De vegades més val no pensar en mans de qui estem

Recordem, per un moment, aquelles pel·lícules de l’Oest americà on sortia, sempre amb el seu  carretó ambulant, un xerraire que es dirigia a la gent i els presentava els seus productes miraculosos que guarien tot un seguit de mals i solucionaven la calvície. 

Exemple de publicitat enganyosa

Doncs segons veurem, des de llavors no hem avançat gaire en aquest aspecte, hi segueixen havent milions de persones disposades a creure en qualsevol cosa.

Vull centrar l’atenció però en el tema de les Polseres miraculoses que en els nostres dies se segueixen venent amb un gran èxit.

A la dècada dels 80’s varen triomfar les Rayma Quartz. Deien que després d’un llarg procés d’investigació havien aconseguit combinar els ancestrals coneixements de la medicina oriental amb la més avançada tecnologia sobre autoinducció, asseguraven mantenir l’equilibri elèctric de les nostres cèl·lules.

Després varen aparèixer les Health Plus, unes polseres de titani que deien  controlaven de manera natural les alteracions del nostre organisme i de la nostra ment provocades per l’estressant ritme de vida que suportem.

Ara, triomfen les VitalJoya i les Power Balance, que prometen un increment de la nostra energia i equilibri.

Personalitat amb representació popular i polsera miraculosa

La Junta d’Andalusia va multar aquesta empresa amb 15.000 Euros per publicitat enganyosa. Itàlia també els ha multat pels mateixos motius.

Ara bé, que els ha significat en realitat aquesta multa? Només a Espanya s’han venut més de 300.000 polseres, a uns 35 Euros per polsera, la multa els ve a significar poc més de 400 polseres.

És a dir, els surt a compte publicitar el que vulguin ja que la multa és irrisòria.

Dit això, vaig al nucli del Post:

És impensable creure en una cosa d’aquestes avui en dia. Els nostres coneixements, la nostra cultura i el nostre accés a la informació és molt superior al que hi havia en l’època dels venedors de “crecepelo” de l’Oest americà.

Doncs no estiguem tant segurs, ni ens hi apostem cap sopar.

Aquesta mena de supersticions i creences absurdes cala, fins i tot en persones en les quals, en principi, caldria suposar que una cosa així no hi tindria cabuda.

Hi ha persones d’aquestes, que per raó del càrrec, per gust, per protocol…, vigilen les maneres, el vestit que es posen per assistir a tal o qual acte, preparen els discursos que han de fer, miren el seu pentinat, viatgen en vehicles oficials i porten cura de molts altres detalls. Doncs bé, un cop fet tot això, es col·loquen una polsera d’aquestes. Algú ho pot entendre?

En mans de qui estem?

Un altre exemple de personalitat amb representació i polsera miraculosa

Aquestes persones tenen càrrecs de representació. Què fan llavors? A què ve mostrar les seves supersticions? És màrqueting encobert? És simple tonteria?

En tot cas, quina por!

A partir d’aquí soc lliure de pensar que (per exemple) quan han de prendre una decisió sobre algun tema que ens afecti, potser abans consultaran el zodíac per encaminar la seva actuació, o saber si avui, i segons les estrelles, és un dia propici per fer tal o qual cosa. Envaïm o no? Un moment, avui el meu signe em diu que sigui cautelós en els meus actes, de moment parats quiets!

Ens adonar-nos que la salut i la fortuna estan repartits de manera desigual, des de temps immemorials l’home d’una manera innocent ha intentat trobar la manera de procurar-se una salut i d’apropar-se la sort de mil maneres distintes.

En el congrés mundial de periodisme a Cadis

En contra de tota lògica i raó, hi ha persones que pensen o creuen que la salut, la fortuna, l’èxit…, depenen d’una polsera de plàstic amb un holograma.

La incertesa sobre el futur i l’efecte mimètic fan que aquestes falses creences creixin.

Ara bé, el que no puc entendre, ni perdonar, és que determinades personalitats amb càrrecs de representació caiguin en això i a més ens ho mostrin. No és acceptable.

Dit tot això, accepto que segurament soc jo el que va errat, ja que moltes d’aquestes personalitats són àmpliament acceptades i votades per la societat i aclamades allà on van.

Advertisements

26 responses to “De vegades més val no pensar en mans de qui estem

  1. Jajaja el tema de les polseretes aquelles que es van posar tan de moda fa poc!
    Mira, jo crec que no es tan qüestió de creences com de modes. Estic segura que molta de la gent que portava aquella tira de plàstic ho feia perquè tothom en portava, els famosos, sembla que també els polítics i una bona part dels seus coneguts. Si realment creiesin que els millora la salut ara la continuarien portant, no? I ara ja no veig a ningú amb aixó. Una cosa que tinc ganes q m’expliquin des del punt de vista psicologic és perquè la gent sent la necessitat de seguir modes absurdes com aquesta, mai ho he entés. Recordo que ja uns anys es va posar de moda (almenys al meu institut) portar al coll un retall de mitja com si fos un collar… ja les veus a totes retallantse les mitjes i comprant-se’n de tots colors per anar com anaven tots. I en l’epoca de l’adolescencia puc entendre que hi hagui inseguretat i blabla.. Crec que en aquest cas la iniciativa va sortir per alguna cosa relacionada amb la violencia de genere però t’asseguro que molts no en tenien ni idea a que venia allò.

