Modes frikis, en els ulls

La moda és l’ús passatger que regula la manera de fer algunes coses i pot afectar a la manera de vestir, de construir, a la música, al menjar…

Pel que fa al cos, les modes afecten no només a la indumentària, sinó al que en podríem dir “complements”, en sentit ampli, del tipus: pírcings, tatuatges, maquillatges, modificacions corporals, perfums, joies…

Com a curiositat, la paraula “moda” apareix per primer cop en català el 1696 al diccionari Gazophylacium Catalano-Latinum, amb el sentit de manera de viure. 

Dit això, faig aquest post perquè em vaig trobar amb la primera foto que us deixo i em va impactar en veure el que algunes persones poden arribar a fer de manera voluntària. 

Moda friki de tatuatge als ulls

1.- Aquesta de “tatuar-se” els ulls és de les més fortes que he vist. Pel que he llegit és molt experimental i encara és una pràctica perillosa fora de les mans dels pocs que saben com fer-ho per evitar tots els perills que us podeu imaginar. 

M’ha recordat la novel·la Dune, on hi ha un poble, els Fremen, que viuen al Planeta Arrakis que tenen els ulls d’un intens color blau a causa de l’especia (melange) que prenen. 

Moda friki - pestanyes amb leds

2.- Ara una de curiosa. Els leds estan de moda i es veu que no solament per a les cases. Hi ha qui se les “instal·la” a les pestanyes. 

Ve de la ma de l’artista Soomi Park. Els leds estan connectats a uns auriculars que incorporen un sensor d’inclinació, el que fa que en moure el cap o els ulls, els leds s’encenguin i s’apaguin. Si en teniu curiositat, hi ha vídeos de la xarxa.

Lents de contacte amb marca comercial

3.- Aquesta proposta és més suau, des del punt de vista de traumatisme físic. Ara bé, té components comercials. Hi ha algunes marques de “moda” que han començat a promocionar lents de contacte que incorporen els seus logos d’empresa, la seva marca.

4.- En aquí destaco que malgrat són dos tipus diferents de moda, es posen pegats  als ulls.

Gurololi - amb vestits de nines amb sang i pedat a l'ull

4.1.-.- Les Gurololi  (guro de grotesc i loli de lolita). Duen vestits de nines i sembla que s’hagin ferit. Fins i tot es taquen amb sang. Algunes amb pegats als ulls també.

Tot és fals, és nomes per cridar l’atenció i cercar l’atenció d’altres persones que es puguin interessar per saber que els ha passat. 

Algunes es maquillen de blanc, de tal manera que aparenten lividesa. 

Kegadoru, simulen lesions

4.2.- Les Kegadoru “Lesionades”.

Simulen estar lesionades i es posen benes al cos i pegats als ulls.

Sense vestir-se de nines com les anterior, aquestes també es posen venes al cos i pegats als ulls. Les motivacions són similars a les exposades abans, cridar l’atenció d’altres persones. 

5.- En aquí veiem qui segueix l’estil Ulzzang (paraula Coreana que ve a significa: millor rostre)., caracteritzat per la pell pàl·lida, cares dolces, actitud de nena petita i sobretot per uns ulls artificialment grans. 

Sembla que intentin aconseguir la mirada d’alguns personatges “Manga”. Utilitzen lents de contacte circulars i més grans que la pròpia pupil·la. 

Ulzzang, amb lents de contacte circularsAquesta moda va començar a Corea del Sud, des d’on es va estendre per l’Orient.

A la mirada amb aquestes lents se li diu “Kawaii” (agradables).  

Poc a poc han anat sortint al mercat (són il·legals en alguns països per les lesions oculars que poden produir) nous models cada vegada més frikis. 

Lady Gaga en el vídeo “Bad Romance” llueix uns ulls com aquests, el que passa és que he llegit que l’efecte era digital. En tot cas, recull la moda i la transmet. 

Aquest món no deixa de sorprendre’m, jo ja hi poso de mi, però no deixo de trobar persones que van més enllà dels meus pensaments onírics. Què en penseu vosaltres?

30 responses to “Modes frikis, en els ulls

  1. Retroenllaç: Talons, qui vol lluir ha de patir? | Des de la Mediterrània

  2. Què vols que et digui… la gent està molt torrada! S’ha d’anar amb molt de compte amb els ulls! Jo no podria portar lentilles amb la marca. Ara he de portar ulleres per a l’ordinador i si hi ha una taqueta al vidre ja em fa nosa. De totes aquestes modes, jo no en seguiria cap.

