Amb les coses de menjar no s’hauria de jugar

La cobdícia humana no té fronteres i no respecte res. Allà on hi hagi la possibilitat de guanyar una fortuna no valen arguments morals, ni de salut, ni legals.

Repassem alguns dels escàndols més besties de les quals n’hem tingut coneixement.

Bidons d'oli de colza

Per no anar massa enrere, situem-nos al 1981 a Espanya. Apareix el que es coneixeria mundialment com la Síndrome Tòxica de l’Oli de Colza.

Oficialment es varen reconèixer 346 morts, uns 2.000 afectats amb gran invalidesa i  uns altres 18.500 amb d’altres afectacions. L’associació d’afectats en reivindica més de 1.300 morts i un total de 300.000 afectats. Trenta anys després, els supervivents encara pateixen diferents seqüeles de la intoxicació.

La causa de la intoxicació va ser el tractament i la posterior venda com a oli de consum humà, d’un oli que era solament per a ús industrial.

Aquesta tragèdia va deixar-nos però una frase memorable del llavors Ministre de Sanitat, el senyor Jesús Sancho Rof, quan al referir-se a la causa de la intoxicació va dir: “És un bichito que si se cae de la mesa, se mata”. 

Dieu-me si no és una de les millors i, pel context, patètiques coses que heu sentit en la vostra vida!

Les vaques boges vistes per Forges

L’any 1996 ens va portar la crisi de les Vaques Boges, en detectar-se que la malaltia podia passar a l’ésser humà al menjar carn contaminada.

La Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), produeix una patologia neurodegenerativa, que pot ser mortal.

Un cop més, el problema va ser un inadequat control sanitari, tant dels pinsos de les vaques, com de la carn contaminada que va arribar a la venda.

Només un any després varem conèixer la Grip Aviar. Una altra infermetat que es transmetia dels animals als humans. El primer cas es va produir a Hong Kong. Arreu del món es varen sacrificar centenars de milions d’aus malaltes.

El 2008, a la Xina varen morir quatre nadons i altres 50.000 varen resultar afectats pel consum de llet adulterada amb melanina, un producte que a l’afegir-lo a la llet incrementa els nivells de proteïna, per així poder passar els controls de qualitat, però que ocasiona danys, de vegades irreparables, als ronyons.

Ara, des de fa unes setmanes que sentim parlar dels famosos cogombres que ja han provocat la mort de 17 persones i més de 1.200 afectats. Sembla que la causa és una variant del bacteri E-coli. Hores d’ara encara no està clar el camí que ha seguit la contaminació fins arribar al consum humà.

Síndries que han esclatat per lús d'un accelerant del creixement

A Danyang, la Xina, la majoria de les plantacions de síndria s’han malmès al, literalment, esclatar quasi bé 2 de cada 3 síndries plantades.

Sembla ser que ha estat l’ús d’un accelerant químic del creixement, que les ha fet engreixar de tal manera que la varietat de síndria de pell fina no ha suportat la pressió.

La Xina ha estat darrerament protagonista d’altres escàndols alimentaris que catalogaríem de curiosos, sinó fos perquè el tema és massa important.

A Shanghai, s’ha descobert que els Mantou, una mena de panets que són típics dels seus esmorzars, un cop caducats i retirats dels supermercats, eren blanquejats amb llegiu per retornar-lis el seu color original, i després de canviar la data de caducitat, es tornaven a les tendes per a ser venuts.

A Fujian, s’han trobat crancs als quals se’ls donava barrejava el menjar amb píndoles anticonceptives per incrementar-ne la seva mesura i potenciar-ne el sabor. El mateix sistema que s’ha descobert és utilitzat en algunes piscifactories.

El senyor Yang Guoying, ex-director general de dues companyies ramaderes, va declarar al Global Times, que la carn de desenes de milions de porcs morts per infermetats diverses, s’havien venut com a salsitxes, o com a bacon després de ser submergits en nitrit per conservar-ne el color.

Un altre cas increïble el va denunciar una dona que en apagar el llum de la cuina, va veure que la carn que acabava de comprar emetia una llum blava. En saber-se, aviat varen aparèixer nous casos similars. Les autoritats varen dir que un bacil havia contaminat la carn però que un cop cuinada no significava cap perill per al consum.

Carn que emet llum

El diari “Weifang”, va publicar però, que el pinso que havien menjat els animals dels quals en provenia la carn, contenia fòsfor i metalls pesants, així com sals d’ús industrial.

