquell moment.

  11. Doncs no ets a l’únic que li passa! A casa meva tots estem igual, el meu pare està fins i tot plantejant-se no votar ningú desprès d’haver votat cada cop sense saltar-se cap votació!
    L’Hereu a mi em transmet desconfiança,la veritat es que em fa llàstima i tot, quan fa els discursos no em quadra el que diu amb la imatge que té i l’aura que despren. En Trias, es gat vell. L’intent de modernitzar-lo amb aquestes ulleres frikis que em porta em fa pensar que ha de substituir el seu assessor d’imatge. Poder malgrat tot és el que menys repelús em provoca. ERC crec que l’ha pifiat a un limit inimaginable ajuntant-se amb laporta. Li tinc una confiança nul·la, deixant a banda la gestió o no gestió del FCB, crear un partit polític, guanyar escons i desentendre-se’n tant ràpidament em sembla lamentable. En Gomà… bé, em van fer una enquesta telefònica abans de que comences la campanya electoral i alhora de puntuar els alcaldables vaig haver de preguntar qui era i a quin partit pertanyia. Finalment en Fernandez-Diaz, al que veig molt sovint pel barri passejant, no el votaria ni “jartá a vino”.
    Crec que em queda votar al partit pirata! Per cert, el debat a la TV3, no vaig poder aguantar més de dos minuts de zapping.

    Detall tècnic, crec que tens problemes amb la barra espaiadora, no sé perquè se t’han ajuntat moltes paraules del text😉

    • Gràcies per avisar del tema de les paraules ajuntades. Abans de passar-ho al Bloc ho tinc bé i un cop passo el text, algunes paraules s’ajunten i encara no he aconseguit saber el perquè. Culpa meva no haver repassat en aquesta ocasió.

      El teu anàlisi és contundent i expresses la teva opinió de manera clara i transparent.

      No hi ha dubte, també tindràs problemes per votar de manera convençuda el proper dia 22.

      No vaig poder veure el debat dels candidats, solament al dia següent en vaig llegir el que deia la premsa. La sensació que en tinc és que no em vaig perdre el programa de l’any.

      • Ho escrius en un word i després ho copies? El que passa es que en copir/enganxar textos del word enganxes molt més que el text, si mires el codi (HTML) veuràs que apareixen moltes més coses, com ara els cops que has esborrat o part del format. A vegades dona problemes (o aquesta era l’excusa que em donava l’informàtic de la feina). Per anar bé escriu-ho tot en el bloc de notes ja que no li dona cap tipus de format i se’t copiarà tot bé.

  12. Benvingut al club dels que dubto molt que anem a votar. Lo més graciós de tot és que el teu anàlisi d’alcaldables és perfectament aplicable a la majoria de pobles i ciutats, jo a Olesa tinc més o menys les mateixes sensacions…

    • Ens estan fent fora de les eleccions, aquesta és la sensació que tinc.

      Aquests missatges de tanta poca volada són poc estimuladors. Lamento que a Olesa tinguis sensacions similars.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s