    • Són modes molt extremes i fins i tot alguna d’aquestes no és segur que no comportin un risc físic. Hi ha persones que no miren prim amb l’única finalitat de ser “especials”. Voler destacar d’aquesta manera diu molt del caràcter d’una persona.

      • Sí, són persones que se senten ignorades i és una manera que els facin cas. Ho dic per les que s’embenen… prefereixo que em continuïn ignorant!

        • Bé, les que van embenades són molt friquis, però molt. Hi ha una part d’exibicionisme i una part de sentir-se mancades d’atenció (és ben possible que això hi jugui algun paper en aquesta mena de comportaments).

          • Recordo un còmic de quan era joveneta d’una noia normaleta que tenia una germana guapa, per tant, ningú se la mirava i un dia li va demanar el maquillatge i es va pintar un ull de vellut i tothom estava per ella i li feia cas. No és el camí, cadascú s’ha d’acceptar com és i si no et fan cas, mala sort!

  3. Hola, bon dia!
    Quina angunia la primera foto… Jo respecto totalment que les persones segueixin les modes, sigui del tipus que sigui, sempre i quan no perjudiquin la salut. Es que no ho puc entendre, per molt que m’hi esforci.
    Jo també sóc d’aquelles que si m’he de posar una gota a l’ull és un drama. Porto ulleres, per que em vaig comprar fa molts anys unes lentilles i no vaig aconseguir portar-les més de dos dies. Estava més de 30 minuts cada dia per posar-me-les i treure-les… ni t’ho explico! Un molt bon post!!!!!!!!!!

    • Gràcies. En a mi tampoc m’agrada massa tocar-me els ulls. No soc d’aquells que per fer gràcia es donen la volta a les parpelles.

      No m’he volgut posar mai lents de contacte, crec que no suportaria fer l’operació de posar i treure cada dia. T’entenc perfectament.

      Ja veus, hi ha gent que no té aquestes prevencions i que tiren pel dret, no tenen manies.

  4. Que no sé si a la gent que segueix les modes tant al peu de la lletra no els falta preocupacions de veritat, si no els falta afecte o si directament els falta un cargol.

    Em sembla tant lamentable com canviar-se cada any la roba o operar-se els pits, el nas, …!

    • Hi ha algunes tribus d’aquestes que realment són estranyes als nostres ulls. N’hi ha moltes de diferents i amb uns gustos molt peculiars.

      Un altre dia poden parlar d’altres temes com els que apuntes.

      Segur que en alguns d’aquests els manca un bull.

  5. Em sembla una autèntica aberració. Els tatuatges als ulls, també coneguts com tatuatges oculars o de còrnia són una aventura molt perillosa amb potencials riscos per a la salut. Aquesta “moda” va sorgir fa uns quatre anys al Canadà, quan un jove va acceptar fer de conillet d’índies. Cal dir que per aconseguir la coloració en tota la zona blanca de l’ull, calen al voltant de 40 punxades que provoquen un intens dolor a la zona escleròtica i danys, de vegades irrevocables, en la mateixa. Poden anar acompanyats d’hemorràgies oculars, infeccions, perforacions i pèrdua definitiva de la visió.

    Molt bon post Tomàs.

    • Hola, molt bona aportació. Gràcies.

      No sabia que fessin falta unes 40 punxades per arribar a tenir un color uniforme. El que si està clar és que és perillós.

      El que sembla mentida és que algú es presti a passar per una mena d’experiment.

  6. sort que jo tinc els ulls perfectes de serie…

    • Quina sort!.

      És el que te la perfecció total, que comporta la de les parts i fa del tot innecessari qualsevol complements o modificació.

  7. Quin horror!! Sóc d’aquelles persones (tan molestes ho reconec) que quan algú s’acosta el dit a l’ull ja es posa nerviosa.. ja no diguem el dia que m’he de posar gotes en els meus.. un drama! Mai de la meva vida em posaria cap d’aquestes coses (exepte potser per carnaval), portar una marca d’una companyia a l’ull?! Si ja en portem fins i tot a la roba interior! El següent serà que quan un dentista t’arregli una dent t’hi grabarà el seu nom.
    Per cert, amb la foto que hi has posat la primera proposta he hagut de llegir-la amb un sol ull.. que hi farem, sóc debil!

    • Comparteixo una bona part del que dius, potser no m’afecta tant com en a tu, però m’hi apropo força.

      Amb els dents també es fan força coses rares.

      Estava mirant temes de tatuatges per fer-ne un post però en trobar-me amb la foto de l’ull vaig canviar d’idea i em vaig centrar en modes rares però que solament afectin els ulls, ja que d’altra manera és un tema inabastable.