Tampoc el sector a l’arròs s’ha lliurat d’escàndols. Ala Xina, es considera que un 10% de la producció està contaminada amb metalls pesants, provinents de les explotacions mineres que han alliberats toxines que han contaminat els camps d’arròs. Aquest no és l’arròs “net” que es ven als supermercats, sinó l’arròs que han de comprar les famílies més pobres que no tenen prou diners per comprar una altra cosa.

Recordem els escàndols a nivell mundial amb el Clembuterol, usat per fer augmentar la massa muscular i la carn magra dels ramats. Doncs per a les fruites s’utilitzen productes sintètics (hormones reguladores del creixement de les plantes) per accelerar-ne el creixement. Productes que, a més, aconsegueixen incrementar el color i la turgència dels fruïts.

Passem massa coses amb l’alimentació com per a que no exigim uns majors i millors controls sanitaris i sobretot una legislació molt més dura amb els infractors una vegada demostrada la seva culpabilitat.

No s’ha de tenir desconfiança a l’hora d’anar a comprar, però no és de rebut que hi hagi tants fraus, molts dels quals acaben amb la vida de moltes persones.

Com dèiem al principi, la cobdícia pel damunt de qualsevol altra consideració.

26 responses to “Amb les coses de menjar no s’hauria de jugar

  1. El que ens passa és que tenim la pell més fina que les síndries xineses, el que no mata engreixa!
    Dit això, no sé si m’he de sorprendre que els qui porquegen els aliments no s’adonin que matant la clientela les seves butxaques també deixaran d’engreixar-se. O potser sóc una mica ingenu…

    • Tens raó, ens hem tornat una mica llepafils.

      Hi ha persones i negocis que posen per davant de qualsevol altre cosa o consideració fer diners i quants més millor.

      Això, per si mateix i sinó fa mal a ningú, doncs no té perquè ser dolent. Ara bé, quan es volen fer diners a costa del que sigui, ja és més que discutible i en alguns casos fins i tot perseguible.

  2. Jo no coneixia ni un d’aquests casos de la Xina. Un de sol ja m’hagués escandalitzat. El seguit que en dones és per morir-se de l’espant.

    D’això que dius de les etiquetes, jo sóc força escrupulós llegint-les i realment deixo de comprar moltes coses pel que hi diu. El meu exemple favorit són les que diuen “greixos vegetals”, sense dir-te de quina mena de vegetal es tracta ni quin tractament li han fet. Sempre dic: comprariem un paquet que digués “carn animal”, sense especificar de quin animal es tracta?

    • Hola. Això que diem de les etiquetes m’ho he de mirar més. De vegades hi paro atenció i moltes altres no.

      Estic segur que si un està atent i s’informa una mica pot aprendre molt a l’hora d’escollir que comprar o que no comprar.

      L’exemple que poses és molt il•lustratiu. Ja veig que en molts casos solament ens donen una part de la informació. Potser és que els consumidors som molt conformistes i, en part, una mica inconscients.

  3. Porto tot el dia pensant en això, els diners i el negoci estan per sobre de tot, i les nostres lleis son tant toves segons amb que…. Per altre banda els cogombres i la soja han omplert portades del diari , avui sortia a més q el rei vindrà a bcn a fer la seva recuperació ( quina sort tenim…. ) això si del q està passant a grècia res de res…. No sé perquè serà….

    • Hola Kar,

      És un comentari – puzle el que ens deixes. Toques moltes tecles diferents.

      Quan estava fent aquest post, pensava en el tema de les Aigües que vares comentar aquell dia amb l’Ire. Finalment no vaig tocar el tema perquè el motiu del post n’era un altre, i perquè el tema de l’aigua envasada mereix per si sol més d’un pots i molta informació.

      Avui he llegit que ja en són 21 les persones mortes a Alemanya. Quan vaig fer el post n’eren 18. Ara diuen que si l’inici de tot plegat va ser en una empresa de llavors, si bé, crec que encara no està oficialment confirmat. Total, un bon embolic.

      El Rei, no pot passar sense venir per aquí. Alguna cosa hi ha d’haver que el faci venir tantes vegades, més allà del Bribón, sobretot ara que ja ha deixat de fer regates.

      Grècia està en venda, per a desgràcia dels grecs. Els seus governs l’han portat a la bancarrota i ara tot són plors.

      A Portugal, acaben de guanyar les dretes. La mateixa dreta que no va acceptar el programa de retallada que va presentar el govern d’esquerres que hi havia i va preferir fer caure el govern rival abans que ajudar-lo. Això va comportar la intervenció Europea i del FMI. Ara, la retallada que els han exigit a canvi dels 78.000 milions d’Euros és més dura que la que ells mateixos varen negar al partit rival. Conclusió, als portuguesos als anirà ara pitjor que si els dos partits polítics s’haguessin posat d’acord.