    Puc acceptar que els polítics, com tothom, tinguin les seves creences i manies però com a representants del qui els han votat se les haurien de reservar per l’ambit privat i no mostrar-les publicament. No puc dir que mai m’hagi presentat a un examen amb una polsera o algun objecte que algú m’ha deixat perque em doni sort, encara que en el fons i racionalment un sap perfectament q no influeix. El que realment no trobo bé és que portin un objecte al qual han denunciat per publicitat fraudulenta, és com donar suport a aquesta empresa en comptes d’estar de la banda del consumidor… no ho sé, tot plegat una altra demostració del circ que tenim per polítics.

    • Realment no sé perquè es fa tot això de seguir aquestes absurditats. Potser tenim por a aquelles coses que no podem controlar (la salut, la mort, l’amor…) i ens agafem al que sigui, i per estrany que sembli, per tal de crear-nos un efecte placebo que ens ajuda a transitar per la vida.

      Pel que fa als polítics, estem d’acord. Els que no aguanto i no puc entendre de cap de les maneres, és això que diem: aquestes persones han de deixar per al seu àmbit personal aquesta mena de manies.

      I si el que porten està perseguit per la llei, ja no cal ni parlar-n’hi, es converteixen en copartícips, ja que els seus càrrecs els fan visibles a l’opinió pública.

      Jo també en els exàmens he fet coses rares però el teu i el meu cas no és comprable, quedava per a nosaltres i poca cosa més.

      Bé, estic content d’aquest post perquè moltes persones heu volgut expressar el que pensàveu.

  2. La Cuina de l'Eri

    Hola,
    És que aquests que els aclamen són iguals que ells, simplement. Segur que algú ha pensat: Són mones aquestes polseretes oi? I les ha comprat per que les ha vist posades en algun personatge d’aquest i no sap ni de que va el tema… no creus? Bon post!!!

    • És el més fort de tot, que altres persones arribin a comprar aquestes “polseres estafa” perquè ha vist que tal o qual “famós” la porta posada.

      Com pot aquesta mateixa gent parlar després de valors, de seriositat, del que s’ha de fer o en que s’ha de creure?

  3. Hihihihih, que tontets, les prohibeixen però se les posen, ai mareta…!! Però si només veient l’anunci de Vitaljoya ja es veu que és una presa de pèl! La gent necessita tenir més criteri.

    • Tens tota la raó, el propi anunci ja es desqualifica per si mateix, si més no als nostres ull, però segur que funciona, d’altra manera el canviarien.

      Pel que fa al criteri, doncs hi ha, el que hi ha.

  4. Em sulfura que la gent cregui en pantomimes anticientífiques! I no diguem ja que polítics, presumptament progressistes donin alé a la superstició i l’obscurantisme medievalsita!

    • Si, d’acord.

      És patètic que aquestes coses avui en dia encara tinguin tanta acceptació. Ara bé, que caiguin en això polítics i persones amb representació és del tot imperdonable.

      És per sentir pena de la poca seriositat d’aquestes persones.

  5. El pitjor es quan t’intenten convencer de que realment funciona… jo ho he viscut, veure el meu cosí explicant-me que amb aquesta pulsera té més equilibri. L’únci que vaig poder pensar és que quants diners en educació tirats a la brossa per part dels seus pares!!!!

    • Quan la persona que t’ho diu és coneguda sap més greu dir el que penses.

      Així i tot, crec que era la Montse que parlava de l’efecte placebo d’aquests temes.

      Si bé és cert, el problema és que aquestes empreses et diuen que venen una altra cosa i et cobren un preu.

      Està clar que hi ha gent que al dur-les arriba a pensar que “nota” una millora.

  6. Jo crec que ja és hora de que et compris una polsera d’aquestes i en comencis a gaudir dels seus efectes benefics. Fins i tot, en podries comprar 2 i a veure si es compleix això que diu el Pons. 😀

    • Recordo que fa uns pocs mesos, el perruquer al que vaig me’n va oferir una. Li vaig dir que no, que no m’agradaven. Vaig ser socialment correcte.

      Pensaré si comprar-ne no dos sinó 4, braços i cames. Potser em converteixo en un transformer o en alguna cosa pitjor.

  7. És curiós que en alguns països, a les escoles i en determinades feines de cara al públic, et puguin fer treure un penjoll amb una creu perquè es considera ofensiu pels creients d’altres religions i, en canvi, portar aquests braçalets tan simpàtics no es consideri un atemptat contra la raó.