      I si, les marques ja arribem arreu.

  8. Ufff, això del tatuatge m’ha posat la pell de gallina! Sens dubte no sembla gens segur i tenir els ulls blaus per la resta de la vida no es que em cridi molt l’atenció!
    Pel que fa a la resta, si són maquillatge o lentilles que no provoquen lesions (com les de colors) trobo que el mal no és tan. Els hi agafa la dèria per tenir els ulls liles, però bé quan es doni compte que és una estupidesa les llença i punt. Això cambiarà tan ràpid com portar pantalons en forma de campana o ben cenyits.

    • Bé, d’acord amb el tema del tatuatge.

      Així i tot, les que van vestides de nines ferides, o les que simulen lesions per provocar que la gent s’hi interessi, és per pensar-hi.

      Les marques comercials arriben arreu, i el tema de les lents de contacte n’és un més, però…

  9. Hi ha gent que està malalta… Però si recordes, fa un cert temps a Xina estava de moda que a les dones “de classe alta” se’ls destrossin els peus. Amb el mateix pretext de bellesa, eh?

    • Si, passava entre les classes altes i com a expressiu d’aquesta exclusivitat.

      Potser la diferència entre allò, i el que hi ha al post, és que això d’alguna manera era institucionalment ben vist i culturalment també i això d’ara, en general, és voluntari.

  10. I la bellesa interior?, on queda?. N’hi ha que això és el que hem de promocionar, per interès propi…

    L’angúnia que m’arriben a fer els ulls agredits de qualsevol manera és extrema, jo no seria capaç ni de posar-me lents de contacte.

    • Jo no he estat capaç de fer-ho. Només de pensar que ho has de fer cada dia i més d’una vegada…, no m’animo.

      Estic amb tu…, s’ha de recuperar el concepte “bellesa interior” com a Valor.

  11. Uf! A mi tot el que tengui a veure amb els ull me dona mal rotllo. La famosa escena aquella de l’ull amb la navalla del film de Buñuel… UF!!! Me comencen a coure i a plorar. Jo estic d’acord que això ja és molt friki!

    • Si, t’entenc. Si m’he de tocar l’ull, em costa molt que ho faci algú que no sigui jo mateix.

      Els ulls em fan sentir vulnerable, per això em costa molt d’entendre algunes d’aquestes modes (sobretot les més traumàtiques des del punt de vista físic).

  12. Increïble!!, de tota manera no tinc clar el concepte de “friki”, crec que depén dels ulls amb què es mire, supose que algunes coses que fem quotidianament per a altres cultures ha de ser sumament friki, per què ens podem maquillar altres parts de la cara o del cos, tatuatges, canviar el color del cabell, etc, etc i no el dels ulls? En fi, pot ser tot tenim un friki dins.

    • Si, n’estic d’acord. En el post ja dic que el concepte “moda” és també cultura i depèn d’una època i del lloc on estiguis.

      Segur que algunes de les coses que fem, a d’altres cultures els hi semblaran autèntiques “frikades”.

      L’he escrit des de la meva òrbita i etnocèntric des d’aquest punt de vista.

  13. Oh, quina gràcia: la noia de la darrera fotografia sembla el gatet de l’Srek!😀 Però anem per ordre:
    1.- És repugnant.
    2.- On porten les piles? En tot cas, si ho fan servir gaire es convertiran en futures venedores del “cuponcito”.
    3.- En conec alguna que estarà desitjant que en surtin amb l’osset del Tous.
    4.- Estan sonades. Bé, de fet, ho estan tots.
    5.- En l’època del cinema mut també es portaven les cares maquillades molt pàl·lides i els llavis pintats amb efecte “boqueta de pinyó”. En tot cas, seguir les tendències marcades per l’ideal de bellesa que mostrava el cinema era relativament fàcil; si el referent d’ara són uns dibuixos animats… els planyo!

    • No l’havia vista com a Srek, és divertit pensar-ho!

      1.- Fa molta “grima”.
      2.- Porten una mena de collaret que és el que controla els moviments. Imagino que en allà hi va la càrrega d’energia.
      3.- Pel que he vist, ja n’hi ha de diverses marques, siguin autèntiques o falsificades. Segur que es pot trobar de tot.
      4.- Són tribus molt especials, i n’hi ha de més tipus però m’he centrat en les que portessin coses als ulls.
      5.- Hi ha de tot, però alguns segueixen la moda dels manga en ells mateixos.

      La vida és sorprenent i la gent més encara.

  14. En aquest post poses de manifest que la sabiduria popular i l’afirmació, ” els ulls són el mirall de l’anima” , és 100% fiable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s