      Després els estranya que hi hagi abstenció. Encara crec que hi ha anat a votar molta gent.

      • Em poso malalta, a grècia em referia pq es ciutadans , ja shan posat en contra del governants, si no tinc mal entès els vam tancar al parlament i van haver de sortir per la porta del darrere cagats de por. Hi han hagut vàries revoltes, m.atreviria a dir que amb algun mort….. Pero fins avui no mhe sentit ni llegit res de res…. Per això parlava de les noticies que sortien en portada i les que no. Si grècia fos egipte hagués sortt en primera linea, saps que vull dir?

        • Si, entenc el que dius.

          La veritat és que ens arriben poques notícies en primera plana o obrint els telenotícies del que passa a Grècia (si que ho feien al principi de tot). Ara potser no interessa explicar-ho tant, per si “cunde el ejemplo”.

          És allò de “cuando las barbas de tu vecino veas cortar…”.

          A Islàndia acaben de portar a judici a l’exprimer ministre per negligència en la gestió de la crisi bancària. Com pots imaginar, aquí això seria impossible.

  4. La Cuina de l'Eri

    Hola,
    Tots els exemples són esgarrifosos, però el del lleixiu m’ha deixat … suposo que no el coneixia i encara no em puc creure a quins extrems es pot arribar.
    Aparentment sembla que, com a mínim a Europa, hi ha bons controls de qualitat dels productes alimentaris, tot i els casos que ens exposes. Millor no parar a pensar massa amb el que mengem, per que sinó no podríem menjar res. Crec que hi ha moltes empreses que cada cop més aposten per cultius ecològics, per posar algun exemple, i ho estan fent força bé. A mi em donen confiança, però els preus encara no estan a l’abast de tothom, malauradament.
    Pobres els que conreen la síndria, els hi hauran de donar un casc per no fer-se un trau al cap mentre recullen les poques síndries que sobreviuen… Una nota d’humor amb un tema tant seriós també va bé oi?

    • Si, en aquest cas és un humor esclatant!

      Es veu que ja és normal que un petit percentatge de les síndries de la varietat de pell fina esclatin en condicions “normals”, el que els ha passat és que s’han passat amb les hormones del creixement que els hi han posat.

      No fa gaire gràcia tota aquesta manipulació que se’n fa del que després ens mengem.

      Tot sembla indicar que si, efectivament, a Europa tenim uns bons controls de qualitat en l’alimentació. Ara bé, així i tot, hi ha encara massa escàndols i tragèdies.

      Per tant, caldria repensar alguns d’aquests controls i alguna de les legislacions sobre la matèria.

  5. Jajaja agafa agafa, si trobo el lloc on ho vaig llegir ja t’ho enviaré. Sí, semblen bombes de rellotgeria a l’estomac. He de confessar que no prenc medicaments a menys que no pugui aguantar-me el mal, digue’m masoquista però crec q els humans podem superar un mal de cap o un refredat amb l’ajuda del nostre cos, no cal emplenar-nos de coses químiques. Ja veus, una altra de les meves peculiars idees sobre les coses…

    • Jo tampoc soc massa de prendre medicaments.

      Bé, si trobes això de que parles, ja m’ho faràs arribar.

      Si retornes al bloc, hauries d’obrir una categoria de Manies, com la que tinc jo.

  6. i que coi importa la salut d’unes quantes vides humanes al costat d’intentar obtenir uns beneficis ben sucosos? si es que la gent es una exagerada…

    • En el consell de direcció d’algunes empreses, aquest punt de vista segurament és el més votat.

      Un punt de vista, que vist el vist, segur que és més compartit del que la nostra salut pot suportar. Hi ha massa desaprensiu en llibertat!

      Salut!

  7. He estat a punt de deixar-te de llegir a mitja entrada, no vull saber d’on vénen les coses que em menjo, prefereixo ser ignorant… fins que algú et faci cas, s’investigui, es denuncii, i tornem a menjar “menjar de veritat”

    • No hi he entrat massa a fons perquè no en tinc coneixements. Ara bé, no descarto fer algun post sobre alguna Etiqueta d’aquestes que acompanya algun menjar preparat.

      Intento menjar bé, però tampoc soc massa constant i de vegades “peco” al menjar coses que se positivament que són fastigoses, en el sentit que segur que porten “complements” d’aquests que més ens caldria evitar.

  8. Amb el menjar s’especula, també el manipulem de mil i una maneres amb l’objectiu de obtenir-ne més beneficis tal i com dius al post.
    Però crec que encara hi ha un altre problema, sovint es fa passar com a problemes alimentaris a altres qüestions més incòmodes…

    http://free-news.org/botinc01.htm

    • Hola Miki, he llegit aquesta magnifica aportació que ens fas i que fa referència a la ST, si bé, i tat i com apuntes, de vegades no tot el que es diu és la veritat.