    • Benvingut per aquesta casa!

      Ben vist, bon punt de vista el que aportes al debat.

      Són exemples de com de complex és tot plegat i que en molts moments el que manca és posar la raó pel damunt de les creences.

  8. Visc amb la por que algú es posi 2 power balance i domini el mon…

  9. Aquestes coses miraculoses tan sols demostren que sovint volem solucions màgiques i ràpides a problemes complicats, el problema és tal com dius quan els que ens manen tenen aquests mentalitat… en aquest cas ho tenim clar!

    • Ho tenim molt clar.

      Es deia que en Reagan consultava una tiradora de cartes abans de prendre determinades decisions. Sembla que el tema va més allà de ser un rumor.

      Vist això, no ens hem d’estranyar de res. De vegades podem pensar que no entenem tal o qual decisió, doncs potser solament cal mirar-se l’horòscop del que ha pres la decisió i ja en tindrem una bona pista.

      • Eeeehhh?!? Ho dius de debò? Els prehistòrics consultaven els budells d’una cabra, els grecs els oracles i els ianquis la bruja Lola? Caram, caram, i jo que pensava que en l’administració hi havia massa assessors. Això que dius em tranquil·litza tant que… algú sap què cal tramitar per demanar la ciutadania marciana? 😦

        • Si, malauradament és cert.

          Crec que pel tema de la ciutadania t’hauries d’adreçar a alguns programes de TV5, Intereconomia, La linterna…

          També hi ha la Ouija, els que llegeixen els pòsits del cafè, les runes…El que vulguis.

  10. No soc fan de Jose Mª Garcia, alias butanito, però un dia a RAC1 va dir una cosa més o menys així:
    -Ni siquiera, el jefe de recursos humanos más generoso del mundo, contrataría a uno solo de nuestros políticos para un puesto de auxiliar administrativo.
    Potser, quan tenen moments de debilitat i pensen que al final els enxamparan les matrfaes, la pulsera actua com a un àncora psicològica per a recordar-se a ells mateixos que fàcil és manipular a la gent. ( per a més referencies a google: PNL i anclages)

    • Molt interessant el tema dels Ancoratges però a la vegada és un tema extens i complex.

      Portar la polsera podria ser que eviti el laboriós procés de crear un ancoratge i haver-lo de consolidar. No ho sé.

      Crec que en general la societat és manipulable, d’altre manera no s’explicarien coses que passen a diari o quan hi ha eleccions i alguns exemples els hem pogut veure en les municipals i autonòmiques de fa uns dies.

      En tot cas, també he vist fotos d’en José M. Garcia amb la polsera.

  11. Wow! Però quins tres personatges! És que amb aquesta tria ja no calen més arguments HAHAHA! 😀

    Realment no hi ha res de pitjor (o de millor) que dir allò que la gent vol sentir. Menteix-me encara que sigui mentida! M’agradaria saber si l’efecte placebo i l’autosuggestió aconsegueixen millores en la salut de qui fa servir aquests estris (no ho descartem, eh!)

    En tot cas hi ha coses que per anys que passin no canvien; ni el cas que es fa als xarlatans ni les ganes de tenir les neurones aborregades (del “panem et circenses” vam passar al “pan y toros” i ara crec que estem en el “pan y telecinco”). Cíclic, tot és cíclic!

    • M’ha costat triar, no creguis. N’hi ha més, però aquests tres m’han fet més tilin.

      Els efectes dels placebos estan demostrats i segur que fins i tot en segons quins casos fan el seu servei. Res a dir.

      En aquí el tema és un altre. Teòricament et venen un miracle i no els passa res per dir-ho i per vendre-ho.

      Dit això, penso que les persones amb representació s’haurien d’abstenir dels missatges que envien a la població al dur aquestes polseres o les de les creuetes o els xinos de fusta, tan si val.
      Per cíclic, el hula hoop!

  12. Hola Tomàs, sí, en mans de qui estem? Molt bona pregunta. Si són on són, ha de ser perquè els ho permetem sense exigir-los cap cosa. ¿Quant de temps els permetrem seguir on són?
    A Islàndia els van fer fora. Si més no els demanen explicacions. A veure si despertem del son dels justos!
    Salut!

    • Hola Gaspar!

      Fins i tot, en un club de futbol (parlo del Barça, els altres no els conec) la junta directiva entrant ha d’avalar amb el seu patrimoni per si de cas en fa alguna de grossa durant el seu mandat. Doncs resulta que a les autonomies, a la corona o a l’estat, no cal res de res. És igual que marxis deixant una pilota de miler de milions d’euros de deute, que el que vingui ja s’ho trobarà.

      Així i tot, si un es posa una polsera d’aquestes, se li passa tot, fins i tot les culpes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s