      De vegades s’utilitza un cap de tur per salvar-ne altres de molt més poderosos.

      Havia llegit el tema dels tomàquets i dels productes que s’utilitzaven per conrear-los però no havia trobat un article tant ple d’arguments com el que enllaces.

      Pel que sembla en el cas de la Colza hi ha tants misteris com en el 23F.

  9. Uf, quan penso que diuen que “som el que mengem”, pobres de nosaltres!

    Recordo perfectament en Sancho Rof dient aquelles paraules. Tant de bo hagués begut oli en sentit literal; no hi ha res que em faci bullir més la sang que aquells que a sobre que ens veuen fotuts encara ens volen prendre per idiotes.

    De tot plegat només puc parlar d’una cosa amb coneixement de causa: els fitosanitaris. El meu germà treballa en una conegudíssima empresa (de la qual ara no en faré propaganda) que elabora els productes que es fan servir per controlar les malaties de les plantes, matar males herbes, etc. De vegades he vist el procés final de control abans de treure el producte al mercat i realment les companyes biòlogues fan un estudi molt i molt escrupulós per assegurar que després d’haver-lo fet servir no en queden residus a les plantes.

    Tanmateix, aquest és el procés que segueix la normativa europea. Desconec què passa amb els productes que s’importen d’altres llocs.

    • Bona i tranquil•litzadora aportació la que ens regales.

      És molt important per a la nostra salut el que mengem. Cada vegada hi ha més escàndols relacionats amb l’alimentació o potser és que ara hi ha un major accés a la informació i per tant ens assabentem de casos que d’altra manera no coneixeríem.

      És important el que expliques en referència als fitosanitaris, d’altra manera seria com vestir un sant per despullar-ne un altre.

      Algú podria fer un post sobre la composició dels frankfurts, sempre n’he tingut curiositat però mai ho he intentat saber.

  10. El problema és parar-los un cop els hagi tocat la fam dels diners. T’asseguro que no és gens fàcil, és com si patissin d’una mena de malaltia mental.😦

    • Crec que la fam dels diners és més difícil de satisfer que l’altra fam.

      Entre les investigacions i els entremats legals, els afectats a més de patir-ne les conseuqüències sempre han d’esperar a que la llei se’n faci càrrec.

  11. Coneixia alguns dels casos que has esmentat, els que han tingut més ressó suposo. És esgarrifant el que fa la cobdícia humana, com bé dius al principi… blanquejar panets amb lleixiu. La pregunta és, de veritat es pensaven que no ho notaria ningú? Jo crec que pensan en termes econòmics (humans ja no diguem, perque no crec que ho facin) si es descobreix una cosa així l’empresa en surt ben mal parada. Sobra dir que encara que en sortís il·lesa no s’enten com les persones (tan empresaris com treballadors) puguin dormir cada nit.

    • D’acord Gemma.

      El que passa, de vegades, és que les multes o les penes no són prou dissuasòries com per a que d’altres persones corrin el risc de tornar a provar sort amb el mateix o amb algun altre producte.

      La cerca de fer fortuna per la via fàcil és massa temptadora.

      A banda dels casos flagrants, hi ha en molts aliments, substàncies, de les quals no en tenim prou informació. Cal ser químic o nutricionista per tal de trobar sentit a les etiquetes de molts dels aliments que comprem envasats. A més, n’hi ha molts altres que no porten cap envàs, que els comprem sense cap mena d’informació, més enllà de la confiança que hi puguis tenir en la tenda on habitualment compris.

      Cal esperar que les persones que se n’ocupen dels controls de qualitat i sanitat facin molt bé la seva feina.

      • Sí, tenim poca informació del que consumim, no interessa. O en tot cas la informació és díficil d’entendre per una persona normal, per molt que et diguin els components que porta un producte com bé dius si no ets químic et quedes més o menys igual. Fa temps vaig sentir que els tampons que trobem als supers de les marques més conegudes podrien ser perjudicials per la dona, no per les qüestions esgrimides tradicionalment sinó perque els posen uns blanquejants molt forts, no sé si és veritat però seria un exemple d’un d’aquests casos “menys flagrants” que dius.

        • Aquest exemple que poses me l’apunto per fer un possible post, sinó tens inconvenient en prestar-me la idea.

          De vegades em prenc la molèstia de llegir les etiquetes i m’entren tots els mals. és com si se t’acudeix de llegir el prospecte d’un medicament. Donen ganes de no prendre-se’l.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s